L'Operació Erial s'ha convertit en un maldecap seriós per a l'expresident valencià Eduardo Zaplana. Processat per suposadament rebre suborns milionaris de la família Cotino per l'adjudicació del servei d'ITV i de plans eòlics, l'exministre de Treball de José María Aznar s'enfronta a una causa judicial amb proves solvents gràcies a la tasca del conjunt dels investigadors i a l'obtenció de la col·laboració d'un dels seus presumptes testaferros, l'uruguaià Fernando Belhot, un mag de les finances a escala internacional.
La preocupació de l'excap del Consell del PP per la seua situació judicial va evidenciar-se setmanes enrere amb una mena de xicoteta gira mediàtica, on va intentar vendre un relat que xocava amb la recerca policial i judicial. Zaplana, tanmateix, ha vist com els mateixos togats que van tancar la porta als seus antics correligionaris d'acabar entre reixes i amb pijama de ratlles per l'anomenat barrufeig del cas Taula, això és, el llavat de diners hipotèticament bruts per a les campanyes del PP de València, han estat escollits per a jutjar-los.
Es tracta de José Manuel Megía, Isabel Sifres i Pedro Castellano, segons va avançar Levante-EMV, els quals van considerar que «en cap cas es podia sostenir més enllà de l'espai de la simple sospita la recepció de diners bruts» per part de càrrecs dels populars del cap i casal valencià. Castellano, a més, comptava amb altres sentències absolutòries controvertides sota el parer de les acusacions particulars conformades per organitzacions civils valencianes, com ara amb les presumptes trames neonazis de l'Operació Panzer o la relacionada amb el grupuscle Armagadeon.
Al seu historial, hi ha una altra resolució judicial si fa no fa sonada mediàticament: l'absolució de l'exdirector de la vella RTVV José López Jaraba, qui estava acusat per la contractació d'un conjunt de programes del productor José Luis Moreno. L'exdirectiu va asseure en el banc dels acusats per presumptament donar el plàcet a la compra d'uns continguts que, segons la pericial independent demanada pel jutge d'instrucció, van comportar un sobrecost milionari per a l'erari públic, concretament d'1,3 milions d'euros.
En el seu recurs a la sentència de l'Audiència Provincial de València, posteriorment ratificada pel Tribunal Suprem, el sindicat d'inspiració llibertària va assenyalar l'actitud al judici del president del tribunal, és a dir, del togat Castellano, amb una tendència, segons fonts judicials, inequívocament conservadora. L'organització es queixava, per exemple, que quan l'acusació particular va sol·licitar la suspensió de la vista en les qüestions prèvies, el president de tribunal va interrompre'ls-hi i va expressar: «Si ha de dir el mateix [que l'acusació de la Generalitat Valenciana], no fa falta que ho repetisca; s'adhereix, s'adhereix». L'acusació particular va haver de tornar a sol·licitar el torn de paraula, com s'observa al primer vídeo, per acabar de donar les seues explicacions.
L'altra crítica de la CGT era «la impossibilitat d'interrogar» un testimoni important. «El tribunal va exigir que compareguera per videoconferència i quan va arribar el moment de la pràctica de la prova se'ns va presentar al testimoni a través d'una pantalla en negre sense cap imatge, sense comprovar, per tant, la identitat del testimoni. La contestació del tribunal va ser que eren problemes tècnics que no podien solucionar, que l'assegurament tècnic és que havien comprovat el mòbil que va donar el testimoni», indica l'acusació particular, com es veu al segon vídeo.
«L'advocat de la Generalitat va intentar fer l'interrogatori, però era palesa la impossibilitat del testimoni d'expressar-se correctament. El president dirigia les preguntes i finalment va dir: 'No conteste vostè a la pregunta, no gaste vostè la seua veu. No, no, no. Està malalt i, a més, aquesta pregunta no té res a veure amb els fets'», relata la CGT, en un interrogatori on el president del tribunal va expressar que «el mecanisme de contractació no interessava» quan va intentar formular-se aquesta pregunta per part del lletrat del Consell.
L'acusació particular de la central obrera, d'acord amb el seu recurs, «va fer expressa protesta i no va formular les preguntes que tenia preparades per al testimoni per entendre que la pràctica de la prova en tals condicions era absolutament contrària a les garanties que ha de tenir qualsevol procés». «No va permetre», van expressar en referència a Castellano, «que aquesta part s'expressés en la protesta». «Sense poder interrogar al nostre testimoni, ni saber el tribunal les qüestions que se li anaven a plantejar, no es pot deduir que el seu testimoni no era pertinent, així com el fet que no practicar la prova, no vulnere drets fonamentals», remarquen.
«El principi d'oralitat lligat al de la immediació es van veure transgredits en exigir el tribunal que el testimoni compareguera i declarara mitjançant un sistema de monosíl·labs i reduint al màxim la seua expressió verbal. Ara bé, per si aquest crebant contrari a la naturalesa de la prova testifical no fos suficient, el testimoni que suposadament va comparèixer per videoconferència des d'un lloc desconegut no va poder ser vist. Com que no va ser vist, no es va poder comprovar ni la seua identitat, ni les condicions en les quals prestava declaració», arredoneixen, per censurar: «Tot això va semblar importar-li poc al tribunal, excusant-se sempre en què no era una testifical rellevant».
L'acusació particular va agregar més crítiques al desenvolupament del judici: «Després de la pràctica de les proves pericials, aquesta part va incidir en el fet que el nostre perit es feia encara més essencial després de la confrontació dels relats per poder influir de manera decisiva en la resolució del judici, però el tribunal va contestar de manera injustificada i mancada de qualsevol motivació que l'inadmetia», com recull el tercer vídeo. En un altre moment, fins i tot, l'acusació van trobar-se amb una pericial de la defensa de la qual no en tenien coneixement, ni havien pogut estudiar, ni preparar al·legacions.
«El tribunal es va permetre interrogar al perit judicial per les dates en les quals va fer un treball en una productora, dades que la defensa havia tret d'internet, i res tenien a veure ni amb els fets que s'enjudiciaven, ni tampoc amb l'informe pericial i encara menys amb l'objecte de la perícia. Així mateix, va dirigir les preguntes de la defensa en el seu benefici, al contrari que amb les de les acusacions que en la majoria dels casos eren interrompudes», incorporaven, per denunciar com va transcorre el judici sota la batuta de Castellano: «Tot l'anterior va produir una real, material i efectiva indefensió».
«Falta d'imparcialitat»
En el recurs desestimat per l'alt tribunal, que va condemnar en costes al sindicat anarquista, s'esgrimia contra la sentència absolutòria que «no va existir cap informe jurídic que avalarà la compensació del deute en lloc de reclamar-la a la productora, ni cap valoració econòmica del valor del programa, que suposadament havia de compensar el deute d'1,8 milions d'euros». La CGT va plantejar, des del primer moment, que la contractació d'aquell contingut audiovisual s'havia adoptat per compensar un deute de RTVV amb el productor Moreno. «Sorprenentment, se li va atribuir el valor exacte del deute, quan la pericial judicial va concloure que amb prou feines arribava als 400.000 euros», va reforçar els seus arguments l'acusació particular.
«El Tribunal, a la sentència, arriba a una conclusió diferent de la pericial judicial. Ho fa fent seus únicament els postulats del dictamen pericial de part», denuncien, per subratllar que «que es va transcriure [a la sentència] de manera literal el que diu el perit contractat per l'acusat». «No analitza ni una sola línia de l'informe pericial judicial, descartant-lo sense que es deduïsca en la sentència que si més no s'haja llegit per part del jutjador», ressalten.
La CGT, no debades, sosté que «l'informe pericial judicial és tan demolidor, que per això el tribunal ni tan sols el llegeix». «No ho cita, ni analitza, recollint únicament frases textuals del dictamen del perit contractat per l'acusat, perquè en cas contrari, de la literalitat de l'informe ratificat en l'acte del judici oral, no és possible avalar que RTVV, a través de l'acusat, adquirisca el programa per la desorbitada quantitat d'1.785.295 euros», reforcen, per insistir que era una quantitat idèntica amb el deute contret entre la productora del popular empresari audiovisual i la vella RTVV.
«Cal destacar que en data 18 de juny de 2020, el tribunal va assenyalar una compareixença a l'efecte d'una possible conformitat en la qual per part del president de la sala es va comminar a les parts a arribar a un acord, però de caràcter extrajudicial, dit literalment així. Va demanar que retiràrem l'acusació i que l'acusat fes alguna declaració en la premsa que acontentara les acusacions per entendre que era un tema polític», afegeixen entre les actuacions qüestionables per a l'acusació particular, per complementar: «Després d'això, no es va arribar a cap acord, i el president va dir que corríem el risc de la condemna en costes».
La central obrera, enfront d'aquestes actuacions dels responsables judicials, va acusar l'Audiència Provincial de València «d'una falta d'imparcialitat palmària», la qual «no sols s'havia demostrat en la vista del judici oral, sinó que es va poder apreciar en diverses ocasions anteriors». També van sembrar dubtes sobre la Fiscalia: «Es pot determinar que d'igual manera va actuar en tot moment faltant a l'objectivitat, amb manifest menyspreu per l'esclariment dels fets, renunciant a testimonis essencials per a arribar a la veritat material, realitzant únicament preguntes de descàrrec».
«Taronges justicieres»
Amb l'objectiu d'afrontar la condemna en costes imposada pel Tribunal Suprem a l'acusació particular de la CGT, encarregada de buscar responsables judicials als presumptes sobrecostos que haurien causat la contractació d'aquests programes per part de l'antiga RTVV, ha llençat una campanya en la qual es donaran taronges a tots aquells que contribuïsquen. Els productes provenen d'agricultors i agricultores que s'han cansat dels preus de misèria que es paguen al camp per part de les grans distribuïdores de l'agroalimentació. El lema de la iniciativa és «taronges justicieres».
«L'acció pretén denunciar al mateix temps la situació que viu el sector agrari. El control absolut dels preus per les grans superfícies comercials està abocant a la ruïna a les agricultores i agricultors, que han de vendre els seus productes per sota del cost de producció, fent cada vegada més difícil i precari el treball en el camp», desgranen des de la CGT, encarregada de qüestionar com va actuar amb una de les derivades de l'escàndol de gestió dels diners públics de RTVV un dels togats que haurà de jutjar l'expresident Zaplana.