Els carrers de Madrid s'havien impregnat de banderes espanyoles, càntics contra l'independentisme i cartells insidiosos contra alts càrrecs del PSOE, amb el president espanyol Pedro Sánchez com a personatge predilecte. Acompanyats de grupuscles que exhibien simbologia ultradretana i d'exaltació del règim franquista, una multitud es concentrava a les portes de la seu dels socialistes a la capital espanyola per protestar contra la llei d'amnistia.
La dreta i, particularment, l'extrema dreta estava indignada pel pacte de la formació del puny i la rosa amb les forces independentistes. Concebien que acordar una amnistia per als dirigents i els activistes represaliats per les seues accions sobiranistes era vendre a trossets la unitat d'Espanya. L'entorn del PP i de Vox, així com de la resta de l'espectre nacionalista espanyol, clamava contra una mesura que, a parer seu, implicava el comiat de les garanties jurídiques a l'Estat espanyol.
El patriarca del conjunt de l'espai polític, l'expresident José María Aznar, era la veu del malestar, el líder fàctic de la denominada com a revolta dels cayetanos. «Qui puga contribuir, que ho faça; qui puga actuar, que actue», era el crit de guerra d'Aznar, l'anunci oficial de les hostilitats per part de tot aquell que observara l'acord per aprovar una llei d'amnistia com a la ruptura d'Espanya i el soscavament de la justícia. De fet, sales de tribunals, associacions de magistrats, col·lectius de fiscals i altres cossos de la judicatura van expressar la seua oposició a la mesura de gràcia.
Puigdemont, Rovira, 'lawfare' i terrorisme
Els jutges estaven escandalitzats amb les referències al «lawfare» en el pacte entre el PSOE i Junts per Catalunya, és a dir, amb una mena de consideració dels socialistes de l'existència de casos de guerra bruta dels tribunals contra l'independentisme català per a incloure una persona dintre de l'amnistia. El cabreig incommensurable de la judicatura per aquesta expressió va coincidir amb la polèmica decisió del togat Manuel García Castellón dintre de la investigació sobre el Tsunami Democràtic: Carles Puigdemont, líder de Junts per Catalunya, i Marta Rovira, dirigent d'ERC, eren imputats per terrorisme a la causa.
El titular de l'Audiència Nacional prenia aquesta decisió en una interlocutòria que involucrava a diferents personatges de l'independentisme i, fins i tot, a periodistes com ara Jesús Rodríguez, un dels veterans de la redacció de La Directa. García Castellón argumentava la seua acció, executada en plenes negociacions entre l'independentisme i el PSOE per tancar la llei d'amnistia que desbloquejara la investidura de Sánchez, en l'apreciació que «no es podia minimitzar l'impacte en la vida i en la integritat de les persones» dels altercats que es van produir a l'Aeroport del Prat en aquella convocatòria del Tsunami Democràtic.
«S'ha de subratllar que en el marc d'aquesta acció es va produir la mort d'una persona», expressa el togat sobre la parada cardíaca que va experimentar un turista quan tractava d'accedir a la pista aeroportuària. Encara que el visitant va poder ser atès pels serveis d'emergència, García Castellón va establir un nexe amb les accions de l'independentisme per qualificar els fets de terrorisme i, al seu torn, atribuir delictes de sang als dirigents sobiranistes, justament aquells que deixa fora la legislació de l'amnistia.
El moviment judicial d'aquest magistrat va xocar amb l'apreciació de la Fiscalia. Com a representant del Ministeri Públic i antic sol·licitant de la detenció de Puigdemont en 2017, Miguel Ángel Carballo no observava els indicis suficients per a imputar al líder de Junts per Catalunya, ni tampoc deduïa cap conxorxa il·legal. «Ací no hi ha un grup, ni cap organització, sinó un perfil en les xarxes i posteriorment una aplicació informàtica per a telèfons mòbils», indicava al seu escrit, el qual era un míssil de flotació contra García Castellón. Acusava el jutge d'ometre dades i de fonamentar la seua interlocutòria en simples suposicions.
El raonament del jutge de l'Audiència Nacional xocava amb la interpretació de la jutgessa que va investigar l'infart del turista francès, així com amb la postura dels Mossos d'Esquadra i dels serveis d'assistència mèdica. Els tres actors rebutjaven la tesi que connectava les protestes del Tsunami Democràtic amb la mort del visitant europeu. Aquest pilar de la recerca judicial del magistrat semblava tenir els mateixos peus de fang que el lligam entre les lesions greus que van patir diferents policies i els aldarulls a l'aeroport. No debades, les ferides als agents van produir-se quatre dies després de la mobilització a la pista del Prat i en una acció desvinculada del Tsunami Democràtic.
García Castellón, fins i tot, va acumular una portada de l'agència europea encarregada de la seguretat àrea. Amb el propòsit d'encabir el delicte de terrorisme a través de la interpretació que la manifestació al Prat havia implicat una desestabilització d'una infraestructura econòmica de caràcter estratègic, un supòsit que inclou el Codi Penal, va demanar una anàlisi a la citada agència per conèixer l'abast de l'impacte de les accions del Tsunami Democràtic. La resposta enfonsava teòricament aquesta via del jutge per atribuir delictes de terrorisme a Puigdemont i Rovira.
Capficat en considerar ambdós dirigents independentistes, així com a altres deu persones, com a autors de fets terroristes, el magistrat ha acordat aquest dijous desestimar el recurs de la Fiscalia i persistir en la seua posició. La documentació, segons aquest togat, «ha permès apreciar l'existència de fets que, des de la qualificació inicial, revesteixen el caràcter de delicte de terrorisme». En la seua interlocutòria, a més, demana al Ministeri Públic que «reflexione». Tot quan el titular de l'Audiència Nacional va espiar els mòbils de l'exdiputat de la CUP, David Fernández, i de l'exlíder català de Podem, Alberto Dante Fachin, sense figurar a la causa.
La decisió judicial s'ha conegut en la setmana que s'han destapat noves proves de la guerra bruta contra l'independentisme i mentre Junts per Catalunya, ERC i el PSOE negociaven les esmenes a la llei d'amnistia, una mesura de gràcia de la qual García Castellón s'ha declarat ferm opositor. Ho vam fer públicament en un fòrum d'opinió del periòdic gallec La Región. En aquell espai, va rebutjar l'amnistia esgrimint que la prohibició de l'esclavitud tampoc consta a la Constitució espanyola i això no vol dir que siga legal.
El jutge va seure junt amb l'empresari mediàtic de Vox, Julio Ariza, condemnat doblement per mala gestió al capdavant del canal ultra Intereconomia. «És dels que fan tenir esperança en la justícia d'Espanya», va expressar Ariza en referència a García Castellón, qui també acumula al seu currículum la instrucció de la causa sobre els Comitès de Defensa de la República. En el desenvolupament de la investigació, ha rebut diversos revès per presumptament vulnerar el dret a la defensa dels encausats.
L'amic Aznar i la conversa de Zaplana
Membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, García Castellón va adquirir notorietat i prestigi entre la judicatura espanyola amb la instrucció de causes sobre l'activitat terrorista d'ETA, com ara la investigació sobre l'assassinat del regidor popular Miguel Ángel Blanco i el procediment que dilucidava l'atemptat preparat per a matar l'expresident Aznar. Arran d'aquesta darrera recerca judicial, el magistrat va establir una relació d'amistat amb el jerarca de la dreta nacionalista espanyola.
García Castellón abandonaria l'Audiència Nacional per convertir-se en el magistrat d'enllaç, en una primera etapa, amb París i, en una segona època, amb Roma. Ambdues places, assolides durant els anys de govern del PP, són força cobejades i proporcionen un dels sous més elevats que pot percebre una persona amb la carrera judicial aprovada. Tanmateix, retornaria al seu lloc de l'Audiència Nacional l'any 2017. Va fer-ho en una etapa en la qual la formació de la gavina estava assetjada per dues investigacions per corrupció a la Comunitat de Madrid: el cas Lezo i l'Operació Púnica, que tindria una branca valenciana amb epicentre a Gandia (Safor).
En el marc d'aquestes investigacions, van eixir, justament, una conversa entre l'expresident madrileny Ignacio González, qui va estar al punt de mira judicial pel cas Lezo, i l'expresident valencià Eduardo Zaplana, actualment presumpte capitost de la trama de suborns i concessions públiques batejada com a Operació Erial. Al diàleg entre ambdós exdirigents autonòmics del PP, González parlava d'apartar el magistrat d'aleshores, l'excàrrec popular Eloy Velasco, per «ja apanyar-se amb el titular» del jutjat, és a dir, amb el mateix García Castellón.
Amb aquest magistrat al capdavant, de nou, de la seua plaça de l'Audiència Nacional, s'arxivarien les imputacions de les expresidentes madrilenyes Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes a l'Operació Púnica. Segons va calcular El Plural, el togat havia eximit de responsabilitat a 270 investigats relacionats amb el PP, especialment dintre dels procediments judicials de Lezo i Púnica.
El desmuntatge de les clavegueres
El jutge encarregar d'instruir les causes envers el Tsunami Democràtic i els CDR va assumir arran de la renúncia del seu primer magistrat la macroinvestigació de Tàndem, és a dir, la recerca judicial que posava la lupa en els negocis presumptament il·legals del tèrbol comissari José Manuel Villarejo. O dit d'una altra manera: García Castellón va encarregar-se d'una operació amb infinitat de peces separades i que era una autèntica bomba per les relacions de l'agent amb les altes esferes de l'Estat espanyol. Amb el togat conservador, Tàndem s'ha desunflat sensiblement.
Una de les derivades d'aquesta macroinvestigació és el cas Kitchen, l'actuació del Govern espanyol de Mariano Rajoy per aconseguir la informació delicada sobre la cúpula del PP que guardava l'extresorer Luis Bárcenas. L'operació parapolicial dissenyada des de l'executiu conservador va servir-se de les forces i els cossos de seguretat espanyols i va pagar-se amb fons reservats de l'Estat espanyol. García Castellón sempre ha circumscrit el radi d'acció dels imputats en l'exministre d'Interior i personatge principal de l'Operació Catalunya, l'ultracatòlic Jorge Fernández Díaz, i en la seua mà dreta al departament, l'exsecretari d'Estat Francisco Martínez.
A pesar dels indicis que hi ha sobre la contractació de Villarejo per part de l'exministra popular Maria Dolores de Cospedal i el seu marit, l'empresari Ignacio López del Hierro, per descafeïnar les causes judicials de la trama Gürtel i de la caixa B del PP, el magistrat conservador només va imputar l'exsecretària general dels populars quan van aparèixer les converses amb Martínez. Abans havia estat dilatant la imputació de Cospedal amb l'argument que havia d'escoltar altres investigats per a desesperació de la Fiscalia. García Castellón va imputar Cospedal a finals de juny de 2011, per només un mes després, va tancar la instrucció, va processar Fernández Díaz i va alliberar l'exministra de Defensa.
La decisió va indignar la Fiscalia. En un escrit duríssim, el representant del Ministeri Públic acusava el jutge de teixir una línia roja d'imputació que eximia de tota responsabilitat a Cospedal, l'expresident Mariano Rajoy o al PP. «Sembla que aquest pas no es vol donar. Hi ha una rotunda negativa a continuar investigant en aquesta direcció, com si s'haguera establert un cordó o una línia roja inacceptable que no es poguera traspassar en la investigació», va protestar la Fiscalia sense èxit la decisió controvertida de García Castellón.
Objectiu: Pablo Iglesias i Podem
Si l'actitud judicial al cas Kitchen de García Castellón, segons va criticar el Ministeri Públic, era de circumscriure els responsables al Ministeri d'Interior, el magistrat de l'Audiència Nacional va intentar transformar l'anomenat com a cas Dina Bousselham en un procediment judicial contra el referent morat Pablo Iglesias. La causa, en un principi, investigava el robatori del telèfon mòbil que havia patit aquesta militant de Podem i exassessora d'Iglesias, així com Villarejo va accedir als arxius personals del dispositiu mòbil. Algunes de les dades que contenia aquest aparell telefònic van publicar-se en les pàgines de rotatius ultres.
Malgrat que els indicis assenyalaven que Villarejo havia estat el responsable més plausible d'haver distribuït les dades que contenia la targeta de memòria del mòbil de Bousselham, García Castellón va intentar pegar-li la volta a la truita judicial. Siga perquè se sentia enganyat per Iglesias o per la seua obcecació contra el govern de coalició del PSOE i Unides Podem durant la pandèmia, segons les versions que ofereix un reportatge publicat per eldiario.es, el magistrat va fer mans i mànegues per imputar Iglesias. El Tribunal Suprem va tancar les portes a la recerca judicial del togat per manca de proves contra el dirigent de Podem.
García Castellón no va acceptar la derrota i va deduir testimoni perquè s'investigara el cas en jutjats d'àmbit local. Una estratègia que va utilitzar després del duríssim revès que va rebre de la Fiscalia per capficar-se en allargar la recerca judicial sobre un presumpte finançament irregular de Podem. La sala Penal de l'Audiència Nacional va considerar que el togat conservador havia «ampliat artificiosament» una investigació que va qualificar de «prospectiva». Tot un míssil tomahawk contra la seua obcecació judicial contra els morats, i una de les múltiples polèmiques que atresora a la seua fulla de treball com a jutge.