Espanya estava en joc, i tot valia per a defensar la seua integritat. L'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, el convergent Artur Mas, havia consumat el seu gir sobiranista, els carrers del Principat eren una olla a pressió a favor de l'autodeterminació i el desenvolupament del procés independentista semblava imparable. La pastanaga del pacte fiscal havia saltat pels aires i l'executiu comandat pel popular Mariano Rajoy volia aturar aquella embranzida com fora. No importava els mitjans, ni tampoc el seu acoblament a la legislació.
El PP va activar des del govern un dispositiu parapolicial per enderrocar el procés independentista de Catalunya. Tot servia per a deslegitimar el moviment polític i, especialment, els seus dirigents. L'estratègia, de la qual van ser partícips personatges tèrbols com ara el comissari José Manuel Villarejo i va prolongar-se entre 2012 i 2016, fou de guerra bruta informativa. Qualsevol dada recollida pels serveis de seguretat amb investigacions prospectives i, en conseqüència, allunyades dels canals fixats per l'estat de dret, era publicada a mitjans de confiança. Tampoc importava la veritat, només el presumpte objectiu de salvar a la pàtria espanyola.
La maquinària del fang va tenir com a epicentre el despatx de l'aleshores ministre d'Interior de Rajoy, l'ultraconservador Jorge Fernández Díaz, qui va comptar per aquesta contesa amb la col·laboració del seu secretari d'Estat, Francisco Martínez; del director adjunt de la policia espanyola, Eugenio Pino; o del comissari Enrique García Castaño. Fernández Díaz va rebre a la seua taula ministerial més d'una quinzena de notes informatives elaborades irregularment per unitats policials sobre polítics independentistes.
Aquests documents apòcrifs van acabar més tard en les redaccions d'alguns mitjans que van disparar per difamar l'expresident Mas o l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. Tanmateix, i segons han publicat eldiario.es i La Vanguardia, així com altres periòdics com araCrónica Libre, alguns d'aquests informes van acabar a la taula presidencial de Rajoy. El canal d'entrega a l'expresident espanyol era un sobre blanc, tancat, sense assumpte, ni tampoc remitent, el qual viatjava fins al dirigent del PP a través del seu cos d'escortes.
Ambdós rotatius assenyalen que tant Fernández Díaz, de l'estricta confiança de l'exdirigent gallec, i Maria Dolores de Cospedal, antiga ministra de Defensa i secretària general dels populars, van reconèixer en converses privades que Rajoy estava al corrent de les pràctiques de guerra bruta. A pesar d'aquestes afirmacions, l'expresident espanyol mai s'ha enfrontat a cap recerca judicial per part de la justícia espanyola sobre aquests afers. Fins i tot, Jorge Moragas, qui va exercir de cap de gabinet de Rajoy i esquitxat per les seues gestions dintre de l'entramat parapolicial, s'ha alliberat de qualsevol pas per les pàgines de les seccions de tribunals.
El comissari Villarejo, marcat per una biografia de servei a les clavegueres de l'Estat, principal capitost de la macrooperació suposadament delictiva Tàndem, peça angular de l'Operació Catalunya del PP contra l'independentisme i caracteritzat per la difusió de mitges veritats, va apuntar cap a Rajoy en la comissió parlamentària del Congrés dels Diputats sobre la policia política auspiciada pels conservadors. L'agent de les mil cares va sostenir que la guerra bruta va engegar-se en abril del 2012 amb Cospedal i Rajoy al telèfon. «L'Operació Catalunya va dissenyar-se en les entranyes de la presidència de Rajoy», va assegurar.
Imputat a Andorra
Les clavegueres policials del PP contra l'independentisme no han tingut cap cost judicial per als dirigents populars. Tanmateix, ha estat diferent amb les maniobres al marge dels procediments establerts per la llei que suposadament van emprar-se des del govern popular contra l'extresorer dels conservadors, Luis Bárcenas. Interior, no debades, va dissenyar suposadament un dispositiu pagat amb diners públics i va utilitzar funcionaris policials per sostreure informació crítica de l'excomptable dels populars per evitar problemes judicials a la cúpula conservadora.
La Fiscalia Anticorrupció demana en aquesta causa una pena de quinze anys de presó per aquestes operacions a Fernández Díaz i a Martínez, mentre que ambdós exalt càrrecs populars van presentar escrits perquè es jutge també al mateix PP. De fet, ni Cospedal, ni molt menys Rajoy estan afectats actualment per una investigació dirigida pel polèmic magistrat Manuel García Castellón, autor de la recerca judicial del Tsunami Democràtic i les imputacions surrealistes a periodistes, activistes independentistes, la dirigent republicana Marta Rovira o el líder independentista Carles Puigdemont. García Castellón va disposar d'una de les places més cotitzades dintres de la judicatura gràcies als populars.
A pesar que Rajoy ha esquivat qualsevol citació judicial dels jutjats espanyols per les operacions parapolicials del departament d'Interior, siga per perseguir a les forces independentistes catalanes o bé siga per impedir que Bárcenas traguera informació delicada sobre els suposats tripijocs de la cúpula del PP, la judicatura andorrana sí que va acordar-ne la imputació. Una jutgessa del principat andorrà va decidir obrir-li una investigació judicial per suposades coaccions per aconseguir dades bancàries sobre la família Pujol. Fernández Díaz i l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, també estan involucrats. Des del departament que encapçalava Montoro, s'haurien subministrat informació fiscal per atacar a l'independentisme.
La connexió Cotino
El comissari que ha simbolitzat l'Operació Catalunya ha estat Villarejo. Al servei dels baixos fons de l'Estat espanyol, va convertir-se en una persona de confiança per als comandants del ministeri d'Interior gràcies a un exdirector de la policia espanyola que va exercir de nexe: l'expresident de les Corts Valencianes, exconseller i representant de l'ala ultracatòlica del PPCV, Juan Cotino, víctima mortal de la COVID-19 l'any 2020.
Investigat a diverses causes judicials abans de faltar, com ara dintre de l'operació que assenyala l'expresident valencià Eduardo Zaplana pels presumptes delictes de blanqueig de capitals i organització criminal, entre altres, el seu nom va situar-se al focus mediàtic quan van destapar-se les seues relacions, precisament, amb Villarejo. L'excomissari va comunicar-li que Vicente Cotino, condemnat per finançar il·legalment al PPCV i nebot de l'exdirigent conservador, «havia de netejar tots els papers» abans d'un registre de la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal.
«Estem intentant tot el possible, però dis-li al teu nebot que netege, que hi ha un registre, que netege tots els papers. Que no sap res. Que ho tinga això... i que procurarem. Però, en la mesura que siga possible, que tingueu resolt el tema de l'explicació», va dir-li Villarejo a Cotino, segons unes gravacions d'una posterior conversa entre l'agent de la policia espanyola i el marit de Cospedal i empresari Ignacio López del Hierro. El comissari també va avisar l'expresident de les Corts Valencianes sobre la investigació judicial de la causa Brugal.
Arxius judicials
L'única condemna judicial que s'ha donat per les accions de la policia política ha estat la sentència contra l'exdirector adjunt de la policia espanyola Pino per un delicte de revelació de secrets per distribuir una memòria USB amb informació de la família Pujol. «L'acusat no va complir amb el deure que tenia com a funcionari públic d'impedir que el llapis de memòria tinguera cap recorregut, sinó que, per contra, li va donar curs amb un ús espuri del seu contingut, va procedir a difondre, revelar o cedir a terceres dades i documentació pertanyents a la intimitat de Jordi Pujol Ferrusola amb un evident ànim de perjudicar», va afirmar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
De moment, però, hi ha altres denuncies per suposats perjudicats per les maniobres de les clavegueres policials que no han comptat amb la mateixa sort judicial que el denominat com a cas del pendrive, el qual perjudicava a la família Pujol. L'expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, va presentar un escrit en el qual relatava els moviments de la cúpula policial per incriminar-lo arran de la seua presumpta proximitat als plantejaments polítics del sobiranisme català. Els jutjats van arxivar la causa.
L'exconseller d'Economia i Hisenda per Junts per Catalunya, Jaume Giró, també va trobar-se amb el mur de la judicatura espanyola. El dirigent independentista va narrar al seu escrit que Alícia Sánchez Camacho, capitost llavors del PP català, havia entregat el seu telèfon a Villarejo, així com van fer referència a les notes informatives que va confeccionar l'excomissari per fixar objectius independentistes, entre les quals estava present.
La justícia encara compta amb diverses denúncies que haurà de resoldre envers l'Operació Catalunya, com ara les presentades per l'excap de la policia catalana, Narciso Ortega; l'empresari Carles Sumarroca o l'exdelegat de la Banca Privada d'Andorrra, Jean Paul Miquel. Ara bé, segons informava El Periódico de Catalunya, és possible que tinguen el mateix recorregut que les registrades per Rossell o Giró, entre altres denunciants de les clavegueres policials espanyoles.
L'obsessió de Fernández Díaz
Supernumerari de l'Opus Dei i una de les persones de confiança de Rajoy en aquell executiu de la formació de la gavina, l'exministre d'Interior ha estat retratat en diverses informacions com a una persona obsessionada amb el combat contra l'independentisme a Catalunya. No debades, s'ha apuntat que a partir de la mobilització històrica de la diada catalana del 2012, la seua taula va acumular diferent documentació envers el moviment sobiranista.
Fernández Díaz, amb tot, va trobar un altre alt càrrec d'Interior amb la mateixa fixació contra el sobiranisme català. Es tractava de l'aleshores director adjunt de la policia Pino, qui va camuflar tot l'operatiu d'intel·ligència contra l'independentisme a través dues unitats reconegudes oficialment: la d'Afers Interns i la de Planificació Estratègica i Coordinació. Fernández Díaz i Pino constituïen junt amb Martínez, García Castaño i, especialment, Villarejo els principals actors de l'Operació Catalunya. Amb aquestes noves informacions, es genera l'interrogant sobre el paper de Rajoy.