Judicatura espanyola

Martínez Arrieta, d'arxivar les 'clavegueres' de Fernández Díaz a jutjar el procés

La designació, encara no oficial, del magistrat conservador i lligat al PP Manuel Marchena com a president del Consell General del Poder Judicial promociona al jutge Andrés Martínez Arrieta com a president de la sala segona del Tribunal Suprem. Encarregada de jutjar les causes contra el procés independentista català, aquest togat de perfil moderat fou ponent de la sentència que va arxivar la investigació de les gravacions entre l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz i l'expresident de l'Oficina Antifrau catalana, Daniel de Alfonso.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era octubre de 2014. L'aleshores president de l'Agència Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, manté una conversació amb Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior en aquell moment i, al seu torn, un dels màxims cervells junt amb el comissari Eugenio Pino de la guerra bruta mediàtica contra el procés independentista. A la trobada, que va ser gravada, es conspira contra dirigents sobiranistes com ara Oriol Junqueras, Francesc Homs o Xavier Trias. D'aquest últim, de fet, se'n parla per filtrar una informació falsa sobre els seus comptes corrents.

Després de la publicació de les converses enregistrades entre Fernández Díaz i De Alfonso, Trias presenta una querella contra l'exministre del PP a través del PDeCAT. L'escrit contempla els presumptes delictes per prevaricació, malversació de fons públics i violació de secrets. No debades, s'afirma que dintre de les «tèrboles maniobres» realitzades estaria la revelació d'informació confidencial per part de l'excap de l'Oficina Antifrau catalana. En cas d'admetre's la querella, la justícia espanyola podria investigar les clavegueres d'Interior contra l'independentisme al Principat.

El Tribunal Suprem, però, rebutja admetre a tràmit l'escrit. Argumenta que la seua doctrina és contrària a acceptar querelles basades en proves estretes dels mitjans de comunicació. I expressa sobre les gravacions difoses que «donat el caràcter subreptici de la seua obtenció no es pot determinar si han sigut editades, alterades o manipulades, de manera que tampoc es pot saber si la gravació correspon al contingut íntegre de l'entrevista o s'ha suprimit algun apartat». «Els fets relatats en la querella no posen de manifest que s'haja revelat informació de la qual el querellat dispose per raó del seu càrrec», es remarca a la interlocutòria. I remata: «L'intercanvi d'informació ha d'enquadrar-se en el deure general de cooperació institucional que a tots dos organismes correspon i no s'adverteix en quina mesura podria danyar a la causa pública o a tercers».

El magistrat ponent d'aquella resolució, el moderat Andrés Martínez Arrieta, serà l'encerregat de presidir la sala del Tribunal Suprem que jutjarà la causa relativa al procés independentista a Catalunya. Recusat sense èxit per la defensa dels exconsellers Jordi Rull i Jordi Turull i per l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sánchez, va ser un dels fundadors de l'associació judicial Francisco de Vitoria, d'ideologia conservadora. Tot i això, va estrènyer la mà a l'expresident espanyol Felipe González quan va entrar al Tribunal Suprem per declarar arran del finançament irregular del PSOE, conegut com a cas Filesa, l'any 1997.

Una de les seues sentències més polèmiques fou la relativa a les tortures que van rebre els membres d'ETA Igor Portu i Martin Sarasola, autors de l'atemptat contra la T-4 de Madrid en el qual van segar-li la vida a dues persones. L'Audiència de Guipúscoa va condemnar a la garjola als agents de la Guàrdia Civil que havien torturat els integrants del grup terrorista. El Tribunal Suprem, tanmateix, va dictaminar que no va produir-se cap maltractament als responsables d'aquella acció violenta per part de la benemèrita. Firmada per Martínez Arrieta, la interlocutòria va ser recorreguda al Tribunal Europeu de Drets Humans.

L'exministre d'Interior i membre de l'Opus Dei Jorge Fernández Díaz

La institució judicial comunitària va sentenciar l'Estat espanyol a indemnitzar amb 30.000 i 20.000 euros als denunciants per «danys morals». Si bé no reconeixia la tortura presumptament infligida als dos membres d'ETA, va apuntar que «els fets eren suficientment greus per ser considerats com a tracte inhumà i degradant». D'aquesta manera, el tribunal europeu exposava que s'havia incomplit l'article 3 de la Convenció Europea de les Llibertats Fonamentals. Es tractava del primer cas en el qual s'esgotava tot el recorregut judicial fins a arribar a la cort ubicada a Estrasburg.

Magistrat competent per conèixer les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI), va formar part dels togats que van condemnar Baltasar Garzón per la seua instrucció del cas Gürtel i del tribunal que va absoldre aquest mateix jutge per investigar les fosses del franquisme. També va rubricar junt amb altres membres de la sala segona del Tribunal Suprem la interlocutòria emesa a principis de 2018 en la qual mantenien en presó a Junqueras. La seua filla va ser assessora de l'exministre de Justícia, Rafael Català, per la reforma del Codi Penal.

L'ariet judicial del PP

El nomenament de Martínez Arrieta com a president de la sala segona de l'alt tribunal espanyol es produirà per la seua condició de magistrat amb més antiguitat i sempre que es confirme la marxa del togat Manuel Marchena a la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Malgrat que podria alternar ambdues responsabilitats, es tractaria d'una situació anòmala. I per això, Martínez Arrieta es converteix en president virtual a l'espera que es ratifique l'acord entre PP i PSOE per situar Marchena de president del màxim òrgan judicial a l'Estat espanyol, que decideix la destinació i dóna el vistiplau a les places més sensibles. Un pacte que, a més, atorgarà una teòrica majoria progressista al CGPJ.

Ponent de la causa que investiga el referèndum de l'1 d'Octubre, Marchena és un magistrat conservador estretament lligat al PP. De fet, i a parer dels sectors més progressistes de la judicatura espanyola, és considerat com el cervell de tots els polèmics moviments que van realitzar-se a la magistratura durant l'etapa de Mariano Rajoy a La Moncloa. La designació de Manuel Boix com a fiscal Anticorrupció, que va plegar per l'escàndol de comptar amb una societat offshore i per les maniobres al cas Lezo, és una de les més sonades.

També va situar-se al punt de mira per a una suposada jugada del CGPJ per col·locar a la seua filla com a fiscal. Un suposat tracte de favor per reassignar-li una plaça com a futura representant del Ministeri Públic anòmala, ja que quan havia d'escollir entre convertir-se en jutge o fiscal va fer-ho per la primera opció. L'elecció descartava automàticament l'altra possibilitat. La filla de Marchena va entrar a la carrera fiscal amb la plaça 36 d'un màxim de 35.

El magistrat Manuel Marchena, futur president del Consell General del Poder Juducial|CGPJ

Aquest magistrat, al seu torn, ha destacat per aturar diversos procediments de corrupció que afectaven el PP. Impulsor de les causes contra Garzón, va arxivar la investigació sobre l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, per negar-se a retirar els símbols del franquisme; va confirmar l'absolució de l'expresident valencià Francisco Camps a la causa dels vestits de Gürtel, va acordar el sobreseïment del cas Auditori a Múrcia o va inadmetre les querelles del PSOE madrileny i dels extreballadors de Telemadrid sobre l'àtic de luxe de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignació González, entre altres processos judicials polèmics.

Fiscal de carrera, també va tancar la investigació sobre la condecoració en grau de comissari honorífic entregada al director de La Razón, Francisco Marhuenda, que va denunciar aleshores el Sindicat Unificat de la Policia (SUP). Com va decidir, al seu torn, no investigar el suposat tracte de favor en l'obtenció del màster de Pablo Casado, líder actual del PP. Marchena va ser professor extern de la universitat en la qual Casado havia aconseguit el títol.

Amb ombres com esmorzar l'any 2014 amb l'exministre Ángel Acebes quan estava imputat per la caixa B del PP, Marchena va ser professor de l'Institut Shola Iuris. Aquesta acadèmia de juristes estava dirigida pel soci del comissari implicat a la guerra bruta informativa contra el procés -i ara empresonat provisionalment per revelació de secrets, suborn, falsedat documental, organització criminal i blanqueig de capitals- José Manuel Villarejo. L'ombra de les clavegueres sempre present als aparells de l'Estat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.