Política

Aliança valencianobalear: de la trobada València-Palma al clam pel finançament just

Valencians i balears, abans units per un fals eix de la prosperitat que va convertir ambdues autonomies en símbols de corrupció, s'han agermanat per exigir un millor tracte inversor i fiscal per part de l'Estat espanyol, com demostra la declaració conjunta entre la plataforma per un Bon Finançament de les Illes i l'homòloga valenciana Per un Finançament Just. Una aliança a la qual se suma la complicitat mostrada entre Palma i Valencià, els batlles de les quals s'ha reunit aquest dilluns per «intercanviar experiències en polítiques municipals». L'alcalde Antoni Noguera, fins i tot, ha participat en una xerrada de Compromís com a referent municipal dels valencianistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

València engalanava el seu cel amb estrelles, rodolins enllumenats i altres decoracions artificials. El castell de focs que tancava les Falles 2018 no sols era el preludi perquè els diferents monuments fallers foren devorats per les flames. També cremava la bretxa de gènere. Reyes Martí es convertia en la primera dona que disparava el dia de Sant Josep, la jornada més especial per a la festa major del cap i casal. En aquella festivitat, però, hi havia una altra frontera prefabricada que entrava en combustió. Per primera vegada en la història, un batlle de Palma, en aquest cas l'ecosocialista de Més per Mallorca Antoni Noguera, assistia a les Falles del bracet de l'alcalde de València, el valencianista de Compromís Joan Ribó. Amb la seua presència al balcó de l'ajuntament contemplant la celebració fallera, s'evidenciava l'aliança entre ambdues ciutats. Tot un símbol canvis actuals amb l'esquerra governant la majoria de les institucions balears i valencianes.

Aquesta sintonia, que va quedar patent amb l'assistència de Ribó a la presa de possessió de Noguera, s'ha reforçat aquest dilluns. Ambdós batlles s'ha reunit aquest dilluns a València amb l'objectiu «d'intercanviar experiències en determinades polítiques públiques». Si l'alcalde de Palma tenia interès per conèixer l'aposta per la bicicleta i la mobilitat sostenible del Govern de la Nau -com es denomina l'executiu local tripartit-, el primer regidor del cap i casal volia saber la regulació aplicada per part de l'Ajuntament de Palma per tal d'aturar la saturació turística amb els apartaments. «Considere que heu adoptat algunes mesures interessants que cal estudiar a València, tot i que nosaltres hem aprovat una legislació amb la qual no s'han creat, de moment, nous apartaments turístics, segons les últimes dades disponibles», ha indicat Ribó. «És un plaer poder compartir estratègies de ciutat amb una que és germana nostra», ha agregat Noguera.

«Per primera vegada, com a mínim a Palma, no hi ha un batlle del PP ni del PSOE, sinó un alcalde d'esquerres, vinculat al moviment ecologista. Palma i València junt amb altres ciutats del canvi com ara Barcelona compartim la capacitat per elaborar tàctiques comunes i fer lobby davant l'Estat espanyol amb algunes de les nostres reivindicacions. No debades, i a banda de gaudir d'una cultura i una llengua comuna, tenim aquestes mateixes visions sobre qüestions com ara la lluita contra el canvi climàtic», ha assenyalat l'alcalde balear. Ribó, que també ha lloat l'entesa amb Barcelona, Saragossa i Madrid, s'ha pronunciat en el mateix sentit: «No sols hi ha una coincidència en la defensa d'una cultura i llengua pròpies. També en la nostra aposta pel medi ambient i el territori».

Un «intercanvi d'experiències», al seu torn, que s'ha fet més visible en la xerrada que Noguera ha impartit a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Organitzada pel Bloc València [formació majoritària que integra la coalició valencianista], la conferència tenia la intenció «d'escoltar un referent nostre com és el govern de Palma, de Mallorca, i de les Illes, ja que Més, com Compromís, són agents de canvi als seus respectius territoris», en paraules de Pere Fuset, portaveu dels valencianistes al consistori i regidor de Cultura Festiva. «Reivindiquem la feina feta a una banda i altra del Mediterrani, amb un canvi que capgire aquell eix de la prosperitat Madrid-València-Palma que va transformar-se en l'eix de la corrupció, un canvi en majúscules com el realitzat a València, a un cap i casal que el valencianisme mai pensava que podria governar», ha reflexionat.

«A València, sóc militant del Bloc i, per extensió, de Compromís», ha iniciat la seua intervenció Noguera, en la qual ha destacat els eixos del seu govern municipal: «Lluita contra el canvi climàtic, mobilitat sostenible -A València, en sou referents en aquestes polítiques-, diversificació econòmica i justícia social garantit el dret a l'habitatge». Amb tot, Noguera, que ha criticat el negoci «fraudulent» de l'economia col·laborativa, s'ha centrat a explicar com van prohibir-se els apartaments turístics a Palma i ha elogiat el paper que juga la taxa turística per regular aquesta activitat econòmica. «És imprescindible aquest tribut. Gràcies a ell, vam poder-hi destinar 11,5 milions d'euros a habitatge social», ha afirmat com a reflexió a les paraules d'Isabel Lozano, regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives de Compromís a l'Ajuntament de València de la manca de recursos per poder ajudar integralment a totes les famílies més necessitades de la ciutat. «Estem d'acord amb l'establiment de la taxa turística. Ens calen, al seu torn, lleis amb les quals frenar l'escalada de preus del lloguer», ha censurat la regidora valencianista.

Xerrada a l'Octubre Centre de Cultura Contemporànea de la regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Isabel Lozano; l'alcalde de Palma, Antoni Noguera; i el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset| EL TEMPS

Tot i el discurs autocrític de Lozano, hi han hagut retrets per part d'algunes veus veïnals a la gestió de la corporació local. Especialment, de Toni Casola, portaveu del col·lectiu Amics del Carme. «Cal felicitar el compromís de l'alcalde de Palma contra el problema del turisme, una indústria totalment depredadora. Tanmateix, no podem dir el mateix de la posició tèbia i lamentable de València en aquesta qüestió. I més amb una posició reaccionària per part de la Generalitat Valenciana. Cal treballar per aplicar la retroactivitat amb els pocs elements d'intervenció que ens permet la nova llei de turisme», ha denunciat. Amadeu Mezquida, secretari del grup municipal de Compromís que estava entre el públic, ha contestat a la crítica: «Aquestes competències les gestiona el PSPV al consistori i a la Generalitat. Nosaltres només podem pressionar. Encara més, a les Corts Valencianes Compromís, Podem i Ciutadans fórem els grups que incloguérem apartats per regular aquests apartaments, ja que la llei del PSPV no ho contemplava».

«Des de Compromís, no podem aplicar totes de les nostres idees. I les friccions que s'han donat a l'Ajuntament de València, precisament, han sigut per qüestions com les relacionades amb el turisme. Per descomptat, que estem a favor i pressionarem perquè la llei puga contemplar la retroactivitat en el cas dels apartaments turístics», ha complementat Fuset, que ha trobat el suport de Noguera. «És complicat canviar-ho tot després de 24 anys d'herència de Rita Barberà. No sabem com ho haguérem gestionat nosaltres a Palma. A més, també cal reivindicar que els municipis tenim poques competències. Cal llevar bestialment competències al Govern espanyol. O, si de cas, exigir canvis a la llei d'arrendaments», ha afirmat. «Les ciutats som les grans oblidades en matèria de competències», ha agregat Sergi Campillo, regidor de Govern Interior de Compromís a València, que també estava entre els espectadors de la xerrada.

«Per un tracte fiscal just!»

Mentre aquest dilluns València i Palma intercanviaven experiències i des de Compromís prenien nota de la feina de Més a la capital mallorquina, el passat divendres la plataforma Per un Bon Finançament de les Illes Balears i la seua homòloga valenciana Per un Finançament Just signaven un manifest per reclamar un tracte just a l'Estat espanyol. Una trobada que confirmava l'entesa entre el Govern valencià i el balear en matèria de finançament. Però que també reforçava els lligams entre ambdues societats civils -les plataformes estan conformades per diversos agents polítics, associatius, empresarials i sindicals de cada autonomia- per defensar «una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic que establisca un nou model de repartiment que garantisca la suficiència dels recursos i una distribució equitativa dels mateixos».

«Si bé és cert que amb el canvi de govern estatal realitzat aquest 2018 s'ha observat una predisposició favorable a reiniciar el camí perdut, no és més cert que la societat espanyola en el seu conjunt i, especialment, la dels territoris firmants d'aquest manifest, veuen com cada dia que passa la insuficiència financera va fent mossa en els serveis bàsics», recorden ambdues plataformes a la declaració firmada la setmana passada, i a la qual ha accedit aquest setmanari. I on reclamen que el nou model de finançament «no discrimine a la ciutadania en funció del seu lloc de residència», i que «tinga en compte el pes poblacional, permanent i temporal, de cada territori», una qüestió que xoca amb la reclamació de les autonomies de la denominada Espanya Buida.

Al text, exigeixen que mentre es finalitzen els treballs per crear un nou model de finançament, «s'establisquen, de manera urgent, mecanismes compensatoris que suposen ingressos per a les comunitats autònomes a causa de l'actual situació tan deficitària per als nostres territoris». «En el cas concret de les Illes, a més, reclamem el règim especial existent a l'Estatut d'Autonomia que reconeix el fet insular», inclou el manifest.

Els representants de la plataforma Per un Bon Finançament de les Illes i Per un Finançament Just del País Valencià junt amb el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, el conseller d'Hisenda Vicent Soler i la secretària autonòmica Clara Ferrando a la trobada del passat divendres a València| Corts Valencianes

Amb una petició perquè es convoque la Conferència de Presidents, òrgan encarregat de discutir el finançament autonòmic, el front valencianobalear sol·licita que el Govern espanyol considere diversos greuges de l'Estat amb el País Valencià i les Illes. Es reclama «un reconeixement dels dèficits de finançament acumulats pel mal funcionament dels diferents sistemes, així com l'establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat»; s'exigeix «una admissió del dèficit inversor per part del Govern espanyol i que s'elabore una agenda real d'actuacions urgents en aquests territoris»: i demanen que s'assumisquen «de manera urgent per part de l'Estat els deutes públics provocats per l'infrafinançament».

Per esborrar a poc a poc aquest maltractament inversor i financer que han patit balears i valencians, aposten perquè «en el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2019 es produïsca un repartiment de les inversions que atenga el dèficit en inversions d'aquestes comunitats autònomes i que s'ajuste al pes poblacional i econòmic de cadascuna d'elles». Un clam conjunt, del País Valencià i de les Illes, que mostra l'aliança entre ambdós territoris evidenciada aquests darrers dies amb declaracions comunes contra el tracte fiscal rebut pel Govern espanyol. I amb l'entesa entre Palma i València per bastir polítiques de canvi. La germanor entre valencians i balears duta a les institucions i reforçada entre els principals actors d'aquestes societats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.