Alberto Nuñez Feijóo porta camí de convertir-se en la bèstia negra del govern valencià. El president gallec no perd ocasió d’apuntar contra l’executiu de Ximo Puig cada ocasió que surt a la palestra la qüestió del finançament de les comunitats autònomes. Dilluns passat els barons del PP es van reunir a Génova per, segons la versió oficial, adoptar una postura comuna en aquesta matèria. En eixir de la trobada Feijóo va dir a la premsa que el ministre Montoro els havia assegurat que en cap cas no es condonaria el deute de cap autonomia. Fou un dard dirigit a les comunitats socialistes, i molt especialment al País Valencià. A la nit, en una entrevista radiofònica, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va matisar les paraules de Feijóo i no es va tancar completament a abordar el tema del deute. Això sí, el titular d’Hisenda no vol ni sentir a parlar de condonar; en tot cas, ell s'estima més parlar de reestructuració. Tanmateix, les espurnes enceses a Madrid havien esdevingut incendi a València.
La reacció, l’endemà, no es va fer esperar. Ximo Puig i Vicent Soler van eixir en tromba a criticar Feijóo i van reiterar que la qüestió del deute no podia quedar al marge de les negociacions. La postura del PP és una “broma de mal gust”, per a Soler, una mostra de “deslleialtat”, en paraules de Ximo Puig. Aquell mateix dia els empresaris, a través del lobby AVE, van fer-hi pinya. “No poden hi haver temes tabú”, recalquen al Palau de la Generalitat. I recorden que en temps pretèrits, territoris com Andalusia o Extremadura van rebre compensacions de l’Estat. En el cas dels primers, reberen 1.148 milions d’euros en forma de transferències, però també mitjançant la cessió de diversos edificis i solars abandonats pel Ministeri de Defensa. En el cas extremeny, es compensaren 447 milions d’euros en diverses anualitats. A l’acord per fer efectiu aquest pagament es va arribar quan els governs autonòmics i el de l’Estat eren del mateix color polític.
El deute acumulat pel País Valencià té, majoritàriament, el seu origen en l’infrafinançament, és a dir, en els diners que l’Estat ha deixat de transferir al llarg dels anys. Segons el càlcul dels comitè d’experts de les Corts Valencianes, els valencians han deixat de rebre 14.791 milions d’euros només des de l’any 2002. Entre els anys 1990 i 1997, aquesta xifra arribà als 5.454 milions d’euros. A això caldria sumar-hi altres 4.589 milions derivats del pagament d’interessos. És a dir, que el deute acumulat és d’almenys 24.834 milions.
Quins mecanismes cal articular per fer front a aquesta xifra? Una reestructuració del deute? Una quitança? Una condonació? Al capdavall, aquesta no és, en absolut una situació nova. I si bé el terme condonació sol identificar-se amb països subdesenvolupats de l’Àfrica o l’Amèrica Llatina, el ben cert és que a Europa aquesta transferència de recursos entre graons diferents de l’administració és cosa habitual. A Alemanya els länder tenen dret a rebre suport federal mitjançant la injecció de recursos addicionals per reduir el seu deute en una situació pressupostària extrema, tot entenent com a tal una ratio deute net/ ingressos per sobre d’entre dos o tres voltes la mitjana dels länder. Així, com es recorda en el document dels experts en finançament de les Corts Valencianes, territoris com Sarre o Bremen han rebut aquest suport. A més, els länders més endeutats rebran transferències addicionals federals per poder complir els objectius a partir de 2020. A Àustria, la regió de Carintia va rebre suport federal recentment, mentre a Suècia hi ha consignades partides pressupostàries per atendre possibles problemes financers d’ajuntaments i comptats.
En aquest sentit, la Generalitat Valenciana aposta per un model de compensació del deute similar al d’altres països europeus. En concret, sosté que l’Estat transferisca fons adicionals durant un període de temps a les autonomies, amb la condició que aquestes partides es destinen, exclusivament, a la reducció del stock de deute. Aquest mecanisme es diferencia dels Fons de Liquiditat Autonòmic en què aquestos són préstecs, mentre que aquest fons serien a fons perdut. Serien, en definitiva, diners finalistes. Aquest model de transferències, sostenen els experts de la Generalitat, hauria de vehicular-se a través d’una programació pressupostària supervisada per l’Estat o una autoritat independent.
En l’actualitat, el País Valencià és, amb 44.435 milions d’euros, la segona autonomia més endeutada, només superada per Catalunya, que acumula 76.831 milions. Andalusia és la tercera del rànquing, amb 33.631 milions d’euros. Balears, per la seua banda, registra 9.049 milions de deute.