Jordi Sebastià: "Els valencians no existim a Europa"

Ex-alcalde de Burjassot (Horta Nord), ex-professor de periodisme i ex-redactor d'aquest setmanari, Jordi Sebastià va abandonar el seu seient d'eurodiputat per Compromís el passat 11 d'octubre de 2016, amb motiu de l'acord entre Equo i els valencianistes per repartir-se el seient durant la legislatura europea. Amb la intenció de convertir-se en «la veu dels valencians a Brussel·les» i amb un pensament «pessimista respecte de la Unió Europea, tot i ser europeista convençut», Sebastià fa balanç amb EL TEMPS dels seus dos anys al parlament europeu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-A les teues intervencions has combinat la defensa dels interessos valencians, en temes agrícoles per exemple, amb denúncies de vulneracions dels drets humans a diferents països. De quina manera s'estructura aquest treball?

-Hi ha un cert mite del parlament europeu, ja que hi ha molta gent que diu que allí no es treballa. Més que res perquè es regeix per un sistema molt anglosaxó: cada diputat és el seu cap, tens molts recursos per desenvolupar la teua tasca i, fins i tot, no hi ha disciplina de vot. Si et vols implicar, com he fet jo, realment no hi ha hores. No debades, mai he treballat tant com a l'euro-parlament, i això que he estat d'alcalde d'una població. En ser una feina molt diversa, i formar part de la comissió de cooperació, tractava de tirar una mà en les resolucions sobre drets humans. I malgrat que la gent diga que només són simbòliques poden tindre els seus efectes: el govern del Sudan del Sud va commutar a dos pastors presbiterians condemnats a mort gràcies a un pronunciament un dijous a les quatre de la vesprada. Al remat, he treballat molt els temes que tractaven a les comissions en les quals estava: agricultura, cooperació i igualtats entre homes i dones.

-Després del teu pas per aquesta comissió, quina radiografia fas del sector agrícola? Es feien palesos els diferents interessos entre estats?

-El treball d'aquesta comissió deixa ben clar que Europa és un club d'estats, on cada estat defensa els seus interessos. La política agrícola comuna és forta, però a l'hora dels debats hi ha més diferències per interessos estatals que no per ideologia. L'enfrontament és clar entre els països del nord i els del sud, i sempre, d'una forma òbvia, guanyen els primers perquè tenen una dependència d'aquests productes i volen tindre'ls barats. L'estratègia que segueixen és privilegiar els intercanvis en països externs per assegurar que els preus no augmenten.

-Has comentat que no hi ha disciplina de vot, però aquests interessos contraposats afectaran el funcionament del mateix grup, al remat.

-Teòricament sí, però al grup en el qual Compromís està inscrit, els Verds-Aliança Lliure Europea, es du bé. I sempre vota en agricultura en el sentit que nosaltres hem marcat. Ara bé, en qüestions com les quotes làcties, on el País Valencià no és cap gran productor, jo he votat allò que m'han comentat des del grup. Als grups més grans, com ara el socialista o el popular, amb, per exemple, l'acord amb Sud-àfrica per importar productes que entren en competència amb els nostres, la divisió nord-sud és molt clara.

-Estem parlant tota l'estona del parlament europeu. Quina influència, però, té realment?

El parlament europeu és l'única estructura comunitària votada democràticament, i això ja li dóna un aval. La cambra, a parer meu, té molta importància. No debades, té l'última paraula en tractats internacionals. Ara mateixa, de fet, està a punt de votar-se el CETA [acord internacional en Canadà]. I tot i que els estats l'han aprovat, la comissió de l'euro-parlament ha votat no. Després a la cambra veurem. Dit això, el parlament també participa en la redacció de les directives que tenen molta incidència.

-La paralització de l'acord comercial entre els Estats Units i Europa, el denominat TTIP, és positiu per al País Valencià?

-I tant! Encara que cal estar a l'aguait i fer pedagogia per oposar-se al tractat. I sí, és un triomf clar perquè exposava un model de producció en el qual tenim totes les de perdre. Essencialment aplanava el camí a les grans multinacionals i deixava en inferioritat absoluta el xicotet i mitjà empresari. És positiva per al País Valencià, ja que no és el nostre model. Ara bé, cal estar alerta perquè no s'ha aturat del tot. El TTIP només s'ha amagat en un calaix.

-En el procés de negociació del TIIP, justament, han pressionat en força diversos lobbies. Quin paper hi juguen a Brussel·les?

-Al nostre grup vam debatre que era un lobby, i, clar, al remat, vam arribar a la conclusió que qualsevol organització que pressionara en favor d'uns determinats fins ho era. Per tant, vam optar per rebre'ls a tots amb la condició de fer-ho públic amb una fotografia de la reunió. Amb quins lobbies rellevants he parlat? Doncs abans que s'aprovara la legalització de les irregularitats de l'escàndol de Volkswagen amb el nostre vot en contra, vaig parlar amb la Ford i va mostrar-me els plans d'inversió a la planta d'Almussafes. I va avisar-me que en cas de no aprovar-se el canvi legislatiu podien estar en perill. També va vindre l'ambaixador d'Egipte i vaig mostrar-li una llista de les persones condemnades a mort al seu país. Al parlament europeu, hi ha països molt poderosos que pressionen molt fort. I la prova són afers com el de Pedro Agramunt.

-Hi ha més casos semblants com el de Pedro Agramunt?

-Sí, per exemple, hi ha un grup de diputats que defensen aferrissadament els interessos del Marroc.

-Quina sensació recorre el parlament europeu després del Brexit?

La gent no s'ho esperava, sincerament. I, per tant, va ser un colp molt dur, començant pels funcionaris britànics, que n'hi ha molts. Al nostre grup, precisament, ha estat una debacle, ja que estan els verds anglesos, els dos diputats del Partit Nacional Escocès, la diputada del partit gal·lès... Al remat, en una Europa molt tocada -sóc pessimista, malgrat ser un europeista convençut- el Brexit ha estat una presa de consciència de la situació real del projecte europeu. I les conseqüències són imprevisibles.

Jordi Sebastià durant una visita a Bellreguard (La Safor)//Compromís Bellreguard.

-El UKIP va tindre un paper fonamental en la marxa del Regne Unit. Com funciona l'extrema dreta a la cambra?

-Primerament, jo distingiria entre els hooligans com ara el mateix UKIP o Alba Daurada, que tenen una estètica skin i boicotegen actes, i després el Front Nacional. Aquests són molt hàbils, compten amb una líder molt intel·ligent i no fa els típics discursos feixistes. Per exemple, quan a principi de legislatura va debatre's l'entrada o no de Turquia a la Unió Europea Marine Le Pen no va oposar-se amb els clàssics arguments antimusulmans, sinó dient que els valors de la igualtat entre homes i dones, la llibertat, etc. d'Europa no quadren amb els que es professen a Turquia, que maltracta la minoria kurda. I aquesta extrema dreta, la que s'amagava sota el corder de la democràcia, és la més perillosa.

-Com ha plantejat l'extrema dreta el debat sobre els refugiats o la immigració?

-L'extrema dreta impregna els discursos d'altres partits. Una consigna d'aquests partits és que cal reforçar les fronteres i evitar l'entrada de terroristes, quan, en canvi, sorgeixen de països europeus. I els conservadors, amb el senyor Junker al capdavant, han acabat parlant del mateix. Ara bé, cal recordar que les primeres polítiques europees sobre els refugiats no eren dolentes, ja que se'n parlava d'asil. Després ja van ser els estats els firmants del pacte de la vergonya amb Turquia. Així, quan va dir-me un alcalde de Compromís: «Jordi, baixem la bandera europea», vaig contestar: «No, en tot cas baixem l'espanyola».

-Vostè també forma part de l'intergrup sobre minories ètniques. Quines propostes ha impulsat en favor dels drets lingüístics del català?

-Quan entres a l'intergrup t'adones que la discriminació lingüística que es pateix al País Valencià es reprodueix a molts territoris, i en alguns territoris, fins i tot, més que ací. Aproximadament el 30% de la població europea forma part d'alguna minoria. Dit això, fer pedagogia de la vulneració dels drets lingüístics al País Valencià és força complicat, ja que els valencians a Europa no existim. Amb tot, he intentat obrir camí i he participat de la reivindicació del català junt amb altres diputats valencians i catalans, en les quals també ha estat l'eurodiputada balear Rosa Estaràs del PP, que és bel·ligerant en qüestions lingüístiques. Al parlament europeu, de fet, pots fer un discurs en català, però només l'entendrien aquells que saben la llengua, ja que no el traduirien. Martin Schulz, que és un home molt hàbil, quan vam preguntar-li per aquesta qüestió ens va respondre que al Congrés no es pot utilitzar el català i que ell ho permetria només el Govern espanyol li ho diga. De fet, ens va dir que ja tenia tots els dispositius preparats per això.



-A finals del 2016, va firmar-se a Sant Sebastià un protocol lingüístic impulsat per un bon grapat d'entitats europees en favor de la llengua. Té recorregut real aquesta iniciativa?

-Sí, perquè suposa un canvi de consciència, de perspectiva en considerar els drets lingüístics, com el que són, un dret fonamental més. També perquè a partir d'ara les capitals culturals d'Europa gaudiran d'un espai dedicat a qüestions de diversitat lingüística. Políticament, a més, és un pas de conscienciar després d'experiències com la reforma regional francesa, la qual ha beneficiat el Front Nacional i ha parat els peus a partits com el bretó o l'alsacià. Només a Còrsega els ha sortit mal la jugada. És cert que estats com França, Espanya o Itàlia tenen actituds molt centralistes, però crec que a Europa els sotracs d'Escòcia i Catalunya poden fer reflexionar sobre aquestes qüestions.

-Amb quina atenció s'observen els sotracs escocès, i, especialment, el català?

-La qüestió de Catalunya se segueix amb interès amagat. Ara bé, com és un tema que afecta la divisió dels estats manca d'un debat permanent. I tot que el lobby català funciona molt bé, s'intenta evitar el tema. De fet, molts diputats que veuen en simpatia la qüestió del referèndum eviten posicionar-se perquè entra amb el desig d'immortalitat dels estats. El cas escocès, en canvi, pels efectes del Brexit i del referèndum ha estat un autèntic sotrac. No debades, l'afirmació que si s'independitzen, com els catalans, quedaran fora de la Unió Europea és una barbaritat i no té cap base legal, ja que no hi ha cap mecanisme previst per això. I és normal que no ho estiga. Imagina que, de sobte, França i Alemanya s'uneixen en un mateix estat. Formen part de la Unió Europea? Doncs no ho saben. Cal pensar que, segurament, si els catalans s'independitzen, formarien part del projecte europeu. Molts diuen: «Espanya vetaria». I cal dir: «Espanya ja no existiria, seria un altre estat». I com que seria un altre estat, ja no tindria la capacitat de vetar.

-Quina és la relació amb els partits catalans?

-Amb Esquerra, amb els quals compartim grup, tenim una relació ben estreta, ja que es repartim papers. Jo defense temes d'agricultura catalana, mentre ells ens ajuden en qüestions de cultura. També col·laborem molt estretament amb Iniciativa, amb Ernest Urtasan que està al nostre grup. I malgrat les diferències ideològiques, treballem molt amb Ramon Tremosa, de la vella Convergència, especialment, en temes de discriminació lingüística, Corredor Mediterrani o sobirania. Tot i que semble estrany, al seu torn, hem treball amb Santiago Fisas, del PP català, amb temes lingüístics. En Javier López, del PSC, i amb Francesc Gambús, d'Unió, també.

-I amb els diputats valencians?

-Amb els quatre d'inici -Esteban Gonález Pons (PP), Marina Albiol (Esquerra Unida), Immaculada Rodríguez Piñeiro (PSPV-PSOE)- és molt bona. Això sí, amb Carolina Punset és molt freda. Aquelles declaracions de les aldees a les Corts Valencianes van marcar molt, ja que eren un insult perquè al nostre País s'ha discriminat molt a la gent que parlava la lengua de la huerta. Deixant a banda Punset, amb Marina i Immaculada la relació és molt estreta. I Esteban és molt simpàtic i sap guardar molt bé les formes. I en algunes qüestions li he demanat ajuda i me l'ha donada pel càrrec que ocupa el seu grup. Hi ha molt bona sintonia amb ell, de fet.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.