L'última sessió de les Corts Valencianes del passat curs polític havia deixat un sabor amarg per a Compromís. Els diputats d'Iniciativa i de Verds-Equo, dues de les formacions que integren la coalició valencianista, s'havien abstingut en la votació per designar Enric Morera, expresident de les Corts Valencianes i dirigent històric de la força valencianista, com a senador territorial. Morera s'havia trobat enmig d'una tempesta orgànica entre Més, la pota majoritària i amb una sensibilitat més nacionalista de Compromís, i la resta de socis de l'anomenada com a cooperativa política.
La batalla interna s'havia originat per quina formació de la UTE electoral comptava amb un representant a la Cambra Alta. Si Iniciativa al·legava que els protocols firmats pel conjunt de Compromís assenyalaven que el senador havia de lluir els colors ecosocialistes, Més replicava que els resultats dels comicis estatals obligaven a una recomposició dels càrrecs a repartir entre els diferents partits de la coalició valencianista per evitar, precisament, l'incompliment dels acords.
A l'abstenció en la votació de Morera, Iniciativa va anunciar una mena de cessament temporal de la convivència amb Més. O dit d'una altra manera: no acudiria als òrgans interns de Compromís. «L'antic Bloc ha optat per dominar tota la coalició sense importar si la seua estratègia xoca amb la resta de socis de Compromís. S'estan copant tots els càrrecs d'un perfil massa valencianista», assegurava una veu influent d'Iniciativa. «Aquest full de ruta de Més entrebanca l'obertura de Compromís per acollir Esquerra Unida i Podem», agregava. La desconfiança entre els socis de la cooperativa política era elevada.
La tornada a l'escola política no ha canviat les relacions i la complicitat entre les cúpules d'Iniciativa i de Més. «Hi ha dirigents del Bloc que no els importa si amb els seus moviments arraconen Iniciativa. Encara més, sembla que, de vegades, els molestem. I el problema és quan aquestes actituds de determinats rostres visibles i amb influència s'imposen al conjunt de la seua plana major», lamenten fonts ecosocialistes. A pesar que els ànims semblen més apaivagats després de l'estiu, les tibantors entre els integrants de Compromís persisteixen. I no s'albira, per ara, cap didal i agulla que cusa el vestit desfilagarxat de la coalició d'estricta obediència valenciana.
Mentre la confiança entre els partits que conformen Compromís continua malmesa, Més ha mogut fitxa interna. En un joc del dominó planificat de fa mesos, l'executiva nacional dels nacionalistes va proposar aquest dilluns Amparo Piquer com a nova secretària general, una nominació que previsiblement aprovarà sense cap problema el Consell Nacional, el màxim òrgan de la militància entre congressos, que se celebra aquest dissabte. L'elecció de Piquer, fins al moment al capdavant de la secretària d'organització, s'ha produït després del salt d'Àgueda Micó, l'antiga màxima dirigent de Més, al Congrés dels Diputats.
Micó, habituada a actuar en un segon pla, com a un actor centrat en la tasca orgànica i de partit, busca amb la seua nova aventura guanyar notorietat i consolidar-se com a un lideratge dintre de Compromís i, especialment, de Més arran de la visibilitat que atorga la tribuna de la Cambra Baixa a través de les xarxes socials en cas de llençar missatges contundents i discursos ben trenats. Tanmateix, la integració de Compromís dintre del grup parlamentari de Sumar pot allunyar-la dels focus, malgrat haver estat escollida com a una de les portaveus adjuntes.
Piquer, persona d'absoluta confiança de Micó, encarregada de gestionar internament un partit amb un malestar latent i antiga regidora al seu poble de naixement, a Rafelbunyol (Horta), tindrà uns mesos per consolidar el seu lideratge en un moment de travessia per l'oposició de Compromís després de perdre la Generalitat Valenciana i diversos ajuntaments, com ara la joia de la corona de València. En un partit amb diverses famílies, haurà de continuar pactant amb les diferents sensibilitats per assegurar-se les seues opcions de cara al congrés nacional ordinari de Més, el qual se celebrarà l'any 2024.
«Tenim el repte d'enfortir el valencianisme polític i fer la millor oposició al pitjor govern que ha tingut el País Valencià. Ho farem des del municipalisme i posant sempre per davant les persones i la protecció del territori», han estat les primeres declaracions de la futura capitana de Més, qui ha assegurat: «El resultat de les anteriors eleccions ha demostrat que Compromís és un projecte imprescindible per a tindre governs progressistes i que defensen, per damunt de tot, els interessos de les valencianes i els valencians. No podem permetre que el nostre país siga el laboratori de proves de la dreta i l'extrema dreta i, una altra vegada, un niu de corrupció. A Compromís, construirem la millor alternativa a aquest govern de la vergonya».
La seua nominació, a parer d'una figura amb una destacada visibilitat a Més, «és encertada». «És una persona que genera consens i no compta amb enemics. S'ha guanyat aquesta designació a pols, i ho ha fet amb treball i discreció. De fet, estic segur que el pròxim congrés de Més ratificarà la seua comandància», assenyala un dels rostres més influents de la pota nacionalista de Compromís. «Al pròxim congrés, ja veurem. S'haurà de decidir el camí i l'equip de Més», opina amb més escepticisme, per contra, un històric amb pes dintre del partit nacionalista. «Hauria de ser lideratge de transició fins al congrés», considera.
El moviment intern de projectar a Piquer com a la pròxima comandant de Més ha estat acompanyat de la promoció de Pablo Bellver com a secretari d'organització. Excap de gabinet de l'exconseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, sense ser del seu nucli més fidel, havia ocupat fins al moment les responsabilitats de la secretaria d'Acció Electoral de Més a una àrea encapçalada per Vicent Martínez, un dels cervells estratègics de la formació nacionalista i també excap de gabinet al departament d'ensenyament valencià de Marzà. Bellver és una persona que inspira confiança als altres socis de Compromís, així com compte amb el respecte dintre de l'estructura orgànica.
El nou secretari d'organització de Més tindrà la responsabilitat de reconstruir alguns dels deures municipals dels nacionalistes i, per defecte, de Compromís, a més d'intentar calmar els ànims dels sectors més sobiranistes de Més, amb un empipament quasi crònic per l'evolució ideològica i funcional del projecte polític. «És una puntada de peu i amunt. S'ha imposat aquest nom sense cap de debat. S'està actuant per imposició quan caldria afrontar un debat sobre els resultats de les municipals i les valencianes. No s'ha fet autocrítica i el partit està desmobilitzat. Ara bé, la convocatòria exprés de les estatals ho ha tapat tot», lamenta una veu crítica.
Amb el sector contestatari disgregat i atomitzat d'ençà del passat congrés nacional de Més, quan el valencianisme encarnat per aquesta formació va experimentar una nova mutació ideològica, Bloc i País, l'autodenominat com a corrent sobiranista dels nacionalistes, ha carregat contra la decisió d'una part majoritària de l'executiva nacional. «Després de la dimissió de la secretaria general, la solució més lògica és donar la veu a la militància amb la convocatòria d'un congrés extraordinari», ha demanat el portaveu Vicent Fernàndez i Capilla.
En la seua petició, els sobiranistes han exigit «una correcció del rumb de satel·lització del partit a l'esquerra espanyola, tal com estem veient amb la gestió de la coalició amb Sumar». «No s'han complit cap dels objectius que la direcció s'havia proposat: el cap de llista per Alacant de la coalició era un paracaigudista madrileny, el grup parlamentari propi que es prometia no era més que un esquer i, a més, els dos diputats de Compromís -amb Àgueda Micó al capdavant-, s'han integrat al grup de Sumar, perquè s'havia pactat així en el protocol de coalició», han criticat.
«Volem que tota la militància tinga veu i vot per a decidir aquestes coalicions electorals, cosa que no s'ha fet, i això passa per un congrés nacional extraordinari que canvie el rumb poc democràtic i de submissió a l'esquerra espanyola que ara com ara duu Més Compromís i Compromís», han tancat la seua proposta un corrent minoritari al conjunt de Més, però que s'ha convertit en l'oposició organitzada a la direcció després del desmembrament de l'antic sector crític.
A la gestió de les crítiques de les sensibilitats més enutjades amb la direcció nacionalista, Piquer haurà de recuperar l'experiència d'haver negociat la candidatura entre Compromís i Sumar a les eleccions espanyoles si Més continua amb la seua aposta de convertir la coalició valencianista en la casa comuna de l'esquerra al País Valencià. Micó, no debades, ha repetit en diverses ocasions que tant Esquerra Unida del País Valencià com Podem tenen la porta oberta per integrar-se a Compromís.
«Aquest discurs del Bloc de cara a l'exterior no quadra amb les seues actituds internes. Serà complicat establir pactes permanents si tracten a Esquerra Unida com a un soci minoritari dintre de Compromís», indica una veu ecosocialista. En paral·lel a les previsibles negociacions per establir aliances més permanents amb EUPV o, fins i tot, per explorar la seua entrada a la coalició valencianista, les formacions que conformen Compromís tenen també gravat l'any 2024 com a data per celebrar un congrés constituent de Compromís.
La fita definirà el rumb organitzatiu, ideològic i electoral de la cooperativa política, però la seua consecució estarà condicionada a la reconstrucció de la confiança entre les forces polítiques que van crear Compromís, les quals fa unes mesos estaven convençudes de pronunciar «sí, vull» a una federació. «Serà el moment perquè Piquer demostre quina és la seua capacitat com a màxima dirigent del Bloc perquè no es preguen decisions diferents als pactes entre partits», apunten des d'Iniciativa. L'hora de la veritat de Piquer, qui passa de llanternera de Més-Compromís a encapçalar llevat de sorpreses el partit nacionalista valencià.