Les cares dels dirigents de Compromís no delataven cap moment de tensió, ni tampoc una crisi de confiança entre els partits de la coalició, és a dir, Més, Iniciativa i Verds-Equo. Compromís-Sumar havia superat les expectatives demoscòpiques i havia obtingut quatre diputats a les eleccions espanyoles d'aquest cap de setmana. És cert que les forces que integraven la candidatura havien perdut vots en comparació als comicis valencians de fa poc menys de dos mesos i a les votacions estatals del 2019, però la sensació era d'un resultat notable en un moment de vendaval conservador.
Els gestos de la plana major de la cooperativa política valencianista amagaven un conflicte que deixa la confiança entre els de socis de Compromís absolutament trencada, amb Iniciativa del Poble Valencià, partit al qual pertany l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra, meditant el seu paper a la coalició d'obediència valenciana. «Ens trobem en un punt no retorn. Més pensa que és una fanfarronada, però ho estem dient de debò. Hi ha risc de ruptura a Compromís», assenyala una veu autoritzada d'Iniciativa. La formació ecosocialista ha avisat aquest dimarts que deixen de participar dels òrgans interns de Compromís.
L'origen d'aquesta profunda crisi és l'elecció del senador territorial, al qual té dret la coalició valencianista gràcies a la seua representació a les Corts Valencianes. Iniciativa, un dels socis menors en musculatura d'afiliats envers Més, entenia des del primer moment que els corresponia escollir entre la seua militància al futur representant de Compromís a la Cambra Alta. Amb aquest convenciment, la formació ecosocialista va organitzar un procés intern de votació que va acabar amb Carles Mulet com a la persona seleccionada. Mulet, qui va congregar el 91% dels sufragis, ha estat senador de Compromís des de 2015.
«Enhorabona, Carles Mulet, escollit amb el 91% dels vots, novament senador territorial de Compromís», va piular Iniciativa a meitat de juliol. Més, la branca més nacionalista, l'antiga formació denominada Bloc, va redactar un comentari públic que contravenia el missatge dels ecosocialistes: «Ens veiem obligats a desmentir que s'haja produït cap debat, ni tampoc cap elecció per part dels òrgans de direcció de Compromís». «El suport a un candidat per part d'un dels partits de Compromís és una intenció i no una decisió», remarcaven.
Iniciativa del Poble Valencià argumentava que el protocol electoral de la coalició valencianista per a les passades votacions valencianes assenyalava que el senador territorial havia de ser escollit per les seues bases i, en conseqüència, el representant a la Cambra Alta no podia ser un altre que Mulet. Els ecosocialistes recordaven que la distribució pactada «dels recursos derivats de les eleccions» era un 65% per a Més, un 35% per a Iniciativa i un 5%, i subratllaven que el protocol establia que a l'elecció dels càrrecs derivats dels resultats a les urnes s'havia «d'evitar que es puga veure afectat el principi de pluralitat».
Amb un grup parlamentari amb només quatre dels quinze diputats amb carnet d'Iniciativa, reclamaven poder designar el senador territorial a manera de compensació. «A Compromís, tothom tenia assumit que el representant a la Cambra Alta era per a Iniciativa. Més ho va admetre a les converses i a les negociacions per a conformar les candidatures de l'aliança amb Sumar», apunten fonts ecosocialistes. Més, tanmateix, repetia que la decisió l'havien de prendre els òrgans directius de Compromís i instaven a debatre-ho internament després dels comicis espanyols. «No es podia deliberar abans per què depenia dels resultats de les votacions estatals», apunta un alt càrrec de Més.
«Deslleialtats» i «ponts dinamitats»
Els resultats de les eleccions estatals, amb la plataforma Compromís-Sumar enviant al Congrés dels Diputats un parlamentari amb carnet de Més i un altre amb afiliació a Iniciativa, van provocar que la branca més nacionalista de la cooperativa política creguera que el senador havia de ser de Més. Aquesta decisió va xocar frontalment amb la posició i els arguments d'Iniciativa. La jornada postelectoral, on teòricament Compromís havia de tenir una ressaca dels comicis calmada, fou absolutament tensa. Les hostilitats, les diferències i la ruptura de la confiança entre socis van esclatar públicament a la nit.
«Més ha decidit unilateralment no respectar l'acord electoral de les autonòmiques on queda clar que el senador de Compromís li tocava triar-lo a Iniciativa. Demà nomenaran a Enric Morera [expresident de les Corts Valencianes i fundador del projecte valencianista] per al càrrec. Tindrem temps de parlar i molt», va escriure Mulet a Twitter. «És la voladura controlada d'allò que es volia fer des de feia temps», agregava. L'exsenador va reunir el suport de figures de la coalició valencianista, com ara dels sectors contestataris de Més.
La crisi va evidenciar-se en tota la seua dimensió quan Alberto Ibañez, veu d'Iniciativa i diputat recentment escollit de Compromís-Sumar, va piular: «Els congressos interns es guanyen amb la mirada llarga, no col·locant i forçant llocs. Això és tancar en fals, i la porta sempre s'obri. Seny i acords». Els ecosocialistes es retreien que la decisió de Més tenia com a objectiu salvar Morera, qui s'havia quedat fora de la primera línia política en ser un dels grans derrotats de les primàries de Compromís. L'aparell de Més va trenar aliances que van deixar-lo lluny de les posicions d'eixida. La via perquè recuperara protagonisme polític estava subjecta, en principi, a una reedició botànica.
«Mai cal deixar de fer política», assegurava mentrestant a les xarxes socials Mireia Mollà, representant de la família crítica amb l'aparell d'Iniciativa d'ençà que va forçar-se el seu adéu com a consellera d'Agricultura i Medi Ambient durant la passada legislatura. L'ambient estava enterbolit, amb diputats joves de Compromís a les Corts Valencianes, com ara Ferran Barberà, lamentant la crisi que s'havia obert: «I després em queixe de Podem. Poc ens passa».
Més, de manera paral·lela, denunciava privadament que la síndica adjunta de Compromís i dirigent d'Iniciativa, Aitana Mas, havia registrat sense potestat i de manera unilateral la candidatura de Mulet com a senador territorial. Encara més, fonts de la formació nacionalista l'assenyalaven com a «deslleial» i amb una actitud que incitava el trencament. Amb tot aquest soroll, el grup parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes designava a Morera com a senador. La suplent seria Elsa Vilalta, candidata a la Cambra Alta en les eleccions espanyoles del passat diumenge. Iniciativa no va estar present en la votació al grup parlamentari de Compromís.
La decisió provocaria la convocatòria d'una tensa executiva d'Iniciativa, on una part important dels seus integrants apostaven per trencar Compromís. Hi havia dirigents dolguts amb el moviment de Més. «Nosaltres hem jugat des de fa mig any amb les cartes cap amunt i des de la lleialtat», lamentava una veu influent dels ecosocialistes. L'executiva, de dues hores de durada, acabaria sense ruptura total. «El Bloc ha trencat els acords. Ha de reconsiderar la seua decisió», ha expressat després de la reunió Ibañez, qui ha recordat que Compromís és una coalició plural capaç «d'unir tradicions polítiques diferents, les quals són complementàries i mai excloents».
Mentre no reconsiderara la seua decisió la branca més nacionalista de Compromís, «Iniciativa no participara dels òrgans de Compromís». «S'ha trencat la confiança d'una forma dolorosa. S'ha treballat durant anys per construir ponts i una part de Compromís els ha dinamitat en un moment. Pensem que en cap cas s'ha de fer xicotet l'espai polític de Compromís, sinó tot el contrari», ha expressat com a avís de les possibles conseqüències d'aquesta crisi interna. «Avui s'ha fet més xicotet Compromís deixant fora a una persona com ara Carles Mulet», ha recriminat.
«És evident que, de moment, no és possible asseure en una taula amb un partit amb el qual no tens confiança i amb persones que no són capaces de mirar-te a la cara perquè han incomplert la seua paraula. Les confiances tarden anys a refer-se», ha indicat, per recordar que canviar el posicionament envers l'elecció de Mulet seria «un bon començament» per reconstruir ponts amb Més. Les relacions entre les dues direccions estan trencades. L'evidència és que ambdues formacions han celebrat executives per separat i han acordat estratègies comunicatives, fins i tot, contradictòries.
«Ho volen tot»
A pesar de les cares llargues i de la preocupació als rostres, diferents càrrecs de Més han llevat importància a la crisi interna, així com a l'amenaça de trencament a Compromís. «Fora fa molt de fred», expressen en privat veus nacionalistes. «Demà, o despús-demà, segur que ix el sol», confia així mateix un rostre dirigent de Compromís que interpreta aquesta crisi com a un moment de tensió temporal i puntual, com a una tempesta d'estiu a dintre de la coalició d'obediència valenciana.
«Nosaltres vam estar un temps sense acudir a les executives. I no va produir-se cap rebombori», afirma un altre dirigent de l'antiga formació denominada com a Bloc. «Abans, era Mónica Oltra qui imposava sempre el seu criteri. Ara, però, això s'ha acabat», respon una persona amb ascendència a Compromís. Més, precisament, ha replicat Iniciativa a través d'un comunicat: «Aquesta proposta del grup parlamentari respecta els acords i els principis de pluralitat i representativitat del conjunt de Compromís i les forces que l'integren».
«Cap partit de Compromís està incomplint cap acord, i afirmar-ho és faltar a la veritat. Durant els últims dos dies, hi ha hagut diverses converses sobre aquest tema entre les diverses parts de Compromís, on s'ha explicitat un desacord en la interpretació dels pactes entre una de les parts, Iniciativa, i la resta», han exposat des de la branca més nacionalista de Compromís, qui ha narrat com a partir del moment de desacord, és quan es trasllada la decisió al grup parlamentari de Compromís i s'acorda escollir a Morera com a senador.
Més, en el seu comunicat, ha mostrat sorpresa per la reacció ecosocialista: «No entenem com un desacord intern en la interpretació dels pactes al si de Compromís ha generat una reacció unilateral desproporcionada». «Treballarem per a solucionar aquestes discrepàncies sempre des del diàleg», han conclòs. «No és comprensible aquesta reacció quan Iniciativa compta amb dos portaveus adjunts a les Corts Valencianes. Amb un diputat de Més i un altre d'Iniciativa a Madrid, el senador correspon a Més. Si fora per a Iniciativa, gaudirien d'una sobrerepresentació. Tindrien el 66% dels càrrecs a Madrid i el Més només un 33%, quan el protocol de Compromís estableix un 65% per a Més i un 35% per a Iniciativa», radiografia una persona influent de Més, qui recorda: Sempre els hem donat cabuda en les diputacions provincials quan la seua contribució en regidors és xicoteta. Sempre han estat sobrerepresentants. No accepten les regles de pluralitat del protocol. Volen més»
«Ho volen tot. Volen controlar-ho tot. I, en aquest cas, busquen un lloc a Morera per assegurar-se el suport del seu sector al pròxim congrés intern de Més», critiquen fonts ecosocialistes, les quals recorden que va ser Iniciativa l'encarregada de jugar fort per Morera com a president de les Corts Valencianes enfront de la negativa de l'aparell de Més. També que l'antic Bloc compta amb una persona a la mesa del parlament valencià.
La crisi interna coincideix en un moment d'oportunitat perquè Compromís aixoplugue l'espai progressista diferenciat del PSPV. L'any 2024 estava marcat a l'agenda valencianista com a data per celebrar un congrés constituent de Compromís, de creació d'una federació dels diferents partits que ara queda en l'aire després d'aquest episodi. Era el primer pas d'un full de ruta amb un propòsit nítid: apropar-se a Esquerra Unida del País Valencià i a la resta de nuclis esquerrans per erigir Compromís en la seua casa comuna.
Àgueda Micó, secretària general de Més, una de les veus orgàniques de la coalició valencianista i recentment elegida diputada al Congrés per la plataforma electoral Compromís-Sumar, va deixar-ho clar en una entrevista a La Vanguardia: «Podem i Esquerra Unida del País Valencià tenen les portes obertes per integrar-se a Compromís». El moviment és, no debades, convertir la força valencianista en la referent de l'espai progressista al País Valencià. La candidatura Compromís-Sumar ha estat el primer assaig. El Vietnam intern, però, allunya, de moment, aquesta possibilitat, encara que després de l'enrenou va haver-hi una reunió sobre Sumar amb càrrecs de Més i d'Iniciativa que estaven presents.
«És probable que es puga salvar en un temps, però ara mateix les relacions estan trencades». La frase d'un alt càrrec valencianista defineix l'escenari d'una ruptura que, en l'argot monàrquic, sembla ser un cessament temporal de la convivència al matrimoni entre Iniciativa i Més, entre dues ànimes que han protagonitzat diversos xocs des del naixement del projecte. Compromís està immers en una ruptura de confiança entre les seues dues principals sensibilitats. La votació dels senadors d'aquest dijous a les Corts Valencianes permetrà copsar la ferida.