A les butlletes de Compromís-Sumar no figurarà finalment el logotip de Compromís i encara menys el cercle de Podem. De fet, els cercles de Podem ja fa temps que van desaparèixer. Tampoc no hi haurà el nom de Sumar, escrit en fúcsia, ni cap sopa de sigles a lʼestil de la coalició A la Valenciana, integrada en 2016 per Compromís, Podem i Esquerra Unida.
No. Les butlletes de Compromís-Sumar —amb el lema adherit “Sumem per guanyar”— es distingiran clarament de la resta perquè seran les úniques amb una cara com a logotip: la de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.
Això sí, Díaz ha assumit lʼagenda valenciana, en què destaquen aspectes com la condonació del deute generat per lʼinfrafinançament, lʼenfortiment de la xarxa de rodalies o lʼaprovació dʼuna llei estatal dʼigualtat lingüística que vetlle per les llengües minoritàries existents a lʼEstat.
Aquests aspectes, i molts altres, han estat desgranats en conferència de premsa per quatre dels sis primers candidats al Congrés per la circumscripció de València —Àgueda Micó, Alberto Ibáñez, Àngela Llinares, en representació de Compromís, i Nahuel González, en nom dʼEsquerra Unida— i pel número u al Senat, lʼexmembre dʼEUPV Ignacio Blanco.
Lʼaliança aspira a enviar un mínim de cinc representants al Congrés, els mateixos que van sumar Unides Podem —quatre— i Compromís —un— el 10 de novembre de 2019. Sis mesos abans, el 28 dʼabril, nʼhavien aconseguits sis —cinc i un—, i en 2016, tots units com ara, nou.
Siga com siga, les potes valenciana i catalana seran —conjuntament amb Més Madrid— les més importants de totes les que conformaran el futur grup de Sumar al Congrés, cosa que es traduirà en una presència proporcional en els temps dʼintervenció.
“Serem una veu valenta”, ha assegurat Micó, que abandonarà les responsabilitats orgàniques que desenvolupava fins ara per centrar-se en el vessant institucional. “Volem garantir els drets de les majories en contra dels beneficis dʼuns pocs”, ha explicat alhora que justificava lʼacord multipartit: “Juntes som més fortes”. Compromís, ha dit Micó, aspira a ser un actor “clau” en la missió dʼ“aconseguir un govern de progrés amb Yolanda Díaz com a presidenta del Govern”.
La lluita pels drets bàsics
Ignacio Blanco, que opta a un lloc de senador, ha anunciat la intenció dʼaprovar una llei dʼigualtat lingüística per garantir que qualsevol ciutadà puga fer servir qualsevol dels idiomes oficials, una reforma constitucional que permeta encabir el dret civil valencià i la derogació dels aspectes més lesius de lʼanomenada llei mordassa. També ha indicat que Sumar exigirà una coordinació major en els aspectes relatius a la violència de gènere, sobretot tenint en compte la presència de lʼextrema dreta en diversos governs autonòmics. “Al País Valencià, seʼn faran càrrec de la Conselleria de Justícia”, ha subratllat. En aquest sentit, la coalició planteja incrementar la formació de jutges i jutgesses sobre la matèria.
En memòria democràtica, hi ha la proposta dʼestendre el banc dʼADN —que ja opera al País Valencià— al conjunt de lʼEstat i que incloga, igualment, els casos de nadons robats. Dʼaltra banda, es reclama la supressió dels beneficis fiscals de lʼEsglésia catòlica, pels quals aquesta institució deixa dʼingressar 2.000 milions dʼeuros anuals a la Hisenda pública, lʼaconseguiment de la fita del 0,7% en cooperació per a lʼany 2030 i una política immigratòria que faça prevaldre els drets de les persones migrants mitjançant el tancament dels Centre dʼInternament dʼEstrangers (CIE). “Volem tots els drets humans per a tots els éssers humans”, ha proclamat Blanco, un dels protagonistes del canvi polític de 2015 gràcies a la seua tasca opositora en la legislatura anterior.
Noves conquestes
Àngela Llinares, regidora de Compromís a Tavernes de la Valldigna (Safor), ha insistit en la necessitat, ja expressada per Compromís, de “blindar la sanitat” amb una llei que impedisca la privatització dels centres públics. En la mateixa línia, la branca valenciana de Sumar proposa un pacte dʼEstat per la Salut Mental, un pacte LGTBI, que la perspectiva de gènere influisca sobre els Pressupostos de lʼEstat i que el Govern espanyol es comprometa, de manera efectiva, a sufragar el 50% del cost de la dependència. Llinares també ha advocat per lʼaprovació dʼuna llei de famílies “que reconega tots els models existents”.
El desig dʼaconseguir noves conquestes socials es materialitza en la intenció dʼaugmentar els permisos de maternitat i paternitat, fins els sis mesos, incloent-hi els casos dʼacolliment o adopció.
Al seu torn, Nahuel González, regidor dʼEUPV a Gandia (Safor), ha deixat clar que lʼhabitatge ha de ser un dels cavalls de batallaprincipals de la coalició, amb la determinació dʼampliar-ne el parc públic. Però la pota valenciana de Sumar també sʼha marcat el repte de gaudir dʼuna mobilitat més adequada als nous temps, “amb un servei de rodalies ampliat, electrificat i que vertebre el País Valencià”, a més de defensar aferrissadament les zones de baixes emissions (ZBE) que ja preveu la Unió Europea.
En matèria energètica, Compromís-Sumar avala un “desenvolupament raonable” que no afecte lʼentorn rural ni les zones protegides i que sempre compte amb el consens dels ajuntaments afectats.
I en el terreny cultura, la coalició valenciana demana que lʼEstat suplisca les mancances de la Generalitat, ara que al capdavant de lʼàrea en qüestió hi haurà Vox, i més concretament, el torero retirat Vicente Barrera, de qui no sʼespera massa.
La clau de la caixa
La clau de tot plegat és la caixa, però els valencians no tenen la clau de la caixa. Per això mateix, tal com ha assenyalat Alberto Ibáñez, coportaveu de Compromís com Àgueda Micó, hi ha la intenció de no ajornar ni un any més la reforma del sistema de finançanent, “per culpa del qual cada valencià ha deixat dʼingressar 8.200 euros des de 2008”.
Però la demanda va més enllà i arriba al deute històric generat per aquest infrafinançament latent. Condonar-lo és clau i segons els representants valencians de Compromís-Sumar, Yolanda Díaz ho té subratllat a lʼagenda. Mentre el nou finançament es concreta, la coalició pretén que sʼapliquen uns mecanismes dʼanivellament que compensen el desequilibri actual entre algunes comunitats —com la gallega, la més ben tractada de totes— i unes altres.
“Sʼha de posar fi, igualment, al dúmping fiscal”, ha reblat Ibáñez en referència implícita a la Comunitat de Madrid. “Cal aplicar un mínim legal, al conjunt de lʼEstat, a lʼimpost de successions i donacions”, opina Compromís, que també abandera la reducció de la jornada laboral per tal de fixar-la en 32 hores setmanals. El tancament dels centres comercials tots els diumenges, i les vesprades estivals de dissabte, és una altra de les mesures per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar.
Per tal de sufragar aquest estat del benestar, Compromís-Sumar defensa una reforma fiscal que Ibáñez qualifica de “contundent”, per la qual lʼimpost patrimonial seria progressiu, a lʼestil de Portugal, i es declararien com a permanents lʼimpost a la banca i a les grans fortunes. “Cal revisar de manera escrupolosa totes les deduccions fiscals”, ha apuntat Ibáñez.
Compromís-Sumar aposta per continuar amb la millora salarial iniciada amb Díaz, per un “control dels marges empresarials” i per fixar un índex de preus dels productes agroalimentaris. El productor en cap cas no hauria de rebre menys del 60% del preu de venda al públic.