El dia anterior, Pedro Sánchez havia visitat la Ciutat de les Ciències i aquell mateix matí, a menys d’un quilòmetre de distància, Alberto Núñez Feijóo intervenia davant una plaça de bous plena de gent.
—Aquestes no són les vostres eleccions, són les nostres eleccions!
El crit de Joan Baldoví, adreçat als líders respectius del PSOE i el PP, va ressonar per cada racó del Parc Central de València, on la coalició Compromís celebrava el míting central de campanya.
Minuts abans, prenent com a excusa el títol d’un article d’opinió publicat setmanes abans, “Baldoví no es de Chamberí”, el candidat a la presidència de la Generalitat va confirmar que no, que no ho era.
—No, Baldoví no és de Chamberí! Baldoví és de Sedaví! Baldoví és d’Almoradí! Baldoví és d’Algemesí! Baldoví és de l’Alfàs del Pi! Baldoví és de Catí! Baldoví és d’Alfarrasí!
Però una setmana més tard, a l’urna de les Corts, el PP va erigir-se en la força més votada en cinc d’aquests municipis, i el PSOE, a l’altre: l’Alfàs del Pi.
No sols això, sinó que Compromís retrocedia en tots sis. A Sedaví va passar dels 1.113 vots aconseguits en 2019 als 708 d’ara. A Almoradí, de 420 a 334. A Algemesí, de 3.330 a 2.570. A l’Alfàs del Pi, de 550 a 343. A Catí, de 33 a 27. I a Alfarrasí, de 146 a 122.
Als comicis valencians del 28 de maig, l’erosió de la coalició ha estat estructural, però no lineal, és a dir, va afectar tot el país, però algunes àrees en especial.
Sense Mónica Oltra era previsible un descens acusat a les comarques més meridionals, tal com, efectivament, ha acabat succeint. En concret, la coalició ha perdut, en relació als comicis de 2019, el 32,4% dels vots al Baix Segura, el 26,4% al Vinalopó Mitjà i el 23,2% a l’Alacantí.
No era tan esperable, en canvi, el retrocés a València i la seua àrea metropolitana. I és que tant al Camp de Morvedre —molt influenciat per l’arribada de la gigafactoria de Volkswagen, que els socialistes han sabut capitalitzar— com al cap i casal l’erosió frega el 30%. I a l’Horta Sud i l’Horta Nord, el 23%.
En aquest cas, és probable que hi haja influït que el número 1 del PSPV per a aquesta circumscripció fora Ximo Puig. En els dos comicis valencians anteriors, el presidenciable socialista va decidir presentar-se per la seua demarcació —Castelló—, mentre que a València van liderar la llista la independent María José Mira, en 2015, i Manolo Mata, en 2019.
Girem, si no, la vista enrere. En 2015 i 2019, Joan Ribó va quedar per davant de Mónica Oltra, tot i que per un marge més o menys estret: 97.114 paperetes a 96.151, en l’any 2015, i 106.430 a 94.494, en 2019. Per contra, ara, el diferencial de vots entre ell i Baldoví ha estat enorme: 99.122 a 66.987.
Globalment, al País Valencià Compromís ha perdut prop de 100.000 sufragis: dels 443.640 d’ara fa quatre anys als 349.096 d’enguany. Però, més enllà d’això, la coalició es deixa pel camí la seua joia de la corona, que era l’alcaldia de València, i les de poblacions significatives com Crevillent, Oliva, Carcaixent o Catarroja. La d’Alzira podrà mantenir-la gràcies al suport d’una escissió del PP sempre que no hi haja canvis abans d’aquest dissabte, 17 de juny. Al marge de la capital de la Ribera Alta, el poder municipal de més pes de Compromís queda circumscrit a Altea (Marina Baixa), Dénia (Marina Alta), on tindrà l’alcaldia en el darrer any de la legislatura i Manises (Horta) i Llíria (Camp de Túria), on els socialistes i ells es repartiran la vara de comandament, com ja va passar entre 2019 i 2023 en el segon cas.
Les causes d’una erosió
A la seu nacional de la coalició, situada a la plaça del Pilar de València, proven de buscar les raons d’aquesta erosió. L’absència d’Oltra no és considerada com la principal. De fet, algunes veus sostenen que, fins i tot en el cas de no haver resultat imputada per la investigació judicial que va derivar en la seua dimissió, Baldoví era un candidat més òptim. “La Mónica de 2019 ja no era la de 2011 o 2015, i en 2023 encara ho hauria sigut menys”, apunten.
En aquest sentit, la sensació és que van beneficiar-se d’un moment populista favorable, l’any 2015, i n’han eixit damnificats ara, enmig d’una conjuntura populista adversa, producte de la qual els moviments ultres, disfressats de democràtics, penetren en esferes de poder que li eren alienes. Un fenomen internacional que ha penalitzat Compromís.
Compromís va beneficiar-se d’un moment populista favorable, en 2015, i n’ha eixit damnificat ara, amb un moment populista advers
Els estudis postelectorals permetran intuir els transvasaments de vot que han existit, perquè, òbviament, els 95.000 electors que han deixat de confiar en la coalició valencianista no s’han mudat íntegrament a l’abstenció. Els socialistes n’han rebut algunes desenes de milers, així com Compromís n’haurà rebut alguns milers de l’esfondrament que s’ha produït a l’espai d’Unides Podem.
Fonts de la coalició es feliciten perquè Baldoví ha pogut salvar els mobles. “Ara fa nou mesos, en tornar de les vacances d’estiu, ja sense Oltra en la vicepresidència, les expectatives eren molt negatives”, assenyalen. Tan negatives que els dos dígits no estaven assegurats.
Que la caiguda en vots —pròxima als 100.000— no s’haja traduït en una desfeta en escons té a veure, també, amb la desaparició de dos dels sis grups que poblaven les Corts. No és igual repartir els diputats entre sis que entre quatre. Si UP i Ciutadans hagueren assolit el 5%, Compromís no hauria passat de 17 diputats a 15, sinó a 12 o 13.
En qualsevol cas, a Compromís esperaven una campanya menys sorollosa, en què es parlara més de temes propis i no d’EH Bildu o els ocupes. “L’escalada inflacionista per la guerra a Ucraïna, les conseqüències de la llei del solo sí es sí i el caos de l’atenció primària en la sanitat també han perjudicat el Botànic”, lamenten aquestes fonts.
“Per si no hi havia prou, vam tenir un soci insultant-nos cada dia, que tampoc no és la millor estratègia”, afirmen en relació amb les acusacions de moderació vessades des d’Unides Podem. La ministra Irene Montero va qualificar PSPV i Compromís de “partits de centre” i el vicepresident valencià, Héctor Illueca, va reiterar que Baldoví era l’abanderat de les forces “conservadores” que havien fet seu el control de Compromís i estaven al servei del gran capital.
“Hem perdut una part dels nostres votants més ideologitzats i bona part dels més poc ideologitzats, els més desmobilitzables”
Ara bé, a Compromís no deixen de banda l’autocrítica. Pensen que en els mesos més durs de la pandèmia, de març a octubre de 2020, van estar massa invisibilitzats. Fou aleshores, amb les compareixences setmanals del cap del Consell per tal d’explicar les mesures que es prenien a cada moment, quan Puig va situar-se dos pams per damunt d’Oltra. Fins a la pandèmia la imatge de cogovernança era més estesa que no després.
“En 2019 encara vam ser capaços de retenir el votant que havia arribat a les eleccions de 2015 en estat d’excitació”, explica un dels cervells de la coalició, “però ara hem perdut, perquè estaven decebuts amb el canvi, una part dels nostres votants més ideologitzats, i bona part dels més poc ideologitzats, que són els més fàcilment desmobilitzables”.
“A més dels problemes a la sanitat, el full de serveis del Botànic en habitatge tampoc no era lluït”, admeten a Compromís. “A molts fills de progres que podien votar-nos els resulta impossible llogar un pis a un preu raonable”.
Amb tot, a la sala de màquines taronja s’allunyen del derrotisme. “L’estructura política del País Valencià no té res a veure amb la de 1995, quan el PP va arribar a la Generalitat per primera vegada. La dreta té ara 1,2 milions de vots, i el 23J en tindrà més d’1,3 milions, però qui no vote la dreta ara és perquè ja no pensa fer-ho. Ara sabrem quin és el seu sostre”.
I el del Botànic? Quin és? Aquesta és la gran pregunta. Als comicis valencians de 2015, 1.355.000 persones van votar les quatre llistes que competien en l’espai progressista —PSPV-PSOE, Compromís, Podem o Esquerra Unida—, una xifra que en 2019 va quedar reduïda a 1.300.000, i ara, a 1.130.000 vots.
Aquest forat negre de 170.000 electors explica la derrota del 28M i planteja molts enigmes de futur. Si són recuperables o no, si una part considerable ja està votant la dreta, però queda dissimulada per l’increment del cens electoral...
El pas a l’oposició ha de servir, igualment, perquè Compromís segelle lafederació de partits en què treballa des de fa anys. La negociació es troba a la recta final i serà ratificada per cadascuna de les tres forces: Més Compromís —l’antic Bloc—, Iniciativa i Verds-Equo. En el consell nacional celebrat dissabte passat, la secretària general de Més, Àgueda Micó, va informar que en 2024 se celebrarà el congrés constituent de Compromís.
Sumant el 23J
“No s’han guanyat el dret a tenir diputats valencians a Madrid”, asseveren des de Compromís en referència a Unides Podem i les negociacions per bastir una candidatura amb vista, sota el paraigües de Sumar, als comicis espanyols del 23 de juliol. Estan molt molestos per l’onada d’atacs patits a través de les xarxes socials, no només de part dels dirigents de la formació morada, sinó dels seus afiliats i simpatitzants.
A la direcció de Compromís no han previst cap altra opció que no fora un acord per concórrer dins de la plataforma liderada per Yolanda Díaz, però fixant unes condicions òptimes: les que possibilitava el seu 14,7% a les eleccions valencianes, multiplicant per més de quatre el 3,6% d’Unides Podem-EUPV.
El risc de quedar sense representació en cas de concórrer-hi en solitari era massa alt, i la coalició valencianista no està en condicions d’arriscar. Perdre l’altaveu de Madrid hauria sigut catastròfic.
El corrent sobiranista Bloc i País, que representa al voltant del 10% de Més, ha reclamat amb insistència un referèndum dins el termini i en la forma escaient que no ha arribat. No els agrada l’entesa amb l’esquerra alternativa espanyola, tot i que es preserve la denominació pròpia —la candidatura es dirà Compromís-Sumar: Sumem per a guanyar— i es reserven llocs destacats per a la coalició valenciana: els números 1 i 2 per València, el 2 per Alacant i el 2 per Castelló.
En el millor dels casos, Compromís podria obtenir els dos diputats per València i el d’Alacant, encara que l’ambient —tan enrarit en aquest espai— no convida a l’optimisme.
Aquest cap de setmana els màxims responsables de Més i Iniciativa, Àgueda Micó i Alberto Ibáñez, han manifestat la seua intenció d’ocupar el primer i segon lloc per la circumscripció de València. Les primàries que se celebraran en els pròxims dies els confirmaran en aquests llocs de privilegi.
Al seu torn, Micó, que esdevindrà la veu de referència de la coalició a Madrid, deixarà pas com a secretària general a l’actual responsable d’Organització, Amparo Piquer, que serà qui pilote el camí cap al congrés fundacional de Compromís.
En qualsevol cas, sura el dubte de la visibilitat real que tindran la o els diputats de Compromís al Congrés espanyol. A diferència del que succeïa en els acords amb Podem de 2015 i 2016, el protocol subscrit amb Sumar indica que no podran abandonar el grup parlamentari. Això pot redundar en una projecció mediàtica molt inferior.
Reconnectar Compromís
Que la relació amb Sumar haja estat de caràcter “bilateral” i que s’haja vetat el terme confluir per qualificar el “pacte” amb Díaz no ha estat prou per a aquest corrent. Al seu entendre, comenta un dels membres, “una passa més en la desconnexió amb les nostres bases nacionalistes, que no són escoltades”.
“Tots coneixem gent nostra que estava farta del Botànic per qüestions com el plurilingüisme,el requisit lingüístic o la reciprocitat”
“Tots coneixem gent nostra que estava farta del Botànic per qüestions com el plurilingüisme a l’ensenyament, la mancança del requisit lingüístic a l’Administració —que no s’ha aprovat finalment pel Consell— o l’absència de la reciprocitat amb TV3 i IB3”, afegeixen des de Bloc i País. “No s’ha percebut una guerra oberta amb el PSPV per cap d’aquests temes, com sí que s’ha transmès en el conflicte per l’ampliació del port de València”.
Per reconnectar Compromís amb les bases i el seu electorat de 2015 i 2019, hi ha un grup parlamentari, però, molt més sòlid que no el del PSPV. Està integrat per 15 membres, però disposa d’un onze titular homologable al Reial Madrid de Modric, Kroos i Benzema, que ha anat guanyant una Champions rere l’altra.
Una alineació rocosa i amb capacitat golejadora, amb noms com el mateix Baldoví, l’exvicepresidenta Aitana Mas i els també exconsellers Vicent Marzà i Isaura Navarro. Amb una exvicepresidenta de la Diputació de València com Maria Josep Amigó i una exregidora valenta de Castelló de la Plana com Vero Ruiz. Amb el fuet de Carlos Mazón a la Diputació d’Alacant, Gerard Fullana, i quatre diputats molt solvents, experts en temes diversos i amb les urpes ben esmolades: Mònica Álvaro, Carles Esteve, Nathalie Torres i Jesús Pla.
Ells i elles tenen la missió de situar, novament, Compromís en el centre de tots els focus.