L'ambient era d'autèntic soterrar. Els rostres dels dirigents de Compromís mostraven certa frustració i l'inici d'un abatiment que s'allargaria durant la nit. Encara no s'havia començat a comptabilitzar l'escrutini, però l'enquesta a peu d'urna havia deixat glaçats els dirigents de la coalició valencianista. Les seues pulsions electorals havien entrat en el terreny del pessimisme. Assumien que tant l'Ajuntament de València, la joia de la corona municipal dels valencianistes, i la Generalitat Valenciana caurien en mans d'una aliança entre la dreta del PP i la ultradreta de Vox.
La plana major de Compromís, així com la resta de forces esquerranes valencianes, només van tenir aquella jornada de votacions per lamentar la desfeta. El president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, responia a la patacada amb un avançament dels comicis espanyols per al 23 de juliol. La proximitat de la data electoral deixava en fora de joc tothom. Sánchez, com si es tractara d'un jugador de pòquer, s'ho jugava a un tot o res de manual. Ho apostava tot a mobilitzar l'elector d'esquerres espantat pel vendaval conservador del 28M i la possible arribada d'una coalició entre el PP i l'extrema dreta Vox a l'Estat espanyol.
La maniobra del líder del PSOE, a banda de canviar el rumb del debat públic, agregava pressió a l'espai d'Unides Podem, la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz i l'esquerra alternativa als socialistes. En poc més d'una setmana, s'havia de forjar una confluència de les diferents opcions d'esquerres. No hi havia quasi temps per a la baralla interna, ni tampoc marge electoral per emprendre camins diferents. La conformació de dues llistes diferents, és a dir, una amb Díaz com a candidata i una altra impulsada pels morats era un suïcidi polític en una campanya marcada per l'apel·lació del vot útil a Sánchez. Podem, a més, no comptava amb cap força negociadora després de la desfeta del 28M.
Sense quasi dies per assimilar els resultats de les eleccions valencianes i municipals, Compromís va convocar aquest dimarts la seua executiva nacional. Un dels acords presos per la cúpula valencianista ha estat iniciar una negociació per concórrer als comicis espanyols del bracet de la marca Sumar, el partit polític de Díaz. La cooperativa política, però, ha plantejat condicions a la vicepresidenta espanyola per a l'entesa: disposar de marca pròpia, introduir al programa els temes de l'agenda valenciana i ocupar els caps de llista de les tres circumscripcions valencianes.
En aquella reunió postelectoral, Compromís també va decidir que negociaria directament amb Sumar, qui compta amb Esquerra Unida del País Valencià com a pilar organitzatiu, i sense Podem, reduït al País Valencià a menys d'una desena de regidors. A pesar de fixar unes línies roges per evitar la difuminació del seu fet diferencial valencianista, Bloc i País, un corrent minoritari de Més-Compromís de tarannà sobiranista, reclamava una consulta a la militància per validar una possible entesa amb Sumar. Era l'espurna del recurrent debat sobre com ha de presentar-se Compromís a les eleccions espanyoles, si del bracet d'una altra formació estatal o en solitari.
«No hi ha gaire alternativa per a Compromís que no siga pactar amb Sumar», assenyala Òscar Barberà, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de València. «Aquestes eleccions han estat dissenyades perquè es produïsca el vot útil o estratègic i, per tant, si Compromís concorreguera en solitari, seria penalitzat a través d'aquest mecanisme. No és el moment per tractar de consolidar l'espai propi de Compromís en unes eleccions estatals», raona. Aida Vizcaíno, sociòloga i professora de Ciències Polítiques de la Universitat de València, hi coincideix: «Compromís no té una altra alternativa que pactar amb Sumar».
Si aquestes eleccions municipals i autonòmiques han estat marcades per la lògica estatal i, fins i tot, s'ha entès per part de la dreta i l'extrema dreta com a un referèndum sobre Sánchez, els comicis del 23 de juliol, segons recorda Vizcaíno, «són l'autèntic plebiscit sobre el president del Govern espanyol». «En aquestes votacions generals, l'elector extremarà el sufragi estratègic. Si Compromís es presentara per solitari, seria una opció fàcilment descartable pel votant, ja que no seria percebuda amb la capacitat electoral suficient per a aturar una coalició estatal del PP i Vox», reflexiona.
La coalició valencianista, de fet, ha estat víctima del vot estratègic d'ençà del seu esclat electoral l'any 2011. «No s'ha de perdre de vista que Compromís sol patir l'anomenat vot dual, és a dir, no és igual de competitiva en totes les eleccions. Mentre ho és als comicis municipals i autonòmics, experimenta una fuita de vots quan es presenta als comicis generals. L'exemple paradigmàtic va donar-se l'any 2019, quan va coincidir les eleccions valencianes i les nacionals. Entre l'urna autonòmica i la general, els valencianistes van deixar-se 250.000 vots. En aquella jornada electoral, va haver-hi gent que va optar per Compromís a les valencianes i, en canvi, va escollir la papereta del PSOE o d'Unides Podem a les generals», analitza Blanca Nicasio, professora de Ciències Polítiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera, de València.
«Les dades, per tant, demostren que una part dels votants de Compromís creuen que és més útil optar per una formació estatal en les eleccions generals que no fer-ho per la coalició valencianista. Arran d'aquest fenomen, la fórmula de presentar-se en coalició junt amb una força estatal permet retenir una part significativa d'aquests electors que practiquen l'anomenat vot dual», explica, per apuntar: «Per les característiques d'aquestes eleccions generals i, fins i tot, de la gran majoria, Compromís tindria poc a fer amb un discurs de reivindicació de l'agenda valenciana. Estem parlant d'una campanya que serà en termes estatals, amb la qual cosa una entesa amb un partit estatal beneficiaria, en principi, a la coalició valencianista».
L'altre element que empentaria cap a una aliança de Compromís amb Sumar és la bona imatge de Díaz entre els votants de la cooperativa política. «L'últim estudi del CIS, publicat en març d'enguany, assenyalava que el 63% dels votants de Compromís puntaven Díaz d'un 7 a un 10. Encara més, els electors de la coalició valencianista que qualificaven a Díaz entre un 5 i un 10 superaven el 80%. Aquestes dades ens indiquen que, a priori, els votants de Compromís no tindrien cap recel per pactar amb Sumar», dissecciona la politòloga.
«El gruix dels votants de Compromís i d'Unides Podem al País Valencià prové de l'esquerra dual, és a dir, d'aquells que se senten tant espanyols com valencians. No és una bossa de votants on només pesquen aquestes dues forces, ja que competeixen per aquest graner de vots amb el PSPV», indica Barberà per mostrar la compatibilitat ideològica d'aquestes enteses i explicar com els pactes electorals amb formacions estatals contribueixen a taponar l'amenaça del vot dual per a Compromís en els comicis estatals. «Estem parlant d'una bossa de mig milió de vots, la qual és extremadament més gran que la representada pels electors identificats com a esquerra espanyolista i, especialment, com a esquerra valencianista», afegeix.
El risc d'aigualiment valencianista
L'hipotètic pacte entre Compromís i Sumar no estaria exempt de riscos, com ara associar la marca valencianista a l'espai d'Unides Podem, impregnat d'una imatge negativa per a una part de la societat i, fins i tot, dintre de l'electorat progressista. «Pablo Iglesias ha avançat que els llanterners estaven treballant per confeccionar les llistes. Si el debat sobre el projecte de Sumar se centra en les batalles per ocupar i en les faccions que hi ha al conjunt de l'aliança, serà perjudicial per a la reputació de Compromís, qui estarà immers en aquestes pugnes indirectament. Els resultats electorals de Sumar i, per tant, de Compromís no serien engrescadors, perquè aquestes guerres desincentiven l'interès i l'atracció dels votants», avisa Nicasio.
«La coalició valenciana també hauria de tenir en compte que presentar-se amb un partit estatal provoca normalment, i més en aquest context, la dissolució de les seues propostes emmarcades en l'agenda valenciana», incorpora. «Compromís ha de procurar que una aliança amb Sumar no comporte la invisibilització de la seua marca, tot i que segurament serà inevitable. En els comicis de 2019, els valencianistes van concórrer amb Más País. Encara que els electors valencians eren conscients que votaven Compromís, per als mitjans de Madrid l'escó de Joan Baldoví no era de Compromís, sinó de Más País», subratlla l'analista polític Guillermo López.
La clau de volta del pacte entre els valencianistes, el projecte polític de Díaz i la restes de l'espai d'Unides Podem, a parer del també professor de Periodisme a la Universitat de València, «serà el paper dels diputats de Compromís al Congrés dels Diputats». «En un escenari plausible de combat contra un govern de dretes, els parlamentaris obtinguts per la coalició valencianista no poden quedar-se com als diputats valencians de Sumar, ni tampoc com un grup federal dintre d'aquest espai. Si no passen al grup mixt, perdran la capacitat d'interpel·lar contínuament al nou govern d'Espanya, així com quedarien desposseïts de la seua condició de veu valenciana a Madrid. Serien percebuts com a part d'un partit estatal més», interpreta.
«Compromís ha de jugar per a consolidar-se com a la veu valenciana a Madrid i com a la força que defensa els interessos dels valencians a la Comunitat Valenciana. No poden transformar-se en una mena de Podem, ja que això privaria Compromís del fet diferencial que els atorga aquesta base tan potent en els comicis autonòmics. Amb aquests pilars, la coalició valencianista, de fet, té l'oportunitat de menjar-se el gruix de l'espai d'Unides Podem, el qual ha quedat desballestat al territori valencià després del 28M», expressa. «Tenen l'oportunitat històrica per quedar-se amb bona part de l'espai d'Unides Podem, de convertir-se en un subjecte polític valencià amb autonomia, però amb lligams estrets amb una força estatal», observa Barberà sobre un pacte Compromís-Sumar.
El retrocés electoral dels valencianistes al 28M, a parer de la sociòloga i politòloga Vizcaíno, «ha d'empentar a una reflexió sobre el futur del projecte». «Al contrari que alguns sectors demanen, aquesta reflexió no és possible de cara a les votacions estatals. S'ha d'abordar després, amb atenció al conjunt dels corrents i dels partits de la coalició i cercant l'objectiu d'enfortir la seua estructura orgànica en uns temps de volatilitat política, la qual pot afectar, fins i tot, a una força aparentment consolidada com ara Compromís», adverteix.
«L'esquerra necessita mobilitzar molt els seus votants si aspira a no eixir derrotada d'aquest procés electoral. I, en conseqüència, Compromís hauria d'apostar per un candidat conegut i sense peatges d'haver estat superat a les eleccions municipals. L'exconseller Vicent Marzà seria un bon candidat per a Compromís, en cas que Joan Baldoví estiga tota la legislatura com a síndic dels valencianistes», considera aquesta analista. «Si apostes per un candidat conegut, tens més capacitat de mobilitzar», comparteix Nicasio. Compromís enfront d'un panell amb pros i contres envers un pacte amb Sumar.