Els nervis, les ganes de retrobar-se amb els amics i la falta de voluntat per relegar el joc com a principal activitat diària són les estampes habituals de l'inici de curs. El pròxim 11 de setembre els col·legis valencians s'ompliran de xiquetes i xiquets delerosos de tornar als pupitres i d'altres amb una indiferència indissimulada o, fins i tot, amb les llàgrimes brotant pels ulls a causa de la fi de les vacances, quan els deures són una realitat molt llunyana i les obligacions educatives un record dels mesos anteriors.
A res per engegar la nova temporada escolar, molts docents encara no saben quina serà la seua destinació, on hauran de treballar i, per tant, a quina població hauran de viure. La conselleria d'Educació i Esports, encapçalada pel zaplanista José Antonio Rovira, ha xocat contra la gestió del dia a dia del departament d'ensenyament: si en un primer moment l'adjudicació d'aquestes places va endarrerir-se, posteriorment s'ha trobat amb llistes farcides d'errors. Cada publicació de les destinacions corregia les errades anteriors, però n'incorporava de noves.
Els caos educatiu, de fet, ha marcat els primers compassos del Govern valencià del PP i l'extrema dreta Vox que encapçala el popular Carlos Mazón. Amb Rovira escalfant els ànims entre els docents per expressar a El Mundo que «hi ha instituts que no saben què fer amb tant de professor», la tempesta va desencadenar-se amb les successives assignacions fallides. «El procés d'adjudicació de places s'ha produït just en el canvi de govern. Ell ha culpat de tot el que ha passat a l'anterior equip, però la realitat és que aquesta no és la primera volta que les adjudicacions coincideixen amb un traspàs de poder», expressava Marc Candela, veu de l'STEPV, a les pàgines d'aquest setmanari.
«Quan el primer Botànic va entrar a la Generalitat Valenciana a l'estiu de 2015, es va mantenir el responsable de personal docent fins al novembre perquè això era la garantia que el procés es podia fer amb normalitat. En aquest cas, l'anterior direcció de personal va cessar el 28 de juliol i la nova directora va prendre possessió el 31. La qüestió és que aquesta persona, una volta va prendre possessió, es va absentar fins al 9 d'agost, i això a pesar que aquestes són dates crítiques en el procés d'adjudicació», relatava.
El portaveu de l'STEPV denunciava que per part del Consell de Mazón «hi hagué un buit de poder en un moment crític». «Són dies d'estar al despatx, al damunt del procés i vigilant que tot l'engranatge funcione correctament. Les llistes publicades el 10 d'agost, de fet, les va signar el secretari autonòmic, quan sempre havia estat el o la directora general. Ni tan sols es va preocupar de signar-les digitalment», agregava, mentre el conseller Rovira ha descarregat totes les responsabilitats en l'anterior executiu valencià i en el programa informàtic instal·lat.
«En lloc de solucions, els màxims responsables de la conselleria d'Educació s'han dedicat a posar excuses pel que ha sigut i és una crisi de gestió sense precedents. No és admissible que, des de l'inici d'aquest procés, s'hagen defugit responsabilitats i no s'hagen pres les mesures necessàries per a garantir una adequada assignació de places entre el professorat», va criticar-se per part de la secció d'ensenyament de la UGT al País Valencià. «El col·lectiu perjudicat són els docents que, a vuit dies d'iniciar-se el curs escolar, molts d'ells no saben molts on viuran», van recordar.
Comissions Obreres del País Valencià avisava que el «caos en les adjudicacions de places del personal docent fa perillar l'inici del curs 2023-24 per no garantir la cobertura de totes les vacants perquè no s'han atès correctament les nombroses incidències». «És una cortina de fum el fet que s'hagen produït anuncis de bona gestió de l'actual equip i la descàrrega de responsabilitats en l'anterior equip de la conselleria. Estan amagant les vertaderes dificultats per a poder efectuar modificacions en l'aplicació que adjudica les places», van indicar.
«Rovira ha mentit descaradament. El tancament en fals del procés d'adjudicació de places continua contenint nombrosos errors», va assenyalar Rebeca Torró, síndica del PSPV a la cambra valenciana. «La incapacitat i insolvència del PP està posant en perill el curs escolar i ara amenacen al personal de l'administració per abandonament del seu lloc», va censurar. Compromís, per la seua banda, va demanar aquesta setmana la dimissió de la directora general de Personal Docent, Sonia Sancho. «No pot estar ni un minut més en el càrrec. No és admissible que en la setmana més important per al personal docent la màxima representant s'absente del seu lloc de treball», va expressar Gerard Fullana, diputat dels valencianistes a les Corts Valencianes.
La coalició d'obediència valenciana, tanmateix, va anar més lluny en la seua denúncia contra el Consell PP i l'extrema dreta Vox. Va acusar els populars de practicar «una purga ideològica» que ha derivat en el posterior caos de les assignacions. «Quan va ser nomenada, el 28 de juliol, va impulsar una purga ideològica de tècnics que està en l'origen del col·lapse», va sostenir Fullana, qui ha demanat en nom de Compromís la compareixença a les Corts Valencianes de Rovira.
Terraplanisme lingüístic
Rovira, amb un perfil que, d'entrada, semblava ser no gaire negatiu per alguns sindicats d'ensenyament progressistes i valencianistes, ha acumulat polèmiques en les primeres setmanes de Mazón com a president de la Generalitat Valenciana del bracet de Vox. Si per defensar-se de l'embolic de les adjudicacions va assenyalar a l'anterior equip de la conselleria de Compromís, el responsable del sistema educatiu valencià també va intentar desviar l'atenció amb unes afirmacions que qüestionaven l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
«L'AVL no té la veritat absoluta sobre el valencià com no la té ningú», va assegurar, abans de preguntar retòricament: «Per què no poden emprar-se altres normatives del valencià?», en referència a les normes contràries a la ciència filològica que utilitzen els sectors blavers més recalcitrants. Amb una retòrica contrària a la unitat de la llengua, Rovira va plantejar: «Per què els departaments de valencià de les universitats valencianes es denominen de filologia catalana?». «El nostre idioma es diu valencià i punt», va rematar en una compareixença que atiava el terraplanisme sobre la llengua catalana. Aquelles paraules han provocat que Compromís demane la seua dimissió.
La revitalització de l'estratègia del PP contra la ciència filològica ha xocat amb l'AVL. La institució acadèmica ha publicat aquest divendres un comunicat on adverteix que «el fet de projectar la idea que pot haver-hi més d'una normativa lingüística és completament improcedent i allunyada dels objectius que ha de perseguir un govern». «A més, posa en perill tot el sector cultural i educatiu i, en general, tots els àmbits d'ús de la llengua, que, amb la projecció de les noves tecnologies, necessita una llengua estàndard consensuada; un consens reconegut, gràcies a la tasca de milers i milers d'usuaris, per la majoria de la societat valenciana i que compta amb una llarga tradició ortogràfica (Normes de Castelló de 1932)», ha esgrimit l'òrgan estatutari valencià.
«El fet de posar en dubte la mateixa AVL i la seua normativa lingüística, així com pretendre revifar un conflicte que s'ha demostrat socialment estèril i artificial, incideix negativament en la vertebració lingüística, cultural i social del nostre poble. El diàleg i el consens van presidir la creació de l'AVL, com ho testimonia el preàmbul de la Llei de Creació de l'AVL que reprodueix el dictamen del Consell Valencià de Cultura», han criticat les declaracions allunyades de la ciència filològica del conseller d'Educació del PP, així com han recordat que «el diàleg i el consens són els instruments que empra l'AVL en la seua actuació quotidiana com s'ha demostrat al llarg dels anys».
L'AVL, fins i tot, ha ressaltat que «el valencià, la nostra llengua, la pròpia i històrica dels valencians, necessita que s'use en tots els àmbits de manera homogènia i que es dignifique». «Qualsevol fragmentació o diversificació de la norma lingüística», en referència a les normes ortogràfiques usades per les sensibilitats més extremistes del blaverisme, «està fora del sentit comú, fora d'una visió de futur i fora del sentit institucional que esperem dels nostres governants», han avisat des de la institució acadèmica valenciana.
Abans de l'al·legat anticientífic de Rovira, l'extrema dreta Vox va exhibir a les xarxes socials el seu folklorisme blaver. En una piulada a xarxes socials de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, encapçalada per José Luis Aguirre, dirigent valencià de la formació ultradretana que capitaneja Santiago Abascal a l'Estat espanyol, van escriure aquesta frase literal: «José Luis Aguirre analisa en el Grup Tragsa l'eixecució de proyectes en marcha». La invenció de la normativa de la llengua pròpia del País Valencià va repetir-se en una piulada posterior.
El Consell, qui ja havia avisat per boca de Rovira de la reducció de la presència del català a les aules a les zones considerades de predomini castellanoparlant del territori valencià, va protagonitzar una altra estampa vinculada amb la llengua pròpia que ha marcat el seu començament de legislatura. Es tracta de la lectura d'un comunicat per part de la vicepresidenta segona i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, la zaplanista Susana Camarero, de «defensa del valencià» enfront de l'anunci de la nova presidenta del Congrés dels Diputats, la balear Francina Armengol, de permetre l'ús del gallec, el basc i el català. L'argument central de la declaració institucional era la consideració del valencià com a una llengua diferent del català.
La reacció del Govern valencià, marcada per una expressió oral en català deficient, va ser contrarestada pel pacte entre Armengol i l'expresident de la Generalitat Valenciana i actualment senador socialista, Ximo Puig. Ambdós van acordar incloure la doble denominació català/valencià per a la llengua que podria usar-se a la cambra parlamentària espanyola. «Per primera vegada des de 1834, els diputats podran utilitzar el valencià a la Cambra Baixa», va destacar l'excap del Consell.
Imputats i petjada ultra
Si el tret de sortida del Govern valencià del PP i els reaccionaris de Vox ha estat caracteritzat pel guirigall educatiu en l'assignació de les places de docents i les actuacions d'oposició a la unitat de la llengua catalana, la confecció de l'executiu encapçalat per Mazón va quedar en la retina per un acord ultra signat amb Vox que oblidava el terme de violència masclista i comprava el conjunt de l'agenda extremista dels ultradretans. Encara més, per la designació de Vicente Barrera com a vicepresident de la Generalitat Valenciana i responsable de Cultura quan al seu historial digital atresorava comentaris de glorificació de la dictadura franquista.
Barrera, no debades, va tornar al centre de la polèmica quan va escollir Paula Añó, una exmilitant del PP i de Valents, com a secretària autonòmica de Cultura. Añó havia guanyat visibilitat d'ençà de les seus crítiques a l'independentisme al programa televisiu d'Ana Rosa. El Consell, a més, s'ha complementat amb càrrecs de passat inequívocament zaplanista, antics membres de Ciutadans i amb un imputat per suborn a la trama Assut. Es tracta de Jorge Bellver, designat com a director de Relacions amb les Corts Valencianes.
No és l'única elecció amb problemes a la justícia: el nou secretari autonòmic d'Ocupació i exdirector general de la Institució Ferial d'Alacant, Antonio Galvañ, va estar condemnat per les targetes black a l'entitat de promoció econòmica alacantina. Els primers compassos turbulents del Consell de coalició del PP i Vox que comanda Mazón.