Al costat del mercat de la Pobla de Vallbona, a la comarca del Camp de Túria, hi havia una remor de gent no massa habitual per a un diumenge d'estiu. És cert que podria tractar-se de persones esmorzant a un dels bars annexos, però, en aquella ocasió, el soroll era causat per la campanya electoral. El calendari marcava encara una setmana per a la cita amb les urnes i els partits apuraven per efectuar els seus actes, ni que foren d'una dimensió xicoteta.
L'agenda de Vox marcava l'inici del repartiment de propaganda electoral a les 10:30, però fins ben passades les onze cap militant, ni tampoc cap simpatitzant faria intenció de muntar la carpa i col·locar els altaveus. Els seguidors de la formació ultradretana estaven pegant un mosset al bar del costat. Quan les agulles del rellotge estaven a res de marcar les 10:30, van aparèixer Vicente Barrera i José Luis Aguirre. Cap d'ells voldria fer declaracions a la premsa, malgrat que Barrera ja era de facto vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura. Dies més tard, Aguirre assumiria la cartera d'Agricultura.
La convocatòria dels reaccionaris assenyalava que Barrera faria declaracions als mitjans de comunicació. No debades, la distribució de pamflets s'havia d'alternar amb una trobada del vicepresident valencià amb penyistes de bous i ramaders. D'aquella trobada informal, així com de la intervenció pública de Barrera, no va haver-hi ni rastre. Les càmeres i els micròfons va acaparar-los Carlos Flores, aleshores candidat al Congrés dels Diputats després d'haver ser repudiat per al càrrec de vicepresident del Consell per la seua condemna per violència masclista. Al seu historial, a més, hi havia episodis de militància a sindicats ultres i de nostàlgia franquista, com ara a Fuerza Nueva.
Aquella discreció de Barrera, la qual contrastava amb un historial digital d'exaltació de líders feixistes i d'idees marcadament reaccionàries, ha estat aplicada en els seus nomenaments com a conseller de Cultura. El torero i soci empresarial de la nissaga Camps s'ha esperat fins aquest divendres de principis d'agost per designar als seus lloctinents a un departament que es convertirà en la nau insígnia de Vox per a desplegar la seua guerra cultural contra tots aquells sectors amb els quals no combrega ideològicament.
Viral contra la independència amb Ana Rosa
El fixatge de la seua número dos, de la secretària autonòmica de Cultura, és tota una demostració d'intencions de Barrera, com també ho va ser un discurs d'investidura on només va denunciar que la tauromàquia havia estat «assenyalada, silenciada i perseguida». El vicepresident del Consell ha nomenat per al càrrec a Paula Añó, qui va fer-se viral l'any 2019 per les seues crítiques als Comitès de Defensa de la República i al conjunt de l'independentisme. Les afirmacions va fer-les als micròfons del programa d'Ana Rosa en un moment d'ebullició als carrers per les protestes contra la sentència del procés sobiranista.
La seua visceralitat contra l'independentisme va provocar els aplaudiments a les xarxes socials de diferents rostres mediàtics de la dreta i la ultradreta espanyola. Añó havia estat identificada a la televisió com a una ciutadana apolítica que transitava pel passeig de Gràcia de Barcelona, però, en realitat, ja pagava la quota del PP. Ciutadans, l'extrema dreta Vox i els populars van buscar apropiar-se del seu discurs i de la seua causa contra l'independentisme català, però la seua militància a la formació de la gavina va ser determinant per què els conservadors l'incorporaren a les llistes dels comicis catalans del 2021.
Añó, de fet, acumulava a una trajectòria gens menyspreable a les sigles dretanes: havia estat la número sis de la candidatura del PP a Gavà (Baix Llobregat) a les eleccions municipals del 2019 i havia treballat per a Alberto Fernández Díaz, qui va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel partit de la gavina entre 2003 i 2019. Fernández Díaz és germà de Jorge Fernández Díaz, exministre d'Interior amb Mariano Rajoy i una de les persones assenyalades com a responsables de les clavegueres policials i mediàtiques contra l'independentisme català i Podem.
Aquesta militant antiindependentista havia estat a l'estructura directiva del Centre Lliure d'Art i Cultura, una entitat que havia participat d'una iniciativa contra l'escola en català i el model d'immersió lingüística anomenat paradoxalment Escuela para Todos. L'espai de pensament va estar aixecat pels intel·lectuals Francesc de Carreras o Félix Ovejero, amb un perfil ideològic contrari a qualsevol expressió de pluralitat lingüística a l'Estat espanyol i a tota mesura a favor de la normalització idiomàtica del català, així com amb una concepció estatal unitària.
La nova secretària autonòmica de Cultura del bipartit integrat pel PP i la ultradreta Vox abandonaria les files populars i en octubre de l'any 2021 fitxaria per Barcelona pel Canvi, la formació que va aixecar l'exprimer ministre francès, el xenòfob Manuel Valls, del bracet de Ciutadans. En aquella etapa, Añó qüestionaria la rellevància de la violència masclista i demanaria el premi Princesa d'Astúries per a la Concòrdia a l'Assemblea per una Escola Bilingüe, una entitat contrària a la immersió lingüística i plagada de connexions amb l'univers conservador d'arrel espanyolista.
El trencament d'aquest espai polític conduiria Añó al projecte Valents, impulsat per l'antiga sòcia de Valls i amb passat convergent Eva Parera. L'actual alt càrrec de la Generalitat Valenciana faria campanya per Valents durant les passades eleccions municipals del 28M com a número sis de la candidatura de Parera a l'Ajuntament de Barcelona. Abans, de fet, havia escrit articles a la premsa digital d'abast estatal definint-se com a consellera i coordinadora de la formació dretana i espanyolista al districte barceloní de l'Eixample. Valents va quedar-se fora del consistori.
«Per a mi, la ultradreta són Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya», ha afirmat en declaracions fetes a les pàgines digitals del diari El País, on ha assenyalat, seguint fil per randa el manual del secessionisme lingüístic contrari a la científica unitat de l'idioma català, que «el valencià és valencià, el català és català i jo parle valencià». «Soc defensora de la llibertat de llengües», ha expressat a l'edició valenciana de la capçalera estatal.
L'ombra de Mazón i un col·laborador de la RACV
Mentre els populars han aprofitat aquesta nova ronda de nomenaments per rescatar antics dirigents de Ciutadans i col·locar un antic alt càrrec de María José Català a la conselleria d'Educació, Ignacio Martínez Arrué, com a director general d'Ordenació Educativa i Política Lingüística, Barrera ha completat una part del seu organigrama amb la designació de Sergio Arlandis com a director general de Cultura. Professor de la Universitat de València, membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola a Nord-amèrica i amb publicacions de llibres de poesia, havia dirigit fins al moment l'àrea d'infància i joventut de la Nau.
La nota més controvertida de la seua biografia és la seua condició de col·laborador agregat de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), una entitat nascuda per promocionar teories anticientífiques i allunyades de qualsevol mínim rigor per atacar la unitat de la llengua catalana al conjunt del seu àmbit. Una de les participacions d'Arlandis a la RACV fou una conferència sobre l'obra teatral de Miguel de Cervantes, la qual va celebrar-se l'any 2016.
Junt amb Arlandis, treballarà a les ordres del torero i vicepresident valencià la historiadora de l'art Pilar Tébar, qui assumeix les responsabilitats de la direcció general de Patrimoni Cultural. Amb una carrera lligada a Alacant, va treballar en la direcció general de Belles Arts i Patrimoni Cultural de la regidoria de Cultura de Madrid amb el centredreta del CDS a l'alcaldia. Tébar ha estat directora cultural de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, dependent de la Diputació d'Alacant, durant el mandat del president valencià Carlos Mazón al capdavant de la institució.