El 28M va convertir en un miratge el mapa municipal valencià dels anteriors vuit anys. L'hegemonia de l'esquerra, la confecció d'un college de colors roig, taronja i morat, va transformar-se ràpidament en un parèntesi pictòric, en una etapa anòmala dintre del curs natural de domini de les forces conservadores. L'onada de paperetes del PP i la ultradreta Vox a les urnes va pintar la geografia valenciana de blau i verd. Ho van fer amb brotxa gorda, tacant dels seus colors dretans i reaccionaris grans ciutats que han exercit històricament de bastions del progressisme, com ara Elx (Baix Vinalopó) o Torrent (Horta).
Els socialistes, tot i perdre una part del poder omnímode que van aconseguir en els comicis locals del 2019, havien guanyat pes en altres poblacions mitjanes o menudes, com a una mena de símptoma de retorn parcial del bipartidisme. A pesar d'aquestes tendències, hi ha municipis més aviat xicotets que s'han erigit en autèntics reductes de resistència per escollir majories solitàries de les forces alternatives d'esquerra, és a dir, de Compromís o Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). La capil·laritat local de Podem és absolutament marginal.
La Gàl·lia septentrional
A tocar de la frontera amb Aragó, a la part nord del País Valencià, hi ha una població de poc més de 300 habitants en la qual ha arrasat Compromís. Vistabella del Maestrat, ubicada a la comarca de l'Alt Maestrat, és un exemple de Gàl·lia enfront del tsunami conservador que ha anegat el territori valencià. Amb un 66% dels sufragis i sis regidors, la coalició valencianista ha assolit una còmoda majoria absoluta. L'oposició està representada pel PP, qui compta amb un únic representant local.
El domini aclaparador dels valencianistes és encara més gran a la població fronterera de Xodos, on hi ha censades 120 persones. La cooperativa política controlarà el conjunt del consistori amb cinc regidors. En direcció sud, a la comarca de l'Alt Millars, hi ha un cas similar. Es tracta d'Argeleta, un municipi amb 113 habitants on els cinc representants municipals de la corporació local seran de Compromís. La veïna Vallat, de poc més de mig centenar de residents, no ha aconseguit aquesta fita, ja que la majoria solitària dels valencianistes s'ha assolit per dos regidors a l'un del PP.
L'altre poble menut amb domini incontestable de Compromís al consistori és Ain, amb 136 persones censades i localitzada a la comarca de la Plana Baixa. Si en el passat mandat la coalició valencianista era l'ama i senyora del ple municipal per ocupar-ne tots els seients, en els pròxims quatre anys n'haurà de deixar un per al PSPV. En aquests comicis municipals, no debades, Compromís s'ha imposat amb quatre representants locals, però els socialistes han aconseguit entrar al consistori amb un regidor.
Amb una població de 3.000 habitants, Casinos (Camp de Túria) s'ha mantingut fidel a la tradició inaugurada l'any 2019, quan després d'anys d'executius locals del PP va entregar la vara de comandament municipal a la coalició valencianista. Compromís ha revalidat l'alcaldia amb una majoria absoluta de vuit regidors pels dos del PP i l'un assolit per la marca centre-dretana Contigo, una escissió de Ciutadans que va promoure l'històric alcalde de Benetússer (Horta), l'exsocialista José Enrique Aguar. A la comarca de l'Horta, precisament, els valencianistes han revalidat l'alcaldia de Beniparrell, on s'han imposat amb set regidors pels dos del PSPV i l'un de la formació de la gavina.
El rovellet de l'ou de Compromís
La Ribera Baixa és una de les comarques amb un grau més elevat de vot progressista. Sense anar més lluny, el bloc d'esquerres va sumar el 59,59% dels sufragis a les eleccions valencianes enfront del 35,65% que va obtenir l'entesa del PP amb la ultradreta catòlica de Vox. En aquest territori, Compromís ha assolit una majoria solitària a Corbera, un municipi de més de 3.000 habitants. Els valencianistes s'han imposat amb el 51,49% dels sufragis, un percentatge de vot que s'ha traduït en sis regidors. El PP, amb un 38,22% de les paperetes i quatre representants municipals, i el PSPV, amb un seient al consistori i el 8,93% dels vots, constitueixen l'oposició.
A pesar que la coalició valencianista compta amb majories solitàries a Vistabella del Maestrat, Ain, Argeleta, Xodos, Vallat, Casinos i Corbera, la zona geogràfica per excel·lència de la força d'estricta obediència valenciana se situa a les comarques centrals. Agullent, amb 2.361 habitants i ubicat a la Vall d'Albaida, és un exemple. Compromís ostentarà la vara de comandament municipal sense necessitat de pactes gràcies a treure sis regidors amb el 47,63% dels sufragis. L'oposició està encapçalada per la formació blavera Units per Agullent, amb cinc seients al consistori i el 41,86% de les paperetes municipals.
La Vall d'Albaida acull altres casos, com ara Otos. En una població que amb prou feines supera els 400 habitants, els valencianistes han obtingut majoria absoluta amb 6 regidors i el 73,17% dels vots. El triomf ha sigut més ajustat a la població quasi veïna de Salem, amb una demografia similar a Otos. Compromís dominarà el consistori per superar dos a un al PSPV. L'escenari és calcat a Carrícola, amb només 93 persones censades i també ubicada a la mateixa comarca. La diferència és més àmplia a Fontanars dels Alforins (Vall d'Albaida), on els valencianistes han tret cinc regidors amb el 63,84% dels sufragis. L'única oposició és l'extrema dreta Vox, amb dos representants al consistori i un 28,01% dels vots.
La taca de les majories solitàries de Compromís s'estén per la Safor. Al costat de Gandia, com si es tractara d'una perifèria purament taronja de la capital, hi ha diverses poblacions amb un domini aclaparador dels valencianistes del consistori local. Encara més, hi ha altres localitats en les quals la coalició progressista és primera força, però haurà de buscar pactes amb el PSPV per governar. Palma de Gandia, amb 1.543 habitants, és un exemple: Compromís gaudeix de la majoria després d'obtenir el 51,21% de les paperetes i cinc seients al ple municipal, ja que la suma d'una coalició bipartidista entre el PP, amb tres regidors, i el PSPV, amb només un, seria insuficient.
La població veïna de Ròtova, amb 1.262 persones censades, ha copiat el patró. Els valencianistes s'imposen amb cinc regidors a una hipotètica entesa entre una formació local i el PP, amb dos regidors cada un. El panorama és semblant a Potries, qui gaudeix d'una demografia similar a Ròtova. A l'antiga capital cultural del País Valencià, Compromís ha tret cinc regidors amb el 53,28% de les paperetes envers els quatre regidors assolits pel partit del puny i la rosa, amb uns registres de vot del 36,35%. Guardamar de la Safor reprodueix aquesta escassa diferència que garanteix una majoria solitària als valencianistes. Si Compromís obté quatre representants locals amb el 56,11% de les paperetes, el PP es queda amb dos regidors i el PSPV amb un.
La majoria de la coalició d'estricta obediència valenciana és més àmplia a Palmera, una població de la Safor en la qual han assolit el 71,93% dels vots. Compromís és l'ama i senyora del ple municipal amb set regidors. PSPV i PP, no debades, solament n'han aconseguit un. Sense eixir de la mateixa comarca, trobem altres casos. Un és Rafelcofer, de 1.358 habitants. En aquesta població, els valencianistes han obtingut sis regidors amb el 61,53% dels vots. Superen àmpliament els dos representants municipals dels socialistes i l'un dels populars. L'altre exemple és Xeresa, una localitat de 2.145 habitants on Compromís ha guanyat amb el 60,70% de les paperetes. Els valencianistes disposen de set regidors pels quatre de la formació de la gavina.
Si la Safor és un territori fetitxe per a l'autodenominada com a cooperativa política valencianista, la comarca de la Marina Alta no es queda enrere. Xaló, de 2.931 habitants, és un dels màxims exponents. La població ha entregat les regnes del seu ajuntament a Compromís, qui va acumular el 55,23% dels sufragis i va treure set regidors. La potència electoral de la coalició valencianista supera l'assolida pels socialistes, amb dos seients a la corporació local, i pels populars, amb altres dos regidors.
La majoria ha estat més estreta a Orba, amb 2.111 persones censades. Els valencianistes continuen al capdavant de l'ajuntament gràcies a superar amb sis regidors la suma del PSPV, amb tres seients al consistori municipal, i el PP, amb dos regidors. L'escenari de la fronterera Alcalalí no difereix massa, ja que la coalició valencianista amb cinc representants municipals (i un 55,43% dels vots) desactiva qualsevol somni d'aliança entre Decidix, amb un regidor, i el PP, qui n'ha obtingut tres. La igualtat en percentatge de vot és significativa a Ràfol de l'Almúnia, on Compromís supera per quatre a tres als populars.
A les valls cremades de l'antic cabdill Al-Azraq, a la xicoteta població de la Vall d'Ebo, Compromís ha acabat amb l'hegemonia història del PSPV, els quals havien governat d'ençà de la represa democràtica. Els valencianistes han agranat als socialistes, amb quatre regidors a solament un. La coalició d'estricta obediència valenciana ha retingut també la veïna Vall de Laguar, de 890 habitants. Compromís ha aconseguit el 65,97% dels sufragis, que es tradueixen en cinc regidors. El PSPV serà l'única oposició amb dos representants municipals.
El marge entre valencianistes i socialistes és més estret a Gaianes, una població de poc més de 500 habitants de la comarca del Comtat. Compromís, amb el 55,43% de les paperetes i quatre regidors, salva la majoria absoluta per la mínima enfront del PSPV, amb el 35,32% dels vots i tres representants municipals. Tot i aquesta marea de color blau i verd, els valencianistes conserven la seua alcaldia al Baix Segura. Es tracta de Daya Vieja, on s'imposen per quatre a tres al PP.
Bastions 'rojos'
Si Compromís ha aconseguit quasi una trentena de majories solitàries arreu del País Valencià en aquestes eleccions municipals, EUPV ha salvat els mobles amb la conservació d'alguns dels seus feus locals. Xelva, situada a la comarca dels Serrans i amb una població censada de 1.498 habitants, és un dels seus principals reductes. Els esquerrans, no debades, han mantingut una vara de comandament estrenada dos mandats i mig enrere amb una majoria aclaparadora. Els progressistes s'han disparat fins a assolir un 66,33% dels sufragis. O traduït en representants municipals: set enfront del regidor que tenen els socialistes i els populars.
A la comarca frontera d'Utiel-Requena, la marca integrada a l'espai d'Unides Podem ha aconseguit allargar la seua hegemonia a Fuenterrobles, iniciada l'any 2007. EUPV ha concentrat el 68,26% dels sufragis, una circumstància que li ha permès gaudir de cinc regidors per conformar una majoria àmplia envers els dos representants municipals del PP. Amb un percentatge de vot similar, els esquerrans han revalidat la batllia de Polinyà del Xúquer, una població de 2.493 habitats localitzada a la Ribera Baixa. Els progressistes, amb el 68,26% de les paperetes, atresoren vuit regidors. L'oposició està conformada pel PSPV, qui compta amb dos representants municipals, i el PP, amb solament un seient al consistori.
Polinyà del Xúquer comparteix la consideració de bastió roig junt amb el municipi veí de Riola. Amb un 53,24% dels vots i sis regidors, EUPV controla aquest ajuntament amb absoluta comoditat. El ple municipal d'aquesta localitat de la Ribera Baixa està allunyat de qualsevol discurs conservador, ja que l'oposició al partit encapçalat per la consellera Rosa Pérez al País Valencià està conformada pel PSPV, amb un representant municipal, i Compromís, qui en gaudeix de dos. Tota una taca esquerrana en una geografia electoral valenciana pintada del blau del PP i del verd de la ultradreta reaccionària de Vox.