MAZÓN, EN EL CENTRE
No en el centre ideològic, sinó en el centre del debat. Pràcticament, les dues hores han girat al voltant d'ell. Més còmode al principi—en l'apartat de la fiscalitat— que no al final, quan ha patit l'ofensiva dels candidats de Vox i Cs, el popular Carlos Mazón ha deixat molt clar el missatge que pretenia enviar a la ciutadania: la seua negativa a l'"infern fiscal" que, segons diu, pateixen els valencians.
No ha deixat passar l'oportunitat d'abocar-hi els clixés marca de la casa —"a vostè li agrada assemblar-se al separatisme català", li ha dit a Puig, "treure la política de les escoles" i l'existència d'un "prusés" al País Valencià— alhora que es comprometia a alleugerir les llistes d'espera, un aspecte a què ha donat molta importància. Gràcies a ell sabem que, per exemple, una operació de fimosi tarda 129 dies a materialitzar-se a l'hospital de Castelló i que, literalment, "ponerse malito en Vinaroz debe ser un drama".
En el moment en què Baldoví li ha preguntat una vegada rere una altra si pactarà amb Vox per convertir-se en president, l'aspirant del PP ha tret la imatge d'una platja de Guardamar del Segura. Tampoc no ha perdut l'oportunitat —com era d'esperar— de situar Puig contra les cordes per la reducció del transvasament Tajo-Segura acordada pel Govern d'Espanya.
Inexplicablement, però, no ha parlat de la dimissió de Mónica Oltra ni del germà de Puig, dos temes que han estat cabdals en l'estratègia opositora del PP en els darrers dos anys. En el minut final ha pecat de catastrofisme en afirmar que el Botànic "no ha fet res" durant els 8 anys que porta en el poder.
Si estava clar que Héctor Illueca parlaria tard o d'hora de Juan Roig, també ho estava que Mazón pronunciaria, tard o d'hora, l'expressió "Països Catalans". Xupito! Com si fora una barreja d'antropolòleg i jardiner, el presidenciable popular ha proclamat que "ja n'hi ha prou de buscar les arrels on no estan".
'HERR' PUIG
Si haguera sabut alemany, haguera fet el debat en aquesta llengua i amb subtítols, per tal que encara quedara més clar que l'arribada de la gigafactoria de Volkswagen és cosa del Botànic. La captació de la inversió estrangera, la baixada de la desocupació en prop de 500.000 persones, la contractació de 15.000 professors més i la fi dels copagaments han estat algunes de les mesures de què el socialista Ximo Puig ha presumit especialment.
L'únic moment en què ha alçat el to de veu ha sigut per recordar la cobertura —per part de la sanitat pública— de la vacuna de l'hepatitis C, gràcies a la qual "s'han pogut salvar 17.000 vides". "Entenen les persones com a clients, no com a pacients", li ha dit Puig a Mazón sobre la possibilitat que els populars, en cas de retornar al poder, tornen a apostar per la gestió privada de determinades àrees públiques de salut.
Quan Mazón li ha parlat d'impostos, ell somreia i a continuació li responia que només diu mentides. I quan ha censurat la presència de prop de 100 alts càrrecs en les diverses conselleries, el doble que en l'última etapa del PP, Puig ha subratllat que Mazón —com a president de la Diputació d'Alacant— cobra més que cap dels altres participants en el debat.
Puig també ha tingut reflexos per situar Mazón contra les cordes en veure que el candidat de Vox, Carlos Flores Juberías, defensava el vehicle privat en detriment de la bicicleta, tot assegurant que PP i Vox practiquen el "negacionisme" en tot allò que té a veure amb el canvi climàtic. Com a contrapès, el candidat del PSPV ha dit que els valencians caminen cap a la "sobirania energètica", que vindrà propiciada per la instal·lació massiva de plaques fotovoltaiques de cap a cap del territori. En dos moments del debat, el cap del Consell ha destacat la gestió de la pandèmia al País Valencià, "on hi ha hagut menys morts". A l'últim minut, de fet, s'ha felicitat per això i ha agraït a la ciutadania el seu compromís en aquells mesos tan durs.
'BOX TO BOX' BALDOVÍ
Al futbol modern, al concebut des de l'exuberància física, l'adoració de la tàctica i l'anàlisi detallada de l'equip rival, hi ha una classe de jugadors que s'ha erigit pràcticament en imprescindibles. Es tracta dels anomenats en terminologia anglosaxona com a box to box, o en una traducció simple a la nostra llengua com al migcampista total. Aquest tipus de futbolistes són capaços de recuperar pilotes, tallar passades perilloses del contrari, conduït la pilota, donar aire a l'equip amb la possessió i, fins i tot, disparar a porta amb capacitat per comprometre al porter. Un autèntic regal per a un entrenador, al remat.
Joan Baldoví, candidat de Compromís a la Generalitat Valenciana, ha estat una mena de box to box al debat, ja que ha ocupat tots els rols possibles: ha atacat als tres representants de la dreta, és a dir, a Ciutadans, PP i la ultradreta Vox, però també ha plantejat propostes de govern, com ara l'increment de professors o la reivindicació del traspàs de rodalia, i ha defensat l'actuació de les forces botàniques durant aquests vuits anys de gestió, com ara amb la gratuïtat dels llibres escolars, l'ampliació dels receptors de les ajudes a la dependència o l'impuls d'una renda d'inclusió per a les persones desfavorides.
En aquesta versió box to box, amb moments de millor o menor capacitat oratòria, amb una aposta per aparèixer com a molt proper amb la utilització d'expressions típicament valencianes - Mazón no ha entès la frase "tens més cara que esquena" pronunciada pel valencianista-, Baldoví ha xocat amb Flores pel negacionisme climàtic, amb Peris per la defensa dels interessos valencians a Madrid, amb Mazón per les dades de la dependència i les promeses fiscals del neozaplanista, etc.
El candidat dels valencianistes ha estat proactiu a determinats moments amb les rèpliques, en altres ocasions ha deixat córrer el debat fins a tenir el temps suficient per a col·locar el seu missatge als electors i, fins i tot, ha actuat de lliure en la primera part del debat amb la insistència sobre l'agenda valenciana. Ha deixat ben clar que ara l'opció de "casa".
EL JUSTICIER ILLUECA
Com si es tractara d'una versió moderna de Robin Hood, amb un discurs clar, ben estructurat, però amb poques dosis de passió, el presidenciable d'Unides Podem-Esquerra Unida del País Valencià a la Generalitat Valenciana, Hèctor Illueca, ha exercit de denunciant de les elits. Allunyat d'un perfil programàtic, ha centrat el seu discurs a carregar contra els prohoms valencians, des del magnat dels supermercats Juan Roig fins al navilier Vicente Boluda, des del directiu sanitari Alberto de Rosa fins al constructor Enrique Ortiz.
Illueca ha dirigit els seus atacs, a manera d'un davanter capficat amb perforar la porteria amb remats pausats i presumiblement encertats, contra el candidat dels populars, el neozaplanista Carlos Mazón. "Vostès defensen els interessos dels poderosos", ha estat la seua frase estrella per llençar la seua ofensiva contra les denominades, d'acord amb el llenguatge emprat pel vicepresident segon de la Generalitat Valenciana, «dretes unides». Només ha trencat la seua tàctica per recriminar als socialistes, al president valencià Ximo Puig, la seua postura envers l'ampliació del Port de València.
Les seues ofensives contra Mazón han estat calculades, sense fugir del guió, amb poca voluntat per improvisar i sabedor que la tàctica escollida al vestidor assegurava el seu objectiu: superar la tanca electoral del 5%. O en termes futbolístics: assegurar la permanència dels morats i dels esquerrans a la primera divisió de la política valenciana, és a dir, a les Corts Valencianes. De fet, ha seguit la tàctica dels clubs que es juguen la vida: mossegar solament en el moment oportú.
Els missatges estaven dissenyats per reforçar el seu posicionament entre els electors ideològicament afins, entre aquells susceptibles d'atracció amb els seus discursos de crítica a les "oligarquies immobilaris" i els "grans lobbies" del negoci de les renovables. Ha buscat assegurar la salvació parlamentària de l'espai polític sense arriscar, jugant amb les armes que poden proporcionar-li els anhelats cinc escons, amb promeses d'intervenció dels mercats i creació d'empreses públiques, com ara a l'àmbit de l'energia o farmacèutic.
EL TORERO JUBERÍAS
El candidat de Vox, Carlos Flores Juberías, ha deixat clar que el seu partit representa "la alternativa, no la alternancia". Com si fora un torero, vaja. I ho ha concretat amb referències continuades al món agrari, als pescadors i als caçadors.
Com no podia ser d'una altra manera, ha fet esment a tots els ítems de capçalera de la ultradreta: immigració, seguretat, família i vehicle privat. No ha tingut problema a relacionar l'arribada d'immigrants —pobres, que no estrangers, els quals sí que són rics— amb què "els barris" siguen "cada vegada més perillosos".
De Carlos Mazón ha advertit que li fa por —atès l'historial del PP amb la corrupció— que algun dia haja de gestionar la cadena de supermercats pública que pretén promoure Unides Podem. I ha anunciat l'aprovació d'una llei de violència intrafamiliar, en la línia de la qual Vox tracta d'impulsar a Castella i Lleó.
Quan la candidata de Cs, Mamen Peris, l'ha posat contra les cordes reclamant un compromís de tots els partits per tal de no pactar amb formacions que incloguen condemnats per violència contra les dones a les seues llistes, com seria el cas de Flores Juberías, aquest se n'ha desentès per complet. Puig tampoc no ha malbaratat l'oportunitat de recordar la seua condició de "condemnat" en un dels seus primers torns de paraula.
Orador més que solvent, Flores Juberías ha tingut espai per a la ironia en demanar perdó als televidents "per no haver dut res" a l'estudi, a diferència del catàleg inacabable de Peris. És l'únic que ha fet referència a la polèmica llei del "només sí és sí", que en els últims mesos ha alimentat el creixement de la dreta a totes les enquestes.
I per si algú encara pensava que Vox pensa influir des de fora del Consell, l'aspirant de la ultradreta ha reblat que la seua formació serà "un element determinant del futur de la nostra comunitat". Pel que fa a la llengua, ha asseverat que "el valencià és una riquesa" però ha reiterat, com ja ha explicat en campanya, que À Punt passarà a ser bilingüe en cas que els vots de Vox siguen decisius.
LA MAGA PERIS
Quan tens un marcador en contra elevat i el partit està força costera amunt, no hi ha més remei que atacar. No importa com s'arribarà a la porteria. Si és a través del joc associatiu o amb una pilotada penjada per què els futbolistes amb més estatura cacen algun baló a l'àrea. L'objectiu és capgirar un resultat absolutament impossible, buscant el miracle d'una remuntada històrica.
La candidata de Ciutadans a la Generalitat Valenciana, Mamen Peris, ha estat un exemple dialèctic d'aquells equips que se saben amb escasses possibilitats de victòria i que trauen tot el seu potencial a la desesperada, com aquells entrenadors que amb un resultat en contra contundent col·loquen a la gespa a tots els davanters que tenen a la banqueta. Els taronja són conscients de la dinàmica estatal de desfeta de la marca, de les previsions electorals funestes, però, amb tot, aposten per morir amb les botes posades.
Amb el convenciment tangible que no tenen res a perdre, Peris ha estat un ventilador de retrets contra tots els candidats. Per atacar Compromís, ha rescatat la vella estratègica de l'anticatalanisme; per qüestionar al PP, ha citat el reguitzell de casos de corrupció dels populars, com ara la investigació d'Antifrau que remou el passat de l'aspirant de la gavina; per retraure a l'extrema dreta Vox i a Unides Podem, ha reivindicat el centre com a opció política; i contra el PSPV, ha censurat suposades mancances de la gestió botànica.
L'exemple paradigmàtic de la seua tàctica ofensiva ha estat quan ha posat contra les cordes el candidat de Vox, exFuerza Nueva, per la seua condemna per violència psíquica contra la seua exdona. O quan ha identificat Compromís i el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo com a "defensors de la immersió lingüística". Les crítiques agitades, tanmateix, han invisibilitzat la seua part propositiva. I com ha mostra ha estat el moment on ha culpat, o això ha semblat, dels incendis al "requisit del valencià" en una intervenció massa embolicada.
Al més pur estil Albert Rivera, però sense treure aquella famosa llamborda mostrada a un debat de les eleccions espanyoles, Peris ha combinat la crítica immisericorde contra els partits amb una exhibició de gràfics, objectes i samarretes, amb la intenció de captar l'atenció de l'espectador mitjançant les performances. Semblava, de fet, una maga, amb els espectadors esperant el següent truc d'il·lusionisme.