El soroll molest d'una ciutat com Madrid s'havia transformat en crits de protesta. A tocar de la Moncloa, seu de l'executiu espanyol que encapçala el socialista Pedro Sánchez, centenars de persones es manifestaven setmanes enrere amb lemes com ara «el llevant sense aigua, desert i atur» o «ministra dimissió», en referència a la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera. Els convocants eren regants dels camps del sud del País Valencià i de Múrcia, així com empresaris de la denominada com a horta d'Europa. Estaven empipats per la darrera decisió de Ribera de limitar el transvasament d'aigua Tajo-Segura.
Acompanyant aquests representants agraris, hi havia un reguitzell d'alts mandataris del PP i una part de la cúpula de l'extrema dreta Vox. La presència dels dretans i dels reaccionaris no era estranya: estaven donant suport a un sector històricament vinculat a les forces conservadores i erigit des de fa lustres en un grup de pressió poderós a les comarques meridionals del País Valencià. Junt amb altres interessos constructors i de gestió de l'aigua, constitueix el principal lobby que reclama la continuïtat del transvasament Tajo-Segura.
Aquesta influència s'ha exemplificat amb la preocupació que ha mostrat l'esquerra valenciana envers les seues demandes. Les forces botàniques, no debades, han estat conscients de la capacitat d'arrossegament i de mobilització, així com d'impacte mediàtic, que ostenta un sector econòmic líder en exportació de productes frescos a Europa. I, en conseqüència, s'han alineat en les seues reclamacions enfront de la tisorada al transvasament del gabinet estatal del PSOE i Unides Podem.
Múscul murcià
La Mesa de l'Aigua és la principal plataforma d'aquest actor rellevant a l'estructura política del sud nostrat, atès que aixopluga les associacions patronals i agràries que conformen el sector agrícola enclavat entre la frontera meridional valenciana i la Regió de Múrcia. Tot i recollir el conjunt d'actors que operen a diversos territoris, la xarxa de pressió està dominada per organitzacions amb identitat murciana.
És el cas de l'Associació de Productors-Exportadors de Fruites i Hortalisses de la Regió de Múrcia, denominada per l'acrònim Proexport. Impulsada l'any 1975, afirma que genera 28.000 llocs de treball i aixopluga el 70% de les exportacions d'aquests productes des del territori veí al País Valencià. Encara més, compta com a marques associades, com ara la mercantil navarresa d'ensalades Florette. L'altra gran patronal que s'integra dintre d'aquesta malla és l'Associació de Productors-Exportadors de Fruita, Raïm de Taula i altres Productes Agraris.
Amb data de naixement de 1995, la Unió de Cooperatives Agràries de Múrcia reforça l'hegemonia al lobby de l'agroindústria murciana, així com ho consolida la presència de la Federació de Cooperatives Agràries de Múrcia. La xarxa es complementa amb l'Agrupació d'Empreses d'Alimentació de Múrcia, Alacant i Albacete, amb una concepció ancorada en aquells intents de separar el territori valencià, i l'Associació d'Empresaris Hortofructícoles.
Petjada conservadora
Malgrat el pes de les entitats empresarials murcianes, hi ha altres actors transversals territorialment amb una rellevància dintre del moviment a favor del transvasament Tajo-Segura. Adherida a la Mesa de l'Aigua, el Sindicat Central de Regants del Tajo-Segura integra les comunitats de regants Múrcia, Almeria i de les comarques del sud del País Valencià, amb presència d'agrupacions agràries d'Oriola, Redovà o Pilar de la Foradada. Defensen que el sector agrícola vinculat a l'aigua transvasada aporta 3.013 milions d'euros al PIB espanyol, així com 106.566 llocs de feina.
La teranyina de la Mesa de l'Aigua suma sindicats com ara UGT o CCOO i, de manera especial, organitzacions agràries com ara la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders (UPA) i l'Associació Agrària de Joves Agricultors, convertida durant anys en una entitat afí al PP. A la demarcació de València, amb el nom d'Associació Valenciana d'Agricultors, va estar fundada per Juan Cotino, antic factòtum dels populars valencians, implicat a diversos escàndols i víctima mortal de la COVID-19. El conservador Vicente Hernández, amb filles que han ocupat càrrecs de conselleres i secretàries autonòmiques amb el PP, ha sigut un dels seus presidents més longeus.
El seu líder a les comarques del sud valencià, sota la denominació Joves Agricultors d'Alacant, ha estat Eladio Aniorte, un veteraníssim del camp meridional del País Valencià que va tenir interessos en l'àmbit de les assegurances agràries, als cítrics per les seues plantacions de llimeres, al sector immobiliari i en la importació d'adobs del bracet de la multinacional germànica Baff. Partícep del negoci familiar agrícola i oriünd d'Oriola, va estar protagonista indiscutible de la guerra de l'aigua llençada a les acaballes de la primera dècada del nou segle contra el PSOE.
De posicions conservadores, ha estat històricament a l'òrbita del PP, tot i que darrerament està en les coordenades de l'extrema dreta Vox. Sense anar més lluny, va participar a principis d'enguany d'una xerrada organitzada per la formació ultradretana a Almoradí (Baix Segura). L'empresari hortofructícola José Vicente Andreu és el nou rostre d'un col·lectiu que va estar àmpliament regat amb diners públics a l'època governamental de la formació de la gavina, com ara amb injeccions procedents de la fantasmagòrica Fundació Agua y Progreso, creada des del Consell de Francisco Camps com a òrgan propagandístic en plena batalla de l'aigua contra José Luis Rodríguez Zapatero.
A la malla a favor del transvasament Tajo-Segura, hi ha altres actors com ara la secció alacantina de la Confederació Empresarial Valenciana, Junta Central d'Usuaris de Regants del Segura o la Junta Central d'Usuaris del Vinalopó, una entitat agrària històricament liderada per l'assot socialista Andrés Martínez i beneficiària amb 70.000 euros de la Fundació Agua y Progreso. La connexió amb el PP fou evident quan l'any 2006 la nova federació dels regants de les comarques meridionals valencianes va tenir com a màxim dirigent Manuel Serrano, excandidat a l'alcaldia d'Elx (Baix Vinalopó) pels populars i afí al zaplanisme de José Joaquín Ripoll, expresident de la Diputació d'Alacant.
El portaveu d'aquella xarxa era Ángel Urbina, al capdavant actualment de la Comunitat General d'Usuaris del Vinalopó Mitjà i l'Alacantí. Amb un currículum de defensa inequívoca d'importació d'aigua procedent de Castella la-Manxa per regar els camps del sud valencià, és un dels rostres que conformen el disgregat lobby a favor del transvasament Tajo-Segura.