País Valencià

Tots a una veu per un finançament just

Milers de persones s'han manifestat pels carrers d'Alacant, Castelló de la Plana i València per exigir al Govern espanyol del PSOE i Unides Podem un finançament autonòmic just. Amb menys assistència envers la massiva protesta celebrada l'any 2017 al cap i casal del País Valencià, la marxa ha sigut un clam unitari contra l'infrafinançament en aixoplugar la pràctica totalitat de l'arc parlamentari valencià, diverses entitats civils, les centrals sindicals majoritàries i l'empresariat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sense escalfar motors enèrgicament, amb la pluja amenaçant les convocatòries i la ciutadania valenciana poc preocupada pel maltractament financer de l'Estat espanyol, segons l'últim baròmetre de la Generalitat Valenciana, les manifestacions d'aquest dissabte per exigir un finançament just a l'executiu espanyol encapçalat pel socialista Pedro Sánchez semblaven arrossegar la mateixa maledicció que la reforma del sistema. Caducat des de l'any 2014, el canvi de model de finançament autonòmic s'ha convertit en una assignatura incapaç d'aprovar pels diferents governs que s'hi han succeït a l'Estat espanyol. Un problema pendent que suposa la pèrdua cada any de 1.336 milions d'euros per al País Valencià, amb els efectes consegüents en matèria d'inversió en protecció social i en dinamitzar una economia encara en procés de recuperació pel coronavirus.

Malgrat aquests entrebancs, milers i milers de persones s'han manifestat pels carrers de Castelló de la Plana, Alacant i València per reclamar l'anhelada configuració d'un sistema de finançament autonòmic que deixe de discriminar els valencians, els quals reben 215 euros menys que la mitjana estatal. Amb assistència sensiblement inferior envers la massiva protesta de l'any 2017 al cap i casal del País Valencià, la mobilització s'ha transformat en un clam unitari, ja que ha congregat la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), UGT, CCOO, Compromís, PSPV, Ciutadans, PPCV, Esquerra Unida del País Valencià, Podem i diverses entitats de la societat civil valenciana, com ara la plataforma Crida pel Finançament, la qual aixopluga, al seu torn, Intersindical Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Valenciana i Demòcrates Valencians. En 2017, quan el popular Mariano Rajoy ocupava la Moncloa, els populars s'hi van desmarcar.

Al ritme de les dolçaines i tabals de la colla Estrella Roja de Benimaclet, de València, la mobilització ha estat encapçalada per una pancarta rere la qual hi havia Salvador Navarro, president de la CEV; el secretari general d'UGT al País Valencià, Isamel Saez; la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez; la secretària general de CCOO al País Valencià, Anna Garcia; la portaveu de Compromís, Àgueda Micó; la síndica a les Corts Valencianes, Pilar Lima; la presidenta de la CEV València, Eva Blasco; la síndica de Ciutadans a la cambra valenciana, Ruth Merino; el president de la Diputació d'Alacant, el popular Carlos Mazón; la portaveu del PPCV a l'Ajuntament de València, María José Català; el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví; el responsable d'Organització de Podem, Carles Fons; o el director de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, Francisco Pérez. Tots sostenien una capçalera amb el lema «un poble unit per un finançament just».

La xarxa d'entitats adherides a la convocatòria de la Plataforma per un Finançament Just, integrada per les dues centrals sindicals majoritàries, la patronal, PPCV, Compromís, PSPV, Ciutadans i Unides Podem, ha lluït la seua pancarta -on hi havia representsnt, per exemple, d'Acció Cultural del País Valencià- rere la capçalera, així com aquella que reunia als càrrecs institucionals, com ara el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig; la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, de Compromís; el vicepresident segon, el morat Hèctor Illueca; la consellera de Justícia, l'independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo; la consellera de Transparència i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, d'Esquerra Unida; l'alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís; o el conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler. També estaven presents el president de les Corts Valencianes, el valencianista Enric Morera, o el director de l'Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca. La consellera d'Innovació, Ciència i Universitats, Carolina Pascual, independent de quota socialista, ha sigut de la partida en Alacant; i el conseller de Territori, el socialista Arcadi España, ha acudit a la convocatòria de Castelló. 

La mobilització a València ha congregat una assistència sensiblement inferior a la registrada l'any 2017, quan el PPCV va desmarcar-se de la manifestació| Generalitat Valenciana

Comissions Obreres del País Valencià i UGT del País Valencià, amb una pancarta conjunta que reivindicava el lema «pels drets laborals i socials, finançament just», han estat de les organitzacions que més han mobilitzat la seua militància, la qual cantava a viva veu càntics com ara «País Valencià, justícia i equitat», «excuses zero, infrafinançament és desigualtat» o «sense un finançament, hi ha menys serveis socials». Rere els afiliats de les dues grans centrals obreres del País Valencià, hi havia la patronal valenciana, la qual ha sortit al carrer amb el clam a la seua pancarta «l'empresa unida per un finançament just». José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València; l'empresari Rafael Juan, propietari de Dulecesol; o José María Toro, president de l'Associació Empresarial d'Atenció a la Dependència en la Comunitat Valenciana (Aerte) han estat les figures més destacades del tram empresarial de la manifestació. En la capçalera de la mobilització celebrada en Alacant, estava Toni Mayor, president d'HOSBEC.

El PSPV, amb el lema «volem igualtat, finançament just» i amb presència del secretari d'Organització José Muñoz o del diputat al Congrés Vicent Sarrià, ha comptat amb pancarta pròpia junt amb el PPCV, els quals reivindicaven el clam «per un finançament just». Al tram de la formació de la gavina, hi havia els diputats a les Corts Valencianes, Jorge Bellver o Alfredo Castelló. L'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, ha estat present en la marxa alacantina. Fernando Giner, portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de València, i Maria Muñoz, diputada al Congrés pels espanyolistes, encapçalaven el grup de la formació dretana. Esquerra Unida del País Valencià, amb el crit «els nostres drets, els nostres recursos», i Podem, amb el lema «finançament per garantir els nostres drets», també han gaudit de pancarta pròpia.

Compromís, qui havia demostrat una implicació més gran en la setmana prèvia amb una campanya de recollida de firmes arreu del País Valencià, ha estat la força que ha exhibit més múscul assistent a la mobilització celebrada a València. Amb el clam «Fets i no paraules, volem un tracte just», el grup valencianista de la marxa comptava amb la presència dels parlamentaris a les Corts Valencianes, Josep Nadal i Nathalie Torres; el secretari autonòmic d'Hisenda, Francesc Gamero; l'exdiputat al Parlament Europeu i actual dirigent a l'IVACE, Jordi Sebastià; el vicealcalde de València, Sergi Campillo; els regidors al consistori de la capital valenciana, Isabel Lozano i Pere Fuset; o el síndic a les Corts Valencianes, Fran Ferri. Rafael Climent, conseller d'Economia; Mireia Mollà, consellera d'Agricultura i Transició Ecològica; el portaveu dels valencianistes a l'Ajuntament d'Alacant, Natxo Bellido, el diputat provincial Gerard Fullana o la portaveu adjunta a les Corts Valencianes, Aitana Mas, han sigut de la partida en la marxa alacantina. El Consell d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, i la síndica adjunta de Compromís a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, han acudit a la convocatòria de Castelló de la Plana. 

Com a organitzacions civils, han sortit al carrer de la capital valenciana per reivindicar un finançament just una plataforma pel Corredor Mediterrani, la Mesa d'Entitats de Solidaritat amb els Immigrants o la Crida pel Finançament, la pancarta de la qual estava encapçalada, entre altres, per la secretària general d'Esquerra Republicana del País Valencià, Maria Pérez, i la coordinadora nacional de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Zahia Guidoum. «Hui eixim al carrer per reclamar un finançament just, és a dir, per comptar amb els recursos suficients per gaudir d'una sanitat, educació i serveis socials de qualitat i dignes. Hui fem una crida de visibilització a la societat espanyola, al conjunt de forces polítiques espanyoles, al Govern espanyol i a l'oposició, a tots aquells que estan obligats a donar una solució al problema valencià», ha proclamat Puig.

«De nou la societat valenciana, representada pels partits polítics, sindicats, patronal i entitats cíviques i socials, ens reunim per reclamar al Govern d'Espanya que concrete d'una vegada per totes un model nou de finançament que no discrimine la nostra terra, i exigim als partits polítics del Congrés dels Diputats que hi col·laboren i s'impliquen perquè aquest model nou siga una realitat al llarg de l'actual període de sessions», han proclamat en un manifest que s'ha llegit a Castelló de la Plana, Alacant i València. «Seguim sent la comunitat autònoma pitjor finançada. Així ho confirmen els diferents informes d'experts. Si es corregira aquest infrafinançament, la Comunitat Valenciana rebria uns ingressos addicionals de 1.325 milions d'euros anuals, fonamentals per a tenir uns serveis públics de qualitat», han assenyalat, per recordar: «Aquest mateix any, cada valenciana i valencià rebrà 215 euros menys que la mitjana estatal i 703 euros menys que l'autonomia més ben finançada, la qual cosa equival a un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament».

Unes diferències, que segons han proclamat al text llegit a la finalització de les manifestacions, «són la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les comunitats». «Estem, per tant, davant una situació insòlita. La nostra renda per capita és 12 punts inferior a la mitjana i, no obstant això, som una autonomia que, fins i tot sent pobra, aporta al conjunt de l'Estat. El manteniment d'aquestes diferències és insostenible i genera desigualtats de tracte entre la ciutadania espanyola que resideix en diferents territoris. Així, la societat valenciana ha d'enfrontar-se als reptes de futur carregant amb la motxilla de la discriminació pressupostària i davant aquesta situació diem: ja n'hi ha prou!», han exclamat entre aplaudiments entregats dels manifestats.

El poble valencià, d'acord amb el manifest pronunciat de la convocatòria, «es troba en un moment que requereix unitat per a fer-se sentir a una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés, en una situació d'igualtat respecte a la resta de territoris d'Espanya». «Per això, avui, de nou, reclamen una reforma immediata del sistema de finançament, i l'habilitació de mesures transitòries mentre aquesta es tramita, que establisca un model nou amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibilite a les valencianes i als valencians tindre uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies, i que ens assegure els recursos necessaris per a modernitzar el nostre model de producció i establir les bases d'un creixement econòmic sòlid, sostenible i generador de llocs de treball estables i de qualitat». «Una reforma perquè mai més existisca ciutadania discriminada sol pel fet de pertànyer a un territori», han precisat.

La mobilització per un finançament just ha comptat amb marxes a Alacant i Castelló de la Plana. A la imatge, la manifestació celebrada a la ciutat meridional valenciana| Compromís

«Exigim que les inversions recollides en els Pressupostos Generals de l'Estat s'executen. Igualment, exigim que el repartiment de les inversions acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat Valenciana, compense en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional, tal com recull la reforma del nostre Estatut d'Autonomia aprovada per les Corts Valencianes», demanen. I «sol·liciten el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, la qual cosa ha generat un deute insostenible que ja ha sigut reconegut». «Per això, necessitem l'establiment de mecanismes de compensació perquè el model nou no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors», adverteixen.

Quatre dècades després de la configuració de l'autonomia valenciana, «el poble valencià», tal com han proclamat els convocats de les mobilitzacions, «ha de reivindicar més unit que mai, que puguem aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra Constitució». «Els valencians i les valencianes vivim un moment històric en el qual s'ha de posar ja punt final a la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera i més justa», han expressat empipats, per tancar tots a una veu amb contundent i lacònic: «Ja ens toca!».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.