El 28 de maig sabrem qui desequilibra a favor seu l’empat que ara mostra el marcador del Palau de la Generalitat Valenciana. Els vint anys d’esquerres —entre 1983 i 1995, amb Joan Lerma, i des de 2015, amb el Botànic— i els vint anys de dretes —de 1995 a 2015— s’inclinaran cap a un costat o cap a un altre.
Ximo Puig, que ja treballà al costat de Lerma en aquella etapa, té clar que el projecte que representa és el que respon millor a les necessitats de la ciutadania. Erigit en el principal baró territorial del PSOE, articula un discurs de caràcter federalitzant i de diàleg permanent amb tots els agents socials.
Presumeix que tots els indicadors econòmics estan millor que ara fa vuit anys i espera que el País Valencià on cresquen Aimar, Biel i Quim, els seus tres nets, no torne a ser governat pel PP, ara en companyia de Vox. “El PP va llegar-nos una mala reputació, unes xifres d’atur insuportables i una decadència de l’autogovern”, afirma des del despatx presidencial, envoltat d’una pila de llibres.
—La DANA, que va negar el Baix Segura; la tempesta Gloria, que va destruir el litoral; la pandèmia de la covid; la inflació pels núvols a causa de la guerra d’Ucraïna, incendis descomunals a l’estiu i el març passat, i ara, una sequera severa. Ha trobat a faltar algun cataclisme en aquests quatre anys?
—Ens han assolat totes les calamitats possibles, però el poble valencià ha demostrat fortalesa i corresponsabilitat per superar-les. Hem gestionat situacions de gran dificultat i una crisi de la qual estem eixint amb una recepta molt diferent de la que va aplicar la dreta en la crisi financera. Calia eixir-hi sense fractures, de la manera més cohesionada possible. En aquest sentit, malgrat les dificultats que hem travessat, tots els indicadors econòmics i socials són millors que ara fa vuit anys, començant pel més important: l’ocupació. Avui treballen 438.000 valencians i valencianes més que en 2015.
—Els indicadors econòmics són positius i la gestió de la Generalitat és més ben valorada per la ciutadania que la del Govern de l’Estat, però les enquestes no asseguren la victòria del Botànic el 28 de maig. Per què?
—La majoria d’enquestes més fiables auguren la reedició d’un govern progressista. Ara que hem deixat enrere l’atur i la corrupció, seria il·lògic fer un canvi de sentit. Les dades més importants de les enquestes, relacionades amb la gestió i la fórmula de govern preferida, indiquen que la ciutadania es decanta per l’opció progressista. Nosaltres no hem estat en campanya electoral, només ens hem dedicat a la gestió. Ara és el moment de retre comptes del que hem fet i projectar aquesta gestió cap al futur.
—A Andalusia, després de molts anys de govern socialista i casos de corrupció sorollosos, la dreta ha revalidat amb comoditat el poder conquistat en 2018. I a Navarra, una autonomia llargament governada per la dreta, la continuïtat de l’executiu progressista es dona per feta. Res a veure amb la incertesa que plana sobre el resultat valencià.
—Crec que no serà tan ajustat com indiquen les enquestes, però hem de tenir en compte que l’últim resultat, el de 2019, ja va ser-ho molt. Després de quatre anys en què havíem revertit una part important de tot allò que s’havia deteriorat en els anys de govern popular, la diferència va ser de només 40.000 vots. Els vint anys de governs del PP han orientat la societat valenciana d’una certa manera, encara que algunes coses van canviant. Per exemple, en el retrobament de la identitat.
—Què vol dir?
“Ara que hem deixat enrere l’atur i la corrupció, seria il·lògic fer un canvi de sentit”
—A la Vega Baja [Baix Segura] ha crescut un 30% la gent que se sent tan espanyola com valenciana i ha disminuït un 30% els que tan sols se senten espanyols. Això està succeint en el conjunt del nostre territori i representa un avanç substancial. Significa que treballem per una identitat compartida, un element clau en la construcció del país. Amb una vinculació dicotòmica o de confrontació, no es pot construir res. Avui el 88% dels valencians i valencianes estan orgullosos de ser-ho. Res a veure amb l’etapa anterior, quan no podíem eixir d’ací perquè arrossegàvem la taca de la corrupció. La Comunitat Valenciana ha canviat de paradigma, avui és el paradigma del diàleg social, la innovació, la creativitat i la convivència. S’arriba a acords, un fet diferencial amb els governs del passat.
—Vostè acostuma a dir que “tot és millorable”. Quin aspecte li hauria agradat millorar en els últims quatre anys?
—Primer de tot, m’hauria agradat salvar més vides durant la pandèmia. Vam prioritzar salvar-ne les màximes possibles, però van morir més de 10.000 persones. Tant de bo haguérem tingut la vacuna abans, però no depenia de nosaltres… I m’hauria agradat que s’haguera acordat la reforma del sistema de finançament a Espanya, perquè és l’única manera d’aconseguir l’equitat.
—L’habitatge ha irromput com el tema central de la campanya, però el segon Botànic ja ha tingut una Conselleria, amb rang vicepresidencial, dedicada a la matèria. N’esperava més?
“La Comunitat Valenciana ha canviat de paradigma, avui és el paradigma del diàleg social, la innovació, la creativitat i la convivència”
—El canvi estructural en les polítiques de vivenda requereix un procés més llarg. Provenim d’una cultura en què la vivenda ha estat un objecte de desig comercial i fins i tot especulatiu, en molts dels casos. Havíem de modificar aquesta perspectiva i, per aquest motiu, la primera llei del Govern del Botànic fou la de la funció social de l’habitatge. La primera mesura important sobre vivenda, però, va consistir a pagar els 320 milions d’euros que es devien a les persones a les quals el PP havia concedit una ajuda que, tanmateix, no s’havia fet efectiva. En aquesta legislatura hem rehabilitat la majoria del parc de vivendes de la Generalitat i a començaments de 2023 vam adquirir 500 vivendes de la Sareb, però hem d’anar molt més enllà.
—Com?
—Volem aprofitar totes les mesures anunciades pel Govern d’Espanya, però també volem bastir un gran acord entre ajuntaments, promotors i constructors per obrir tot el ventall de possibilitats i solucionar el problema de la vivenda. Com? Fent créixer el parc públic de lloguer, i rehabilitant, construint i ajudant a promoure vivendes allà on calga, de la manera que calga, per a qui en necessite.
—Com el Pla Edificant de centres educatius?
—Sí, seria una mena de Pla Habitant. Però, mentre que en el Pla Edificant la nostra relació amb els ajuntaments era directa per tal d’agilitar les construccions, ara ens caldrà la participació privada.
—És partidari de declarar com a zones tensionades, íntegrament, algunes ciutats?
—No hem de caure en el populisme ni en el negacionisme. Caldrà analitzar en profunditat els problemes, però el ben cert és que, en moltes ciutats, els joves hi estan exclosos.
—Les dades d’ocupació són bones, no hi havia tants valencians treballant des de l’any 2008, però l’atur juvenil continua sent un problema latent.
—Hem reduït 20 punts, des de 2015, la taxa de desocupació juvenil. És insuficient, encara tenim unes xifres inassumibles, però en el proper mandat volem dur endavant una iniciativa relacionada amb els joves que ja han conclòs el seu període educatiu. Si després d’aquesta etapa passa un any sense que troben feina, tindran garantida una nova oferta formativa o laboral. Ho pactarem amb els agents socials i amb les empreses.
—És viable?
—Sí. Podran continuar formant-se en una activitat determinada o tindran un lloc de treball. Ens agradaria comptar amb la col·laboració de la iniciativa privada. Els fons europeus de garantia juvenil poden resultar-nos de molta utilitat.
—La reforma fiscal, aprovada per unanimitat a les Corts, ha sigut una de les mesures principals de la legislatura que ara acaba. El resultat final s’aproxima molt a allò que anhelava el PSPV?
“Quan vam arribar al Govern, les rendes baixes eren les que més pagaven d’Espanya, i les rendes altes, les que menys. Ara les baixes són les que paguen menys, i les altes, de les que paguen més”
—Sí. En un moment de dificultat com el que estàvem travessant per la pujada de la inflació, calia oferir el nostre suport a les rendes mitjanes i baixes. És una reforma raonable, ajustada a les necessitats i les possibilitats del Consell. Resulta il·lusori parlar de reformes fiscals que estalvien milers de milions d’euros. És il·lusori i insolvent, perquè significaria la fi de l’estat del benestar. Les nostres propostes fiscals, per contra, es basen en la solvència i en el principi constitucional de la progressivitat. Quan vam arribar al Govern, les rendes baixes eren les que més pagaven d’Espanya, i les rendes altes, les que menys. Ara les baixes són les que paguen menys, i les altes, de les que paguen més. Els polítics que només proposen reduir impostos, enganyen els ciutadans i practiquen un populisme sense ànima. És una manera amoral de fer política. El PP valencià sempre anuncia que abaixarà els impostos, però els últims quatre anys que va governar va apujar-los, va imposar-nos els copagaments i va posar els serveis públics contra les cordes.
—Vostès van aprovar in extremis, de la mà de l’oposició, una esmena a la reforma fiscal que reduïa la càrrega fiscal a les empreses familiars. Això va desagradar els socis.
—Era una esmena justa. Volem mantenir totes les empreses, però en aquest cas, a més, es tractava de les empreses familiars, que formen part del teixit econòmic de la Comunitat Valenciana. Parlem de moltes petites i mitjanes empreses. L’objectiu era que aquestes empreses no entren en crisi i que se’n beneficien els familiars que menys interès tenen a donar-les continuïtat. Si pretenem incrementar el volum de les empreses perquè cresca la seua productivitat i s’incrementen els salaris, com hem de posar-hi barreres?
—La reforma fiscal va generar una minicrisi en la seua relació amb Pedro Sánchez. Ell feia temps que desoïa les peticions del PP de reduir la càrrega impositiva.
—Sempre hem defensat allò que és millor per a la Comunitat Valenciana i sempre hem respectat les decisions del Govern d’Espanya, encara que algunes vegades no hi estiguérem d’acord. Cadascú ha de prendre les decisions que li corresponen, i jo, en aquell moment [tardor de 2022], vaig optar per una reforma fiscal que considerava necessària.
—Sí, però era la dreta qui venia reclamant-la...
—La reforma aprovada no és la que demanava la dreta. En la nostra se n’han beneficiat, fonamentalment, les classes mitjanes i les rendes baixes. No ha estat una deflactació generalitzada, com plantejaven ells.
—Per pal·liar la inflació, s’han adoptat mesures com el bo cistella o l’ajornament —que no supressió— del cànon de sanejament. Han semblat mesures precipitades i electoralistes.
“Volem bastir un gran acord entre ajuntaments, promotors i constructors per obrir tot el ventall de possibilitats i solucionar el problema de la vivenda”
—Som l’única comunitat autònoma que ha creat el bo cistella i li assegure que ha costat molt tirar-lo endavant. Feia mesos que parlàvem amb els operadors sobre la manera d’aplicar aquesta mesura, que va adreçada a les famílies amb més dificultats. Al voltant de 150.000 persones ja tenen accés al bo cistella; vam rebaixar un 10%, des del primer moment, totes les taxes de la Generalitat; hem fet una rebaixa acumulada del 30% de les taxes universitàries; vam instaurar, abans que ningú, el transport públic gratuït per als menors de 30 anys… El cànon de sanejament és l’únic amb caràcter de moratòria, però la reutilització de l’aigua és fonamental, i la inversió en depuració, també.
—Tant el vicepresident segon del Consell, Héctor Illueca, com la ministra i secretària general del partit que representa, Podem, han qualificat Juan Roig de “capitalista despietat” i “capo”. Què n’opina?
—Em sembla lamentable, injust i desconeixedor de la realitat. No sé per què es redueix tot el sector de la distribució a una sola empresa i una sola persona. Potser hauríem de comparar els preus d’aquesta empresa amb els que ofereixen les multinacionals de la distribució i algunes altres molt implantades a Navarra. És una actitud política difícilment explicable des d’un concepte d’honestedat intel·lectual.
—La gran notícia de la legislatura ha estat l’arribada de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt. Vostè ha remarcat que, sense autogovern, una decisió com aquesta no s’haguera produït. El Govern de l’Estat no s’inclinava pel País Valencià. Per què?
—Sense autogovern, Volkswagen no hauria vingut a la Comunitat Valenciana. Era evident que nosaltres no formàvem part de l’equació. No era una qüestió del Govern d’Espanya; era una qüestió, també, de la mateixa empresa. L’empresa havia plantejat la possibilitat d’instal·lar una gigafactoria i hi havia algunes comunitats favorites perquè ja hi tenien una planta, com Catalunya i Navarra, o perquè hi quedaven a prop, com Aragó. No obstant, així que vam tenir-ne coneixement, vam alçar la mà i vam dir-los que volíem ser escoltats. Aleshores van començar les rondes de converses, el treball conjunt…
—… I el desenllaç feliç.
—Els responsables de l’empresa sempre han assenyalat que el paper de la Generalitat ha sigut fonamental en la seua decisió final. La task force de la Generalitat, el treball de diferents conselleries, ha estat un gran exemple. Per això, quan escolte que algú qüestiona l’autogovern… L’autogovern no sols és necessari perquè ens permet gestionar millor l’estat del benestar, sinó que també és fonamental per a la iniciativa econòmica. L’arribada de Volkswagen suposa un fet disruptiu en la nostra economia. Significa el mateix que la Ford en el seu moment. Ara vivim immersos en una altra revolució industrial, una reindustrialització verda, i nosaltres tenim una gran oportunitat gràcies a les energies renovables. Volkswagen no sols generarà 30.000 llocs de treball directes i indirectes, sinó que suposarà un canvi de la cultura industrial. Si hi afegim la decisió de Ford de residenciar ací la fabricació del vehicle elèctric, tot plegat ens situa com un pol de la mobilitat sostenible del sud d’Europa.
—La gigafactoria de Volkswagen s’emmarca en el paradigma de nou model productiu?
—Per suposat que sí. Passem de la transformació dels combustibles fòssils a l’electrificació i la construcció d’aquestes bateries, que requereixen tecnologia i tecnificació.
—En matèria d’innovació, el País Valencià venia de molt enrere i ha fet avanços importants. Podem establir un paral·lelisme amb l’etapa del també socialista Joan Lerma, en què van impulsar-se instituts tecnològics?
—Diria que sí. Ens trobem davant la segona generació de polítiques industrials i d’innovació. Hi ha un indicador que així ho constata: l’índex de competitivitat empresarial ha augmentat molt. Quant a innovació, estàvem en els darrers llocs d’Espanya i ara som dels primers. La Unió Europea ha subratllat que som la comunitat que més ha avançat en tot aquest període.
—A ulls de molts, el turisme de sol i platja col·lideix de ple amb aquesta reorientació del model productiu. De fet, és un dels aspectes en què el PSPV xoca amb els seus socis.
“No hi ha turisme bo ni dolent; el turisme de masses és, en definitiva, la democratització del turisme”
—No hi ha turisme bo ni dolent. El turisme de masses és, en definitiva, la democratització del turisme. El que es tracta és que cada vegada, com a activitat econòmica, li traguem el major rendiment amb el menor impacte ambiental. Això s’ha de fer a través de la innovació, la millora de la formació i la millora de la productivitat. I amb millors salaris, que és el que ens importa. Volem que tothom tinga garantit el seu projecte de vida. Com totes les indústries, el turisme ha de situar-se en l’àmbit de la innovació. Per això és tan important la plataforma de destinacions intel·ligents que s’està erigint a Benidorm. Comportarà un canvi de paradigma en plena expansió de la intel·ligència artificial i contribuirà a renovar la planta hotelera. En tot cas, ens preocupen tots els segments del turisme, no només el de sol i platja. Estem diversificant molt la nostra oferta: el turisme de l’interior, l’esportiu… No veig tantes diferències en les qüestions substancials. Únicament n’hi ha hagudes per una qüestió fiscal.
—La relació tan afable que vostè manté amb Hosbec, la patronal del sector, incomoda Compromís i Unides Podem. Els fa l’efecte que està més a prop dels empresaris que no dels treballadors.
—Jo estic a favor dels empresaris i dels treballadors. Respecte les relacions econòmiques.
—Vostè no volia que s’aprovara la llei que dona cobertura a la taxa turística, però va prosperar. Va insinuar, això sí, que recomanaria de no aplicar-la als alcaldes socialistes. Ho farà?
—Respectaré l’autonomia dels ajuntaments, però crec que, en aquests moments, no és oportuna. Una mesura com aquesta ha d’implementar-se d’acord amb el sector, del qual no sols formen part els empresaris, sinó també els treballadors i la societat civil. No faré cap directriu que limite l’autonomia municipal. Afortunadament, hem aconseguit un plantejament obert, que preveu els diversos models de turisme. No és igual un turisme urbà que el dels operadors turístics. Cada anàlisi s’ha d’efectuar d’acord al seu entorn i fent primar el diàleg. Ara bé, la taxa turística ni és la solució ni el problema.
—Un altre tema que separa els socis botànics és l’entrada en funcionament, o no, de l’ampliació del Port de València. Compromís i Unides Podem se n’oposen per l’impacte ambiental que suposaria.
“Preservant el medi ambient, cal mirar endavant, compatibilitzant els objectius de sostenibilitat i el creixement econòmic. El Port de València és bàsic per a la nostra economia”
—Enderrocar l’obra feta també tindria un enorme impacte ambiental, econòmic i social. Hem d’actuar amb seriositat. El Port ha de ser sostenible ambientalment, socialment i econòmicament. La nova etapa que s’ha iniciat [amb l’entrada de Joan Calabuig, en substitució d’Aurelio Martínez, al capdavant de l’Autoritat Portuària] ha de garantir que l’any 2030 tot el Port estiga descarbonitzat. Cal buscar fórmules d’accés ferroviari que eliminen gran part del trànsit que avui ha de completar 50 quilòmetres per arribar-hi, però hi ha una inversió feta. Preservant el medi ambient, cal mirar endavant, compatibilitzant els objectius de sostenibilitat i el creixement econòmic. El Port és bàsic per a la nostra economia, un instrument clau per a les exportacions de les nostres empreses.
—Parlem del finançament. Mazón assegura que Alberto Núñez Feijóo ha assumit les tesis valencianes, però vostè sempre ha dit que, com a president de la Xunta de Galícia, era l’interlocutor més hostil de la Generalitat.
—Feijóo va reconèixer l’infrafinançament valencià, a espentes i redolons, en l’últim debat [setembre de 2021] en què vam participar conjuntament a A Toxa. La visió de Feijóo sobre el finançament autonòmic no és la que tenim els valencians, i com a líder de l’oposició no ha fet cap pas per afavorir un acord. Si no ha volgut desblocar la situació del Consell General del Poder Judicial, com havia de desblocar el finançament? Feijóo no té l’autoritat suficient per posar ordre en el seu partit en aquesta qüestió. En el PP conviuen, si més no, tres models de finançament diferents, tal com passa en el PSOE. Si Feijóo no canvia de manera radical el seu posicionament històric respecte al finançament, serà la pitjor eixida que podem tenir. Jo no estaré d’acord amb qualsevol nou model, no es tracta que hi haja un nou model... N’hi ha d’haver un que garantisca la suficiència financera de l’estat autonòmic, l’equitat i una redistribució justa. Això reclamem els valencians.
—Alguns mecanismes estan pal·liant l’infrafinançament, però el deute de la Generalitat no deixa de créixer i ja supera els 50.000 milions. S’albira la llum al final del túnel? La cessió d’un percentatge superior de l’IVA o la mutualització del deute per part de l’Estat són escenaris plausibles?
“La visió de Feijóo sobre el finançament autonòmic no és la que tenim els valencians, i com a líder de l’oposició no ha fet cap pas per afavorir un acord”
—Són necessaris. L’Estat pot assumir la mutualització del deute valencià perquè ja és deute seu. Només cal que el comptabilitze d’una altra manera. No demanem que l’Estat assumisca el 100% del nostre deute, ja sabem que hem de menjar-nos el que prové dels desficacis del PP, però el Regne d’Espanya ha de fer-se càrrec del que està vinculat a l’infrafinançament. En qualsevol cas, he de reconèixer que, en l’últim període, els ingressos de l’Estat a la Comunitat Valenciana han augmentat un 40%. Gràcies a això hem anat convergint en la despesa destinada als serveis públics fonamentals; ja estem per damunt de la mitjana en despesa sanitària i educativa, i pràcticament estem en la mitjana social. Però, evidentment, aquesta no és la solució.
—Una altra carpeta pendent amb l’Estat té a veure amb el traspàs del servei de Rodalies, que funciona molt malament de fa anys. Quin és el minut i resultat?
—És la solució més raonable i ja s’han establert les converses corresponents. Amb l’antic president de Renfe [Isaías Táboas] havíem arribat a connectar una possibilitat. De moment, però, ens calen solucions a curt termini. Estem forçant que les inversions previstes s’agiliten al màxim.
—Pel que fa al transvasament Tajo-Segura, troba que la vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha estat deslleial amb la Generalitat?
—La vicepresidenta Ribera és una persona valuosa, però en aquesta qüestió no estem d’acord. La clàusula novena [del transvasament] plantejada inicialment era més raonable; fixava l’any 2025 per a determinar el nou cabal ecològic del Tajo. En aquell moment havia d’analitzar-se l’estat de les masses de l’aigua i l’estat de les obres per garantir tot el regadiu, que és fonamental a les comarques valencianes. Ací es generen una part important dels aliments que ens proporcionen sobirania alimentària i ens aporten moltes divises a través de les exportacions.
—L’anunci de la retallada ha sigut munició per a la dreta en la circumscripció clau d’aquests comicis: Alacant.
—No es poden negligir les derivades d’una retallada que, en cas de produir-se, significaria una limitació evident. Ara bé, igual com afirmem que el transvasament és irrenunciable, som plenament conscients de la necessitat d’un cabal ecològic. Volem que es dinamitzen totes les inversions del Ministeri de Transició Ecològica en matèria de modernització, regulació, depuració i dessalatge, a fi d’incrementar l’eficiència dels regs. Nosaltres també estem invertint més de 200 milions per a garantir que l’aigua depurada siga apta per al reg.
—Parla amb el seu homòleg i correligionari Emiliano García-Page, d’aquest tema?
—Fa temps que no.
—I no seria convenient?
—Entenc la política des del diàleg i de l’acord. En aquesta qüestió cal fugir d’identitarismes i d’identitats. Mai no he volgut atacar cap altra comunitat.
—El sector ceràmic, a la Plana, ha patit les conseqüències de la pujada descomunal del preu del gas. Considera que l’ajuda de l’Estat ha estat suficient?
—L’Estat va atorgar-hi ajudes directes molt quantioses. Ara nosaltres reclamem l’excepcionalitat en el compliment de la llei de morositat. En termes generals, és una directiva positiva, que dona suport a les pimes, però està impossibilitant que les ajudes siguen efectives. És un sector que aporta molt a l’economia espanyola i que ha de tenir la possibilitat de recuperar-se.
—En sanitat, després d’una legislatura tan agitada, quines han de ser les prioritats?
“Farem reset a tot el sistema sanitari, el reformularem de dalt a baix. És bo, però presenta algunes febleses, com s’ha vist en la pandèmia”
—Farem reset a tot el sistema, el reformularem de dalt a baix. És bo, però presenta algunes febleses, com s’ha vist en la pandèmia. Crearem un servei valencià de salut que garantisca una millora de la gestió i conclourem el procés de desprivatització iniciat en la primera legislatura del Botànic. I hi haurà un impuls considerable de la salut mental. Al marge d’això, continuarem amb el mapa d’infraestructures, que és molt potent: inclou obres arreu del país per valor de més de 400 milions d’euros, a més de l’espai sanitari de Castelló, que donarà servei a tota la província.
—La capacitació lingüística dels professionals sanitaris, que el PSPV s’ha negat a regular en aquesta legislatura, serà viable en la vinent?
—A poc a poc s’està normalitzant el fet que a la Comunitat Valenciana convisquen dues llengües…
—Molt ràpidament no ho sembla.
—Sí, molt ràpidament. L’altre dia, en un míting, em va sobtar que la candidata socialista de Torrevella fera una part del discurs en valencià. Estem avançant més que no sembla, però tenim present la situació difícil que travessa el valencià en termes globals.
—De l’última enquesta de la Generalitat sobre els hàbits lingüístics destaca, sobretot, el retrocés de l’ús social.
—Sí. Ho veig en els meus nets, que parlen en valencià a casa i l’escola, però entre ells, de vegades, ho fan en castellà.
—Què se’n pot fer, des de la Generalitat?
—Tenim un problema molt gran amb els mitjans de comunicació i, en especial, en l’àmbit audiovisual. Hi ha molta oferta i només disposem de la televisió pública.
—Està satisfet amb À Punt?
—Està buscant el seu espai. Començar de nou resulta molt complicat … De vegades allò que és nou i allò que no entren en conflicte. De qualsevol manera, en termes generals, À Punt és un pilar fonamental del nostre autogovern.
—Quan va parlar per última vegada amb Mónica Oltra?
—Fa temps.
—Van arribar a acomiadar-se després que ella dimitira en una compareixença a la seu de Compromís?
—No, però li tinc un gran respecte i afecte.
—El PSPV ha optat per una campanya de perfil baix, molt institucional. Com si volguera adormir-la, que passe ràpidament. Sent el candidat més popular i més ben valorat, això és eixir a empatar? Ha preferit dos debats a quatre o cinc. Corre el risc de no mobilitzar una part de l’electorat potencial…
—No ho sé. La decisió s’ha pres per part de l’equip de campanya... Faré els mateixos debats que Moreno Bonilla a Andalusia i Feijóo a Galícia, i el doble que Díaz Ayuso a Madrid. La conversa que vull tenir és amb el conjunt dels ciutadans a través dels mitjans.
—Les eleccions valencianes tornen a coincidir amb les municipals i les d’onze autonomies més. Al Botànic no li convenia una data al marge que les singularitzara, com va dir en 2019, quan va fer-les coincidir amb les estatals?
—Sí, a mi m’agradaria.
—I per què no ho ha fet?
—Perquè la contaminació ambiental és enorme.
—Ho serà sempre.
—Sí, però hi ha moments en què pot ser menor. Ho hem fet, amb determinació, per la situació del país. Estàvem acabant d’eixir d’una crisi sanitària que l’OMS no ha donat per resolta fins a la setmana passada, estàvem centrats en la recuperació, en la captació de fons europeus… No podíem obrir un període electoral tan llarg. Després venien les municipals, i en acabar l’any, les generals. Per als interessos del país, era millor fer-les ara.
—Ara ens trobem davant un totum revolutum en què els temes valencians queden silenciats pels d’abast estatal: la llei del “solo sí es sí”, la política d’aliances de Sánchez…
—Confie que no. Espere que els ciutadans actuen en conseqüència. La pregunta, ara, és què volem per al futur de la Comunitat Valenciana: si volem tornar enrere, a un passat que va llegar-nos una mala reputació, unes xifres d’atur insuportables i una decadència de l’autogovern, o bé consolidar una posició que ha anat a millor. Estem clarament millor que en 2015. Hi ha moltes insuficiències i problemes, és clar que sí, però les receptes del passat no serveixen per al futur.
—Coneix Joan Baldoví des de la dècada dels 2000, quan eren alcaldes.
—Sí, vam fer coses junts.
—La setmana passada, en una entrevista a EL TEMPS, Baldoví afirmava que vostè és el millor president valencià que hi ha hagut fins ara. Ell pot ser el seu millor vicepresident? Tenen feeling?
—Sí, li tinc afecte, és una persona amb qui estic segur que ens podem entendre.
—És partidari de mantenir el mestissatge a les conselleries tal com fins ara?
—Sí.
—Mazón ens va dir que estava rellegint el Tirant lo Blanc, IlIueca ens va recomanar l’últim llibre d’Ignacio Ramonet, i Baldoví, el de Vicent Baydal. Què ens ha de dir vostè?
—Que estic llegint Memòries de mi mateix, l’últim de Ferran Torrent, i m’ho estic passant molt bé [riu]…
—Un passatge de la novel·la es desenvolupa precisament ací, al Palau de la Generalitat. Ha revisat que els adversaris polítics no hi hagen amagat micròfons per desbaratar-li l’estratègia?
—[Riu.] No ho sé, diria que podem estar tranquils… Encara que ara, amb tants aparells de llarga distància, no saps molt bé si pots estar-ho o no. Ferran és un dels nostres grans escriptors, i aquesta novel·la seua, com tantes altres, té moltes connexions amb el país.
—Va dir que no seria president més de vuit anys, i si governa de nou, podrà encadenar-ne dotze. Aquest sí que seria l’últim mandat?
—[Riu.] No tornaré a dir coses d’aquestes...
—En tot cas, sense dir-ne cap nom, percep un possible hereu o hereva, al si del PSPV?
—Els hereus, en política democràtica, no existeixen. Cadascú ha de guanyar-se la confiança dels ciutadans, i al PSPV hi ha persones que lideraran un futur de progrés. Afortunadament, la socialdemocràcia ha renascut i la socialdemocràcia valencianista es troba en un bon moment.