Cada enquesta publicada està tant carregada de tensió com aquells correus, o butlletins de paper, amb les notes. Les dades són disseccionades al màxim, la fitxa tècnica es remira per afegir-ne preocupació, escepticisme o un sospir d'optimisme, així com ràpidament es compara amb els trackings interns, amb aquesta mena de guies espirituals dels partits durant les setmanes de campanya real. O dit d'una altra manera: durant mesos i mesos abans de la cita a les urnes.
En un escenari electoral tan ajustat com el valencià, amb un quasi empat a força sondeigs entre l'esquerra i l'entesa de la dreta i la ultradreta, cada acció, anunci o detall amb grau d'incidència compta. Els colps mediàtics es converteixen en un element important en una esfera política absolutament marcada per les emocions i, especialment, pel relat, condicionat en el cas del País Valencià per l'estructura de mitjans radicats a Madrid.
Encara que el vot rarament està lligat a una oferta programàtica i la discussió pública s'ha allunyat en els darrers temps de les propostes, Compromís va presentar dies enrere al Centre del Carme de Cultura Contemporània de València el seu full de ruta per a un hipotètic Botànic III, les seues aspiracions de màxims en cas de seguir a la Generalitat Valenciana. El programa dels valencianistes és una declaració política marcada per un aprofundiment de les eines desplegades contra la desigualtat social, polítiques d'inspiració mazzucatiana i una continuïtat si fa no fa desproveïda d'innovacions en la protecció dels drets lingüístics dels catalanoparlants al País Valencià.
Via judicial contra l'infrafinançament
Amb el sistema de finançament caducat des de l'any 2014 i amb un model vigent que maltracta als valencians, els valencianistes plantegen exigir «al govern de l'Estat la reforma immediata del sistema de finançament així com la regularització del deute històric, tant a través del diàleg polític com de la reactivació de la via judicial». «Crearem un equip jurídic del més alt nivell entre l'Advocacia de la Generalitat, el Consell Jurídic Consultiu i persones expertes de les universitats públiques valencianes que tindrà l'encàrrec d'explorar de forma permanent totes i cadascuna de les vies per a reclamar judicialment un tracte just que beneficie els valencians», assenyalen.
«Exigirem l'execució del 100% de les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat, així com la participació efectiva de la Generalitat i les administracions locals en la definició d'aquestes inversions, tal com estableix l'article 52.4 de l'Estatut d'Autonomia», complementen, per comprometre's en la recuperació del dret civil valencià i defensar «una reforma del sistema de finançament de les entitats locals que millore la seua capacitat de despesa i inversió amb la garantia d'un espai fiscal propi amb el qual fer front a les competències».
Més psicòlegs, menys privatitzacions
Oposats a la continuïtat dels concerts sanitaris i de serveis auxiliars de la sanitat com ara el transport d'ambulàncies, el qual plantegen revertir a mans públiques, prometen capacitar «la sanitat pública perquè oferisca directament els tractaments actualment externalitzats d'hemodiàlisi, neurorehabilitació i oncologia» i ampliar «les prestacions sanitàries en els àmbits d'òptica i optometria, podologia i odontologia preventiva i reparadora». «Establirem una plantilla pública estructural de personal investigador sanitari per a estabilitzar les recerques prioritàries en matèria de salut, afavorint el retorn dels resultats en la sanitat pública», agreguen.
A la internalització de serveis sanitaris, se suma la posada en marxa «d'un programa de salut visual centrat en els xiquets i xiquetes en edat escolar que contemple la revisió de la vista, la sensibilització en hàbits saludables de consum de dispositius electrònics i la gratuïtat de les ulleres graduades». Aquest servei es complementarà amb «un programa d'atenció bucodental que amplie aquesta cartera pública de serveis».
Els valencianistes prometen que les cites en el centre de salut «es donen amb un màxim de 72 hores amb un nou sistema de triatge» i la incorporació de 2.000 infermers d'atenció primària i comunitària. La incorporació de professionals de la fisioteràpia a l'àrea d'atenció primària per què cada centre de salut compte amb un i «potenciar l'alimentació saludable com a element de promoció de la salut, prevenció i abordament de les malalties amb la incorporació de professionals de la nutrició a l'atenció primària fins a assolir-ne una ràtio d'un per cada 50.000 habitants» són altres de les mesures propugnades en aquest àmbit.
L'eix de la salut mental, però, ocupa un espai rellevant. «Incorporarem professionals de psicologia al sistema sanitari per a atendre la salut mental fins a arribar a la ràtio mitjana europea de 18 professionals per cada 100.000 habitants, per tal de garantir personal de psicologia en cada centre de salut i consultori», asseguren, per completar el seu compromís programàtic: «Crearem la figura de l'especialista de salut mental de capçalera per a facilitar que l'atenció a la nostra salut mental siga sempre amb la mateixa persona; i posarem en marxa consultes de psicologia específiques per a joves en horaris adaptats a les seues disponibilitats».
L'increment dels professionals de la nutrició als centres hospitalaris o ampliar territorialment la xarxa de centres amb informació sobre educació sexual es combina amb una mesura que va reivindicar-se per determinats sectors de l'esquerra durant la pandèmia de la COVID-19: «Crearem una farmacèutica pública per a investigar, produir i comercialitzar medicaments d'ús hospitalari i per a tractaments de malalties rares, entre d'altres».
No als concerts de l'Opus, sí a la gratuïtat infantil
A l'empar de la nova llei educativa estatal i com a mesura ja anunciada pel Consell, Compromís proposa, en l'única referència a la xarxa escolar de titularitat privada, eliminar «tots els concerts educatius en aquells centres que discriminen per raó de gènere». Aquesta mesura contra la segregació per sexe es completa amb altres a favor de la gratuïtat escolar, com ara «incrementar de l'oferta d'educació gratuïta de 2 anys als centres educatius públics», dotar de personal educador «a totes les aules de 2 anys», consolidar Xarxa Llibres fins al batxillerat i «fer totalment gratuïta l'educació a partir d'un any amb l'increment d'ajudes a l'escolarització a través del Bo Infantil».
El catàleg de promeses a educació és ben ampli: reduir la ràtio d'alumnes per aula sense especificar, una inversió de més de 1.000 milions d'euros fins a l'any 2027, la construcció de més de 100 centres educatius en la pròxima legislatura, l'obertura de noves escoles rurals, l'augment de la llengua pròpia a la formació professional, l'impuls d'onze centres nous d'aquest trama educació o engegar un sistema públic per preparar-se oposicions. La visibilització de les dones a diferents camps en el currículum escolar és una de les apostes per una educació inclusiva junt amb la promoció de «l'educació emocional, social i comunitària per a millorar la convivència» i l'elaboració de plans per a aturar l'assetjament i el ciberassetjament escolar».
«Garantirem que tots els xiquets i xiquetes accedeixen a l'educació afectiva-sexual en l'ensenyament reglat i des d'etapes més primerenques», propugnen junt amb una estratègia contra la violència masclista marcada per una ampliació del nou pacte valencià contra la violència de gènere, així com la confecció «d'un protocol marc contra l'assetjament sexual i per raó de sexe en l'àmbit laboral i desenvoluparem campanyes de sensibilització i formació a les empreses».
Samur social i renda d'emancipació
Si a l'àmbit sanitari la salut mental emergeix com a protagonista, al camp dels serveis socials els valencianistes pretenen estirar els pilars de l'estat del benestar valencià amb l'ampliació de la ràtio fins a arribar a una persona professional per cada 1.200 habitants, el desplegament «d'un servei d'urgència social en tot el territori perquè atenga les noves realitats de la vulnerabilitat social» o la garantia d'una plaça finançada públicament a un centre de dia per a persones majors a menys de 20 minuts de casa. En el cas de les places residencials, el compromís s'incrementa a 30 minuts.
«Obrirem, en el marc del Pla VICS 2024-2030, 298 centres comunitaris, en cadascuna de les zones bàsiques de serveis socials, que fomenten la cogestió i la participació ciutadana en programes de desenvolupament comunitari, xarxes de solidaritat i voluntariat per a prevenir la soledat no escollida, l'enfortiment del sentiment de pertinença a la comunitat, el foment dels bons tractes i la gestió de les emocions», indiquen al seu programa, per arredonir-ho amb un complement dinerari per als sous per sota del salari mínim interprofessional i una actualització de totes les prestacions de la Generalitat Valenciana a aquest topall retributiu.
L'habitatge, tanmateix, emergeix com un altre dels temes estrella de l'oferta programàtica dels valencianistes. Amb l'objectiu de combatre la problemàtica d'accés que maltracta als joves i a les capes socials més empobrides, advoquen per un Pla Edificant de 5.000 habitatges de lloguer social, un fons valencià per construir habitatge públic amb un pressupost de 50 milions d'euros i la cessió dels habitatges valencians en mans de l'anomenat com a banc dolent. Encara més, exigeixen a l'Estat espanyol la cessió de la competència per regular els lloguers.
La creació d'una oficina contra els abusos immobiliaris, augmentar les ajudes al lloguer o fomentar les cooperatives en cessió d'ús són l'aperitiu programàtic a una de les mesures estrella: una renda bàsica d'emancipació per a la joventut valenciana. Aquesta prestació coincidirà amb un pla pilot per a una renda bàsica universal, un augment fiscal als habitatges deshabitats, un gravamen «als béns de luxe improductius», així com un altre impost «a la matriculació i l'ús d'avions privats i d'embarcacions privades d'esbarjo de gran envergadura».
Vertebració ferroviària i més plurilingüisme
Al caliu del caos habitual del servei de rodalia valencià, Compromís demana la cessió de la competència i el finançament suficient per a gestionar-ho des de la Generalitat Valenciana, i promet un extens mapa ferroviari que cohesionaria de nord a sud el País Valencià. L'ampliació de les freqüències de rodalia, l'habilitació d'horaris nocturns els caps de setmana, l'augment de la xarxa metropolitana, la facilitació de connexions bus-ferrocarril, la gratuïtat permanent del transport públic per als joves, i la finalització del corredor mediterrani formen part també d'una autèntica ofensiva per la vertebració d'un país habitualment desconnectat entre comarques veïnes.
«Crearem autoritats metropolitanes de transport a Alacant-Elx, la Plana i el Maestrat i les dotarem de pressupost per part de la Generalitat, per tal de coordinar tots els mitjans de transport públics, els horaris i les freqüències», afirmen, per proposar en matèria territorial un nou model urbanístic adaptat als temps d'emergència climàtica, una llei de protecció d'espais naturals, una altra norma per blindar l'accés a l'aigua com a dret humà o mesures de prevenció d'incendis com ara la creació d'unes brigades de silvopastura.
L'aprovació d'una llei de comarcalització, la substitució de les mancomunitats per unitats comarcals, «treballar per minorar i suprimir les diputacions provincials», «promoure una llei d'àrees metropolitanes», impulsar una policia autonòmica valenciana, un telenotícies per a xiquets, un segon canal de ràdio de música en llengua pròpia, consolidar el pressupost d'À Punt o donar llum a l'Institut Valencià d'Estudis d'Opinió són altres de les mesures en matèria de vertebració. En aquest calaix, hi ha altres mesures com rebaixar la tanca electoral al 3% o crear l'escó 100, on la ciutadania valenciana puga plantejar preguntes orals al president a les sessions de les Corts Valencianes.
«Treballarem per a aconseguir la reciprocitat d'emissions audiovisuals de comunitats autònomes veïnes i amb especial prioritat a les televisions i ràdios públiques del domini lingüístic valencià, aprofitant la reassignació d'espectre amb TDT2 per difusió digital terrestre», assenyalen, així com sumen a l'àmbit cultural i popular propostes com, entre altres, crear una escola pública de cultura per a joves, l'ingrés a l'Institut Ramon Llull, reclamar el retorn de la Dama d'Elx, crear una escola de cinematografia, fer una gala anual de la pilota valenciana, impulsar un fons d'arxiu sonor de la música tradicional, ampliar la xarxa de biblioteques públiques, mesures per millorar les condicionals laborals dels treballadors culturals o promocionar el català al Benidorm Fest.
En matèria lingüística, precisament, s'obliden de qualsevol referència passada a la immersió idiomàtica i plantegen «un nou marc normatiu que complete i supere la Llei d'Ús i Ensenyament del
Valencià i que tinga com a element central l'equitat lingüística i com a objectiu final garantir la igualtat lingüística». Noves campanyes de promoció de la llengua pròpia a l'àmbit privat, una estratègia per augmentar l'ús social per a la dècada 2025-2035, garantir la no-discriminació dels catalanoparlants al País Valencià i estendre la llengua al comerç acompanyen l'anterior promesa.
«Implementarem un pla de formació lingüística destinat a professionals de la sanitat per a facilitar el seu coneixement i acreditació del valencià i garantir una atenció a les usuaris de la sanitat en valencià», asseguren, per precisar: «Continuarem treballant per ampliar el requisit lingüístic a tots els àmbits de la funció pública per a garantir que l'atenció a la ciutadania siga sempre en la llengua que trie per a relacionar-se amb l'administració».
Una Generalitat emprenedora
A tota una àmplia bateria de mesures «per un treball digne» i reconèixer el paper de les cures al sistema productiu, aposten per modernitzar els instituts tecnològics, reformular l'Agència Valenciana d'Innovació, crear un fons de capital risc públic per donar suport financer a propostes empresarials innovadores, la transformació de l'Institut de Finances Valencià en una banca pública i en la creació «d'un pol públic de concentració de serveis que puga ser utilitzat per xicotetes empreses i treballadores autònomes». «Aquest centre facilitarà recursos compartits de processament de les comandes, embalatge, emmagatzemament i distribució», detallen.
«Impulsarem la política de clústers industrials, focalitzada especialment en afavorir la relocalització d'empreses industrials i en la identificació de projectes tractors d'indústria 4.0, que faciliten la generació de sinergies entre empreses, centres tecnològics i d'investigació i administracions públiques», prometen, per complementar-ho amb «la promoció d'una aliança estratègica del clúster ceràmic amb els sectors del metall i de la fusta, així com amb els instituts tecnològics» i el naixement d'una finestreta única per captar inversions.
Compromís assumeix part de les directrius de l'economista Mariana Mazzucato amb una llei de democratització de l'economia, la qual es caracteritzaria per «condicionar les ajudes públiques, sostingudes de forma estable en el temps, a la participació de la Generalitat en l'accionariat de les empreses, els òrgans de direcció i en els seus guanys empresarials». Aquesta normativa, segons els valencianistes, «fomentarà la participació dels treballadors en els òrgans de direcció de l'empresa».
La mirada programàtica també contempla activitats fonamentals com ara al camp, amb la promesa d'unes ajudes als seus treballadors «per a pal·liar els costos socials i econòmics dels efectes adversos de l'emergència climàtica, els moviments especulatius de la terra o la volatilitat dels mercats en forma de compensació directa de rendes». La simplificació dels permisos per als sectors agropecuaris, pesquer i silvícola, o la lluita contra la competència deslleial ressalten dintre de la seua oferta programàtica.
«Incentivarem la creació de centres públics comunitaris comarcals de transformació de productes per a la seua distribució i venda», remarquen, per detallar quines serien aquestes instal·lacions: «escorxadors públics certificats per a produir carn de qualitat; escorxadors mòbils per a donar servei a les zones aïllades que s'hagen quedat sense aquest servei públic; obradors blancs per als productes vegetals; i transformació i envasat dels productes de la mar i de la producció piscícola continental». La creació d'una renda rural és una de les polítiques més destacades.
A la defensa del comerç de proximitat a través d'una figura jurídica específica i un sistema d'ajudes «per no deixar enrere» cap sector afectat per la transició energètica, advoquen per crear una empresa pública d'energia, un pla per col·locar plaques fotovoltaiques a 100.000 teulades, el desenvolupament d'una ruta valenciana del biogàs o confeccionar un pla per promoure l'hidrogen verd, especialment com a substitut del gas al sector del taulell. És l'oferta programàtica de la coalició valencianista.