Els problemes a la xarxa de rodalia del País Valencià no aturen. Entre dilluns i dimecres d'aquesta setmana Renfe va cancel·lar mig centenar de serveis, una circumstància que, una setmana, ha suscitat les crítiques i el malestar dels i les usuàries d'aquest servei bàsic. Segons la informació facilitada pel sindicat SEMAF, dilluns es van deixar d'operar 15 serveis que estaven programats; dimarts en foren 24; i dimecres 11. «Els últims quatre anys el servei ha empitjorat greument», lamenta Joana Oliver, membre d' Indignats amb Renfe, una plataforma que va nàixer fa quatre anys per aglutinar el malestar generat per la companyia. La degradació és de tal magnitud que aquesta entitat fins i tot s'està plantejant la possibilitat de presentar una denúncia davant la Fiscalia pel que, consideren, és un reiterat incompliment de contracte del servei públic que la companyia hauria de proporcionar.
A l'espera de decidir si substancien o no aquesta opció (la queixa que van interposar davant el Defensor del Poble es saldà amb poc èxit), els i les usuàries de la xarxa de rodalia tenen aquest divendres la possibilitat de mostrar el seu descontentament. A les 12 del migdia, el sindicat CGT, a través de la Plataforma a favor del ferrocarril, ha organitzat una protesta a l'Estació del Nord. Els convocants, que tenen el suport de les plataformes d'usuaris, reclama l'increment de les inversions i de les plantilles; la restauració dels serveis previs a la pandèmia; la reobertura de la línia entre Utiel i Conca, tancada des de gener; i la creació d'una xarxa intermodal. «Hi ha una pèrdua constant d'usuaris a causa de les deficiències en el servei», avisa Oliver, que n'ha estat usuària durant 30 anys. L'any 2006, recorden des de la Plataforma, la xarxa de rodalia valenciana comptabilitzava 27 milions d'usuaris. El 2019 en foren 16,2 milions. Segons va denunciar Compromís a principis de l'estiu passat, aquell any es van cancel·lar al País Valencià 7.793 trens i altres 11.384 van patir retards. Només el 5% de la inversió contemplada en el Pla de Rodalies per 2025 s'ha fet realment efectiva, segons la coalició valencianista, que ha convertit aquesta qüestió (incòmoda per als socialistes, ara que a Madrid també hi ha un govern socialista) en un dels seus cavalls de batalla.
Des de Renfe, tanmateix, neguen taxativament la magnitud del problema. Les línies del nucli de València tenen uns índexs de cancel·lació que oscil·len entre el 0,8% i l'1%, una xifra molt similar al global d'Espanya. El febrer de 2020, el 93% dels trens, asseguren, arriben a la seua destinació puntualment. Un any abans el percentatge era del 85%.
«Els números que ofereix Renfe no s'ajusten a la realitat -critica severament Joana Olivares-. Per exemple, hi ha un radi a partir del qual es considera que el tren ha arribat a la seua destinació. Passa moltes voltes que el comboi es queda parat a Font de Sant Lluís una bona estona, a les portes de l'Estació del Nord, però això ja no es comptabilitza com retard». Olivares n'ha vist de tots els colors els darrers anys: serveis programats que, amb els usuaris ja a l'andana, desapareixen sobtadament; combois de primera hora del matí que no circulen; aglomeracions humanes; dificultat per recuperar els diners en cas de retard... «Són inconvenients que per als gestors de Renfe poden resultar qüestions menors, però que per als qui en som usuàries quotidianes esdevenen una font de malestar i de pèrdua de qualitat de vida», lamenta.
«Renfe amaga les xifres reals de cancel·lacions», afegeix Tristán Campomanes, del sindicat de maquinistes SEMAF. La manca de conductors ha esdevingut a hores d'ara un problema molt greu. La falta de renovació del personal ha esdevingut un problema estructural. «Fa molts anys que, de cada tres persones que es jubilen, només se'n renova una, amb el dèficit que això genera», censura Campomanes. En la línia cap a Castelló es calcula que caldrien entre cinc i sis maquinistes per cobrir correctament la demanda de servei i els possibles imprevistos. En la resta de línies (a Gandia, a Xàtiva i a Utiel) la xifra és d'entre 20 i 30 maquinistes.
En els últims mesos companyia i treballadors havien arribat a un acord per organitzar els torns de forma que es cobriren totes les necessitats. L'increment de serveis després de l'estiu i la decisió de Renfe d'imposar unilateralment els torns de treball a la plantilla a partir de principis de setembre ha desembocat en un conflicte laboral que està provocant una part de les cancel·lacions d'aquests darrers dies. A principis d'octubre SEMAF ha convocat vuit jornades de vaga per protestar a tota Espanya.
A tots aquests problemes per als usuaris i usuàries cal sumar que encara perduren algunes de les retallades de serveis que es van imposar durant el període d'intensificació de la pandèmia. Tres dels serveis que es feien diàriament des de Castelló a Vinaròs no s'han restablert (per tant, se n'ofereixen nou en lloc de dotze); el mateix ha passat amb l'únic servei que unia Sagunt i Caudiel; i amb la connexió Utiel-Cuenca, que roman tallada des de la borrasca Filomena. «A hores d'ara la fiabilitat que ens ofereix Renfe és nul·la -lamenta Joana Oliver-. Com pretenen fer front a l'emergència climàtica si no hi ha una xarxa de transport pública que et done garanties?».