Els butlletins radiofònics, els telenotícies i les primeres planes dels diaris s'havien inundat de la instantània dels primers vacunats. Tot i que els contagis experimentaven un ascens inquietant a l'Estat espanyol, l'arribada del vaccí contra la COVID-19 s'havia convertit en un clam d'optimisme, alegria i, fins i tot, de certa relaxació dintre del drama quotidià de l'actual emergència sanitària. «Representen una nova etapa esperançadora. Un dia per a l'emoció i la confiança», expressava el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, després que una resident de Guadalajara rebera la primera injecció. «Garantisc un procés de vacunació ràpid, solvent i equitatiu», prometia.
Mentre els països rics semblaven anticipar un procès ràpid de vacunació allunyat dels riscs logístics i de fabricació que havien advertit diversos especialistes en accés a medicaments, altres estats de rendes no tan elevades com Sud-àfrica experimentaven els efectes nocius de la cursa per adquirir vaccins. L'ONG Global Justicie Now alertava que el país africà pagaria un preu 2,5 vegades més gran que Europa per la vacuna d'Oxford-AstraZeneca contra el coronavirus. Encara més, la biotecnològica nord-americana Moderna decidia de manera unilateral no distribuir el tractament preventiu contra la COVID-19 a Sud-àfrica.
La vacunació engegada a la Unió Europea, tanmateix, topava amb força obstacles. Pfizer anunciava un endarreriment en la producció de les dosis previstes per uns canvis industrials que, segons la companyia farmacèutica, permetien incrementar el ritme d'elaboració, així com AstraZeneca comunicava que els problemes detectats en la seua fàbrica de Bèlgica comportarien l'incompliment dels terminis d'entrega promesos als països del club comunitari. La comunicació de la multinacional anglesa-sueca, no debades, va engegar una guerra amb la Comissió Europea, la qual va suggerir que la farmacèutica havia revenut els vaccins reservats. Fins i tot, va publicar-se parcialment el contracte confidencial, com sovint imposen les empreses farmacèutiques, amb AstraZeneca. El xoc va finalitzar amb Ursula Von Der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, acceptant una rebaixa del 50% de les dosis previstes fins a març.
La batalla protagonitzada entre la Unió Europea i AstraZeneca, així com les polèmiques decisions de les diverses companyies farmacèutiques, evidenciaven les falles de l'actual model d'innovació farmacèutica. «L'actual pandèmia posa de manifest la insuficiència dels sistemes d'innovació sanitària, els quals es caracteritzen per una arrelada aposta pel curt termini i una cridanera desvinculació amb l'interès públic», assenyalen Mariana Mazzucato, catedràtica d'Economia de la Innovació i Valor Públic de la Universitat College de Londres, Els Torreele, exdirectora de la campanya d'accés a medicaments de Metges Sense Fronteres, i Henry Li, investigador en Innovació i Salut de l'Institut d'Innovació i Fins Públics de la University College de Londres, en el document Delivering the People's Vaccine: Challenges and Proposals for the Biopharmaceutical Innovation System, publicat a l'Institut d'Innovació i Fins Públics de la capital anglesa.
Els investigadors d'aquest prestigiós institut de recerca tracen al seu escrit acadèmic, precisament, una panoràmica dels dèficits que ostenta el sistema d'innovació biofarmacèutica mundial, i que s'han mostrat durant la present emergència sanitària, especialment en les darreres setmanes. «Les empreses, en primer lloc, atorguen prioritat a la recerca i desenvolupament que pot donar 'medicaments de gran èxit', en detriment d'altres fàrmacs poc atractius des del punt de vista comercial i malgrat la seua importància per a la salut pública. En segon lloc, el preu d'aquests medicaments no sol tenir en compte la contribució econòmica dels altres agents, incloses les institucions públics. Les farmacèutiques, en tercer lloc, solen abusar de les patents, les quals són massa àmplies i fortes, així com deriven en amplis monopolis, preus elevats i manca d'intercanvis de coneixements i col·laboració. Aquests preus elevats, en quart lloc, estan impulsats per la financerització d'algunes parts de la indústria, on la recompra d'accions supera la inversió en recerca i desenvolupament», radiografien.
«El negoci de les vacunes, on el benefici es deriva del lliurament de grans volums de dosis a un baix preu unitari per cada un, no es considera entre els més atractius. Les empreses farmacèutiques, cada vegada més financeritzades, no invertiran en recerca i desenvolupament per a productes que no constituesquen oportunitats de negoci garantides i rendibles. Són pocs (10-15) els actors existents en el sector de les vacunes, la qual cosa condueix a una concentració del mercat, amb només quatre empreses que controlen el 80% d'aquest», complementen. I anoten: «L'enfocament clàssic del desenvolupament de vacunes és que les empreses privades invertisquen en recerca i desenvolupament basant-se en les seues pròpies tecnologies de plataforma, en les quals integren un antigen específic per a adaptar-lo a la malaltia que volen combatre».
Les ingents subvencions per part de diferents institucions públiques, tal com descriuen aquestes expertes, han permès que «tant les xicotetes empreses biotecnològiques com les grans companyies farmacèutiques hagen aprofitat l'oportunitat per a adaptar o reorientar les seues plataformes tecnològiques de vacunes pròpies cap a la COVID-19, permetent accelerar el que d'una altra manera requeriria molts anys de recerca». Les vacunes de Pfizer i Moderna s'han basat, de fet, «en 30 anys de recerca pública i privada sobre el potencial de les vacunes d'ARN i ADN». De la mateixa manera, la Universitat d'Oxford, qui posteriorment va associar-se amb AstraZeneca per la pressió, entre altres, del filantrop i magnat tecnològic Bill Gates, han reutilitzat ràpidament les seues plataformes de vacunes basades en adenovirus per a la COVID-19, les quals s'havien explorat durant força anys enrere i amb varietat de malalties. Les farmacèutiques, esperonades per les grans sumes aportades des de les administracions públiques, s'han embarcat en una cursa per treure abans que ningú la vacuna contra el coronavirus.
Aquesta cursa, segons argumenten aquests especialistes, «no incentiva la millor ciència amb l'interès focalitzat en la salut pública». «Afavoreix la fragmentació i la competència secreta, i impedeix el lliure intercanvi de coneixements i l'aprenentatge dels èxits i fracassos dels altres en temps real, o un enfocament de cartera impulsat per la salut pública i la col·laboració. Cap dels elements individuals de cada plataforma propietària és necessàriament el més adequat per a una vacuna contra la COVID-19, però cada empresa només investigarà dins dels límits de la seua tecnologia propietària coberta per patents, lligant-se les mans per a no utilitzar altres elements possiblement més adequats que són propietat dels competidors. Tot això a pesar que cadascun d'aquests esforços de recerca i desenvolupament es basa en una gran quantitat de recerques anteriors realitzades per la comunitat mundial d'investigadors de vacunes, moltes de les quals són tradicionalment realitzades i finançades pel sector públic», detallen.
«La base del nostre model comercial d'investigació i desenvolupament està fonamentada en el fet que les universitats i les empreses poden apropiar-se d'aquestes plataformes tecnològiques com a pròpies. Regits per l'Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç de l'Organització Mundial del Comerç de 1995, que obligava els països a concedir i aplicar patents a les invencions farmacèutiques, els coneixements i les tecnologies mèdiques s'han privatitzat, posseït i comercialitzat en gran manera com a mercaderies, fins i tot quan tenen una importància crítica per a la salut pública», critiquen, per advertir: «Com a resultat, els candidats a vacunes es mouen essencialment com a actius comercials especulatius, la valoració de mercat dels quals pot seguir-se a través del preu de les accions de les empreses que els posseeixen».
Les inversions massives que han efectuat les potències mundials per ampliar la capacitat de fabricació de les vacunes contra la COVID-19 desenvolupades per diferents farmacèutiques, atès que han estat rebudes per mercantils que depenen de les grans companyies del sector, «han suposat una oportunitat perduda perquè la comunitat sanitària mundial haja consignat diners per a l'ampliació de la capacitat tecnològica mundial per produir vacunes comunes, i començar a desafiar l'oligopoli que existeix actualment entre els principals productors de vacunes». «En conjunt, les inversions públiques sense precedents en les vacunes COVID-19, incloent-hi el finançament de les capacitats d'investigació i desenvolupament, la fabricació, els compromisos de compra anticipada i les transferències de responsabilitat als estats, beneficien directament a les empreses que posseeixen aquestes tecnologies. S'han entregat amb poques o cap condició, privatitzant de facto totes aquestes inversions públiques», lamenten els tres investigadors de l'Institut d'Innovació i Fins Públics.
La injecció inèdita de diners públics no s'ha traduït, al seu torn, en una garantia solvent d'accés equitatiu a les vacunes. «Si bé és un assoliment formidable que ja tinguem una primera generació de vacunes que s'està aplicant a penes un any després de l'aparició del SARS-CoV-2, també tenim enfront de nosaltres un fracàs en l'accés mundial, el qual frega el fracàs moral catastròfic: ja s'han administrat més de 39 milions de dosis de vacunes en almenys 49 països d'ingressos alts, però només s'han donat 25 dosis en un país d'ingressos baixos», recorden, així com apunten a la fallida de la iniciativa Covax, la qual era un símptoma de la manca d'acceptació d'altres propostes ambicioses d'innovació farmacèutica com el pool de patents que proposava Costa Rica: «Si bé la plataforma de compra i distribució internacional Covax representa un avanç transcendental, el seu impacte està sent contrarestat per acords bilaterals de compra anticipada per part dels països rics». Segons Global Justice Now, els països d'elevats ingressos han adquirit el 80% de les dosis dels vaccins de Moderna i Pfizer que estaran disponibles durant el primer any amb acords bilaterals.
De l'estat emprenedor al 'pool' de patents
Com a solució de futur per evitar la dependència de la producció de les grans farmacèutiques i garantir una major transparència en les dades científiques, les expertes rescaten la proposta del fons de patents que va defensar Costa Rica. «La ciència i la innovació mèdica prosperen i progressen quan els investigadors intercanvien i comparteixen obertament els seus coneixements, la qual cosa els permet aprofitar els èxits i fracassos dels altres en temps real. El fons comú d'accés a la tecnologia, un fons comú voluntari de coneixements, propietat intel·lectual i dades relacionades amb la tecnologia sanitària proposat per Costa Rica i adoptat i posat en marxa per l'OMS, ha oferit una solució pragmàtica amb una importància revolucionària», ressalten.
«Les solucions a llarg termini han d'anar més enllà dels conjunts de patents voluntàries i abordar el control que les empreses privades amb ànim de lucre tenen sobre les tecnologies i les dades crítiques, fins i tot quan s'hi generen amb inversions públiques. En el cas de la innovació biofarmacèutica, l'objectiu de la qual ha de ser la millora dels resultats sanitaris, les patents han de considerar-se des de la perspectiva de la governança del coneixement, i no des de la perspectiva dels incentius a la innovació, de manera que el benefici del monopoli concedit a una empresa durant el període de vigència de la patent ha de regir-se per a garantir que la patent produïsca un esperit empresarial productiu», esgrimeixen. I defensen el mecanisme de les llicències obligatòries, és a dir, la possibilitat de forçar a una empresa a cedir el seu monopoli perquè uns altres puguen fabricar el producte a canvi d'un percentatge sobre el preu final de venda. «Diversos països, entre ells Xile, l'Equador, el Canadà i Alemanya, també han iniciat passos legals i legislatius per a crear un marc nacional per a l'ús de llicències obligatòries amb la finalitat de facilitar l'accés a productes sanitaris i altres tecnologies vinculats amb la COVID-19», remarquen.
A la defensa d'aquest fons comú de patents i, fins i tot, de la proposta de Sud-àfrica i l'Índia per aixecar la propietat intel·lectual dels productes mèdics relacionats amb la COVID-19, subratllen que «hi ha raons de pes per a una opció pública en matèria de productes biofarmacèutics, és a dir, per avançar cap a l'existència de medicaments i vacunes de qualitat garantida els quals estarien proporcionats pel govern i disponibles universalment a un preu raonable i fix, i coexistirien amb productes del sector privat». «Això pot anar des de la creació d'un nou model de negoci dedicat a crear un mercat funcional i competitiu que responga a les necessitats sanitàries i oferisca productes assequibles, fins que els Estats s'impliquen directament, i assumisquen una participació substancial, en la coordinació i execució de tota la gamma d'activitats d'innovació i fabricació de productes farmacèutics amb la finalitat de mantenir un nivell de control suficient que puga garantir el subministrament i la disponibilitat, així com la direcció de la innovació, és a dir, que es desenvolupen productes òptims d'acord amb les necessitats del sistema sanitari», exposen.
«La COVID-19 ha demostrat, a més, que les agències d'innovació orientades a les missions poden potenciar el paper de l'Estat en la coordinació dels sectors públic i privat. Per exemple, l'Agència de Projectes de Recerca Avançada de Defensa dels Estats Units i l'Autoritat de Recerca i desenvolupament Biomèdic Avançat dels Estats Units han sembrat i dirigit noves trajectòries en tecnologies de vacunes d'ADN i ARNm, la qual cosa ha demostrat ser una important plataforma per a les vacunes contra el virus COVID-19», agreguen com a aspecte positiu dintre del camp de joc de les institucions públiques. «Encara que en alguns països hi ha un creixent interès per augmentar la inversió en recerca i desenvolupament, i establir o ampliar l'abast dels programes de tipus ARPA com a part d'un pla de recuperació postpandèmica, és fonamental que aquests programes es dissenyen per a complir amb el propòsit de salut pública», puntualitzen.
El paper del denominat estat emprenedor, al seu torn, hauria de comptar amb el finançament dels bancs de desenvolupament. «Com no és possible saber per anticipat quina vacuna resultarà més eficaç, s'inverteix en una sèrie d'actius i tecnologies. Això suposa un risc tecnològic i financer que només pot superar-se amb l'ajuda d'estats emprenedors, els quals haurien de comptar amb el suport d'un finançament col·lectiu impulsat per l'interès públic. Els bancs de desenvolupament nacionals i regionals, el Banc Mundial i les fundacions filantròpiques són actors molt importants en aquest espai, i hauran d'aprendre de la crisi per a ser molt més proactius en el finançament dels béns comuns de la salut mundial», plantegen.
«Han d'establir-se condicions per a garantir un accés global, equitatiu i assequible a qualsevol innovació que s'haja beneficiat de la inversió pública des de l'inici de qualsevol programa futur de desenvolupament de vacunes. Donades les importants inversions públiques en vacunes, seran necessaris compromisos ferms sobre una vacuna disponible per a tots -més enllà de declaracions de principis i promeses genèriques-, així com condicions concretes que permeten que les vacunes siguen gratuïtes en el punt d'ús», incorporen. I destaquen: «Això permetria que les inversions públiques s'estructuren menys com un obsequi o un simple mecanisme de solució de les errades del mercat, i més com un modelador proactiu del mercat, impulsat per objectius públics». «El preu dels tractaments i les vacunes COVID-19 hauria de reflectir tant la important contribució pública al seu desenvolupament com la urgència i la magnitud de la crisi sanitària mundial», rematen el seu full de ruta per evitar que l'oportunitat d'impulsar una vacuna contra el coronavirus no desaparega del tot.