Cròniques valencianes

Un Estat del Benestar a la valenciana

Després de vint anys amb un sistema infradotat i privatitzat de gestió dels serveis socials, el Govern del Botànic vol capgirar el model. La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha presentat l'avantprojecte de llei de serveis socials. La normativa pretèn blindar la quarta pota de l'Estat del Benestar, després de sanitat, educació i dependència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D'ençà que va accedir a la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives Mónica Oltra, que ha centrat els esforços en dues direccions. La consolidació dels drets civils amb lleis com ara a favor dels drets LGTBI o l'impuls d'un pacte contra la violència masclista s'ha combinat amb l'ampliació del sistema de Benestar valencià, tot i els problemes d'infrafinançament. I per aconseguir aquest darrer objectiu, el departament d'Oltra no només ha buscat redreçar el sistema d'ajudes a la dependència. També ha apostat per construir una quarta pota del sistema de protecció social que complemente la sanitat, l'educació i la dependència. Es tracta dels serveis socials.

A banda de l'aprovada Renda Valenciana d'Inclusió Social, Oltra ha presentat l'avantprojecte de llei en serveis socials per tal de blindar i canviar la concepció d'aquestes prestacions. És a dir, es busca donar una empenta a una pota de l'Estat del Benestar que sempre s'han considerat en un nivell inferior a la resta de serveis públics com ara la sanitat o l'educació. La nova iniciativa, batejada com #laQuartapota, pretén crear un nou sistema municipalista que considere els serveis socials com un dret universal i inalienable dels valencians.

Enfront del caràcter mercantilista de la llei del govern popular, la Conselleria d'Igualtat ha apostat per assegurar els serveis públics a través d'una xarxa municipal que permetrà garantir els serveis socials en la totalitat del País Valencià. A banda de reorganitzar tot el sistema fins ara diferent en cada ajuntament, la Conselleria hi ha quadruplicat el pressupost que es dedicava fins als 41 milions d'euros. Aquesta partida permetrà la contractació de 1.574 professionals només en 2018. Així, cada professional de serveis socials atendrà 2.300 habitants, i es té com a objectiu que la ràtio es reduïsca progressivament fins a un per cada 1.500.

Aquestes xifres, però, disten molt de les estadístiques que es contemplaven al començament de la legislatura quan cada assistent atenia de mitjana prop de 13.000 habitants. Dos anys de govern han aconseguit disminuir el nombre de pacients per assistent fins a un per cada 2.781. Amb tot, els guarismes queden lluny dels objectius que es planteja l'equip d'Oltra.

La nova llei busca desestigmatitzar els serveis socials com un dret supeditat al pressupost de la Conselleria. "Fa falta un canvi de mentalitat. No s'ha de tractar com a sospitós a les persones que acudeixen als serveis socials", ha reivindicat Oltra. La consellera, al seu torn, ha afegit que aquesta concepció, juntament amb la desorganització del sistema, ha comportat que la majoria dels serveis estiguen en l'actualitat privatitzats. L'esborrany inclou una clàusula per a la qual es prioritzaran els recursos públics per a la provisió dels serveis, deixant en un segon lloc la concertació social i la cessió a empreses privades.

La vicepresidenta de la Generalitat, a més, ha remarcat que seran els ajuntaments la "porta d'entrada als serveis socials primaris", organitzats en centres de prestació més o menys específics. D'una banda, es crearan les denominades zones bàsiques de serveis socials -equiparables a cada àrea sanitària amb els centres de salut- i les àrees de serveis socials especialitzats per tractar problemes més concrets. D'altra, els departaments de serveis socials d'atenció residencial es localitzaran als mateixos ambulatoris. Per tal de garantir un tractament acord a les necessitats de cada habitant, la informació de cada ciutadà estarà arxivada en un historial social compatible amb el SIP. Així, es permetrà als professionals de serveis socials i serveis sanitaris disposar de les condicions específiques d'aquests.

L'elaboració de l'avantprojecte ha passat per un procés de tres fases i més d'un any i mig de dedicació. Amb més de 3000 aportacions, s'ha aconseguit sistematitzar les propostes en una llei que recopila les pràctiques que des de 2015 s'estan posant en pràctica. Aquests suggeriments, de fet, mostren la realitat social del País Valencià: està a la cua en la provisió de serveis socials.

Aquests indicadors, segons Oltra, han sigut producte d'una regulació dels serveis socials que l'any 1997 fou externalitzada per part del govern del popular Eduardo Zaplana. Aquella norma va contribuir a un "sistema precari, profundament burocratitzat i privatitzat que sofreix ara la societat valenciana". "Es contava de mitjana, en un professional per cada 13.000 habitants, arribant, fins i tot, a la xifra de 17.000 en alguns municipis", ha al·legat la vicepresidenta. La nova proposta buscarà capgirar-ho.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.