A la zona més septentrional de la trama urbana d'Alcoi, a l'inici d'aquella carretera que travessa la Serra Mariola i condueix cap a paratges d'inspiració de poetes, s'aixeca un coliseu futbolístic on els seus guerrers estan ordenats sota el lema de mai defallir, de mantenir la moral intacta, siga quin siga el resultat que il·lustre el lluminós. Aquest temple de l'esport rei per als aficionats de l'Alcoià es denomina el Collao, amb capacitat per a poc menys de 5.000 espectadors. Unes graderies que actualment observen la lluita del seu equip per la tercera categoria del futbol espanyol, allunyat d'aquells temps daurats de competir a l'elit de la primera divisió. Només la seua capacitat de matagegants, d'haver eliminat fa unes temporades enrere el Reial Madrid a la Copa del Rei, ha tret el somriure a la massa social blanc-i-blava.
El símptoma d'aquest viatge per l'infern han estat les dificultats econòmiques que atresora el club. Amb un dèficit pressupostari de prop de 700.000 euros i un deute que frega els dos milions d'euros, l'Alcoià necessitava per aquest curs futbolístic una injecció monetària, una bona dosi d'oxigen per evitar complicacions respiratòries en les seues malmeses finances. Tot i tenir com a rival un inversor dels Estats Units d'Amèrica, l'empresari Juan Carlos Ramírez ha estat el salvavides econòmic de l'entitat alcoiana. No debades, l'home de negocis ha aportat 700.000 euros per estabilitzar els comptes de l'esquadra blanc-i-blava, una quantitat que en els pròxims anys o bé podria convertir-lo en màxim accionista del club o bé demanar el reintegrament al seu patrimoni.
La irrupció de Ramírez en un equip caracteritzat per una moral de victòria innegociable, com diu la dita popular de «tens més moral que l'Alcoià», és un el tercer capítol de l'empresari dintre del món de l'esport rei. Els seus inicis com a directiu d'un club de les comarques del sud del País Valencià va donar-se a l'Elx CF, on va arribar a exercir de vicepresident i de patró de la fundació de l'esquadra il·licitana. Empresari d'orígens bascos i casat amb una alacantina, va tancar la seua etapa blanc-i-verda l'any 2014, quan el polèmic constructor, condemnat per la trama Brugal i finançador confés del PPCV de manera il·legal, Enrique Ortiz, va fitxar-lo per a l'Hèrcules CF.
En la seua etapa com al conjunt il·licità, Ramírez va acumular alguns episodis controvertits. Un dels més polèmics fou la seua implicació en l'anomenat 'cas Wakaso', on la Fiscalia demanava tres anys de presó per un presumpte delicte d'estafa impròpia en l'eixida del futbolista natural de Ghana del conjunt blanc-i-verd cap a les files groguetes del Vila-real CF. L'empresari, junt amb l'anterior president de l'entitat il·licitana José Sepulcre, van ser declarats absolts dos dies abans de les festivitats de Nadal d'enguany per l'Audiència de Castelló de la Plana. També va estar investigat junt amb Sepulcre per uns presumptes treballs a l'estadi Martínez Valero que s'haurien abonat sense executar-se, ni suposadament dur-se a terme.
L'estança a l'Hèrcules CF, tanmateix, no va estar menys agitada. L'home de negocis nascut a Bilbao va ser un testimoni privilegiat dels anys més crítics d'Ortiz com a propietari de l'esquadra icònica de la ciutat d'Alacant. Ramírez, fins i tot, va exercir de protagonista principal quan en maig de l'any 2017 va erigir-se en president de l'entitat blanc-i-blava. En aquell moment, la situació de l'Hèrcules CF era força preocupant: estava ofegat pels deutes amb l'Agència Tributària, així com amb els creditors, i tenia a sobre l'amenaça latent de la sanció de la Comissió Europea per les ajudes il·legals rebudes en la concessió d'un préstec per part de les institucions públiques valencianes.
A pesar d'haver dissenyat un full de ruta per resoldre aquestes problemàtiques, les quals posaven en dubte la supervivència del club amb més solera d'Alacant, va acabar deixant la presidència en febrer de l'any 2018 sense haver pogut solucionar cap d'aquests maldecaps, topant-se amb diversos entrebancs que van impedir esclarir la viabilitat de l'entitat esportiva. Dos anys més tard, a més, renunciaria a continuar desenvolupant tasques de gestió al club. Ramírez, qui va ser acusat per part de les forces esquerranes d'Alacant d'actuar sovint com a una mena de «testaferro» d'Ortiz quan estava al capdavant de l'Hèrcules CF, manté encara el 34% de les accions de l'equip alacantí.
Al marge de les seues aventures per diversos clubs de les comarques centrals i meridionals del País Valencià, com ara l'Alcoià, l'Elx CF i l'Hèrcules CF, l'empresari oriünd del País Basc ha estat tradicionalment lligat al negoci dels concessionaris de cotxes. A principis de l'any 2019, tanmateix, va vendre aquells que tenia a les comarques alacantines, tot i mantenir aquells localitzats a les Illes Balears. Aquella activitat econòmica era rendible: facturava 80 milions d'euros anuals i en 2017 va registrar uns beneficis que van superar àmpliament els tres milions d'euros.
Soci històricament d'Ortiz o d'altres homes de palla del constructor a diverses societats, controla mercantils amb diferents objectes socials. Segons les pàgines d'informació mercantil Infocif i Empresia, ostenta càrrecs a la mercantil de promoció immobiliària Mercaoleza SL, la firma d'inversions Leader Inversiones SL, la mercantil de compravenda de valors immobiliaris Capital y Gestión del Levante SL, la companyia de l'àmbit de la construcció Promociones Santa Lucia de Ibi SL, o les societats del sector del motor Italcar Levante SL i Benipatrim SL.
Totes aquestes firmes estan sota el paraigua de Kuntajara, matriu del seu hòlding empresarial. La companyia va facturar 47,35 milions d'euros entre març del 2019 i març del 2020, segons va avançar Alicante Plaza. Aquesta facturació va permetre al grup de Ramírez obtenir uns beneficis de poc més d'un milió euros. Un exercici en verd que mostra la bona marxa de les seues mercantils, la qual aspira a transmetre a l'Alcoià. Per aconseguir-ho, s'han de donar vesprades de glòria en aquell coliseu enclavat a tocar de la Serra Mariola, en un fortí on els aficionats blanc-i-blaus acudeixen cada partit delerosos de celebrar un triomf del seu equip de l'ànima.