Aquella imatge, a la plaça de Colom de Madrid, inaugurava una política d'aliança entre la dreta representada pel PP i Ciutadans, i la ultradreta de Vox. Amb els taronja havent abandonat qualsevol voluntat d'exercir de partit frontissa entre les forces bipartidistes, s'havia armat, en aquell febrer de l'any 2019, un front polític dretà i reaccionari contra l'aleshores Govern espanyol encapçalat pel socialista Pedro Sánchez. L'estampa, amb el popular Pablo Casado, el dretà Albert Rivera i l'extremista Santiago Abascal units, va servir perquè el PSOE polsara el botó de la convocatòria electoral i s'imposara en les dues següents cites a les urnes al conjunt de l'Estat espanyol.
L'escena de Colom es repetiria l'any 2021 arran dels indults als líders polítics i civils de l'independentisme català per part de l'executiu estatal, però sense aquella fotografia tan simbòlica. El PP s'embolicaria amb aquella protesta, intentant donant suport i, al mateix temps, buscant marcar certa distància en una convocatòria que intentava capitalitzar l'extrema dreta Vox. Els populars, de fet, han apostat per un perfil baix en la tercera edició d'aquesta mobilització dretana i de contingut extremadament espanyolista que s'ha organitzat per aquest dissabte a la cèntrica plaça de Cibeles de Madrid, sota el lema «Per Espanya, la democràcia i la Constitució», i que compta com a principal objectiu de rebuig el president espanyol Sánchez.
La manifestació, sense la potència de les anteriors per l'actitud del partit de la gavina, ha estat impulsada per un conjunt d'organitzacions, grupuscles i col·lectius que oscil·len des del conservadorisme tradicional fins a l'integrisme catòlic i l'extrema dreta monolingüe. En aquest maremàgnum d'entitats que criden a mobilitzar-se, destaca el Foro Libertad y Alternativa Concentración, el qual ha estat regat amb diners públics per la Comunitat de Madrid que presideix la trumpista Isabel Díaz Ayuso.
Aquest fòrum està liderat per Alejandro Vidal-Quadras, antic dirigent del PP a Catalunya i fundador de l'extrema dreta Vox, fins al punt de reconèixer que durant els seus primers anys van rebre una injecció dinerària de l'Iran. Vidal-Quadras està flanquejat en aquest espai, a banda de per empresaris d'origen veneçolà, per figures que van erigir-se anys enrere en l'ala dura del PP, com ara l'expresidenta dels populars bascos Maria San Gil o l'exministre d'Interior aznarista Jaime Mayor Oreja, president de la Federación One of Us, que aglutina al conjunt de la teranyina ultracatòlica i antiavortista de part del vell continent, i de la Fundación Valores y Sociedad, de perfil ultraconservador i amb diversos exdirigents populars al seu patronat.
La connexió amb la dreta política espanyola s'amplia amb la presència d'Ignacio Camuñas, exministre d'UCD i un dels rostres de l'extrema dreta Vox durant la seua irrupció al tauler polític l'any 2014, tot i que va estripar el carnet pocs mesos després. L'acompanyen antics càrrecs socialistes, com ara Paco Vázquez, o intel·lectuals jacobins com ara Fernando Savater, qui va estar involucrat fa anys en el projecte d'UPyD. Fins i tot, pertanyen al fòrum familiars de l'opositor veneçolà Henrique Capriles, com ara Mayra Capriles, i figures de l'integrisme catòlic, com ara l'antic comandant de l'Associació Catòlica de Propagandistes i exdirectiu de l'univers mediàtic del catolicisme, Alfredo Dagnino.
Vidal-Quadras, tanmateix, apareix com a una de les veus importants d'un altre actor convocant: Foro España Cívica. Amb les mateixes coordenades ideològiques, fortament escorades cap a la dreta i amb la unitat d'Espanya com a principal full de ruta programàtic, que el Foro Libertad y Alternativa Concentración, Foro España Cívica disposa de membres com ara l'exdiputat de Ciutadans i empresari del trumpisme mediàtic espanyol com accionista de 7NN, Marcos de Quinto; o l'exsenador del PP i vell militant destacadíssim de la UCD, Javier Rupérez.
L'empresària i activista contra les llengües oficials diferents del castellà, Úrsula Mascaró; l'exmembre del PPCV i exregidor de Gandia (Safor), Fernando Mut; Mariano Gomà, qui va presidir l'espanyolista Societat Civil Catalana, o el lletraferit Juan Claudio de Ramón completen la nòmina d'integrants d'aquest espai. Aquest opinador, a més, duplica militància al col·lectiu La España que nos une, el qual també serà de la partida a Cibeles. L'assagista Francesc de Carreras, l'exsocialista José Maria Mújica, o el novel·lista César Antonio Molina formen part dels membres impulsors d'aquest altre fòrum d'opinió de defensa de la unitat espanyola.
Amb actors amb menys rellevància com ara Ulis, una associació engegada per l'exdiputat al Parlament Europeu, antic rostre visible d'UPyD i exmembre de Ciutadans, Enrique Calvet, emergeix la milícia civil Resiste España, auspiciada per personatges propers a l'extrema dreta Vox. Qveremos, un grupuscle amb accions com ara demanar la recuperació de creus franquistes, o Adiprope són altres de les entitats que han fet crida a la mobilització contra l'executiu progressista. Adiprope compta amb patrons com ara el tenor Plácido Domingo, tacat per la sospita dels abusos sexuals, o Amalio de Marichalar y Saénz de Tejada, germà de Jaime de Marichalar, qui va ser espòs d'Elena de Borbó, germana de l'actual monarca Felip VI.
Contra la pluralitat lingüística
A la protesta contra el govern de coalició d'esquerres entre el PSOE i Unides Podem, s'han sumat grupuscles a l'òrbita de Vox i amb postures reaccionàries envers la pluralitat lingüística al conjunt de l'Estat espanyol. Es tracta, per exemple, d'Hablamos Español, una plataforma que va néixer com a paraigües d'altres grupuscles com ara la Fundación Nacional Círculo Balear, d'extrema dreta i caracteritzada per la defensa de monuments franquistes; o pel Foro Ermua, un espai on confluïen càrrecs del PP i del PSOE, així com intel·lectuals jacobins com ara Savater o columnistes convertits més tard en dirigents ultradretans, com puga ser Hermann Tertsch, sota la premissa de rebutjar qualsevol negociació amb el grup terrorista ETA.
Hablamos Español, proper al territori valencià als dirigents de l'extrema dreta Vox, va comptar entre els seus impulsors amb l'Asociación por la Tolerancia, un reduït grup que promou les reflexions de les firmes dures del nacionalisme espanyol, com ara Francesc de Carreras o Arcadi Espada, i que fa publicacions de tarannà xenòfob i de nostàlgia amb l'univers que envolta el règim franquista. Aquesta entitat minúscula compartirà pancarta amb Foro Baleares, d'incidència residual i amb la missió de defensar la unitat d'Espanya i de la Constitució espanyola. El seu mur de Facebook disposa de vídeos de rerefons xenòfob i d'atacs contra l'executiu d'esquerres que encapçala a les Illes Balears la socialista Francina Armengol.
La representació balear és més àmplia per la presència entre els convocants de Societat Civil Balear. Creada a imatge i semblança de Societat Civil Catalana, ha estat presidida per Bartomeu Berga, qui va compatibilitzar aquest càrrec amb ser la veu pública de Salvem Sa Feixina, una plataforma que advocava pel manteniment d'un monòlit feixista. La seua homòloga valenciana, Societat Civil Valenciana, també estarà present a la protesta. L'entitat va néixer al País Valencià l'any 2018 amb Carmen de Rosa, una figura important del conservadorisme valencià, com a vicepresidenta i amb el lideratge de Mut. A la junta directiva, hi havia militants de Ciutadans, exconsellers del València CF o integrants de la fantasmagòrica Asociación en Defensa del Castellano.
Unionisme antiindependentista
La mobilització de Cibeles gaudirà de la participació de Cataluña Suma, una mena de xarxa d'entitats alineades contra l'independentisme català, com ara Españoles de a Pie, Foro España, Somos Tabarnia o Cordinadora por Tabarnia. El grup contrari a la immersió lingüística, Profesorres por el Bilingüismo, o Jusapol Catalunya, el sindicat de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil alineat amb els plantejaments de l'extrema dreta Vox, estan adherits, al seu torn, a la teranyina opositora al procés independentista i a les forces polítiques, socials i cíviques que n'han format part.
A dintre d'aquesta xarxa, hi ha, per exemple, Movimiento Cívico d'Espanya i Catalans. Segons va detallar el periodista especialitzat en moviments ultradretans Jordi Borràs al seu llibre Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya (Pol·len Edicions, 2015), l'associació va estar liderada en els seus inicis per Manuel Parra, amb experiència com a regidor del PP a Bellpuig, a la comarca de l'Urgell. El grupuscle va comptar en els seus actes amb presència de militants falangistes del Maresme i l'any 2014 va auspiciar com a president a Eduardo García González, cara visible de l'ultradretà Frente Democrático Español, aliat de la formació neofeixista España 2000 en els comicis del 2003 sota l'entesa electoral Españoles Bajo el Separatismo.
Tanmateix, l'entitat amb més pes dintre de la federació antiindependentista Cataluña Suma és Convivencia Cívica Catalana, de tarannà extremista. Està presidida per Francisco Caja, un filòsof amb seient al patronat d'honor a la Fundación para la Defensa de la Nación Española, autèntica pedrera de jerarques de l'extrema dreta Vox. Convivencia Cívica Català coincidirà en la mobilització amb el grupuscle S'ha Acabat, per on ha passat diversos joves vinculats amb el PP, Ciutadans, UPyD i la plataforma electoral que va engegar a Barcelona l'exprimer ministre francès amb mesures força xenòfobes al seu currículum, Manuel Valls.
Oposats a qualsevol expressió plurinacional a l'Estat espanyol, Libres e Iguales forma part dels actors rere la cita per demanar la dimissió del president Sánchez. Creat amb propòsits com ara «la deslegitimació intel·lectual i moral del nacionalisme», tot i que excloent aquell que defensa de manera exacerbada la unitat d'Espanya, ha tingut com a portaveu a Cayetana Álvarez de Toledo, exdirigent del PP, amb llinatge de marquesa i antiga responsable de l'àrea internacional del laboratori d'idees aznarista FAES. El manifest fundacional d'aquesta plataforma és una representació d'aquest univers conservador i espanyolista, amb noms com ara el locutor Carlos Herrera; l'escriptor Mario Vargas Llosa; o Miguel Ángel Quintana Paz, director del centre de pensament d'ultradreta de la neboda Marine Le Pen.
Junt amb Libres e Iguales, clamarà Unión 78, la qual reuneix periodistes ultramuntans, la intel·lectualitat de l'espanyolisme exacerbat i l'univers associat a l'unionisme català que pivotava al voltant de Societat Civil Catalana. Aquesta plataforma responsable de la segona fotografia de Colom està comandada per l'exdirigent del PSOE i fundadora de la centralista UPyD, Rosa Díez. El pensador jacobí Fernando Savater, l'exdirigent popular San Gil, l'exdiputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya David Mejía, l'afiliat taronja i exsocialista Jesús Cuadrado i el consultor Íñigo Fernández de Araoz foren la resta de cares visibles en el seu procés de naixement.
El fuet ultraconservador
La llarga llista de convocants de la protesta d'oposició furibunda a l'executiu encapçalat pel socialista Pedro Sánchez s'arredoneix amb el lobby ultracatòlic Madrid NEOS. Aquest grup de pressió va veure la llum l'any 2021 amb el suport de l'Associació Catòlica de Propagandistes, gràcies a la tornada al comandament de l'entitat de l'extremista Alfonso Bullón de Mendoza; la Fundación Sociedad y Valores, integrada per vells rostres dirigents de l'ala més combativa del PP; la Universitat Catòlica de València, un miracle educatiu en mans de l'arquebisbat de València gràcies a l'ajuda divina dels diners públics en època de governs de la formació de la gavina; o la Fundación Villacisneros, de perfil radical, famosa per batallar als tribunals contra Carles Puigdemont i per la seua acció en la memòria de les víctimes d'ETA.
La línia ideològica de NEOS combrega rebuig a la llei de memòria històrica, oposició acèrrima a l'avortament, defensa tancada de la nació espanyola i reivindicació de la institució familiar des d'un prisma tradicional i ancorat en el conservadorisme. «Sembla clar que té vocació de ser la consciència crítica del PP i de Vox perquè no se'ls obliden els referents en la denúncia dels abusos antropològics i socials de l'esquerra socialcomunista», escrivia sobre aquest lobby el teòleg José Francisco Serrano en les pàgines d'ABC. Una part de l'àmplia teranyina que aquest dissabte clamarà a Cibeles contra el socialista Sánchez i el seu govern de coalició amb Unides Podem.