Les caretes d'Anonymous i els passamuntanyes dels manifestants van convertir-se en el preludi dels incidents. Sense pràcticament reacció de les forces i dels cossos de seguretat que vigilaven la mobilització, els assistents van trencar el cordó policial, van llençar pots de fum, van cremar l'arsenal de petards que havien dut a la protesta i van encendre bengales a tocar de les escales del Congrés, sota l'atenta mirada de les dues escultures dels lleons. Aquella marxa va acabar, segons van denunciar ERC, Junts per Catalunya, EH Bildu, CUP, BNG, Més País i Compromís, amb «agressions verbals» al personal tècnic de la cambra parlamentària i amb amenaces a diputats «de diferents partits independentistes i d'esquerres». Laura Borràs, aleshores diputada al Congrés i actual presidenta del Parlament de Catalunya, va trobar-se amb dificultats per abandonar amb facilitat la seu de la representació popular.
Els vituperis a càrrecs polítics progressistes contrastava amb la fraternitat que evidenciaren amb el secretari general de l'extrema dreta Vox, Javier Ortega Smith, així com amb la presència a la mobilització de la parlamentària ultradretana Macarena Olona o la dirigent de Ciutadans, Inés Arrrimadas. La manifestació havia estat convocada per Jusapol, una plataforma policial que va néixer per reivindicar l'equiparació salarial entre el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil amb les forces de seguretat autonòmiques. «Considerem molt greu que s'haja permès als manifestants ultres de Jusapol trencar el cordó policial i bloquejar les entrades i les eixides del Congrés dels Diputats, proferint amenaces amb les cares tapades amb passamuntanyes i màscares», van queixar-se les formacions polítiques progressistes i sobiranistes mencionades d'una protesta que va transcórrer en març de 2020, poques setmanes abans de l'esclat de la pandèmia de la COVID-19.
Jusapol, tanmateix, va donar-se a conèixer dos anys abans pels carrers de Barcelona amb manifestacions que combinaven la reivindicació per l'equiparació salarial i l'exaltació de la repressió policial contra els participants en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017. En aquestes mobilitzacions, van estar-hi presents dirigents de Ciutadans, PP i Vox, amb la ultradreta acaparant el protagonisme i els aplaudiments dels policies reconvertits en manifestants.
Arran de l'èxit d'acollida, l'extrema dreta va considerar els cossos i forces de seguretat com a un nínxol de vots. I va actuar en conseqüència: va buscar connexions amb referents de la plataforma com ara Carlos Morales, qui va participar en actes de Vox i arrossegava una relació de proximitat anterior amb el líder dels ultradretans espanyols, Santiago Abascal, pel seu passat d'escolta. L'aposta fou aclaparadora. En data de desembre de 2018, Jusapol havia organitzat fins a 60 concentracions, en les quals sempre van acudir-hi jerarques de Vox. Com a exemple de la preseverança i l'habilitat de l'extrema dreta per conquerir aquest sector, va destacar la intervenció d'Ortega Smith en una protesta realitzada a la Porta del Sol de Madrid en maig del 2018. Per guanyar-se el públic, aquest dirigent de passat militar va vestir una samarreta amb el lema «Per Espanya, m'atrevisc».
El naixement de Jusapol tenia, al contrari que semblava per l'entusiasme amb els dirigents de Vox, el segell taronja de Ciutadans, segons va desvelar Público.es. Una de les grans manifestacions de la plataforma policia, la qual va produir-se a Barcelona en gener del 2018 amb el patrocini d'una organització amb nexes extremistes com Societat Civil Catalana, va estar sufragada per la formació taronja, d'acord amb les informacions del mencionat diari que va aportar com a proves testimonis privats en àudio de diversos alts càrrecs de Jusapol. La connexió amb la formació aleshores encapçalada per Albert Rivera, qui pretenia pescar votants en ambdós cossos policials, es tancava amb la participació del bufet del marit de Begonya Villacís, vicealcaldessa madrilenya i portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Madrid. El despatx Suárez Valdés va dissenyar, segons el mateix rotatiu digital, el full de ruta estratègic de Jusapol.
L'ensorrament de la marca taronja i la infiltració en aquesta plataforma d'elements ultres amb proximitat als postulats de l'extrema dreta van conformar progressivament el viratge cap a Vox. Va haver-hi membres de Jusapol que hi van contribuir a través de les xarxes socials, com ara el sotsinspector Alfredo Perdiguero, amb un currículum farcit de taques ultradretanes com ara la seua participació en xerrades del partit neonazi Democràcia Nacional, o Alejandro León, conegut a l'espai cibernètic com a Jandro Lion, crític amb la violència masclista i amb vídeos amb una navalla en la mà en la qual expressava «que es preparen els menes [acrònim despectiu que s'empra per a criminalitzar els menors no acompanyats migrats]». Jusapol, atesa la seua radicalització cap a posicionaments ultradretans i la sintonia amb la formació liderada per Abascal, ha estat qualificat en privat per diversos sectors de les forces de seguretat com a una mena de «Vox policial».
L'onada reaccionària espanyola, la qual va alimentar-se a conseqüència del relat edificat sobre l'anhel independentista de Catalunya, va acompanyar aquest procés de transformació ultradretana en un sector del funcionariat procliu als missatges força conservadors. La radicalització de Jusapol va coincidir amb un creixement apoteòsic de la seua influència i múscul militant a dintre del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, ja que va desplaçar a les organitzacions sindicals històriques. De Jusapol va néixer el sindicat policial Jupol, qui va arrasar en les eleccions al Consell de la Policia del 2019. En aquella ocasió, va aconseguir vuit dels catorze representants sindicals d'aquest organisme amb el 63,4% dels vots. El gran damnificat fou elSindicat Unificat de la Policia (SUP), el qual s'havia caracteritzat en determinades etapes per posicionaments moderats i, fins i tot, progressistes.
L'spin-off sindical a la Guàrdia Civil, Jucil, també va imposar-se en les eleccions associatives de la benemèrita. Van obtenir sis dels setze representants de l'organisme representatiu en els comicis interns del 2020. L'Associació Unificada de Guàrdies Civils, de tarannà generalment centrat i de caràcter progressista, va perdre la majoria enfront del tsunami Jusapol, qui va basar part de les seues campanyes en una crítica mordaç a les velles estructures de representació dels treballadors policials. El sorgiment d'escàndols al voltant de Jusapol, com ara l'ocultament per part del seu líder de la propietat d'una constructora que va facturar més de 130.000 euros l'any 2018 o la fractura de l'organització per les despeses sense justificar a càrrec de la plataforma del dirigent José Maria Garcia, no han minvat la seua força mobilitzadora.
Emmordassar el carrer
Com a organització majoritària al si de l'institut armat i del Cos Nacional de Policia, Jusapol ha emprès una campanya contra la derogació dels aspectes més lesius de la llei mordassa, creada per l'executiu conservador de Mariano Rajoy per criminalitzar els moviments socials i sindicals en una etapa de forta conflictivitat als carrers d'Espanya. A través de les seues spin-off a la benemèrita i la policia espanyola, han convocat una manifestació per aquest dissabte, a la qual s'han sumat els principals sindicats de l'ertzaina.
La presència de representants del PP, Ciutadans i, especialment, de l'extrema dreta Vox a la mobilització celebrada a Madrid ha estat interpretada com a una batalla política entre les diferents formacions conservadores per atreure els vots d'aquest electorat nombrós. Fons policials, tanmateix, llegeixen aquesta manifestació en clau política, és a dir, com a la reacció d'un corrent policial radicalitzat i pròxim a l'òrbita de Vox que busca desestabilitzar amb protestes al carrer l'executiu progressista que encapçala Pedro Sánchez. El seu tarannà ultradretà i contrari a l'actual govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem s'ha evidenciat de manera reiterada, com, per exemple, amb la sanció interposada a vuit agents membres de Jusapol per assetjar el domicili de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i l'exvicepresident espanyol, Pablo Iglesias, ambdós d'Unides Podem.
La convocatòria de Jusapol contra la derogació de la llei mordassa ha provocat que les tradicionals organitzacions sindicals del Cos Nacional de Policia i les associacions de la Guàrdia Civil impulsaren diverses concentracions el passat dimecres amb la mateixa motivació. Aixoplugades sota la plataforma «No a l'Espanya insegura», integra la formació residual madrilenya Partit Ordre i Llei, fundada per un policia i un agent de la benemèrita retirats que van militar a Vox, i l'associació de víctimes del terrorisme Dignitat i Justícia, la qual està encapçalada pel diputat del PP a l'Assemblea de Madrid, Daniel Portero.
Les concentracions de les organitzacions clàssiques, amb presència de càrrecs del PP, Ciutadans i Vox, han estat observades en cercles policials com a una estratègia de no perdre rellevància arran del tsunami Jusapol, que ha provocat una sagnia d'afiliats en les antigues plataformes de representació dels treballadors d'ambdós cossos de seguretat de caràcter estatal. En el cas del SUP, per exemple, s'ha desxifrat com a un moviment a la desesperada de la seua líder, Mónica Gracia, per conservar el poder d'un sindicat que en els darrers temps ha tingut sintonia amb les forces conservadores. El silenci tronador de les associacions tradicionals ha estat trencat, tanmateix, per sindicats policials d'orientació progressista com ara l'Agrupació Reformista de la Policia. «Nosaltres mantenim la coherència del nostre posicionament inicial crític amb la llei mordassa. Volem que es reforme de manera consensuada, però, d'entrada, estem a favor de la derogació dels articles assenyalats per part del Govern d'Espanya», afirma el coordinador estatal Francisco Cano.
L'Agrupació Reformista de la Policia, a través d'un contundent comunicat, va expressar que «no podria estar més plenament d'acord amb el que fóra sindicat majoritari de la Policia Nacional, el SUP, qui en ocasió de l'aprovació de la llei mordassa, allà pel 30 de juny de 2015, va expressar en The New York Times que 'no era el millor moment, ja que vivim en temps clars de canvis socials, polítics i econòmics, que es compliquen quan una llei planificada no ha reunit el consens polític o social necessari». «Aquest mateix SUP que verbalitzava les seues crítiques a la llei mordassa, ara se suma a les protestes contra la seua derogació», indicava, per explicar: «Molts esdeveniments socials i polítics han succeït i moltes coses han canviat des de llavors com per a demanar ara coherència, responsabilitat i sensatesa a determinades organitzacions policials, que desplaçats ja en el tauler sindical per les marques de Jusapol s'han anat desmarcant de tota imparcialitat que se'ns deu per la nostra condició, fins al surrealista punt de veure al mateix SUP ajuntant-se als tres partits de la foto de Colón en 2019 per a eixir-ne ufà».
Aquests fets, a parer de l'organització sindical reformista amb un ampli currículum de lluita contra la corrupció policial, «no fa més que confirmar una perniciosa deriva, i en aquesta ocasió també, amb una utilització partidista de tot el col·lectiu policial per a desgastar a un govern d'un signe polític que no agrada als que estan darrere d'aquesta antidemocràtica estratègia». «Molt està en joc en aquests moments i la Direcció General de la Policia i el Ministeri de l'Interior, sense haver tingut en compte en cap moment a aquesta agrupació que va posar en evidència des de la seua creació –amb un sindicalisme honrat i constructiu— la nefasta i caduca estructura policial, han permès, sinó dur-nos directament, a una situació insostenible, principalment en les forces i cossos de seguretat de l'Estat, amb mecanismes inútils que frenen qualsevol mena reivindicació o millores sociolaborals», afirmaven fins a demanar la dimissió del ministre d'Interior, el conservador Fernando Grande-Marlaska, en un altre comunicat per la seua gestió al capdavant de la cartera policial.
«La llei mordassa ha propiciat, a més, un lògic desprestigi i malestar cap a les institucions policials per bona part de la societat en veure's desposseïts en molts aspectes del degut servei públic i substituït per pràctiques o procediments impropis en un estat democràtic», assenyalaven, per remarcar: «No podem més que celebrar, malgrat tot el soroll i fum d'aquest artifici d'indignació (no)policial, la ràpida derogació de tots aquests aspectes antidemocràtics i més negatius que abasten cadascuna de les reformes que es van dur a terme en 2015».
La secció d'Ertzaina d'ELA, com a vers solt dintre de l'univers sindical de la policia basca, també s'ha manifestat a favor de la derogació de la llei mordassa. «La llei mordassa no es va fer per protegir a la policia, sinó per callar les protestes en una època de retallades i de reducció dels serveis públics i de les pensions. L'objectiu era evitar les protestes», raona Tomás Rodríguez, portaveu de la delegació d'ertzaines de la central sindical basquista. «Aquesta modificació no lleva elements de seguretat i de garanties als policies, sinó que atorga drets retallats als ciutadans», subratlla l'agent de la policia basca, qui adverteix «d'un corporativisme mal entès als cossos policials, el qual defensa la permissivitat de comportaments arbitraris». «Hi ha el rsic de clavar-nos en una bombolla al marge de la societat, de convertir-nos en un lobby que només pressione pels nostres interessos des d'un corporativisme equivocat», avisa.
«La llei de Seguretat Ciutadana ha permès que es practiquen milers de sancions administratives pel simple fet, per exemple, que un ciutadà discutisca in situ una acció policial, encara que no arribe a la desobediència. Aquestes sancions econòmiques suposen un abús objectiu que, en la majoria dels casos, són, a més, irremeiables», apunta, per destacar «l'interès polític que subjau rere aquesta mobilització»: «Hi ha un moviment des de l'extrema dreta que busca utilitzar la policia i les seues organitzacions sindicals per desgastar el Govern espanyol». «Sumar-se a la manifestació convocada per aquest dissabte suposa seguir el joc a l'extrema dreta», critica, així com alerta «de la radicalització de certs sectors de les forces de seguretat» i retrau que «els sindicats corporatius de la policia entren en aquesta dinàmica perillosa».
Si la majoria de les organitzacions sindicals de l'Ertzaina s'han sumat a les mobilitzacions contra la derogació de la llei mordassa, gran part dels col·lectius que representen els Mossos d'Esquadra s'hi han desmarcat. «Nosaltres no acudirem a una manifestació que està totalment polititzada», expressa Jordi Garcia, veu del Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya, que aixopluga a Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana. «Tenim un funcionament assembleari i les nostres bases s'han pronunciat a favor de modificar la llei mordassa», informa. I reivindica: «No hem de tenir por al canvi. En la qüestió, per exemple, de les gravacions a la policia no ha d'haver-hi cap problema sempre que no s'empre per atacar a cap agent concret». «Fer soroll abans que estiga la modificació acordada és intentar crear polèmica perquè sí», retrau l'actitud de les organitzacions policials espanyoles, per apuntar que «s'ha comprovat que pretenen normalment les manifestacions de Jusapol». Unes convocatòries que fa poc més d'un any va acabar amb incidents d'un «Vox policial» que sempre colonitzar a poc a poc el sindicalisme de les forces de seguretat.