L'ombra de la corrupció ha situat al PP una altra vegada en un procés de descomposició orgànica. Si la moció de censura encapçalada pel socialistaPedro Sánchez contra l'aleshores president Mariano Rajoy pronosticava anys d'infern electoral per a la formació de la gavina, la cruenta guerra entre el líder dels conservadors, Pablo Casado, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amenaça en provocar un enfonsament de la principal marca de la dreta espanyola sense precedents. O, si més no, la caiguda de Casado com a màxim dirigent dels populars o l'adéu de la trumpista Ayuso a les sigles que li han servit de paraigua fins aleshores. La sensació als cercles del PP és que només pot sobreviure un dels contrincants, encara que tampoc està garantida la supervivència política d'ambdós.
Aquesta guerra té com a origen les sospites que planen sobre un contracte que va adjudicar la Comunitat de Madrid durant els temps durs de la pandèmia. En un escenari amb xifres de morts dramàtiques per la COVID-19 i d'escàndol permanent per la gestió de les residències a l'autonomia madrilenya, l'executiu presidit per Ayuso va aprovar un contracte xifrat en 1,5 milions d'euros per a la compra de 250.000 mascaretes. L'adjudicació va efectuar-se per la via d'emergència, amb la qual cosa es va estalviar qualsevol procediment de concurs, ni de licitació pública. El moment de crisi vírica a l'Estat espanyol i, per tant, a la Comunitat de Madrid avalava utilitzar un procediment de contractació de caràcter extraordinari. L'empresa beneficiària fou Priviet Sportive SL, que tenia com a objecte social l'activitat econòmica ramadera i tèxtil.
L'administrador únic de la firma sense experiència a l'àmbit sanitari era Daniel Alcázar Barranco, un empresari que tenia amistat des de fa dècades amb la família d'Ayuso. La presidenta madrilenya, el seu germà Tomàs Díaz Ayuso i Alcázar eren una colla d'amics habituals des de xiquets en els caps de setmanes i períodes vacacionals que passaven a Sotillo de la Adrada, un municipi situat al sud de la província d'Àvila que comptabilitza poc més de 4.500 habitants. Tant els Ayuso com ara l'empresari solien visitar determinats establiments d'oci i de restauració de la localitat. A la polèmica amistat entre la dirigent conservadora de la Comunitat de Madrid i el propietari de la companyia, se sumava la primera taca d'opacitat: el contracte no estava pujat al portal de transparència del govern autonòmic quan van preguntar-ne diversos mitjans de comunicació pels volts del mes d'octubre de 2021.
La informació d'aquest controvertit contracte no havia arribat només a diverses redaccions de mitjans de comunicació amb seu a Madrid, sinó que també s'havia comunicat a la direcció estatal del PP, encapçalada pel president de la formació, Pablo Casado, i el seu secretari general, Teodoro García Egea. Gènova, nom amb el qual es coneix la seu estatal del PP, havia rebut altres detalls que sumen ombres a la contractació efectuada pel govern d'Ayuso. Segons la versió difosa per la cúpula espanyola dels conservadors, el germà de la presidenta madrilenya hauria obtingut una comissió de 286.000 euros per tasques d'intermediació en el contracte.
El PP, en lloc de presentar una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció o a qualsevol altre òrgan judicial perquè investigara aquesta presumpta il·legalitat, va reunir-se diverses vegades amb Ayuso. Aquelles reunions, tot i la forta amistat entre Casado i la dirigent madrilenya, van alimentar una fractura entre ambdós que venia forjant-se a poc a poc. El triomf aclaparador d'Ayuso en les eleccions autonòmiques del 4 de maig a la Comunitat de Madrid l'havien convertit en la figura pop de la dreta espanyola gràcies a un discurs farcit de retòrica trumpista i de populisme llibertari. Ayuso es convertia en l'autèntica reina de l'espai conservador i reaccionari espanyol -només s'ha de veure l'admiració que li tenen dirigents de l'extrema dreta Vox -enfront d'un Casado que havia acumulat derrotes mentre barons com Alberto Núñez Feijóo havien consolidat hegemonies o altres com Juan Manuel Moreno Bonilla havien aconseguit triomfs importantíssims com ara desnonar el PSOE de la Junta d'Andalusia.
En un moment de combinació de recels per les ambicions personals d'ambdós dirigents, de lluita de poder soterrada i de petició d'explicació de la direcció estatal a Ayuso per les informacions sobre el contracte, la distància entre els antics amics dels temps de Noves Generacions va augmentar considerablement. Eren els dies en què Ayuso s'havia embarcat en una gira personal pels Estats Units d'Amèrica que eclipsava la convenció organitzada per Casado. Era quan l'entorn de la presidenta madrilenya havia filtrat el bloqueig a Garcia Egea de l'aplicació de missatgeria instantània WhatsApp. Aquelles setmanes de pugna per la data del congrés del PP de Madrid, així com perquè la direcció estatal va inclinar-se per establir una bicefàlia a l'autonomia que desplaçara Ayuso de la presidència dels conservadors a l'estructura de la Comunitat de Madrid. El regat de la presidenta madrilenya per no situar-se al costat de Casado en un acte de presentació del nou llibre de Rajoy resumia el conflicte entre ambdues figures dretanes.
Com a una mena de reviscolament d'aquella rivalitat entre l'antiga baronessa del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, i el llavors màxim dirigent del PP, Mariano Rajoy, s'havia visualitzat una guerra entre Ayuso i Casado. Una pugna orgànica que va soterrar-se si fa no fa durant les eleccions a Castella i Lleó, però que ha crescut de manera exponencial passada la cita a les urnes que ha deixat un resultat marcadament comprometedor per als interessos dels populars. L'escalada entre la Porta del Sol i Gènova ha tingut com a detonant la publicació per part dels periòdics El Mundo i El Confidencial que fontaners de la direcció estatal del PP havien contactat amb detectius per investigar al germà d'Ayuso. Un dels encarregats de contractar als espies ha estat Ángel Carromero, que fins aquesta setmana ocupava el càrrec de director general de la Coordinació de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, alienat amb Casado. Aquella informació va generar un autèntic terratrèmol.
El matí d'aquest dijous, no debades, va començar amb una compareixença d'Almeida en la qual confirmava que s'havia investigat si des de l'Ajuntament de Madrid, això és, Carromero, havia contractat un detectiu per espiar Ayuso. L'advertència sobre aquesta possible recerca dels presumptes draps bruts de la presidenta madrilenya va rebre-la de l'exministre i antic batlle de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, qui dècades enrere va ser espiat per part de l'executiu madrileny d'Esperanza Aguirre. Una referència digna d'una sèrie de Netflix o HBO que va esfumar-se de la primera plana dels mitjans de comunicació en intervenir Ayuso, qui trencava definitivament amb Casado: «Encara que la vida està plena de moments amargs, mai podia imaginar que la direcció nacional del meu partit actuaria contra mi d'una manera tan cruel i tan injusta. I que ho faria sense proves, clavant a la meua família pel mig, que no tenen res a veure amb la política».
«L'operació és de 2021, d'abril, però jo em vaig assabentar pel president del meu partit, Pablo Casado, quan al setembre vaig ser al seu despatx per a parlar de la situació del partit i del congrés. Per a la meua sorpresa, em va contestar que tenia coneixement d'aquesta operació i que pensava que era il·legal. Em va dir que el dossier li ho havien filtrat des de la Moncloa», va expressar Ayuso difonent sense cap fonament que la informació del contracte polèmica havia estat entregada pel Govern espanyol de Pedro Sánchez, així com reconeixia la tasca de comissionista del seu germà: «Vaig preguntar al meu germà, qui em va confirmar que havia mantingut relacions comercials amb aquesta empresa i em va comentar que tot era perfectament legal, i que tot està regulat davant Hisenda i declarat». «El fet de preparar un dossier no era per a buscar cap veritat, sinó per a desprestigiar-me personalment i política», va reblar.
Aquella intervenció fou replicada en poques hores per Egea, en una mena d'immolació del PP retransmesa en directe: «Al setembre de l'any passat, el PP va rebre informació sobre un suposat cobrament de comissions relatiu a un contracte sanitari de la Comunitat de Madrid en benefici de l'entorn de Díaz Ayuso. Vam conèixer que aquesta informació estava també en mans de l'oposició i de mitjans de comunicació. Casado va convocar a Ayuso a una reunió per a posar-la al corrent dels fets i per a aclarir-los de manera immediata. Des que consultem amb Ayuso, l'única cosa que va rebre aquesta organització és una campanya massiva d'atacs intolerables i calúmnies com les que s'han abocat hui mateix». La compareixença acabava amb l'anunci d'obertura d'un expedient informatiu a la presidenta madrilenya «per a culminar les investigacions que s'estan duent a terme». Des d'aquell moment, Ayuso i el seu equip han assenyalat privadament tenir un peu fora del PP. Es treballa en l'escenari que Gènova acorde una expulsió de la dirigent dretana.
Mentre barons com ara Feijóo o Moreno Bonilla feien equilibrismes en una crisi sense precedents al partit, Aguirre es posicionava del costat d'Ayuso, l'expresident José María Aznar feia broma de la situació i desenes de persones es manifestaven a Gènova a favor de la dirigent madrilenya, la premsa conservadora tancava files quasi sense excepcions amb la inquilina de la Porta del Sol. Ayuso apareixia com a guanyadora, d'entrada, de la batalla mediàtica espanyola, tot i que encara quedava per saber quin posicionament adoptarien les grans televisions privades espanyoles, erigides en actors protagonistes de l'opinió pública espanyola.
En un context advers a l'àmbit mediàtic, Casado feia la seua primera aparició pública després de 24 hores amb el PP obert en canal. En els micròfons de la Cadena Cope, negava que el dossier sobre el contracte que hauria beneficiat el germà d'Ayuso l'obtinguera de la Moncloa, admetia implícitament no tenir proves «convincents» i disparava sense contemplacions contra la presidenta madrilenya: «La qüestió és si s'entén que l'1 d'abril, quan morien en Espanya 700 persones, es puga contractar amb la teua germana i rebre 286.000 euros de benefici per vendre mascaretes». La ruptura amb Ayuso era total. A les acaballes de l'entrevista, de fet, Casado assenyalava que el germà de la presidenta madrilenya va emprar l'empresa i el seu amic com a testaferro.
Després de replicar-li en la sintonia de la ràdio de la Conferència Episcopal Espanyola, Ayuso es defensava una vegada les paraules de Casado havien virat el marc de l'opinió pública cap a la comissió que hauria percebut el germà de la mandatària madrilenya. La presidenta autonòmica reconeixia mitjançant un comunicat que el seu germà va cobrar 55.850 euros pel contracte de les mascaretes, però rebutjava retre comptes sobre altres pagaments del seu familiar. «La factura a Priviet Sportive no és una comissió per obtenir el contracte de l'Administració, sinó el cobrament de les gestions realitzades per aconseguir el material a la Xina i el seu trasllat a Madrid», justificava l'actuació de Tomàs Díaz Ayuso, amb diversos negocis polèmics a la seua esquena i qui ha facturat 70.000 euros a l'administració madrilenya en contractes menors. Una actuació que ja està sota la lupa dels tribunals en presentar una denúncia Más Madrid, Unides Podem i el PSOE.
L'obertura de bat a bat de les interioritats i les misèries situa el PP en un escenari autodestructiu i amb la possibilitat que aquesta pugna siga la tomba política. Un enfrontament en el congrés dels populars d'enguany entre Ayuso i Casado s'interpreta com a una derrota de l'actual màxim dirigent de la formació de la gavina, atès que la presidenta madrilenya és, en l'actualitat, una icona pop de la dreta espanyola. Aquesta crisi orgànica inèdita, però, també podria desgastar ambdós en cas que les acusacions de corrupció tingueren reacció judicial rellevant. En aquest escenari, el nom de Feijóo tornaria a emergir com a valor per liderar el partit conservador. L'horitzó és imprevisible i la crisi instal·lada a Gènova és d'una dimensió absolutament tràgica.
L'assalt a Gènova planificat des de la Porta del Sol, seu de la Comunitat de Madrid, i les acusacions a cara descoberta de la cúpula estatal anticipa un desgast electoral de les sigles del PP, que s'identificarien amb més força a la corrupció, les guerres internes i les intrigues fosques per ocupar llocs de poder. El gran beneficiat d'aquest hipotètic enfonsament del PP seria l'extrema dreta Vox, qui aspiraria a fagocitar part de la bossa d'electors que podrien ser infidels a la marca tradicional de la dreta espanyola. La descomposició del PP, retransmesa en viu i directe per a tots els ciutadans.