El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l’estat francès per les actuacions del seu ministre de l’Interior entre 2012 i 2014. No és altre que Manuel Valls, que després passaria a ser primer ministre (2014-2016). En la seua etapa com a Interior, quan encara formava part de l’ara intranscendent Partit Socialista Francès, Valls es va fer famós per la seua política per expulsar del país els gitanos romanesos.
Ara, el TEDH ha sentenciat que l’estat francès va violar l’article vuitè del conveni europeu dels drets humans i l’article 13. Es tracta dels que protegeixen el dret a la vida privada i a la llar i de l’article que garanteix el dret a recurs judicial efectiu. L’estat haurà de pagar 7.000 euros a cadascun dels demandants -ciutadans romanesos que viuen a França- i 8.000 a repartir entre tots ells per cobrir les despeses judicials.
Actuació polèmica
La política de Valls contra la població gitana romanesa i búlgara va ser ben discutida arreu d’Europa per part dels grups favorables als drets humans i també, fins i tot, d’alguns companys seus al si del Govern. Al 2012 va ordenar el desmantellament d’un campament integrat en bona part per xiquets als afores de París i va deixar tota aquesta gent sense un barri en què viure i dormir.
El TEDH considera que la manera d’actuar contra aquest col·lectiu no va ser proporcional i que Valls va vulnerar-los el dret al respecte de la vida privada.
Cal recordar que Valls es va vantar d’haver “expulsat 5.000 gitanos de França” i, fins i tot, es va oposar a l’entrada de Romania i Bulgària a l’espai Schengen. Després de la desfeta del Partit Socialista Francès arran, entre altres coses, polítiques com aquesta promoguda per Manuel Valls, el polític va mirar d’entrar en la República en Marxa, espai liderat pel president francès -també exsocialista- Emmanuel Macron, on no li van guardar una posició capdavantera. Valls va fer el salt a la política catalana presentant-se com a candidat a l’alcaldia de Barcelona amb una candidatura pròpia que integrava, també, Ciutadans, partit que després es va separar d’ell per permetre la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa i evitar, així, la d’Ernest Maragall (Esquerra Republicana). Després d’un pobre resultat a les eleccions municipals de 2019 -quarta força amb sis regidors-, a hores d’ara, Valls és regidor de l’oposició i no compta amb l’empara de cap partit a l’Ajuntament de la capital catalana.