Les comissàries de les forces i els cossos de seguretat, les instal·lacions de la companyia estatal de transport ferroviari Renfe o les consultes mèdiques d'atenció primària han estat, de vegades, al punt de mira per la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants. A pesar de l'oficialitat del català als principals territoris del seu domini a l'Estat espanyol, Plataforma per la Llengua, erigida en l'ONG del català i una de les diverses entitats que treballen per la normalització lingüística, registra any rere any queixes de les persones catalanoparlants, siga per situacions amb l'administració pública o bé siga per interaccions amb el sector privat.
Com a constatació de la tendència creixent registrada des de l'any 2013, l'informe publicat aquest dilluns per l'organització en defensa del català sobre les queixes lingüístiques de l'any 2021 mostra un augment força significatiu de les denuncies per vulneracions dels drets lingüístics en comparació amb l'any 2020, en passar de comptabilitzar-ne 1.303 a 1.983. L'increment, si fa no, és de gairebé un 52,2%. En cas de viatjar cap als registres del 2016, la pujada és encara més bèstia: un 402% més. «La formulació de tantes queixes any rere any indica que, per a moltes persones, la situació de la llengua està lluny de ser la desitjable i que la normalització lingüística encara no és un procés acabat», assenyalen des de l'ONG del català.
«Molts ciutadans denuncien que tenen dificultats per fer servir el català amb normalitat, que els seus drets lingüístics no són sempre respectats i que el català no té el reconeixement o l'estatus que seria esperable als seus territoris tradicionals», denuncien, per radiografiar a l'informe l'origen d'aquests retrets formals: «Una de les principals observacions que es repeteixen cada any des que el 2013 Plataforma per la Llengua començara a registrar les dades de queixes de manera coherent i exhaustiva és que la majoria dels fets que les originen es produeixen en el sector privat. A partir de 2016, les proporcions es van estabilitzar al voltant del 60%-40%, 70%-30%, a favor del sector privat, amb fluctuacions anuals dins d'aquesta franja de 10 punts. El 2021 ha suposat un canvi en aquesta situació, atès que les queixes relacionades amb el sector privat s'han reduït al 55,4%».
La xifra de l'any 2021, tanmateix, pot estar distorsionada, ja que a partir de setembre Plataforma per la Llengua va posar a disposició de la comunitat universitària un formulari especial de queixes, en el marc d'una campanya comunicativa per denunciar la creixent residualització del català a les aules. Aquesta mena de bústia universitària va generar 183 queixes, el 9,2% del total. «Una tendència que el 2021 consolida és l'augment del pes relatiu de les administracions autonòmiques en la generació de situacions que produeixen queixes. Si es tenen en compte exclusivament les queixes del sector públic, s'observa que el 2019 les autoritats autonòmiques n'havien generat el 34,2%, el 2020 el 42,7% i el 2021 el 37,7%», incorporen.
Els àmbits de l'administració pública amb pitjor nota en drets lingüístics, és a dir, amb més queixes idiomàtiques acumulades, són l'educació, els mitjans públics i la sanitat. Com s'ha evidenciat arran de diversos casos mediàtics al País Valencià, el camp mèdic surt prou malparat: representa 161 de les 334 queixes registrades a escala autonòmica. «El 38,2% de les queixes van ser per la manca d'atenció oral o escrita en català. En segon lloc, hi ha les queixes per les pàgines web i els serveis en línia (el 13,9% del total) i, més enrere, la informació exposada al públic i la megafonia (11,3%), la llengua del producte (11,3%), el canvi de llengua d'una assignatura universitària (5,2%), els contractes, tiquets i factures (4,1%), la documentació oficial (3,6%), el cinema i els mitjans de comunicació (3,3%), l'etiquetatge i les instruccions de productes (1,9%), i la publicitat (1,5%)», cartografien, per remarcar que «un any més, més de la meitat de les queixes van estar relacionades amb el món del consum i l'empresa: van ser el 55,4% del total».
Si al camp privat TripAdvisor, amb 32, i Adeslas, amb 21, encapçalen la llista amb més queixes, al sector públic el lideratge l'ostenta el departament de Salut de Catalunya amb 128. En segona posició, hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 59, i completa el pòdium la Universitat de Barcelona, la qual n'acumula 48. La primera institució valenciana és la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, d'on provenen 23 queixes lingüístiques. El cos nacional de policia, amb 21, o Renfe, amb la mateixa quantitat, són altres dels organismes suspesos per l'ONG del català.
Catalunya, més conscienciada
L'informe consolida una dinàmica que ja s'havia donat en altres radiografies de Plataforma per la Llengua: la gran sobrerepresentació de Catalunya en la generació de queixes en relació amb el seu pes poblacional. «Si es tenen en compte únicament les zones tradicionalment catalanoparlants (per tant, amb exclusió de la Vall d'Aran a Catalunya, de la comarca de la Fenolleda a la Catalunya Nord, dels territoris castellanoparlants al País Valencià i dels municipis castellanòfons i aragonesòfons de les comarques oficials aragoneses en què hi ha catalanoparlants), el 2021 Catalunya tenia una població del 55,3% del total del domini lingüístic, però va generar el 91,8% de les queixes territorialitzables», subratllen al document. O dit d'una altra manera: aproximadament 9 de cada 10 queixes rebudes foren per fets succeïts a Catalunya, atès que només el 55% de la població dels territoris catalanoparlants viu al Principat.
Aquesta sobrepresentació, la presència de més queixes provinents de Catalunya en comparació d'altres territoris catalanoparlants, ve donada, segons Plataforma per la Llengua, «per la disgregació històrica dels territoris catalanoparlants». «La integració històrica d'aquests territoris en un imperi espanyol i posteriorment un Estat espanyol de predomini castellà va conduir a la solidificació d'identitats privatives i a l'afebliment de la consciència d'unitat. Això ha dificultat els projectes, moviments i iniciatives comuns. Per altra banda, aquesta desconnexió mútua ha fet que les societats dels diferents territoris catalanoparlants hagin desenvolupat tendències i visions ben diverses. En contrast amb el País Valencià i les Illes Balears, Catalunya va desenvolupar durant els segles XIX i XX un moviment nacionalista alternatiu a l'espanyol, que en qüestionava els mites i pressupòsits, entre ells els lingüístics, i que donava una gran importància a la llengua autòctona», reflexionen.
Les queixes a Catalunya tampoc estan distribuïdes per comarques de manera equitativa d'acord amb la població. La comarca del Barcelonès n'acumulava 739 de les 1635 comptabilitzades. «Aquesta sobrerepresentació contrasta amb la resta del territori, amb índexs molt més baixos. Per exemple, el Bages va tenir un índex d'1,0, el Tarragonès del 0,7, Osona també del 0,7, el Segrià novament del 0,7 i el Baix Ebre del 0,2. Només comarques petites, en què unes poques queixes podien canviar significativament l'índex de representació, igualaven o s'apropaven a la sobrerepresentació de la capital», indiquen.
En el cas del País Valencià, de les 25 comarques totalment o parcialment de predomini lingüístic català, el 2021 fins a 18 havien generat queixes. «En total, en el període de tres anys entre 2019 i 2021 fins a 21 comarques havien generat queixes. Les comarques que han generat més queixes, a banda de la capital, són la Plana Alta (8 el 2020), la Plana Baixa (8 el 2020), l'Alacantí (8 el 2020), la Ribera Alta (7 el 2021), el Baix Maestrat (6 el 2021) i l'Horta Sud (6 el 2021). El 2021 també van generar queixes la Marina Alta, la Safor, l'Horta Nord, la Costera, el Baix Vinalopó, l'Horta Oest, la Ribera Baixa, l'Alta Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, el Camp de Túria i la Vall d'Albaida. Tres comarques que havien produït queixes el 2020, l'Alcoià, el Camp de Morvedre i la Marina Baixa, no en van generar el 2021», especifiquen, per assenyalar que si València actua com Barcelona en termes de sobrerepresentació, Palma ocupa un paper oscil·lant d'acord amb l'any.
Només 11 de les 1944 queixes atribuïbles a algun dels territoris dins del domini lingüístic català eren per fets produïts fora dels tres grans territoris, és a dir, Catalunya, Illes Balears i País Valencià. Vuit van comptabilitzar-se a Andorra i la resta a la Catalunya Nord. Ni a la Franja de Ponent, ni tampoc a l'Alguer van generar-se denuncies.
Vulneracions «il·legals»
La cartografia alerta, a més, que el 75% de les queixes per discriminacions lingüístiques al sector públic son per fets il·legals. «Tot i que el marc normatiu general és advers al català, 6 de cada 10 queixes rebudes van ser per fets que contravenien la legislació vigent, una proporció en línia amb la dels anys anteriors. En el cas del sector públic, la proporció de queixes relacionades amb fets il·legals va ser encara més gran: tres quartes parts. Aquestes dades apunten que les normes específiques de protecció del català no són plenament efectives quan el disseny constitucional general en desincentiva l'ús i privilegia el del castellà, especialment quan existeixen dinàmiques de minorització que ja eren presents quan es va elaborar aquest disseny», critiquen.
«Cal tenir present que, per virtut del que disposa la Constitució espanyola, el castellà és llengua oficial arreu de l'Estat i ho és en exclusiva de les institucions generals radicades a Madrid, mentre que les altres llengües autòctones només poden ser oficials en territoris concrets i si ho estableixen els seus estatuts d'autonomia. A més, segons aquesta constitució, el castellà és d'obligat coneixement per a tots els ciutadans mentre que, segons el Tribunal Constitucional espanyol, el coneixement de les altres llengües no pot ser requerit de manera generalitzada ni equivalent», aprofundeixen en la contextualització de les dades per part de l'ONG del català, per puntualitzar: «Aquesta desigualtat en el reconeixement constitucional facilita que les institucions generals de l'Estat aprovin normes que privilegien el castellà i que l'imposen en exclusiva, tant en l'actuació de les administracions públiques com també en el món privat».
Arran de les xifres que es desprenen d'aquest informe, l'entitat a favor dels drets lingüístics conclou a manera d'advertència d'un procés de normalització lingüística incomplet: «Les queixes que rep Plataforma per la Llengua any rere any repeteixen patrons determinats que en la majoria de casos mostren que el català no té el mateix estatus i rol que tenen el letó a Letònia o el francès al Quebec, el castellà a Castella o l'anglès a Anglaterra. Un restaurant no té la carta en la llengua del territori. Un metge diu a un pacient autòcton que si parla en la seva llengua no l'atendrà. A la televisió pública, que té entre els seus principis el foment de la llengua pròpia del país, s'hi sent constantment una llengua que no l'és. Un Ajuntament no ofereix les formacions en la llengua nativa. Són tots ells casos recurrents en les queixes que rep Plataforma per la Llengua i indiquen una situació de minorització, subordinació, desplaçament i substitució del català al seu propi territori», subratllen amb preocupació.
Les dades, segons ressalta l'entitat, «permeten afirmar que la minorització del català no se circumscriu exclusivament a l'àmbit privat, al món de l'empresa i del consum». «Les administracions públiques generen cada any entre un 30 i un 40% de les queixes que arriben a Plataforma per la Llengua», retrauen, per apuntar les causes: «L'Estat espanyol, on es generen la pràctica totalitat de les queixes, s'ha articulat històricament sobre la base d'un nacionalisme de caire supremacista castellà. Aquest nacionalisme entén que la llengua d'una part dels ciutadans de l'Estat, el castellà, és qualitativament diferent de les altres, que és la "lengua común" de tots els ciutadans, i que mereix un reconeixement en drets i en estatus simbòlic superior».
«L'actual ordenament jurídic està profundament condicionat per aquestes idees i crea un terreny de joc inclinat a favor del castellà, tant en l'àmbit estrictament públic com també en les relacions de consum. Al mateix temps, l'ideari supremacista castellà va més enllà de la legislació positiva i condiciona el comportament tant de molts treballadors públics i cossos de funcionaris com de la població en general», lamenten, per rematar: «Tant la desigualtat de base legal com la que va més enllà de la legislació generen descontentament entre els parlants minoritzats i expliquen la contínua producció de queixes».