Les constants vitals de la llengua catalana estan erosionades. Al repte d'incloure la llengua pròpia de manera significativa en espais de socialització juvenil com ara les grans plataformes de continguts digitals i frenar l'emergència detectada a les grans urbs, se suma l'escapçament judicial que han patit els diferents models de normalització lingüística tant a l'escola catalana com a la valenciana. Unes limitacions judicials que redueixen la presència de l'idioma a les aules d'infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional.
L'esmicolament del català a l'educació reglamentària coincideix amb les discriminacions lingüístiques existents a les universitats de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears. Segons les dades recollides per la campanya «La universitat, en català!», impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i el Bloc d'Estudiants Agermanats, s'han registrat més de 200 queixes per discriminacions lingüístiques durant el primer quadrimestre a les universitats valencianes, balears, catalanes i d'altres territoris que comparteixen llengua.
El rànquing de queixes l'encapçala la Universitat Autònoma de Barcelona amb 54, seguida a certa distància per la Universitat de Barcelona, que n'acumula 38. La Universitat Politècnica de Catalunya se situa en tercera posició amb 31. Amb dos menys, es troba la Universitat Pompeu Fabra. La Universitat Oberta de Catalunya amb una desena, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya amb 7, la Universitat de Lleida amb 6, la Universitat Rovira i Virgili amb 6, la Universitat Ramon Llull amb 5, la Universitat de Girona amb 3, la Universitat Abat Oliva amb 2 i la Universitat Internacional de Catalunya amb 1 completen la cartografia a terres catalanes.
La classificació valenciana està liderada per la Universitat de València amb 6. La meitat n'ha registrat la Universitat Politècnica de València, i només una la Universitat d'Alacant. Ni la Universitat Miguel Hernández d'Elx, ni tampoc la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana n'ha comptabilitzat, la qual cosa no implica que no s'hagen produït. La Universitat de les Illes Balears, per la seua banda, en compta amb 3. «Aquesta diferència entre el nombre de queixes no és representativa de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s'explica per la dimensió de la institució, per la diferent sensibilització dels estudiants i pel grau de coneixement de la campanya», puntualitzen des de la campanya.
«La primera anàlisi de la situació revela que el 58% de les queixes rebudes són per canvis de llengua d'una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent i que el 24% respon a la manca d'oferta d'assignatures en català», apunten, per explicar: «La diferència no ha d'estranyar perquè és més fàcil percebre la discriminació quan el docent substitueix el català pel castellà que no pas quan directament una assignatura s'ofereix en castellà. Tanmateix, l'absència flagrant d'assignatures en català en alguns graus i, sobretot, en màsters i postgraus, també és un motiu important de queixes».
El 18% restant estan motivades per altres vulneracions dels drets lingüístics de caràcter divers. «Hi ha des de professors que demanen als estudiants que facin els treballs en castellà perquè els és més fàcil fins a correus informatius que les universitats envien als estudiants només en castellà i anglès, passant també per professors que obliguen els estudiants a fer les presentacions orals en castellà», exemplifiquen.
«Entre els casos més greus, hi ha el d'una professora de la Universitat Politècnica de Catalunya, qui en un grup de projectes va tallar, en dues ocasions, les intervencions en català de dos alumnes per exigir-los que canviessin al castellà. Ho va fer argumentant que hi havia dos estudiants del programa Erasmus que no entenien el català, encara que un d'ells tampoc el castellà. La docent va dir que, si calia, farien tot el curs en castellà i, a la següent sessió, quan un dels alumnes li va explicar que tenien dret d'expressar-se en català, ella va dir que no hi estava d'acord i que ho consultaria amb el director dels estudis», relaten, per arredonir: «Finalment, la professora va deixar d'interrompre les intervencions en català dels estudiants, però hi va continuar responent en castellà, motiu pel qual molts catalanoparlants van continuar fent les presentacions i interactuant amb la professora en castellà».
Un altre cas greu, segons narren, va estar protagonitzat per «una professora d'una assignatura de traducció al català de la Universitat Pompeu Fabra, que va cedir a la pressió dels estudiants i va permetre que lliuressin els treballs en castellà, en contra del que deia el pla docent». «Aquest canvi en les condicions d'avaluació devalua l'assignatura, suposa un greuge comparatiu per als estudiants catalanoparlants, que a les assignatures de traducció al castellà sí que s'han d'examinar, lògicament, en castellà, i és un acte de menyspreu a la llengua catalana», critiquen.
L'anàlisi de la campanya impulsada per l'ONG del català i pels tres sindicats estudiantils mostra diferències territorials, on Catalunya emergeix com al territori amb una millor situació de la llengua als espais universitaris. «El Departament de Recerca i Universitats ha demanat a les universitats les dades de docència en català, i ha sortit que el 70,5% de les assignatures de grau s'ofereixen en la nostra llengua. A la pràctica, aquest percentatge podria ser una mica més baix pels canvis de llengua dels docents i perquè algunes universitats, especialment les privades, anuncien assignatures amb l'idioma d'impartició "català/castellà", sense especificar el percentatge d'hores en cada llengua ni assegurar que el català realment s'hi faci servir. Tenint en compte aquesta situació, tant l'administració com les entitats impulsores de la campanya estan treballant amb les universitats per poder tenir una radiografia més exacta del panorama», especifiquen.
L'escenari a les Illes Balears és menys positiu, ja que «només el 25% de les explicacions orals de la Universitat de les Illes Balears són exclusivament en català». «Ho diu una enquesta que la mateixa universitat ha fet als estudiants i que també revela que el 42,2% de les classes són totalment en castellà. Segons el mateix estudi, un altre 25% d'assignatures alternen entre el català i el castellà o l'anglès, fet que no garanteix el principi de seguretat lingüística dels estudiants», adverteixen.
En el cas del País Valencià, d'acord amb la campanya, es produeix «un menysteniment dels drets lingüístics». «Només se'n salva la Universitat de València, que tot i que encara no arriba al 40% de docència en català, ha anat augmentant l'oferta d'assignatures en la nostra llengua i ha passat d'un 29,7% de crèdits en català el curs 2011/2012 al 38,9% el curs 2021/2022. El progrés d'aquesta universitat ha de servir de referència per a les altres universitats valencianes, especialment per a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, on la docència en català ronda el 0% i la llengua pròpia s'exclou fins i tot a la majoria de cartells informatius», censuren.
Suspens de les privades
Si la situació a les universitats públiques compta amb símptomes inquietants, el panorama als centres universitats privats encara és menys engrescador. «Hi ha universitats privades o centres privats adscrits a universitats públiques que defugen les seves responsabilitats lingüístiques i no anuncien al pla docent la llengua amb la qual s'impartiran les assignatures. Això es detecta, per exemple, en graus i màsters de La Salle i de la Fundació Pere Tarrés, institucions pertanyents a la Universitat Ramon Llull. En el cas de La Salle, a més, com ha pogut comprovar Plataforma per la Llengua a través d'una trucada, el centre informa els estudiants de nova matriculació que si tenen problemes amb el català, poden demanar al docent que canviï de llengua», desvelen.
«En una altra universitat privada, la Universitat Internacional de Catalunya, sí que s'anuncia al pla d'estudis la llengua amb què s'impartiran les assignatures, però es fa la distinció entre llengua d'impartició principal i altres llengües d'impartició, fet que trenca la seguretat lingüística dels estudiants», incorporen. I agreguen: «Pel que fa a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, acull molts estudiants francesos, sobretot als estudis de fisioteràpia, i, en lloc d'oferir-los les eines perquè aprenguin català, la universitat ha optat per duplicar tots els grups per garantir que les assignatures es puguin cursar en castellà, tot i que molts estudiants tampoc no en saben».
Arran de les dades que ofereix aquesta cartografia de l'estat de la llengua a les universitats dels territoris catalanoparlants, Plataforma per la Llengua recorda que «el català ha de ser garantit en tots els àmbits docents de les universitats de Catalunya, segons marca la llei d'universitats principatina». «L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que atorga al govern balear la competència exclusiva en la programació i coordinació del sistema universitari, també especifica que un dels objectius dels poders públics ha de ser la normalització del català; i pel que fa al País Valencià, l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia estableix el català com a llengua oficial i especifica que tothom té dret a rebre l'ensenyament en aquesta llengua», ressalten. La qualificació de les universitats dels territoris catalans amb la llengua pròpia, d'acord amb aquestes dades, sembla clara: «necessiten millorar».