Els cops judicials contra el model d'immersió lingüística, l'arraconament de l'idioma propi a les plataformes audiovisuals en línia o la promulgació de lleis que atorguen un estatus jeràrquic superior al castellà han contribuït, entre altres factors, a col·locar el català en una situació d'emergència. O, si més no, com a un pacient amb una malaltia crònica que requereix diverses sessions de teràpia electroconvulsiva per reanimar-se, per revifar amb força de cara als reptes vitals que afronta. Encara que les dades de transmissió intergeneracional del català s'han mantingut fermes, segons el darrer estudi de Plataforma per la Llengua, hi ha entitats que treballen per la normalització lingüística que detecten certes llums roges en l'ús social a les noves fornades, entre les generacions més joves.
Amb el propòsit de contribuir a redreçar l'actual situació de la llengua, amb l'objectiu de reforçar la seua presència en àmbits on l'idioma es juga la seua supervivència, la Generalitat de Catalunya, presidida pel republicà Pere Aragonès, ha impulsat aquesta setmana el full de ruta «El català, llengua de país», el qual inclou fins a cent mesures contra l'emergència lingüística. «El 26 d'octubre del 2021, el Govern va convocar la Comissió Tècnica de Política Lingüística, l'eina que permet convocar tots els departaments de la Generalitat i treballar conjuntament pel foment del català. Aquella primera reunió, encapçalada pel president Aragonès, va ser l'inici de la feina transversal del Govern en matèria de llengua. Des d'aleshores fins ara, tots els departaments s'han replantejat la seva acció lingüística i han actuat o actuaran aviat seguint el binomi d'actuació següent: primer, analitzar la situació actual per tal de poder actuar amb realisme i dades a la mà; segon, proposant accions de millora», introdueix el document.
El resultat d'aquesta feina conjunta, segons l'executiu principatí, «són 100 accions transversals», que s'implementaran de manera paral·lela al Pacte Nacional per la Llengua, considerat, d'acord amb el Govern català d'ERC, com a «un gran projecte de consens de país que ja ha superat, i amb èxit, la fase participativa i es preveu que se signi durant el primer semestre de l'any 2023». Una de les mesures estrelles d'aquest full de ruta és l'actualització de la llei audiovisual de Catalunya amb la idea de fer un pas més enllà de la normativa espanyola i fer seu l'esperit de les directives europees. «En aquest sentit, es determinen unes quotes i subquotes mínimes per a la llengua catalana i l'aranès en les obres europees, i s'actualitzarà la llei per a les noves plataformes i sistemes de consum audiovisual», especifica al pla estratègic.
La modernització dels mitjans de comunicació privats en llengua catalana per consolidar l'espai comunicatiu en l'idioma propi, la posada en marxa d'un nou pla estratègic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per a ser referents en català, la renovació del canal infantil públic, és a dir, del Súper3, i el reforç pressupostari del projecte Aina, amb el qual es pretén introduir el català en l'assistent de veu dels aparells tecnològics, són algunes de les mesures més destacades a l'àmbit audiovisual i digital. «Cultura també ha començat una línia de treball constant amb les plataformes, en tres direccions: que afegeixin en els seus catàlegs el contingut ja doblat i subtitulat amb anterioritat; que incorporin des d'un bon inici el doblatge i subtitulat en català en les seves produccions; i que entrin en la coproducció de les pel·lícules i sèries en llengua catalana», agreguen al document del Govern català.
Al camp de l'empresa, per exemple, l'executiu s'ha fixat com a actuacions un decret de mesures substitutives de les sancions per infracció dels drets lingüístics de les persones consumidores, on es donarà a les firmes multades l'opció d'invertir l'import en formació i conscienciació lingüística del seu personal i en recursos per garantit la disponibilitat lingüística, així com la revisió dels aspectes lingüístics del codi de consum. El Departament d'Economia i Hisenda, en canvi, optarà, entre altres accions, per actualitzar i difondre els models de clàusules lingüístiques d'aplicació en la contractació pública, especialment de productes i serveis que integren tecnologia digital. La millora dels mecanismes, la informació i l'acompanyament a les persones migrades ateses als serveis de primera acollida o la protecció dels drets lingüístics a través de la recepció de denúncies de discriminació per raó de llengua seran responsabilitat de la conselleria d'Igualtat i Feminismes.
A la meta fixada pel departament d'Acció Exterior i Unió Europea de treballar per reconeixement oficial del català a la zona comunitària i ampliar l'oferta de suport lingüístic als catalans de l'exterior conjuntament amb l'Institut Ramon Llull, se suma un programa d'acceleració de l'ús del català als centres escolars per part de la conselleria d'Educació. «L'objectiu d'aquesta mesura és acompanyar un mínim de 700 centres cada any, i que l'any 2026 tots els centres educatius hagin pogut rebre aquest acompanyament. En tots els casos, al llarg d'un curs hi ha una anàlisi de la situació del centre, una dinamització en xarxa que permet intercanviar recursos i experiències i una modificació del Projecte lingüístic de centre a partir d'aquest treball fet. I en els 100 centres amb major especificitat hi ha un acompanyament i suport intensiu durant 3 anys, per tal que abordi l'anàlisi en profunditat dels usos lingüístics del centre, defineixi accions i fites per promoure l'ús del català i asseguri la seva implementació al conjunt del centre», expliquen.
Aquest departament, a més, farà una revisió dels projectes lingüístics de centre. El primer eix d'aquesta actualització serà «una diagnosi sociolingüística que donarà com a resultat el grau de normalització de la llengua catalana, de presència i coneixement de les llengües oficials, competència en les llengües estrangeres i reconeixement de la diversitat lingüística en les famílies». El segon pas serà «una diagnosi pedagògica que oferirà un retrat dels models d'ensenyament i aprenentatge utilitzats en el centre, d'innovació pedagògica, de consolidació o absència de metodologies d'ensenyament d'aprenentatge competencials, de tractaments integrats, de buits significatius, etc.». I el tercer «una diagnosi acadèmica que indicarà els resultats obtinguts en les avaluacions internes i externes i orientarà la presa de decisions didàctiques i organitzatives per tal de garantir la millora dels resultats educatius i la competència lingüística de l'alumnat».
La introducció del requisit del C2 a partir del curs 2024-2025, una avaluació de la competència oral de la llengua catalana a sisè de primària i a quart d'ESO, així com el reforç dels plans educatius d'entorn per impulsar el català en les activitats educatives són les altres principals actuacions per assegurar la pervivència de la llengua pròpia als col·legis i els instituts. Com a territori amb clarobscurs en matèria lingüística, segons una radiografia de Plataforma per la Llengua, la conselleria de Recerca i Universitats ha aprovat en l'any 2022 un pla d'enfortiment de la llengua en el sistema universitari i de recerca del Principat.
El full de ruta del Govern català inclou l'elaboració d'enquestes en determinats àmbits per després intervenir d'acord amb les realitats sociolingüístiques existents, per exemple als cossos d'emergències o en l'etiquetatge dels productes en català. I concentra una part dels seus esforços perquè el català aconseguisca la igualtat idiomàtica al camp sanitari amb un pla d'impuls del coneixement i l'ús de la llengua al conjunt del sistema. «S'està treballant en el pla de dinamització de la llengua catalana a l'Hospital Clínic com a projecte pilot que permetrà generalitzar el coneixement de la llengua entre els professionals sanitaris i dinamitzar-ne l'ús. Entre les actuacions que es preveuen, hi ha el desplegament de la figura del referent lingüístic de centre de salut, és a dir, una persona responsable de la gestió lingüística de cada centre», detallen.
El pla de foment de l'aprenentatge, la sensibilització i l'ús del català als serveis de la gent gran, incloent-hi residències, centres de dia, serveis a domicili, casals cívics i als serveis per a persones amb discapacitat; la creació de LaTroca, la trobada de creadors digitals de tots els territoris de parla catalana; o lluitar perquè el Ministeri de Justícia reconega el nivell C1 de català com a mèrit en la promoció de la carrera judicial afegeixen més potencial d'acció al pla estratègic de la Generalitat de Catalunya. En l'àmbit judicial, de fet, com a camp propici per a les discriminacions lingüístiques, s'ha previst una campanya per fomentar el català sota el lema «Fer servir el català no canvia la sentència. Fem justícia en català», incrementar la formació lingüística dels cossos professionals de l'administració de justícia o activar un circuit de consulta i queixes sobre drets lingüístics en el sector de la justícia.
«Garantirem una xarxa d'autoescoles en llengua catalana, i material en català, per tal que treure's el carnet de conduir en la nostra llengua sigui una normalitat en aquest país», subratlla el Govern de Catalunya com un dels eixos prioritaris del pla «Català, llengua de país» junt amb el referenciat Pacte per la Llengua. «L'objectiu és aconseguir un pacte per la llengua amb el màxim consens social i polític, que permeti: incrementar els nivells de coneixement col·lectiu del català; facilitar al màxim l'ús de la llengua en tots els àmbits i fer que s'usi efectivament, parant especial atenció als més rellevants en què té menys presència; i potenciar l'adopció de la llengua entre les persones que no la tenen de partida», remarquen al document, on s'inclouen altres mesures de la conselleria de Cultura, com ara el pla nacional del llibre i la lectura.
Com a reconeixement de la diversitat lingüística de Catalunya, el Govern d'ERC contempla al document «garantir l'oficialitat de l'aranès als departaments», així com l'elaboració d'un pla integral per l'aranès, un increment de les partides consignades pel foment de la creació cultural en aquesta llengua o garantir l'ús de la toponímia en català i aranès. A través del departament de Drets Socials, a més, s'aprovarà en els pròxims tres mesos el Codi d'Accessibilitat que regularà l'ús i la presència de la Llengua de Signes Catalana «en tots els àmbits de la vida social on sigui necessària la comunicació». Tota una ofensiva governamental contra l'emergència lingüística.