Quan el conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, ha de confeccionar els pressupostos de la Generalitat Valenciana, es troba any rere any amb un sistema de finançament autonòmic que perjudica objectivament els valencians. El País Valencià, segons han acreditat multitud d'estudis i ha reconegut, fins i tot, l'actual executiu espanyol integrat pel PSOE i Unides Podem, rep 1.300 milions d'euros menys respecte de la mitjana de la resta de territoris autonòmics. Un maltractament financer, encara per corregir a pesar d'haver caducat l'actual model de finançament l'any 2014, que hipoteca les institucions valencianes a l'hora d'estendre l'Estat del Benestar, d'invertir en activitats productives o de concedir ajudes perquè les empreses afectades puguen resistir la tempesta econòmica de la COVID-19. En comparació amb altres comunitats i amb la porció que compta l'estat, malgrat no gestionar ni educació, ni sanitat, ni serveis socials, els valencians juguen amb desavantatge, el qual ha intentat fer visible el Govern del Botànic amb la incorporació d'una partida d'ingressos reivindicativa equivalent a l'infrafinançament crònic.
Amb l'objectiu de corregir de soca-arrel aquesta mena «d'espoli fiscal», sense apostar pel marc intermedi d'aconseguir una reforma del sistema de finançament ajornada in eternum, la Crida pel Finançament, integrada per organitzacions com ara Intersindical Valenciana o la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, ha presentat aquest dijous un manifest per exigir les claus de la caixa a l'Estat espanyol. O dit d'una altra manera: reclama la plena sobirania fiscal del País Valencià a través d'una hisenda pròpia. «Amb el coneixement històric del procés constitutiu de l'Estat que ens ha portat a aquesta situació, preveiem que, malgrat la bona voluntat, no n'hi haurà prou amb la promesa d'un nou model de finançament, ni que en cas d'aconseguir-hi un canvi, el nou model supose la solució als problemes que patim», assenyalen al text, on fa una crida a la «societat valenciana per participar-hi activament i donar tot el suport als nostres representants en la negociació d'un nou model de finançament que servisca per a condonar el deute que és impagable i d'eliminar el dèficit fiscal, i avançar envers una hisenda pròpia». «La transcendència dels problemes requereixen unes eines noves i unes iniciatives on puguem sumar en un mateix full de ruta les nostres institucions i el conjunt de la societat valenciana», sostenen en un manifest llegit per Encarna Canet i Zahia Guidoum, de la Plataforma pel Dret a Decidir del País València.
«Ens oferim per donar a conèixer la gravetat estructural dels problemes de l'infrafinançament, el deute i el dèficit fiscal. Emplacem a tots els agents polítics, institucionals i socials a apoderar-nos mitjançant un procés unitari i transversal de mobilització i conscienciació pública», indiquen després de reflexionar: «Tant en la passada legislatura com en l'actual, s'ha avançat de manera important en l'àmbit social i polític en la presa de consciència del problema. Les nostres institucions van a poc a poc assumint políticament la gravetat dels fets, que des de fa anys denunciaven algunes institucions acadèmiques, alguns partits polítics i sindicats, i sectors de la societat civil. Hi hem avançat, però no prou. No podem continuar operant com si el problema fóra conjuntural i poguera solucionar-se amb una simple reunió entre institucions. Uns problemes d'aquestes dimensions requereixen la voluntat popular i política suficient per a poder remoure estructures jurídiques, polítiques i econòmiques, molt assentades des de fa massa temps en una realitat que tot i l'aparença de normalitat, amaga una enorme injustícia de la qual el poble valencià n'és víctima».
Al manifest, de fet, fan una radiografia de l'actual maltractament que experimenta el País Valencià, amb l'objectiu d'emmarcar la dimensió d'aquesta problemàtica: «Igual que al començament del segle XVIII, amb el decret que ens va imposar la nova monarquia absolutista, se'ns va impedir comptar amb els recursos propis per a modelar al nostre país, durant tot el segle XX hem patit un dèficit en inversió pública que se situa un 19% per davall de la mitjana espanyola. És aquest un llast molt feixuc que no només no va solucionar el sistema autonòmic, sinó que s'ha vist agreujat amb un infrafinançament endèmic de les nostres institucions, que ara mateix oscil·la en els 1.600 milions d'euros anuals». «L'única via possible per a compensar aquest infrafinançament ha estat el recurs al deute públic, que ha acabat convertint-se en una llosa superior als 50.000 milions d'euros que obliga a destinar més del 25% dels ja escassos recursos disponibles per a la seua amortització i que s'ha convertit en un mecanisme més de drenatge i transvasament de la mateixa riquesa», alerten.
La Crida pel Finançament, en aquest nou manifest, recorda la persistència al territori valencià «d'una important sagnia fiscal, ja que paguem en impostos molt més del que rebem per la via finançament i inversions». «Així continuem any rere any empobrint-nos com a país, depauperant amplis sectors de la nostra ciutadania i el que ara és més greu: sense els recursos necessaris per a poder enfrontar els necessaris canvis dels models econòmics i socials, als quals ens obliga la crisi permanent del capital –que fa recaure tots els costos en les esquenes del conjunt del poble–, la crisi incrementada per la pandèmia i la crisi del model econòmic global, els problemes derivats de l'escalfament global i de l'accelerada reducció dels recursos energètics i miners amb els quals se sosté el model econòmic imperant. Sense els recursos escaients, ni podrem afrontar aquests reptes tan importants ni podrem impedir continuar caient cap a la marginalitat i la perifèria econòmica i política d'Europa», adverteixen.
«Al País Valencià, malgrat haver fet fora de les institucions el frau com a forma institucionalitzada de la política, i millorat en la gestió pública, ens trobem en una situació social i econòmica molt delicada, amb un present sense les eines necessàries per a revertir l'empobriment col·lectiu i les conseqüències en amplis sectors de la nostra ciutadania», sostenen, per exposar aquests efectes socioeconòmics dramàtics: «Bosses de pobresa que continuen creixent, feminització de la pobresa, precarització laboral en molts dels sectors econòmics, atur endèmic entre la joventut i les persones majors de 50 anys, salaris, pensions i cobertures socials per sota de la mitjana estatal, i una manca general de perspectiva per a les noves generacions que les aboca a l'emigració i a sobreviure en un generalitzat estat de pessimisme que els resta l'espenta necessària per a esdevenir el motor de transformació i canvi social que el País Valencià necessita».
La presentació-concentració del manifest, celebrada a tocar de les Corts Valencianes i en la qual s'han sumat membres de la Crida del Finançament d'Intersindical Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Escola Valenciana, Podem, Esquerra Republicana del País Valencià o Demòcrates Valencianes, ha estat marcada per les consignes «volem les claus de la caixa!» i «on estan els diners dels valencians i les valencianes?». «El País Valencià compta amb un infrafinançament de 1.600 milions d'euros cada any i amb un dèficit fiscal, és a dir, la diferència entre les nostres aportacions a la caixa espanyola i les inversions que rebem de l'Estat espanyol, de 6.000 milions d'euros anuals. Cal mobilitzar-se, si cal sortint al carrer, per, en primer lloc, conscienciar a la gent i, en segon lloc, manifestar-se contra aquest maltractament sistemàtic que experimenten els valencians i les valencianes, la qual cosa té una incidència en el nostre benestar», ha expressat Toni Infante, un dels portaveus de la Crida pel Finançament. L'enèsim clam contra una discriminació que suposa un maldecap any rere any al responsable d'Hisenda de la Generalitat Valenciana.