Els aplaudiments a favor dels professionals de la sanitat pública, l'enginy dels ciutadans per suportar les hores estan confinats als seus domicilis i les consignes motivacionals empentant a la gent a restar en les seues llars per combatre l'expansió del coronavirus havien quedat caduques. Quan el rellotge marcava entre les 7 i les 8 del matí, autònoms i treballadors de companyies en les quals el teletreball és pura quimera agafaven el cotxe o el metro per acudir als seus llocs de feina. Les estacions de metro, com a Barcelona, s'omplien de gent. I les carreteres d'accés a les grans ciutats, com ara València, presentaven un aspecte gens diferent respecte d'una jornada laboral més.
La realitat laboral xocava amb la declaració de l'Estat d'alarma del Govern espanyol. Si les autoritats estatals l'havien proclamat per frenar l'augment de positius del virus, la permissivitat en els desplaçaments a les feines de caràcter inequívocament presencials transmetien una manca d'eficàcia en les mesures adoptades. Les xarxes socials, no debades, bullien en un sentiment que combinava la incomprensió i la indignació.
«Hem vist imatges d'aglomeracions en algunes estacions de metro i això no és el que volem», lamentava en una entrevista a Catalunya Ràdio el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet. I apuntava: «Necessitem que el govern de l'Estat decreti el confinament domiciliari per rebaixar la demanda, que només es moguin les persones que treballen en serveis bàsics. La gent ha avançat l'hora punta i hem vist certes aglomeracions, que és el que volem evitar». «Des del Govern català, exigim el confinament: que només es moguin els treballadors i treballadores dels serveis bàsics», insistia.
Aquesta petició d'aturament de l'economia, a excepció dels serveis essencials, per frenar l'augment dels positius per coronavirus trobava el suport d'entitats cíviques com ara la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i, especialment, de científics prestigiosos, com ara Oriol Mitja, investigador especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelonès). «Cal parar-ho tot durant dues setmanes. El confinament ha de ser total (a excepció de treballadors en serveis bàsics i alimentació). Les imatges dels transports públics plens mostren que els nostres responsables segueixen sense entendre la gravetat de l'assumpte», escrivia al seu compte de Twitter.
«La situació està arribant on ens imaginàvem i pensàvem, tal com està passant a Itàlia. Les mesures a prendre són molt complicades, ja que és força difícil aturar un estat. Ara bé, ho hem de fer per tal d'evitar que el sistema sanitari públic puga col·lapsar. Cal tenir en compte una dada: el 40% de les persones infectades han sigut ingressades en hospitals», explica, en coincidència amb l'opinió de l'expert mèdic, Sergi Maicas, microbiòleg de la Universitat de València. «Pot arribar el moment en el qual no tinguem bastants llits en la Unitat de Cures Intensives i en altres departaments. Hem de tenir en compte que mentre passem la pandèmia, la gent continua tenint altres malalties i patologies», recorda. I afegeix: «Excepte serveis fonamentals i cadenes de producció bàsiques, com ara l'alimentària, l'economia s'ha d'aturar el màxim possible».
José Antonio López, professor titular de Microbiologia en la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i director del grup de Neurovirologia del mateix departament, discrepa: «Hi ha diferents models d'afrontar la crisi del coronavirus. Mentre la majoria dels països occidentals han prioritzat la salut dels ciutadans, sembla que Regne Unit ha donat preferència a l'economia. Espanya ha optat per prioritzar la salut respecte de l'afecció econòmica. S'han pres mesures dràstiques que poden donar resposta d'ací a unes setmanes». «Si aquestes mesures no funcionarien, ja s'hauria de deixar únicament en marxa els serveis d'emergència», puntualitza.
La diferència entre les persones que poden desenvolupar la seua feina des de casa i els treballadors que exerceixen activitats obligatòriament presencials ha esclatat durant la primera jornada d'efectivitat de l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus. A Vitòria, un dels principals focus de contagi de l'Estat espanyol, els empleats de Mercedes-Benz han forçat el tancament de la companyia amb una protesta. Amb un positiu de coronavirus i 23 persones en quarantena en la plantilla, els sindicats havien denunciat la impossibilitat de mantenir una distància mínima.
«El Govern espanyol ha de decidir fins a quin punt s'ha d'aïllar a la gent i quina activitat econòmica és essencial. Avui hem vist com treballadors, especialment amb feines manuals, han acudit als seus llocs de treball forçats per les empreses», apunta Pedro Gullón, metge especialitzat en Medicina Preventiva i Salut Pública. «Es tracta d'empreses que no estan disposades a tenir pèrdues, quan en tindran igualment. Segurament, obligar al fet que treballen pot suposar que la corba epidèmica siga més llarga i que les seues pèrdues siguen majors», explica. «Al remat, hem de limitar els contactes al màxim», expressa en suport d'una paralització de l'activitat productiva, de la qual només haurien de continuar en els serveis bàsics.
Com a investigador a doctor en Epidemiologia i Salut Pública, Gullón elabora un diagnòstic de la situació actual per justificar l'aturada de l'economia, llevat dels serveis fonamentals. «Les xifres que tenim de positius per coronavirus ens serveixen per comparar la nostra evolució, però són una ferramenta per establir comparacions amb la resta de països. A Espanya, el mode de comptabilització ha canviat diverses vegades, fins i tot s'ha abordat de manera diferent entre autonomies, en les quals podia haver-hi estimacions per sota o per sobre dels positius reals. Per establir comparacions, crec que és més efectiu emprar les dades de morts», indica. I adverteix: «En tot cas, estem encara lluny d'arribar al pic de contagis. Actualment, estem veient els efectes dels contactes socials dels darrers onze dies». «No començarem a veure l'efectivitat de les actuals mesures fins d'ací una a dues setmanes», assenyala. I insisteix respecte a la necessitat d'aquestes restriccions econòmiques: «Qualsevol interacció social que s'hi puga evitar és positiva».
«És incongruent que es difonga des del Govern espanyol que la població ha de confinar-se a casa mentre hi ha empreses que obliguen als seus treballadors a acudir físicament a la feina. És necessari aturar tota activitat econòmica, llevat dels serveis fonamentals. Les imatges de les aglomeracions del metro, malgrat que puguen ser anecdòtiques, calen en la gent. Si hem dit com a eslògan vital, queda't a casa, també cal dir a les empreses el lema deixa'ls a casa», critica Javier Padilla, metge, exassessor parlamentari en assumptes sanitaris d'En Comú Podem al Congrés i autor de l'obra A quién vamos a dejar morir. Sanidad pública, crisis y la importancia de lo político (Capitán Swing, 2019). «Si molts treballadors, com ara autònoms o comerciants, han acudit a la feina, és perquè l'executiu no ha oferit cap alternativa perquè resten confinats a les seues llars», agrega.
Emergència social
L'aturada econòmica quasi total com a arma més vigorosa contra el coronavirus, amb tot, necessitaria un complement: un pla d'emergència social per assegurar els ingressos dels treballadors acomiadats temporalment, dels autònoms i de les microempreses. O, si més no, així ho defensa Gullón: «Arran de la crisi del coronavirus, veiem com hi ha autònoms que estan trobant dificultats enormes per facturar o treballadors que pateixen Expedients de Regulació d'Ocupació, o Expedients de Regulació d'Ocupació Temporal, com ara els 14.000 empleats del Burger King. El Govern espanyol ha d'aprovar un ambiciós pla de xoc contra l'emergència social». «S'ha d'evitar que la motivació inicial amb els aplaudiments decaiga», avisa.
Les imatges de les aglomeracions, no debades, poden ser un obstacle en la conscienciació social respecte del confinament. «Per a quedar-se a casa, hi cal tenir aquesta capacitat i oportunitat. És una errada plantejar mesures de distància social i de reducció de la mobilitat que no estiguen acompanyades de manera immediata, i no quatre dies després com està previst, d'un pla d'assegurament de les rendes i la feina», reforça Padilla, qui destaca el model danès, en el qual l'Estat cobreix el 75% del sou dels treballadors durant el confinament i la resta l'empresa. «Iniciatives, com ara les impulsades a Dinamarca, són bastants interessants. Permetre situacions com les que han ocorregut aquest matí, resten efectivitat i legitimitat a l'Estat d'alarma. Contrasten amb el missatge de quedar-se a la llar», exposa.
«Cal garantir les condicions econòmiques mínimes dels col·lectius més damnificats, com ara les persones treballadores, els autònoms i les microempreses», reclama Joan Ramon Sanchis, catedràtic d'Organització d'Empreses i director de la Càtedra d'Economia del Bé Comú a la Universitat de València. «A partir d'aquest plantejament, caldria aplicar una sèrie de mesures que tindrien un cost considerable. De moment, el president del Govern espanyol ha dit que implementarà tot allò que faça falta. Però, d'entrada, només ha aplicat mesures que van en la línia exclusivament de pal·liar els efectes sobre les empreses», continua. I distingeix: «No podem fer el mateix tractament als autònoms i a les microempreses que a les Pimes, i que a les grans empreses». «Donar ajudes i bonificacions fiscals a multinacionals o grans empreses és excessiu», retrau.
A parer seu, de fet, «cal concentrar els recursos en les firmes més vulnerables. I s'hauria de fer en aquest ordre: autònoms, microempreses i Pimes». «El pla del Govern espanyol, a més, hauria d'evitar que les empreses aprofiten la conjuntura per acomiadar de manera temporal o definitiva a treballadors. L'executiu hauria de vigilar-ho», exigeix. I anota: «El model danès és molt interessant. Però això ho podem fer des d'Espanya i el País Valencià, amb l'actual percentatge de deute?». «Realment, aquest pla s'hauria d'engegar en coordinació amb la Unió Europea i amb un finançament cobert, en gran manera, per fons comunitaris», respon. «Si no fóra possible el model danès, s'hauria d'explorar la via d'una renda bàsica lligada al Salari Mínim Interprofessional», proposa. I tanca: «És fonamental que l'aturada econòmica arran de la crisi del coronavirus no produïsca més descosits socials».