La invasió russa d'Ucraïna ha provocat la recuperació dels vells mapes geopolítics guardats durant un temps al vell continent. L'existència d'un conflicte bèl·lic a territori europeu, vacunat de guerres d'ençà de l'enfrontament a l'antiga Iugoslàvia, ha situat la política internacional a la primera plana. El drama humanitari de l'agressió del règim autocràtic de Vladímir Putin ha transformat la política exterior d'una Unió Europea sovint ancorada al seu paper d'actor purament econòmic i ha revitalitzat l'OTAN com a paraigües de seguretat després de les hores baixes de l'aliança atlàntica durant el mandat del magnat xenòfob Donald Trump als Estats Units d'Amèrica.
Uns canvis en l'escenari internacional que durant anys i anys ha estudiat en deteniment Josep Lluís Alay, qui combina darrerament la seua responsabilitat com a cap de l'oficina de Carles Puigdemont amb l'exercici de la docència a la Universitat de Barcelona. Des de fa tres lustres, tracta d'ensenyar als seus alumnes la història d'Àsia, tot i que la seua missió és intentar que els estudiants aprenguen a observar el món sense una mirada euro-cèntrica. Un interès pels enfrontaments oblidats, una especialització per les pugnes internacionals silenciades, especialment d'aquelles on s'intenta exercir el dret d'autodeterminació d'un poble, que han conduït l'acadèmic a publicar diversos llibres, com ara sobre el conflicte larvat del Tibet. Fa un parell d'anys, per exemple, va llençar l'obra 5 continents i 1 llibertat (Símbol Editors, 2020), presentada aquest dijous a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València en un acte organitzat per la llibreria Fan Set.
«És un llibre amb una setantena d'històries curtes, breus, on les més antigues tenen 10 anys. Son diferents relats de situacions conflictives que hi ha al món, especialment d'Amèrica Llatina, del Pacífic, d'Àfrica o d'Àsia. En alguns casos, m'aprope a conflictes marcats per la voluntat d'exercir el dret d'autodeterminació d'un poble i, en altres casos, són per motius com ara la disputa pels recursos naturals», ha explicat abans de l'acte a la premsa l'expert en relacions internacionals, que ha ressaltat com ha buscat escriure els seus articles de «persones concretes, compromeses amb els ideals de la llibertat, però que sovint són desconegudes per a la resta del planeta». «Els relats sobre persones que han patit segrestos, tortures o assassinats per defensar la llibertat es complementen amb més històries fosques, com ara de les pràctiques dels serveis d'intel·ligència indis», ha assenyalat de manera introductòria.
Detingut l'any 2020 en el marc de la causa Volhov, acusat al procediment judicial que investiga l'activitat de la mobilització independentista del Tsunami Democràtic i pendent d'un judici per haver-hi acudit com a observador al referèndum d'autodeterminació de Nova Caledònia, s'ha defensat de les insinuacions sobre una interferència russa al moviment independentista català. «Tota interferència en el procés català per part d'altres països del món només figura en l'imaginari d'alguns polítics, policies i jutges espanyols. El procés català és un exemple de moviment popular de base. No li calia cap interferència exterior», ha argumentat, per explicar que totes les investigacions sorgeixen d'un article del New York Times que citava un suposat informe de la intel·ligència europea. «L'alt comissionat europeu ha expressat que mai han fet cap informe», ha indicat, per recordar que han demanat reiteradament la publicació d'aquest hipotètic document.
Declarat partidari dels Països Catalans i «agraït d'estar a casa meva que és qualsevol indret del nostre país, com ara València, Alacant o Palma», ha estat presentat per la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, i per l'activista independentista Josep Guia, encarregat de reivindicar la tasca del Consell per la República i de subratllar que en «aquesta assemblea de representants dels Països Catalans hi ha 520 valencians inscrits». «Alay ha escrit un llibre de divulgació dels conflictes internacionals desconeguts, dels quals hi ha molts que estan lligats als drets dels pobles. Alay és un exemple d'aquells que experimenten en primera persona la repressió espanyola», ha destacat.
«No acostumo a aparèixer gaire en públic. La meua feina com a cap de l'oficina del president Carles Puigdemont requereix discreció, però m'abellia estar a València. De fet, presente el llibre abans a València que a Barcelona», ha reconegut, per afirmar: «Una de les qüestions que s'han donat arran de la impossibilitat dels exiliats d'entrar a l'Estat espanyol, ha estat el desenvolupament d'una relació més estreta amb la Catalunya Nord, amb els seus batlles, amb la seua societat civil. Des del nord, hauríem d'estrènyer més els vincles amb la resta del país, dels Països Catalans».
Una confessió política que ha donat peu a una exposició farcida de referències a diferents conflictes d'arreu de la geografia mundial, passant des de l'enfrontament de la regió Katanga amb el govern central del Congo a les lluites independentistes a l'Índia. «Al nord-est de l'Índia, hi ha multitud de conflictes desconeguts per l'autodeterminació dels seus territoris. Es comptabilitzen fins a 10 organitzacions armades que batallen per la independència», ha exposat, per lamentar que «els conflictes encara solen resoldre's mitjançant la violència». «Hi ha casos curiosos dintre dels conflictes internacionals, com ara la història de la dona que va fundar l'exèrcit roig japonès, a la qual se li atribueix haver dirigit des de Beirut un gran nombre d'atemptats arreu del món», ha citat com a exemple d'històries poc conegudes lligades a actes violentes que, malauradament, encara persisteixen al món.
Passant de Birmània a Mongòlia, on ha explicat com el govern dictatorial de la Xina va eliminar la possibilitat que els habitants de la regió de la Mongòlia Interior estudiaren a l'escola el seu idioma, Alay ha denunciat la monitoratge dels seus moviments per part de les forces de seguretat espanyoles. «Del 2018 al 2020, la policia espanyola va incloure'm en una llista de persones que atempten contra la seguretat de l'Estat, una llista on normalment hi ha grans traficants de drogues, armes o persones, amb l'objectiu que sentira el seu alè al clatell. Amb la incorporació en aquesta llista, cada vegada que viatjava a un altre país apareixia una alarma roja, ja que aquest fitxer s'envia a la Interpol i l'Europol. Això comporta que sovint em retinguen en els aeroports. Jo, normalment, explique als agents que estan fent el ridícul per culpa de la policia espanyola, que m'han inclòs per motius polítics, per formar part del moviment independentista català», ha desgranat. «El vessant positiu de conèixer els conflictes d'arreu del món és que penses que, almenys, no pots acabar en un forat com ocorre en altres països amb els dissidents polítics. Tens la tranquil·litat de viure en una democràcia defectuosa», ha assegurat.
Amb la guerra d'Ucraïna colpint l'ànima de la població europea, Alay s'ha manifestat «absolutament contrari a la invasió» practicada per Rússia i ha lamentat que s'haja arribat al conflicte bèl·lic: «La guerra sempre és un fracàs». «Esperem que aquesta tragèdia humanitària acabe com més prompte millor, que hi haja diplomàtics que sàpiguen teixir ponts entre els Estats Units d'Amèrica, la Unió Europea, Ucraïna i Rússia perquè s'ature la guerra i la invasió que tant de sofriment està generant a la població ucraïnesa», ha manifestat, per refrescar la memòria d'altres episodis tràgics que el planeta ha observat recentment, com ara l'accés dels talibans, «d'una milícia medieval», al poder de l'Afganistan. «Quan estava sota la protecció occidental, les nenes podien acudir a l'escola. Amb l'entrada dels talibans, les nenes deixen d'estar escolaritzades només complir onze anys», ha censurat.
«Europa compta amb un polvorí que són els Balcans, on no és gens descartable que més prompte que tard renasquen els conflictes passats. Bòsnia està abandonada, deixada perdre per l'incompliment de les promeses realitzades per la Unió Europea, qui no ha sabut donar una eixida a la població d'aquest estat. Tampoc ha trobat la manera a Sèrbia», ha advertit, tot i mostrar-se sorprès per la condemna de la invasió russa de Belgrad, qui habitualment ha sigut un aliat de Moscou. «Em fa l'efecte que la Unió Europea fa moltes promeses que després no compleix», ha insistit, per tancar: «Crear falses esperances no és positiu, ja que en passar el temps es generen frustracions».