Fa uns dies que el País Valencià, Catalunya i més tard les illes Balears, van viure un episodi de pluges fortes, que van deixar molta gent amb el cor en un puny. La intensitat de les precipitacions de dimecres a la vesprada —marcades a través d'una alerta taronja— va fer reviure als territoris afectats per la dana una de les pitjores nits de la seua vida.
El Govern valencià va enviar un missatge d'alerta, denominat ES-Alert i conegut per haver-se llençat el fatídic dia de la barrancada de manera errònia, amb retard i quan molta gent ja havia perdut la vida, com ha considerat la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la riuada. L'alerta de la Generalitat Valenciana va tornar a fer tard: va sonar als telèfons mòbils dels valencians i valencianes a les 22:08 h, quan ja havia caigut la quantitat més gran d'aigua.
Arran d'aquesta jornada de pluges, va haver-hi gent que va quedar-se encallada amb el cotxe en túnels subterranis inundats, com ara a Torrent (Horta Sud). A Catalunya, l'ES-Alert va sonar a les 21.30 h en un parell de comarques i passades les 23 h va ampliar-se el focus d'afectació. En el cas del Principat, les precipitacions van deixar una víctima mortal: un home va morir arrossegat amb el seu cotxe.
Aquests episodis seran cada vegada més extrems amb el canvi climàtic, especialment als territoris banyats per la Mediterrània. Com fer que els esdeveniments extrems climàtics siguen només això i no es convertisquen en catàstrofes humanes? L'espai cultural la Rambleta de València va acollir divendres una jornada impulsada per Cor de Terra, associació cultural i de divulgació científica, que donava respostes a aquest interrogant. Cor de Terra va organitzar-ho juntament amb les associacions de víctimes de la dana (Associació Víctimes Mortals DANA 29-0, Associació de Víctimes de la DANA 29 d'octubre i Associació Damnificats DANA Horta Sud), col·lectius de societat civil i veus expertes en canvi climàtic.
«No podem continuar cosint el territori a canonades»
El propòsit era reflexionar sobre la reconstrucció i retre homenatge a totes les persones afectades i a les víctimes mortals. I el missatge fou clar: si volem viure i conviure amb dignitat al territori que habitem, hem de «tornar l'espai a la natura i imitar el camí que pren la natura». Així s'expressaren durant la primera taula rodona les expertes Victòria Rosselló, física i cap de meteorologia d'À Punt; Ana Camarasa, catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València (UV) i experta en la conca del Poio, i Fernando Valladares, biòleg, científic del CSIC i divulgador.
En les seues intervencions, les expertes feren una crida a la importància perquè els gestors de les emergències i els polítics a càrrec feren ús de les ferramentes disponibles per poder saber amb antelació què passarà. No debades van destacar la importància d'una gestió que s'anticipe i es prepare amb antelació a una possible emergència, però també, a la necessària adaptació del territori a aquest tipus d'episodis.
«Comptem amb les ferramentes que possibiliten avançar episodis de pluges catastròfiques per a poder advertir a les persones, i el dia 29 d'octubre de 2024 el fenomen es va veure vindre. Si no ho traslladem a la població, però, no serveix de res», va criticar Rosselló. «Ara mateix, dos anys després, continua havent-hi una desconnexió —va advertir— entre el que la ciència diu i permet anticipar amb el que després arriba a la gent».
Camarasa va parlar de la importància d'anticipar-se als efectes d'una emergència meteorològica, i més en un entorn, el valencià, on «l'exposició de la població és molt gran». «Més de 800.000 valencians i valencianes viuen en zones inundables», va contextualitzar. Una ciutadania (que ara és molt més conscient d'on viu) que habita en un sòl altament urbanitzat i, per tant, impermeabilitzat de cara a fortes pluges. La terra asfaltada no pot absorbir l'aigua que ve i vindrà. «Si no fem un ús adequat del territori, cada vegada patirem més inundacions i també més sequeres», va alertar la catedràtica.
«Cal desfer infraestructures»
Valladares va ser crític amb la intervenció humana al territori habitat: «Pretenem imposar a la natura els seus projectes, en lloc de subordinar-nos al territori i adaptar-nos, dividim aigües, entubem rius i tapem amb grans infraestructures». Llavors, com actuar per minimitzar els impactes humans davant els episodis climàtics que cada vegada seran més torrencials? «Hem de diferenciar entre mesures urgents de la quotidianitat, amb les solucions adequades a llarg termini, que passen necessàriament per repensar el territori. Com? Tornar espais a la natura, imitar el seu recorregut. En el cas del barranc de Poio, facilitar la conca al Pla de Quart, tindre espais de laminació controlats que donen més seguretat en aigües cap a baix», va dir Camarasa.
«Hem de tornar els espais a la natura i imitar el que fa. Donar temps i espais perquè un riu continue el seu curs. S'han de restaurar els rius, no podem continuar cosint el territori a canonades i transvasaments», va sentenciar. En aquest sentit, va mencionar l'horta com un mitigador natural de la força de les crescudes de l'aigua. «Hauríem de respectar l'Horta i establir una manera de construir més compatible amb el drenatge de les rambles». Com? Fer que els parcs infantils als pobles tinguen sol de terra i no d'asfalt, i també amb els sòls drenats al llarg de les poblacions.
El científic del CSIC va recordar que els rius han sigut els que han dut la vida, i sempre han tingut un rang d'imprevisibilitat. I, per tant, canalitzar-los i entubar-los és forçar un camí que, en moments d'escalfament global, pot ser mortal, com ja s'ha vist a vegades, com amb la dana. «Hem de desfer infraestructures i, on queden les capçaleres, posar vegetació natural», va plantejar.
La meta és clara: evitar que els fenòmens naturals es convertisquen en catàstrofes. «Apropar les cases al mar va en contra del que és natural. La calor ens està posant en una tessitura complicada. Hem d'abordar aquesta qüestió i fer un canvi de vida radical, desanestesiar-nos com a civilització i mirar una realitat incòmoda perquè no siga dramàtica».
Tots tres apel·laren a la necessitat de respectar el pas de l'aigua cap al mar als pobles i a les ciutats. Donar espai perquè el fenomen puga desenvolupar-se i no ser mortal i traslladar a la població en tot moment la informació de la qual es disposa, a través d'una tecnologia que permeta preveure quan un episodi pot ser extremadament perillós.
Confusió amb l'ús de l'ES-Alert
Rosselló va posar l'accent en la gran confusió que hi ha en l'ús de l'ES-Alert. A vegades es fa servir com a mesura preventiva i altres vegades s'envia a posteriori. «Hauria d'haver-hi un debat sobre l'ús que es vol donar a la ferramenta. Hi ha confusió al respecte i té molt a veure amb la mala gestió de les emergències», va dir la física i cap de meteorologia d'À Punt.