El Consell per la República entra en la fase de maduresa. Després d'anys de provisionalitat orgànica, fa el darrer pas per consolidar-se, escollir el seu primer president electe. Un càrrec que segurament serà per a l'actual president Carles Puigdemont, que aquest dissabte disputarà el lloc amb Joan Ramón Gomà, exsecretari nacional de l'ANC i fundador i primer president de l'Amical Wikimedia.
La votació se celebrarà en un ple de l'Assemblea de Representants que tindrà lloc a Canet de Rosselló (Rosselló). La localitat nord-catalana que està erigint-se en punt de referència de l'organització -ja s'hi han celebrat altres plens- en tant que permet la participació presencial dels membres del Consell que són a l'exili.
Els dos candidats a la presidència han aconseguit recollir el 20% dels suports dels membres de l'Assemblea de Representants necessaris per optar a ser presidenciable. El suport obtingut, però és desigual. Mentre Puigdemont es va recollir un nombre ampli d'avals, segons fonts del Consell, Gomà tot just va assolir poc més dels 25 avals que calien per poder ser a la votació. Un tall que no ha passat l'altre candidat, Sebastià Sardiné, també exsecretari nacional de l'ANC.
L'elecció del nou president del Consell per la República permetrà rellevar l'equip de Govern actual de l'organització, que va ser escollit per impulsar el naixement de l'ens des de l'entorn de Carles Puigdemont a l'exili belga. Una estructura que tenia voluntat de transversalitat, però de la que se n'han desentès formalment tant ERC -que té la seva participació congelada- com la CUP. Els anticapitalistes no hi participen, tot i que sí que ho fa una de les organitzacions estratègiques que li donen suport, Poble Lliure, i que la presidenta de l'Assemblea de Representants, Ona Curto, és regidora del partit a Arenys de Mar (Maresme). S'obre una nova etapa, doncs, sense haver resolt un dels problemes de fons pel que fa a la legitimitat del consell, la manca de suport dels principals partits independentistes.
Amb tot, el nou president tindrà la capacitat d'escollir un nou govern del seu gust fonamentat en la legitimitat democràtica que entenen que dona la votació de l'Assemblea de Representants. Fonts del Consell exposen que, encara que el president tingui llibertat per escollir membres del Govern, és d'esperar que mantingui la voluntat de tenir un equip el més transversal possible pel que fa a la procedència orgànica i ideològica dels seus membres. Recorden, també, que els membres del Govern de l'1-O són membres nats del Govern del Consell i que, per tant, poden demanar ser-hi inclosos en qualsevol moment.
La votació de dissabte és, doncs, el punt final d'un procés de consolidació orgànica que va començar el novembre de 2021 amb l'elecció dels membres de l'Assemblea de Representants i la mesa que la presideix. El 13 de febrer de 2022, l'Assemblea va aprovar el reglament que regulava l'elecció del president del Govern. En aquell ple, també on es va rebutjar àmpliament una moció on es demanava que Carles Puigdemont deixés de ser president de Junts per Catalunya per poder seguir al capdavant del Consell. Fonts del Consell apunten que aquesta era una possibilitat que el mateix Puigdemont s'havia plantejat fermament en alguna ocasió, però que el fet que es presentés la moció va allunyar la possibilitat.
D'altra banda, poc després, el 16 de febrer, el Consell anunciava el desplegament d'una xarxa diplomàtica amb representants exteriors i una campanya per cercar candidats a fer aquesta funció.
Tot plegat, passos que defineixen la forma final del que es volia que fos una institució republicana que pogués actuar com a institucionalitat alternativa en una fase avançada del procés independentista, però que a hores d'ara encara brega per recollir un suport transversal del moviment.