Les responsabilitats derivades de la dana del 29 dʼoctubre de 2024, que va causar més de 230 morts al País Valencià, sʼestan dilucidant en dos àmbits ben diferents. El judicial, amb el jutjat dʼinstrucció número tres de Catarroja com a epicentre, i el polític, amb tres comissions dʼinvestigació obertes al Congrés, el Senat i les Corts valencianes. En el primer cas, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra està pilotant una investigació exhaustiva, centrada a esclarir el paper de la Generalitat Valenciana com a institució encarregada de donar resposta a lʼemergència sense deixar de banda lʼempatia envers els familiars de les víctimes.
La jutgessa acaba de comunicar una altra pròrroga de les actuacions, de manera que no preveu enllestir-les fins lʼabril de 2027. Caldrà veure si en aquell moment, a la vora de la cita amb les urnes, posa fi a la seua instrucció o demana una pròrroga addicional. Cal tenir en compte que la condició dʼaforat de Carlos Mazón sʼextingirà amb la convocatòria electoral i lʼelecció dʼunes noves Corts. Després dʼhaver sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia (TSJCV), sense èxit, la imputació de lʼexpresident valencià, la magistrada va tractar de fer-lo comparèixer en el seu jutjat dʼinstrucció sota la condició de testimoni, però la defensa de Mazón va al·legar que no pot declarar com a simple testimoni qui ella pretén investigar.
Als tribunals, per tant, la imputada estrella continua sent Salomé Pradas, qui era consellera de Justícia i Interior el dia dels fets. Pradas, advocada de professió, ara imparteix classes a la facultat de Dret de la Universitat Jaume I de Castelló davant lʼestupefacció dels seus alumnes i la indignació de lʼAssociació de Víctimes Mortals de la Dana, que ha enviat un escrit de queixa al rector de la UJI, Jesús Lancis, instant-lo a apartar-la com a professora substituta. No obstant això, el rector ha comunicat que Pradas ha guanyat la plaça després dʼhaver superat un concurs públic en què tots els aspirants competien en igualtat de condicions.
Si el pròxim 28 de setembre té activitat acadèmica programada, caldrà buscar un substitut a la professora substituta, atès que Pradas ha de declarar, per segona vegada, en la comissió dʼivestigació sobre la gestió de la crisis derivada de la dana que tingué lloc el 29 dʼoctubre de 2024, així com per a lʼestudi i proposta de mesures de millora destinades a pal·liar els efectes dʼaquests fenòmens adversos en el futur. Aquest és el nom gairebé infinit de la comissió constituïda formalment el 21 de maig de 2025 i va començar a rebre els seus compareixents el setembre dʼara fa un any. La gran majoria dels parlamentaris de PSOE, PP i Vox que hi estan adscrits pertanyen a les circumscripcions valencianes. En qualsevol cas, el paper dʼEsquerra, EH Bildu, Junts i el PNB també està sent actiu, amb una menció especial a Mikel Otero, el diputat de lʼesquerra abertzale que durant una dècada va ser bomber a la ciutat de Vitòria. Els seus coneixements en la matèria han proporcionat alguns dels moments més interessants dʼuna comissió que té lʼobjectiu dʼevitar la repetició dʼuna catàstrofe similar.
El Congrés entra en El Ventorro
Les comissions d’investigació obertes al Congrés, el Senat i les Corts valencianes han vingut determinades per la majoria parlamentària de cada hemicicle. El PP controla amb una comodíssima majoria absoluta el Senat i obté el suport de Vox en les votacions claus de les Corts, mentre que en el Congrés són les formacions progressistes, amb l’ajuda dels grups catalans i bascos, els que marquen la pauta. Ateses les circumstàncies, cadascuna de les tres comissions ja tenien marcats els seus objectius primordials: la del Congrés ha centrat totes les mirades en l’actuació de la Generalitat Valenciana i molt especialment la de Mazón, fins al punt de citar la periodista Maribel Vilaplana; la del Senat ha adoptat un paper més tècnic sense deixar de citar, en qualsevol cas, la delegada del Govern espanyol, Pilar Bernabé, i la de les Corts valencianes, per últim, ha destacat per la rapidesa i el tarannà d’alguns dels compareixents, ja que hi han desfilat individus de tall conspiranoic, policies adscrits a sindicats ultres i alguns consellers del Govern valencià. En canvi, no s’ha reclamat la presència de Salomé Pradas, qui era la màxima responsable de l’emergència com a titular de la Conselleria de Justícia i Interior, ni la d’Emilio Argüeso, qui era el seu número dos al departament.
La comissió de les Corts, presidida per Miriam Turiel, diputada de Vox, va demanar la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, qui va declinar l’oferiment argumentant que només ha de retre comptes davant el Congrés i el Senat, no en els parlaments autonòmics. En la comissió del Congrés, la negativa del PSOE a sol·licitar la seua presència va topar amb l’opinió de Compromís i més grups progressistes, convençuts que sí que hi havia de passar. Finalment, els uns i els altres van acordar que Sánchez visitaria la comissió per a parlar de la reconstrucció duta a terme pel seu Govern però que no ho faria fins a la part final del calendari de compareixences.
Així doncs, Mazón tornarà a visitar el Congrés (dilluns 28 ho faran també, per segona vegada, l’exonsellera Pradas i el president de la Diputació de València, el també popular Vicente Mompó) sense que ho haja fet encara Sánchez. La segona citació de l’expresident valencià es deu a les contradiccions que els diputats de la comissió han trobat entre les declaracions recollides per Mazón en el diari de sessions i les que posteriorment han formulat uns altres compareixents. Sabia Mazón que hi havia morts, a primera hora de la nit? Tot i que en seu parlamentària va negar que en tinguera notícia, la conversa telefònica i els missatges de mòbil que va intercanviar aquella jornada tràgica amb el líder del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, indicarien que sí.
Aquesta serà, sens dubte, una de les qüestions que els diputats li plantejaran de nou a Mazón. També haurà d’explicar per què no ha volgut facilitar els missatges que va mantenir en aquelles hores amb qui era el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, que ha efectuat reiterades visites a la comissió i al jutjat d’instrucció número tres de Catarroja, fins al punt de mantenir un acarament amb l’exconsellera Pradas.
La comissió del Congrés, presidida per la socialista Carmen Martínez, està destacant per la duresa amb què els grups de l’esquerra s’estan adreçant als compareixents que ocupaven (o encara ocupen) responsabilitats de pes a la Generalitat Valenciana. Els moments de més tensió, però, van coincidir amb la presència de Maribel Vilaplana. Una protagonista involuntària que, vestida de negre, no va poder contenir les llàgrimes davant ses senyories. El portaveu de Sumar, el valencià Alberto Ibáñez, fins i tot va excusar-se pel to que havien emprat contra ella.
El Senat, objectiu Polo
En el cas del Senat, el pla de treball, controlat per la majoria absoluta del PP, ha deixat de banda els polítics valencians i s’ha centrat a depurar les possibles responsabilitats de les agències estatals i dels polítics del Govern espanyol. Tant la delegada del Govern espanyol com la vicepresidenta de Transició Ecològica, Sara Aagesen, han hagut d’acudir-hi. També ho ha fet la directora general de Protecció Civil, Virginia Barcones.
Però, de lluny, la compareixença més esperada era la del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, una persona sobre la qual s’havien centrat molts dels atacs del PP. El seu silenci monacal durant els mesos posteriors a la dana va quedar trencar amb el seu pas per la Cambra Alta. Polo va enumerar totes les dades hidrològiques que obraven en poder de l’organisme que dirigia i com van comunicar-les a les autoritats valencianes que lideraven la resposta institucional a l’emergència.
Tres mesos després del seu pas per la comissió del Senat, Polo va ser citat també a la que es desenvolupa en el Congrés. No va aportar moltes més novetats. Ja sense la novetat que representava sentir la seua veu, amagada després de tants mesos de silenci enigmàtic. Perquè Polo ha esdevingut, de fet, la víctima propiciatòria del PP. Els populars han al·legat que el presumpte buit informatiu de dues hores i mitja per part de la CHX, tot just en el moment més crític de la crisi, va desencadenar el desbordament sobtat del barranc de Poio davant la incredulitat dels seus veïns.
La resta de testimonis han tingut un perfil més aviat tècnic: enginyers, catedràtics de dret civil, arquitectes... Tots els quals van posar l’èmfasi en les característiques especialment adverses de la façana mediterrània davant els episodis de pluja intensa. La necessitat de dur a terme determinades infraestructures i de coordinar correctament les administracions en casos d’emergència extrema com la dana de 2024 (per exemple, a l’hora d’enviar a la població el missatge ES-Alert) han estat les principals conclusions de les compareixences que ha acollit el Senat.
La de les Corts, al Constitucional
De les tres comissions obertes per la dana, però, la més polèmica ha estat la de les Corts. I ni precisament per la talla dels seus compareixents, sinó per tot el contrari. Mazón va fer acte de presència l’11 de novembre, pocs dies després de la seua dimissió, amb un format que evitava el cos a cos amb els grups i del qual va eixir indemne. Com ha quedat dit, Pedro Sánchez fou citat i va declinar participar-hi, i Salomé Pradas, malgrat el seu elevadíssim grau d’implicació en la matèria, no fou considerada un testimoni necessari per PP i Vox, que controlen la comissió.
Per contra, a més d’alguns experts que també han passat pel Senat, la nòmina de compareixents a la Cambra valenciana ha inclòs l’advocat conspiranocionista Rubén Gisbert, famós per haver-se tacat deliberadament de fang poc abans d’una connexió televisiva en el programa que Iker Jiménez emet en prime time. Aarón Rivero, representant del sindicat policial ultra Jupol, també ha deixat el seu testimoni al diari de sessions valencià, així com María Concepción Cuevas Montoto, de l’associació Liberum, que es va donar a conèixer durant la pandèmia per la seua condició de col·lectiu antivacunes. En canvi, els col·lectius de víctimes, que al Congrés van comparèixer abans que ningú, a les Corts no van trobar cabuda fins prou més tard i després que PSPV i Compromís hi insistiren reiteradament.
Els treballs de la comissió de les Corts han sigut els més decebedors. Els grups progressistes ja ho sospitaven quan els populars van decidir delegar la presidència en una persona de Vox. De fet, el PSPV acaba de reclamar al Tribunal Constitucional que reòbriga la comissió perquè, segons aquesta formació, van vulnerar-se els drets fonamentals dels seus diputats. Cap dels consellers que formaven part del Consell de Carlos Mazón no va ser citat a declarar, malgrat tractar-se del Parlament autòcton i de gestionar àrees tan sensibles el dia de la dana com els serveis socials, els centres escolars o l’embassament de Buseo. Els socialistes consideren que el dictamen final de la comissió, aprovat en exclusiva pel PP i Vox, no serveix per esclarir el comportament negligent que, al seu entendre, va tenir l’Administració valenciana.
Els socialistes, com Compromís, han establert paral·lelismes entre la comissió de la dana i la que va tancar-se en fals, en ple estiu i de manera exprés, després de l’accident de metro de València del 3 de juliol de 2006, en què van perdre la vida 43 persones i en què 47 més van resultar-ne ferides. En aquella ocasió, la majoria absolutíssima dels conservadors va circumscriure les compareixences a uns pocs noms que, a més, van ser convenientment assessorats abans de prestar la seua declaració.
La de 20 anys després no ha sigut una comissió tan exprés ni tan obscena, però de les tres que s’han constituït amb motiu de la terrible dana, ha sigut, de llarg, la menys útil. O la més útil, si tenim en compte el punt de vista de Vox. A ulls de la ultradreta, que hi hagen parlat Jupol, Liberum o Gisbert significa un gran èxit.