La geografia política valenciana està caracteritzada per una franja virtual que separa electoralment les contrades meridionals de la resta del territori. De l'anomenada línia Biar-Busot cap avall, les institucions municipals perden el seu accent progressista i s'inclinen cap a melodies ideològiques conservadores. És cert que Elx (Baix Vinalopó), Elda (Vinalopó Mitjà) o Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) estan governades pel PSPV, però Benidorm (Marina Baixa), Oriola, Torrevella (Baix Segura) o Alacant són ciutats controlades pel PP. La diputació d'Alacant, de fet, està presidida pel neozaplanista Carlos Mazón, màxim dirigent valencià de la formació de la gavina.
Alacant, principal consistori en mans de la dreta espanyola al territori nostrat, s'ha convertit en el camp de proves del conservadorisme per acollir un equip municipal integrat per PP i Ciutadans. Encapçalat pel popular Luis Barcala, el govern local necessita el concurs d'altra força política per tirar endavant les seues polítiques, la qual cosa ha erigit als dos regidors de la ultradreta Vox en socis predilectes. La formació de la gavina i els taronja, no debades, ha tret els pressupostos municipals del 2020 i del 2021 amb el suport del partit d'extrema dreta.
L'aliança del PP i Ciutadans amb el partit reaccionari espanyol s'ha consagrat, de nou, en els comptes d'enguany. L'equip de govern liderat per Barcala aprovarà aquest dimecres els seus pressupostos amb Vox, ja que han acceptat 19 de les 21 esmenes plantejades per la força xenòfoba. El peatge d'obtenir els vots dels dos regidors de l'extrema dreta per a la coalició compartida entre PP i Ciutadans ha estat una retallada de 10.000 euros en el pla d'igualtat, una tisorada de 25.000 euros en el suport al moviment que lluita pels drets LGTBI o una destralada de 90.000 euros per a la integració i l'atenció de les persones migrades, els quals seran reorientats per a catàstrofes que passen al conjunt de l'Estat espanyol.
Les esmenes acceptades de la ultradreta també implicaran reduir 30.000 euros a la partida corresponent a les activitats de promoció cultural de la celebració de la diada nacional valenciana del 9 d'Octubre per agregar-los a la consignació pressupostària que ha de sufragar el cost de celebrar la reconquesta d'Alacant. Les iniciatives de Vox suposen, al seu torn, detraure inversions de l'àrea de Cultura i afegir 35.000 euros a una campanya contra l'anomenada «violència intrafamiliar», un concepte emprat per l'extrema dreta en la seua visió negacionista enfront de la violència masclista. Ciutadans i el PP, tanmateix, sí que han rebutjat els plantejaments dels ultraconservadors per llevar els 45.000 euros en subvencions als grups municipals i la implementació d'un tractament perquè a les voreres siguen menys lliscants.
«L'ordenança de la vergonya»
Paral·lelament al pacte pressupostari, la bancada conservadora i reaccionària de l'Ajuntament d'Alacant s'ha aliat per aprovar una polèmica ordenança de convivència. Hereva de l'aprovada per l'exalcaldessa del PP i figura de la dissolta causa Brugal, Sonia Castedo, la normativa castiga amb multes de fins a 3.000 euros a les persones que viuen en el carrer per ser víctimes de l'exclusió social i no comptar amb llar, així a les dones explotades sexualment a l'espai públic, les quals sovint tenen la doble victimització per ser també persones transgènere.
L'impuls d'aquesta ordenança, qualificada de «vergonya» per part de l'oposició progressista conformada pel PSPV, Compromís i Unides Podem, ha estat una mostra de les complicitats entre el govern municipal de Barcala i la ultradreta Vox. De fet, el bipartit local del PP i Ciutadans havia guardat en un calaix aquesta reglamentació mentre la formació reaccionària insistia de manera recurrent en desenvolupar-la i aprovar-la al consistori. En 2021, els socialistes van aconseguir aturar-a la temporalment després d'un pacte pressupostari amb Ciutadans.
«Càritas ha estat preocupada per la repercussió que puguen tenir alguns dels articles [de l'ordenança] en les persones sense llar i en les dones víctimes d'explotació sexual, considerant alguns punts del seu articulat llunyans, fins i tot contraris, a les polítiques socials posades en marxa per les administracions», va indicar l'organització assistencial vinculada a l'Església catòlica sobre l'ordenança de Barcala. I lamentava: «Alguns punts del text proposat per l'ajuntament se centren en la imposició de sancions com a solució a la realitat de persones sense llar i les dones que exerceixen la prostitució que en la recerca de solucions a les situacions d'aquestes persones». «Càritas considera fonamental la prevenció i la no promoció de la criminalització de la pobresa en l'espai públic. L'espai públic ha de ser un lloc de totes les persones, fins i tot d'aquelles a les quals es tracta d'invisibilitzar o expulsar per la seua realitat de pobresa, exclusió o desigualtat», reblaven.
A les crítiques del col·lectiu eclesiàstic referent en la lluita contra la vulnerabilitat social, s'han sumat les pronunciades per la CNT, CCOO, UGT, Solidaritat Internacional del País Valencià o Metges del Món de la Comunitat Valenciana. Aquesta darrera organització de caràcter sanitari, segons l'informe municipal, va argumentar que «l'ajuntament no és competent per a regular l'explotació sexual i amb l'ordenança configura preceptes les mesures punitives dels quals desplacen aquesta explotació sexual, un fet que augmenta la vulnerabilitat de les persones abocades a aquesta situació posant en greu risc la seua salut física, emocional i social». «La sanció només serviria per a augmentar la precarietat socioeconòmica en la qual se solen trobar. El problema és complex i no pot ser abordat solament amb una ordenança i menys per la via de la sanció», raonava, per demanar que «les sancions no siguen aplicables a les persones que ofereixen aquests serveis sexuals».
La Plataforma Feminista d'Alacant adduïa en les seues esmenes, d'acord amb el document municipal que aixopluga les esmenes a l'ordenança, «dos errors de fonament», com ara que «el sistema prohibicionista és propi del segle XIX i altres períodes històrics que no es corresponen amb les formes actuals de combatre l'explotació sexual». «L'altre és la incoherència del règim de sancions amb el nivell d'ingressos de les víctimes de prostitució», s'indica, ja que, tal com retrau aquesta plataforma, «no es fa cap referència als anuncis, cartelleria i altres mitjans publicitaris que expandeixen la prostitució, així com a locals i portals d'internet destinats a ella». Diverses entitats socials, junt amb les formacions d'esquerres d'Alacant, van manifestar-se aquest dilluns contra la normativa a la plaça de la Muntanyeta.
La protesta ha estat ignorada per l'equip municipal i per l'extrema dreta Vox que han aprovat aquest dimarts al ple municipal de l'Ajuntament d'Alacant la polèmica reglamentació amb el vot contrari de les opcions progressistes. «Es tracta d'una ordenança útil, solidària, justa i molt necessària. Ha estat molt reclamada pels veïns per evitar les actuacions de les màfies a Alacant i per evitar el vandalisme de l'espai públic», ha defensat José Ramon González, regidor de Seguretat, Tràfic, Recursos Humans i Infraestructures pel PP, qui ha acusat «d'hipòcrita» a l'esquerra «per criticar una ordenança similar a l'existent a la València de Joan Ribó», així com ha activat la màquina del fang per fer referència al cas dels abusos sexuals de l'exmarit de la vicepresidenta valenciana Mónica Oltra i assenyalar la conselleria per l'incendi fortuït d'una residència de Moncofa (Horta).
Unes afirmacions que ha compartit fil per randa i amb un llenguatge vehement Mario Ortolà, portaveu de l'extrema dreta de Vox al consistori alacantí: «Estan negant als alacantins la mateixa ordenança contra la prostitució que té València». «Quan les coses les aprova l'esquerra a València són molt xulis, però quan ho fem els altres som enemics de la democràcia. No sols fan vergonya sinó que el seu cinisme no coneix límits», ha reblat, per negar que la nova ordenança «multe a les prostitutes». «Si la normativa és igual a l'existent a València, els oferisc seure a parlar a partir d'aquesta normativa», ha replicat Natxo Bellido, veu de Compromís a l'Ajuntament d'Alacant, que arran de la negativa a negociar de la bancada conservadora i reaccionària ha intentat evidenciar les diferències entre ambdues reglamentacions.
«Amb l'aprovació d'aquesta ordenança, el PP i Ciutadans s'allunyen del diàleg, com ha denunciat, fins i tot, Càritas, dels acords, d'Europa i els fons europeus, del repte de fer de la nostra societat, de la nostra ciutat, un espai de convivència més just, més equitatiu, més igualitari i més decent», ha expressat, per assegurar que Alacant «torna al passat de Castedo, a ser una ciutat més inhumana, més bàrbara, més trista, més cruel i covarda». «Aquesta ordenança està emmarcada dintre d'una deriva antisocial i misògina», ha complementat Xavier López, regidor d'Unides Podem, qui ha censurat Barcala per convertir un Alacant «obert, tolerant, plural i respectuós, així com referent en el turisme», en un «despropòsit de dimensió nacional». «És una norma classista», ha criticat, per ressaltar: «Converteixen Alacant en una ciutat més injusta i més insolidària per a les dones, les persones migrades i el col·lectiu LGTBI».
Mari Carmen Sánchez, vicealcaldessa i veu de Ciutadans a la corporació municipal alacantina, ha respost a les crítiques d'Unides Podem i Compromís: «S'està fent molta demagògia amb l'ordenança de convivència cívica, quan aquesta norma tracta de donar un marc jurídic a la policia perquè puga actuar contra les actituds incíviques». «Aquesta ordenança no va contra les persones, va contra les màfies que s'aprofiten d'elles. A les víctimes, se'ls oferirà alternatives per més que l'oposició s'obstine a dir que sancionarem a totes les prostitutes i a les persones sense llar d'Alacant a la primera oportunitat», ha sostingut.
«A vostès els dona igual els més vulnerables, els utilitzen com a moneda de canvi per aprovar uns pressupostos amb retallades estratègiques. Aquest text no serveix per a lluitar contra les màfies», ha contestat la regidora del PSPV Llanos Cano, qui ha recriminat a Barcala i a l'equip municipal que Alacant s'erigisca en «vergonya nacional» arran de l'aprovació d'aquesta normativa. «Hem deixat de ser considerats com la millor terreta del món», ha completat mentre ha advertit de «la criminalització de la pobresa» que implica la nova ordenança cívica alacantina. Una reglamentació que mostra les cessions del govern municipal del PP i Ciutadans per comptar amb el suport als plenaris de la ultradreta Vox.