-Creu que la gent és conscient de l'existència del tràfic de persones?
Si parlem de tràfic amb finalitat d'explotació sexual, jo crec que l'explotació sexual és un món paral·lel. La gent tendim a no voler veure allò que ens resulta desagradable. La gent, quan passa pel Caminàs (zona habitual de consum de prostitució), no vol mirar a banda i banda, no vol preguntar-se perquè les xiques estan i en quines condicions. Jo crec que cal mirar i ser conscients de la situació de vulnerabilitat social que viuen aquestes dones. Potser si ens ho preguntàrem, en prendríem consciència i la situació d'aquestes dones milloraria. Ha de quedar clar que si existeix l'explotació sexual és perquè hi ha homes que la consumeixen. I si hi ha demanda, hi ha oferta i, per tant, la maquinària de la tràfic amb finalitat d'explotació sexual continua rodant.
Per això hi ha molta feina a fer a escala educativa. Ens pensem que per veure un cas de tràfic has de marxar a un altre país, però en tenim als nostres carrers, al nostre costat. Hem tingut xiquetes en el Caminàs que han estat segrestades en el seu país i les han portat ací per a explotar-les sexualment. Això passa a Castelló i a qualsevol ciutat. El perfil de víctima sol ser d'un perfil cultural mitjà baix, això no obstant també hem tingut altres víctimes de perfils culturals alts que les han captat en la universitat que estaven estudiant periodisme o dret i han vingut ací convençudes que venien a aprendre castellà. Jo sempre dic que la tracta no entén de nacionalitat, de nivell cultural, de nivell econòmic...
Amb quines dificultats es troba la justícia i les forces i cossos de seguretat de l'Estat per perseguir el tràfic?
A mi pel que fa a la investigació del delicte, el que em preocupa és la víctima. No s'ha de perdre de vista que la prioritat és protegir-la. Perquè el que jo necessito és que aquesta denunciï els fets, perquè si ella no denuncia, no sé què ha passat i no puc investigar el delicte. El problema és que hem de respectar el temps de la víctima, perquè la víctima no sempre es troba capacitada per declarar. Alhora he de respectar el temps de la justícia.
Nosaltres sempre intentem abordar els casos de la forma més rítmica possible. Però a voltes és complicat. Jo tinc víctimes que de seguida s'han reconegut com a tals, però també n'he tingut que no sabien ni per on començar i que no estaven en condicions de declarar. En aquest cas jo em trobe nugada de peus i mans. Per tot això jo soc partidària que la víctima només declari una volta i, així, preconstituir la prova. Aquesta és, de fet, la tendència de les últimes reformes legislatives. Tanmateix hi ha voltes que és impossible, i aleshores s'inicia el que s'anomena un procés de revictimització, que acaba perjudicant tot el procés i el que és més important, perjudicant la víctima i la seua recuperació. Cal evitar això en la mesura del possible perquè, al marge de la duresa del procediment penal, del que es tracta és de recuperar persones.
Hi ha molts casos de dones que no es reconeixen com a víctimes?
Cap víctima de tràfic vindrà a la comissària o a la fiscalia a denunciar el delicte. Elles ni tan sols saben que això existeix. El més comú és que vinga una dona i et diga que ha sigut víctima d'una agressió sexual o una situació d'explotació sexual. I aleshores, a partir de la violència sexual o de la situació d'explotació, és quan esbrinem que en realitat el que hi ha és un cas de tràfic, perquè en realitat qui ella considera la seua parella és un proxeneta i ha arribat a Castelló enganyada o amenaçada. Considero que en aquest punt és molt important el treball dels mitjans de comunicació. És molt importat arribar a les víctimes, que siguen capaços de reconèixer la seua situació com tracta. I el mateix serveix per al conjunt de la societat. És fonamental que la gent sàpiga reconèixer el delicte de tràfic en totes les seues formes.
La fiscalia actua només quan hi ha una denúncia o 'motu proprio'?
Hi ha de tot. És molt complicat que una dona víctima de tràfic vinga a denunciar perquè ella està en un país que no és el seu i on hi ha una legislació i una cultura que li són absolutament alienes. Per a mi aquest és el gran cavall de batalla. Crec que els ajuntaments, els serveis socials, la societat, i els mitjans de comunicació poden jugar un gran paper. He detectat delictes de tràfic de totes les formes possibles. Per exemple, telefonades des del servei d'Urgències perquè hi ha una dona que ha rebut una pallissa. O per exemple, avís de serveis socials d'una xiqueta que ha deixat de vindre a l'institut. Afortunadament, cada volta ens trobem més denúncies procedents de la societat civil. Fa 17 anys era impensable rebre notícies del delicte de tràfic per aquests canals i cada vegada és més comú. Això significa que el delicte de tràfic és més conegut per a la societat.
També hi ha telèfons habilitats, de la policia nacional i de la guàrdia civil, a través del qual també ens arriben denuncies. Qualsevol pot telefonar anònimament. I el que ens arriben prou sovint són denúncies de veïns. En general els canals d'alerta i la coordinació funcionen com més va millor.
També hi ha les inspeccions als clubs.
Aquestes inspeccions les ha de fer la guàrdia civil o la policia, amb la inspecció de treball i jo, quan puc, els acompanyo. En principi es fan per una qüestió laboral, però també per prevenir el delicte de tràfic. Quan parles amb elles el primer que et diuen és que elles estan allí perquè volen, que ningú no les ha coaccionades, etcètera. Cap no et dirà que és víctima de tràfic. Perquè en aquell moment la dona té al davant al proxeneta, que la vigila i que probablement l'amenaça. Sobretot aquestes inspeccions serveixen perquè elles no se senten a soles. Perquè el pitjor de la tràfic és l'aïllament social, la invisibilitat.
Amb la covid, han continuat fent aquestes inspeccions?
No, fa dos anys que no en podem fer i això em preocupa moltíssim. Les xiques estan més invisibilitzades que mai. Estic segura que se'ns estan escapant situacions d'explotació sexual o de condicions laborals extremes. L'explotació sexual picona la dignitat de les persones. Hi ha privació de la llibertat, agressions sexuals, drets laborals, explotació sexual... Em temo que hi ha moltes xiques que es troben en una situació de desempara total.
Quins canvis legislatius caldria posar en marxa per millorar la persecució del delicte de tràfic?
A hores d'ara, des del punt de vista legislatiu, el delicte de tràfic està recollit al codi penal, però hauríem de fer un pas endavant. Perquè en l'article 177 bis se sanciona la tracta per a explotació sexual, esclavitud i transplantament d'òrgans, per a cometre conductes delictives, i matrimonis forçosos. Cal tipificar l'esclavitud, la servitud, l'explotació sexual…, en definitiva sancionar com a delicte totes les finalitats del delicte de tràfic. I cal ser contundent amb el delicte d'explotació sexual amb una sèrie de paràmetres que permitisquen condemnar al proxeneta. Si es regulara l'explotació sexual de forma independent i el proxenetisme, s'obriria la porta a altres investigacions. A hores d'ara estic nugada de peus i mans.
Quines són les situacions més extremes que ha trobat al llarg de la seua carrera com a fiscal en relació amb el tràfic amb finalitat d'explotació sexual?
Jo em recordo de totes les víctimes. Totes són dones que ens donen una lliçó de vida i supervivència. Aguantar el que elles han aguantat... Crec que les que més m'han impactat són les menors d'edat. També la tracta nigeriana, que està molt present a Castelló, és molt particular. Una cosa que impressiona molt és l'impacte emocional i mental que té el vudú sobre aquestes dones. Elles van i tornen al lloc on es prostitueixen i no diuen ni mu, ho tenen assumit com una obligació autoimposada.
I com funciona això?
Quan estan a Nigèria els fan vudú i suposadament els tractants tenen el ninot de vudú. A cada xica li'n correspon un. Els diuen que si van a la policia el vudú les matarà i també les amenacen amb represàlies a les seues famílies al país d'origen. Moltes voltes quan les rescatem dels pisos, el primer que pregunten les víctimes és on estan els ninots. I si no els els dones, els entra una ansietat terrible. Cal entendre la complexitat de tot aquest mecanisme d'abducció de la voluntat pròpia.
En el cas de Castelló, funcionen com un negoci familiar. Lloguen uns pocs pisos i tenen a Nigèria algú que s'encarrega de captar les víctimes i després les porten a Castelló per explotar-les sexualment.
Una part molt important de les dones que són víctimes de tràfic ho fan en situacions clares de vulnerabilitat econòmica i social. Existeixen els programes de reinserció i acompanyament necessaris per garantir una vida digna a aquestes dones?
Encara resta molt per fer, si volem acabar amb l'explotació sexual. Nosaltres quan detectem un cas de víctima la derivem als recursos de què disposem, els quals tenen personal especialitzat: treballadores socials, persones que els assesoren laboralment, serveis lingüístics... Se'ls tracta de donar un servei integral, de recuperar-les com persones.
Però si ara com ara acabàrem amb l'explotació sexual, no hi hauria recursos suficients, per assistir a totes les víctimes. És imprescindible crear més recursos per assistir a les víctimes, per a recuperar-les i donar expectatives reals de futur. Hi ha recursos, però són molt pocs.
La Conselleria d'Igualtat ha posat en marxa el projecte Alba, per atendre dones en situació de prostitució. Què n'opina?
Em sembla un pas molt important. El que jo demane és que cal anar als clubs i, en el cas de Castelló, cal anar al Caminàs. Cal que estiguem allí, perquè les xiques han de veure que algú es preocupa per elles. Establir una relació de confiança és bàsic per poder percebre una eixida. Perquè si els generem confiança, s'ho parlaran entre elles i això ens ajudarà.
Fa un temps van tindre un cas d'una menor que una altra companya es va trobar en un camp de tarongers, plorant i demanant que ella no volia dedicar-se a la prostitució. I va ser gràcies a aquesta companya que vam poder esbrinar que es tractava d'un cas de tràfic.
Per això és tan important generar confiança i que s'establisquen contactes amb gent que parla el seu mateix llenguatge. El que no podem fer és anar a aquestes xiques i exigir-les que denuncien. Les coses no funcionen així. Les coses funcionen a poc a poc. Crec que si el projecte Alba es renova al llarg del temps, tindrem resultats.
Algunes veus asseguren que la Llei d'Estrangeria aboca moltes dones a la prostitució com a mitjà de vida i subsistència. Com a fiscal que també ho és d'estrangeria, què n'opina?
Crec que tirar-li la culpa a la Llei d'Estrangeria no és just. Cal diferenciar entre el que és explotació sexual del que és prostitució. Si una dona per la seua situació es veu obligada a exercir la prostitució, jo, com a fiscal, no puc fer res. Tirar-li la culpa a la Llei d'Estrangeria és el més fàcil, però perquè una dona acabe exercint la prostitució per compte propi, hi ha altres vectors de desigualtat que són igualment determinants.
Hem parlat de proxenetes i de prostitutes. Així i tot al principi de l'entrevista vostè ha dit que si no hi haguera demanda, no existiria el tràfic amb finalitats d'explotació sexual. Des de la seua experiència, com caldria actuar, jurídicament i socialment, cap a les persones que consumeixen prostitució amb persones que són víctimes de tràfic.
Un dels grans problemes és que el consumidor de sexe no es fa preguntes. Va, consumeix i no es planteja res més. A més, el consumidor cada volta és més jove. Les noves tecnologies a més permeten un consum de sexe més ràpid i més accessible. El còctel és mortal. Per un costat crec que és fonamental visibilitzar el delicte. És necessari que la societat sàpiga el que hi ha darrere, que conega la trama humana que hi ha darrere del delicte de tràfic amb finalitat d'explotació sexual. És complicat, però necessitem que el consumidor es faja preguntes. Perquè al capdavall el que fa el consumidor és posar en marxa el mercat: el consumidor demana i el negoci de la trànsit posa a disposició.
D'una altra banda, com ja he comentat, s'han de tipificar com delicte les diverses formes de proxenetisme, per disposar de les armes necessàries, així com les diverses finalitats de delicte de tràfic. En el nostre ordenament jurídic no és delicte l'esclavitud en cap de les seues formes, ni tampoc la servitud. Això obriria noves vies d'investigació que ens permetrien debilitar l'activitat delictiva. El delicte de tràfic és un fenomen global, que evoluciona de forma constant. Hem de ser capaços d'evolucionar alhora i donar una resposta multidisciplinar, des de tots els àmbits.
A banda del tràfic d'explotació sexual, ha vist altres tipus de casos de tràfic?
La tracta amb finalitat d'explotació sexual és la majoritària. Al voltant d'un 90% de tota la tracta té finalitats d'explotació sexual. Però també hi ha altres tipologies, clar. Per exemple, a Castelló vam traure a la llum un cas de tràfic d'explotació laboral vinculada a la recollida de cítrics. Calculem que un millar de persones en van ser víctimes, tot i que només vam poder identificar a 54. En aquest cas, des de Castelló, vam coordinar una acció que va permetre encausar tant als explotadors que hi havia ací com els que hi havia a Romania. La col·laboració internacional, en aquest sentit, ha millorat molt.