Lluites morades

Manual per aturar la violència masclista

La vice-presidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha presentat aquest dilluns el pacte contra la violència masclista, una iniciativa pionera a l'Estat. Amb el suport de totes les forces polítiques, sindicals, empresarials i de gran part de la societat civil, aquest acord recull un conjunt de 293 mesures per combatre la xacra de la violència masclista. Trencar els murs que invisibilitzen aquests assassinats i feminitzar la societat són alguns dels eixos d'aquest document històric.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

4.067. No és qualsevol número, ni cap guarisme que convide a l'optimisme. És la vergonyosa xifra de les dones maltractades al País Valencià apuntades al Registre Central del Ministeri de Justícia en juny de 2017. Són les dones que han vist com els marits les colpejaven, les insultaven, les menyspreaven, les humiliaven per la seua mateixa condició de dones. Per homes que mostren la cara més violenta, més extrema i més repugnant del masclisme. Una xacra que el Govern valencià va decidir-se a erradicar, tal com va fixar-se a l'Acord del Botànic.

Amb la legislatura superant l'equador, la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que encapçala Mónica Oltra, ha aconseguit una fita històrica. Totes les forces polítiques, empresarials, sindicals i de part de la societat civil han firmat un pacte que recull 293 mesures per plantar cara al masclisme, per esborrar no només la seua cara més sagnant, sinó també per tallar de socar-arrel tots aquells xicotets comportaments que atempten contra la dignitat de les dones.

L'acord, de fet, és un autèntic manual per posar fi a una xacra universal. I no solament perquè amplia drets a les víctimes i els atorga l'estatus que haurien de tenir. També perquè combat des de la infància i l'adolescència els rols que són el germen de la violència posterior. Un acord, amb tot, avaluable, ja que bona part dels objectius fixats poden ser analitzats en xifres.

-Una societat lliure de masclisme. La primera missió d'aquest acord contra la violència de gènere és evitar els comportaments discriminatoris de gènere. Amb la mirada posada en la sensibilització de la ciutadania, es proposa la redacció d'un decàleg de bones pràctiques a les festes populars per combatre els casos de violència sexual. La realització de campanyes de prevenció contra l'assetjament contra les dones al carrer i en espais públics és altre punt clau per garantir la seguretat. De fet, i per aconseguir aquest objectiu, es pretén impartir una formació en matèria de gènere i especialitzada en violència masclista als membres de la policia local i als de la Unitat Adscrita de la Policia Autonòmica. La resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat també rebran aquest tipus de formació.

El propòsit de la seguretat de les dones, però, s'amplia fins als centres de treball. Entre les mesures recollides, es troba la redacció de protocols contra l'assetjament sexual o per raons de sexe, així com la difusió d'aquests als centres de treball. Ara bé, la proposta més dura contra aquestes situacions és «incloure en la negociació col·lectiva un protocol i un pla de formació específica de detecció, actuació i prevenció davant l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe en les empreses».

La vice-presidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusibes, Mónica Oltra, aquest dilluns a la presentació d'aquest Pacte Valencià contra la violència masclista. 

Tanmateix, totes les mesures apuntades es queden coixes sense una ampliació dels drets i reconeixements de les víctimes de maltractament. Per això, s'equipara la seua consideració a les víctimes del terrorisme. Un fet que augmenta de 6.000 a 75.000 euros les indemnitzacions. A banda, però, el document contempla una sèrie de mesures socials per ajudar-les. Garantir el seu accés a la nova Renda Valenciana d'Inclusió, l'augment de la xarxa d'habitatges destinats a les dones que han patit la violència masclista, les desgravacions en qüestions escolars, de lloguer i culturals i la petició a tots els ajuntaments per bonificar-los l'IBI en són algunes.

-Feminitzar. Més enllà de les accions preventives o d'ajuda una vegada s'ha exercit la violència masclista, l'acord impulsat pel departament d'Oltra posa l'accent en canviar la perspectiva de gènere. És a dir, en combatre els valors patriarcals. «Cal alliberar els homes oprimits en rols indesitjables», ha proclamat Oltra a la presentació del pacte.

Així, s'aposta per la docència d'una formació específica per erradicar els estereotips de gènere en totes les etapes educatives. Al seu torn, es busca conscienciar des d'una perspectiva de gènere que trenque els tabús preexistents. I per aconseguir-ho, es realitzaran «campanyes de corresponsabilitat de les tasques domèstiques i dels cuidats entre les i els joves».

La promoció de joguines i publicitat no sexista; les campanyes per prestigiar l'esfera privada i reproductiva i de les emocions als mitjans; la realització de tallers de coeducació afectivo-sexual, basats en el foment de relacions igualitàries i eines per construir relacions saludables i les iniciatives per sensibilitzar en una cultura de l'oci igualitària, especialment, pel que fa al nocturn són altres de les accions per feminitzar la societat. Tot amb mesures com ara la inclusió de «clàusules socials per desestimar la contractació de l'Administració amb empreses i mitjans de comunicació que continguen publicitat de caràcter sexista, masclista o fomenten la prostitució».

-Cap agressió sense resposta. Amb els drets de les víctimes ampliats i un pla de xoc per combatre els actuals estereotips, el tercer objectiu de l'acord se centra en l'atenció i recuperació integral de les dones víctimes de violència de gènere i als seus fills. Per aconseguir-ho, l'acord recull mesures com ara el seguiment i la supervisió de l'atenció integral de les dones per millorar les intervencions individualitzades; la potenciació dels Centres Dona 24 hortes i l'augment del nombre de professionals; l'ampliació de la xarxa de Centre de Recuperació Integral, dels Centres d'Emergència i dels mateixos Centre Dones 24 hores; la creació d'una Oficina de Denúncies especialitzada per evitar la doble victimització, i l'aplicació de la Directiva Europea 2012 del 25 d'octubre per esquivar el contacte entre víctima i agressor.

Diferents membres del Consell signen el pacte. D'esquerra a dreta: Vicent Soler (Hisenda), Ximo Puig (president), Mónica Oltra (vice-presidenta), Gabriela Bravo (Justícia) i Carmen Montón (Sanitat) | Generalitat Valenciana.

La realització de plans personalitzats a dones que no denuncien i la promoció d'una xarxa de municipis lliure de tracta de dones i xiquetes amb finalitat d'explotació sexual al País Valencià complementen aquest apartat. També l'impuls de protocols específics per a l'escolarització de xiquets fills de dones víctimes o supervivents de violència masclista.

-Deixar de ser invisible. Aquest pacte cerca «trencar els murs que invisibilitzen la violència masclista i socialitzar-ho com a un conflicte polític i social». Tot amb la idea de «generar un relat compartit de lluita contra la violència masclista, sense la doble victimització de les dones». Uns objectius que el departament d'Oltra pretén solucionar amb la creació d'un observatori que s'encarregue de vigilar i estudiar aquestes qüestions i amb la redacció d'un manual de Notícies de Llanç, que servisca com a una mena de guia per als mitjans de comunicació per tractar aquests fets.

En aquesta qüestió, però, també tindrà un paper destacat l'Observatori de Publicitat No Sexista, al qual es planteja redefinir i enfortir. La creació d'una nova guia de comunicació no sexista serà una de les seues noves tasques. Dintre de l'estratègia d'enderrocar els murs de la invisibilitat d'aquesta violència, el pacte també recull una sèrie de propostes per «condemnar i rebutjar institucionalment qualsevol cas de violència masclista». Així, se cerca «escenificar i visibilitzar el rebuig cap a les violències contra les dones en ambients masculinitzats com estadis de futbol, entre altres».

-Prioritat pressupostària. Tanmateix, i per fer possible tot aquest llistat de mesures, el pressupost destinat resulta determinant. Amb la mirada posada en evitar que la manca de diners frustre el combat contra la violència masclista, el pacte contempla «blindar, i augmentar, el pressupost durant la vigència del Pacte Valencià contra la violència de gènere i masclista de les partides destinades a aquesta lluita».

Taula amb els diferents agents implicats que han firmat el Pacte Valencià contra la violència masclista| Generalitat Valenciana

«La Generalitat pressupostarà, amb fons propis, 12 milions d'euros anuals [un augment de 3 milions respecte l'exercici anterior] destinats a ajudes directes, programes, serveis i centres especialitzats de la direcció general de l'Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere per combatre la violència de gènere i masclista assumint les demandes de les entitats feministes», recull el document. Un autèntic manual per combatre el masclisme. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.