Quan se li pregunta a Carolina Lluch quin és el cas de tràfic que més l’ha impactada en els 20 anys que porta d’exercici professional té dubtes per identificar-lo. Des de fa 17 anys, Lluch exerceix com a fiscal d’estrangeria a Castelló. Abans, va exercir tres anys a Torrevella, un lloc on, acabada d’incorporar-se a la carrera fiscal, va fer un màster accelerat en tot tipus de delictes. Com a fiscal d’estrangeria, sobre ella recauen les causes vinculades al tràfic de persones, una pràctica tan antiga com la mateixa humanitat.
“Els casos on hi ha involucrades menors són els més durs, perquè la vulnerabilitat és total”, explica Lluch. En moltes ocasions participa, d’amagatotis, en les inspeccions que Policia o Guàrdia Civil fan als bordells. També quan cal irrompre en un pis on tenen indicis que hi ha dones víctimes de tràfic. “Són casos molt impactants, perquè són dones sobre les quals s’exerceix una dominació psicològica absoluta. Quan en alguna ocasió hem irromput en una casa tenen molta ansietat per recuperar el seu ninot”, explica. El “seu ninot” forma part del ritual de vudú al qual se sotmeten les dones nigerianes per part de les xarxes de tràfic. En ocasions, són els mateixos familiars qui les involucren i fan recaure sobre les seues esquenes l’obligació de venir a Europa per prostituir-se i proveir recursos per a la família. Abduïdes per aquest missatge, s’hi entreguen.
Moltes d’elles provenen de l’estat d’Edo, el qual pertany, alhora, al delta del Níger. Regió rica en gas, petroli i recursos naturals, en l’últim mig segle les empreses multinacionals han trobat una font per al seu enriquiment. La implantació d’aquests negocis, però, no ha revertit en les poblacions locals. L’absència d’opcions de vida per a les joves nigerianes ha provocat que en l’imaginari d’una part de la població la prostitució en països occidentals esdevinga una eixida d’emergència.
A hores d’ara, Benin City, la capital de l’estat d’Edo, és la major font de captació de xiquetes i dones amb finalitats d’explotació sexual, segons explica Lydia Delicado Moratalla en “Extractivisme, expulsió i violència patriarcal en la prostitució transnacional de nigerianes”. “La despossessió, l’empobriment racialitzat i la manca d’oportunitats de les joves nigerianes catapulten la disponibilitat dels seus cossos per al mercat sexual internacional, de manera que l’acció proxeneta conserva una alta facilitat de captació”, relata Delicado Moratalla. Segons l’Organització Internacional de les Migracions, a una de cada tres xiques d’entre quinze i vint anys els captors de les xarxes criminals els ofereixen viatjar a Europa. “La captació de xiquetes i dones d’Edo induïda per la situació de conflicte permanent està generada per la lògica extractivista en el delta del Níger”, avisa Delicado Moratalla, que és doctora en Estudis Interdisciplinaris de Gènere per la Universitat d’Alacant.
La multinacional del patriarcat
Segons la memòria de la Fiscalia General de l’Estat, l’any 2019 (s’ha de tenir en compte que les xifres de 2020 estan distorsionades per la pandèmia i les de 2021 encara no estan disponibles) es van obrir dues diligències de seguiment per delicte de tràfic amb finalitats d’explotació sexual a Barcelona en relació amb dones nigerians. A les Illes se n’obriren altres dues, com també a València. A Alacant se n’obrí una. Segons Eurostat, les dones nigerianes s’han convertit en les principals víctimes del delicte de tràfic amb finalitats d’explotació sexual.
Junt a la ruta nigeriana, Romania, el Brasil i el Paraguai són els altres punts de provisió principal de dones per als puters de l’Estat espanyol. En ple segle XXI i amb la quarta onada de feminisme havent tocat el seu pic, el tràfic amb finalitat d’explotació sexual continua estant a l’ordre del dia. A tot Espanya la fiscalia d’estrangeria, el 2018, va obrir 131 diligències sobre aquesta matèria. El 78% de tots els delictes de tràfic eren amb finalitat sexuals. D’aquestes 131, el 26,7% corresponien als territoris de parla catalana. “A hores d’ara encara queda molt per fer per posar fi a l’explotació sexual”, lamenta la fiscal Carolina Lluch.
El ben cert és que a hores d’ara és difícil quantificar quin percentatge de les dones que s’han vist abocades a la prostitució són víctimes de xarxes internacionals de tràfic. La informalitat i les dificultats per comptabilitzar aquesta activitat són un entrebanc notable per donar una xifra amb total rigor. La Plataforma de la Societat Civil contra el Tràfic d’Éssers Humans va quantificar, el 2015, que el 90% de les dones en situació de prostitució a Espanya eren víctimes de tràfic. Segons un informe de l’ONU, en canvi, només una de cada set dones que exerceix a Europa ho fa d’aquesta manera. Siga com siga, la realitat és que tot el tràfic és prostitució, però no tota la prostitució està lligada al tràfic, per bé que de forma habitual està vinculat a situacions de vulnerabilitat social, econòmica o administrativa. Segons dades de l’ONU corresponents a 2010, el 39% dels homes espanyols són consumidors de prostitució.
Vulnerabilitat per norma
APIP-ACAM és una fundació que es dedica, entre més, a donar assistència a dones en situació de prostitució. En el cas de Catalunya disposa d’unitats mòbils a Barcelona, Girona, Lleida, la Jonquera i Figueres. En col·laboració amb les institucions, i dins el marc del protocol català de protecció a les víctimes, desenvolupa programes integrals que inclouen l’acollida social i residencial i l’assistència jurídica especialitzada, psicològica i administrativa a dones en situació de prostitució. “És difícil saber quin percentatge de dones procedeixen de xarxes de tràfic. El que sí sabem és que el 100% de les dones en entorns de prostitució són vulnerables —afirma taxativa Natalia Massé, coordinadora del programa Dona de la Fundació APIP-ACAM—. Les dones a les quals atenem estan en aquesta activitat o perquè han estat captades o per estratègies de supervivència”.
La seua organització disposa d’una oficina entre Figueres i la Jonquera, considerat un dels bordells del sud de la Unió Europea. La llei que penalitza amb multes els consumidors a França, aprovada ara fa cinc anys, ha provocat un increment notable de l’activitat en aquest punt fronterer, almenys fins que va irrompre la pandèmia. En aquestes comarques es concentren 24 bordells. APIP-ACAM té com a missió canalitzar les seues necessitats i, en cas de donar-se les circumstàncies adequades, proposar-les plans de desvinculació a la prostitució. Els entrebancs amb què es troben, però, són múltiples, segons relata Missé. “A voltes el seu problema principal no és la prostitució, perquè són dones que porten una càrrega molt pesada darrere. A això cal sumar que habitualment tenen una situació administrativa irregular, la qual cosa els impedeix acollir-se a les prestacions públiques”. A tot això cal sumar un problema d’arrel: “La manca d’empoderament. Són dones que no es consideren subjectes de drets”.
Oci, turisme i sexe
L’any passat l’Institut Balear de la Dona, dins el marc del Pacte d’Estat contra la violència de gènere, va fer públic un detallat estudi sobre la prostitució a les Illes. La investigació va permetre entrevistar i enquestar 239 dones. El 87,4% d’elles va assegurar que abandonaria la prostitució si poguera trobar una feina i regularitzar la seua situació. En aquest mateix sentit, el 67% de les dones va manifestar que exercien la prostitució per les responsabilitats familiars que requeien sobre elles. El 71% va assegurar que durant l’últim any havien patit algun tipus de violència psicològica, física i sexual. “La majoria de les dones que estan en situació de prostitució en l’Estat espanyol són dones migrants, que pertanyen a les classes més empobrides i que pateixen situacions econòmiques d’extrema necessitat”, assegura Lluís Ballester, responsable tècnic de l’estudi i professor jubilat de la UIB especialitzat en aquesta matèria. La investigació, la de més ampli abast duta a terme a les Illes, estima que cada any la prostitució mou a les Balears 70 milions d’euros. Es calcula, així mateix, que 90.000 homes paguen per serveis sexuals a les aproximadament 2.350 dones que es veuen abocades a la prostitució.
No es pot perdre de vista que a la demanda pròpia cal sumar, a més a més, la del turisme. “Evidentment que existeix el turisme sexual”, explica Ballester. Al capdavall, el turisme és oci i a hores d’ara encara molts homes conceben que mantenir relacions sexuals a canvi de diners és una forma d’oci moralment i socialment acceptable. És el resultat, al capdavall, de conceptualitzar les dones com a objectes que han d’estar disponibles per al gaudi del mascle. “L’especialització turística del nostre territori és clau per entendre aquest fenomen. La prostitució es veu com una forma d’entreteniment qualsevol”, afegeix el catedràtic de Sociologia Antonio Ariño.
Ariño és el coordinador d’un estudi encarregat pel Fòrum Valencià per a l’Abolició de la Prostitució, impulsat des de la Conselleria de Justícia. La radiografia completa encara no s’ha donat a conèixer, però sí que es van avançar les seues principals conclusions amb motiu del Dia dels Drets Humans. D’acord amb l’enquesta llançada per Ariño i el seu equip, un de cada cinc mascles valencians ha tingut sexe de pagament alguna vegada en la seua vida. Entre 10.000 i 13.000 dones s’hi han vist abocades.
“La prostitució s’exerceix i es consumeix en un context de quàdruple desigualtat: en primer lloc, una desigualtat de gènere, ja que el 95% de les persones prostituïdes són dones; en segon lloc, una desigualtat de classe social, ja que la majoria estan en una posició social inferior; en tercer lloc, una desigualtat ètnica, ja que el gruix d’elles són dones procedents de l’estranger, i en quart lloc, una desigualtat d’edat, ja que les dones prostituïdes sempre tenen una edat inferior a la dels puters”, exposa Ariño.
L’informe també radiografia la localització dels llocs on s’exerceix la prostitució. En tot el País Valencià s’han localitzat 164 bordells i 1.700 pisos. L’11% dels anuncis per a la compra de sexe estan, de fet, geolocalitzats en el País Valencià. La ubicació en el mapa d’aquests punts és la que duu aquest investigador a parlar de l’existència d’“un corredor mediterrani de la prostitució”, ja que és en les àrees de més dinamisme econòmic on aquesta activitat es fa més visible.
Cap a l’“amazonització” de la prostitució
Siga com siga, totes les persones vinculades a aquesta activitat es mostren preocupades pels canvis que, en els darrers temps, s’hi han donat. D’una banda, la pandèmia i, de l’altra, la irrupció i la generalització de les noves tecnologies estan modificant la manera de consumir prostitució.
Un dels canvis més significatius és el que té a veure amb la ubicació de les dones prostituïdes. “Si la dècada dels 90 va ser la del boom del bordells, ara és la del boom dels pisos”, assevera Antonio Ariño. Això dificulta de forma molt notable tant la tasca de persecució per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat com les tasques d’acompanyament que fan les organitzacions de suport. Només a les Illes, l’estudi encapçalat per Ballester va trobar fins a 490 pisos en 515 anuncis.
A més, el rol publicitari que fins fa uns anys exercien els periòdics s’ha traspassat a l’univers digital. Internet ofereix a hores d’ara un catàleg amplíssim de dones disponibles les 24 hores del dia en qualsevol ciutat. A les xarxes proliferen webs on les dones són mostrades com en un enorme aparador. En els seus perfils apareixen les característiques físiques i també les modalitats de sexe que està disposada a acceptar. També, en molts d’aquests webs, les opinions dels usuaris. I el preu, clar, per cadascun dels serveis. És el que l’expert Lluís Ballester ha catalogat com “amazonització del sistema prostitucional”. “És un canvi de paradigma que comporta moltes modificacions. El canvi tecnològic suposa una reorganització de l’oferta, però també un canvi cultural, perquè suposa que qualsevol persona, en qualsevol moment, pot tenir accés a serveis prostitucionals, independentment de la seua edat”, explica aquest expert en prostitució. L’edat de les dones prostituïdes és sempre un esquer. La irrupció de les noves tecnologies i internet tenen com a conseqüència també l’aïllament de les dones, que amb aquest sistema perden capacitat d’ajudar-se mútuament.
A més, adverteix Ballester, el consum de pornografia a través de pàgines web s’ha convertit en una passarel·la molt habitual cap a la prostitució, amb tot d’anuncis en els vídeos on s’ofereixen telèfons per reclamar serveis instantanis de sexe real. “La pornografia s’està convertint en una ferramenta de captació de puters”, avisa. En aquesta lògica de coses, no és infreqüent que els clients reclamen a les dones prostituïdes pràctiques sexuals d’alt risc com les que surten en pantalla, en ocasions posant en perill la seua integritat física.
“Una sexualitat sana és aquella basada en el vincle segur, el consentiment i el plaer compartit. El que ensenya la pornografia és tot just el contrari”, lamenta Ballester. En la investigació, de fet, s’han dut a terme entrevistes a puters i el que s’ha detectat és que molts dels entrevistats no mostraven cap empatia afectiva ni cognitiva amb les dones. “Hem detectat la mateixa desconnexió cognitiva que ens trobem en els fanatismes extrems: per a ells els altres, en aquest cas, les dones prostituïdes, no són humans”, detalla. •
•ATENDRE ELS MARGES
En els últims anys, tots els territoris han posat en marxa mesures d’acompanyament per a les dones que són víctimes de l’explotació sexual. L’octubre passat, la Generalitat Valenciana va llançar en el marc de l’Estratègia valenciana contra les violències sexuals, el programa Alba, que en els seus dos primers mesos d’activitat va atendre 409 dones a través de les seues unitats mòbils, que es deplacen allà on es té constància de l’existència d’aquesta activitat. Els equips en cadascuna de les províncies estan integrats per 9 professionals (2 treballadores socials, 2 educadores socials, 1 psicòloga, 1 advocada, 1 administrativa, 1 integradora social i 1 dona supervivent amb formació en mediació que assessora i acompanya l’equip). A més d’un assessorament integral, el programa Alba ofereix a les dones allotjament immediat en cas que no en tinguen i vulguen abandonar la situació d’explotació.
Per la seua banda, l’Institut Balear de la Dona ha promogut la creació d’una xarxa de comunitats autònomes per una vida lliure de violència per a les dones en contextos de prostitució. “La desaparició de la prostitució suposaria no només tancar una esquerda de desigualtat i erradicar una pràctica violenta contra les dones sinó també eliminar la violència simbòlica que genera la prostitució i l’explotació sexual”, assegura Maria Duran, presidenta de l’Institut. En la xarxa, que en principi vol accedir als fons Next Generation, hi ha prevista la posada en marxa d’un ventall ampli de mesures que van des del desenvolupament d’un model de resposta integral a les dones fins a mesures de conscienciació per als sectors econòmics que, com ara l’oci nocturn, el transport o l’hostaleria, estan vinculats en el dia a dia de l’activitat prostitucional.