La batalla per la normalització lingüística del català al País Valencià sovint s’ha trobat amb la pedra en la sabata de l’univers secessionista. El blaverisme lingüístic, promocionat durant la transició per la UCD i assumit posteriorment per l’espectre conservador nostrat, va convertir-se durant les primeres dècades de la represa democràtica valenciana en un element de paràlisi enfront de qualsevol proposa de defensa de l’idioma propi. A partir de tesis que xocaven profundament amb els fonaments científics, van negar-se les arrels de la llengua dels valencians, la qual cosa creava un conflicte artificial que, en última instància, només contribuïa a l’erosió social del català.
Encara que la solució donada al conflicte va significar una mena d’esquarterament del domini lingüístic, la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), sota els supòsits de la unitat científica de la llengua, va desactivar a poc a poc el blaverisme lingüístic, fins i tot permetent l’evolució d’alguns dels seus representants cap a posicionaments marcadament oberturistes i de visió d’un espai lingüístic que transcendia les fronteres estrictament valencianes. L’operació per impulsar l’AVL, tanmateix, fou extremadament complicada i va estar farcida de moviments secrets.
Com autor d’obres de periodisme d’investigació envers la corrupció valenciana o els negocis dels amos de la sanitat privada del País Valencià, l’actual professor de llengua Sergi Castillo ha decidit narrar tota la intrahistòria de l’acadèmia al llibre Operació AVL. El pacte lingüístic dels valencians (Vincle, 2021). Una obra que s’ha presentat aquest dijous a l’edifici Veles e Vents de València, i a la qual han assistit, entre altres, el conseller d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; la consellera de Participació, Transparència i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez; el síndic del PSPV, Manuel Mata; l’expresident valencià Joan Lerma; l’exconseller d’Educació, Cultura i Esports, Fernando Villalonga; l’expresidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, o l’exsecretari general dels socialistes valencians Joan Ignasi Pla.
«És una obra molt vàlida, d’un llibre creïble, amb estil periodístic àgil i viu, plena de rigor, d’informació i que narra com si es tractara d’un thriller la formació i evolució de l’AVL», ha assenyalat a la presentació Rafael Alemany, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, actor clau en l’impuls de l’AVL i prologuista del llibre, qui ha explicat com va néixer la idea d’escriure’l: «14 anys després de la primera vegada que va entrevistar-me Sergi Castillo, i sense haver tingut més contacte que aquella trobada en 2005, vam reunir-nos en 2019 a petició seua. En aquell moment, i veient l’interès que mostrava per l’AVL, vaig deixar caure que estaria bé l’elaboració d’un llibre sobre l’acadèmia. Desconeixia que en faria cas».
Un projecte periodístic en format llibre que narra el context d’aquella etapa dels finals dels noranta. «Hi havia un consens filològic, del qual se’n desmarcaven comptades persones d’aquest àmbit, sobre la unitat del català i del valencià», ha afirmat, així com ha assenyalat que aquesta unanimitat científica xocava «amb els sentiments, els quals de vegades eren identitaris», és a dir, envers una certa base social que havia comprat el discurs del blaverisme. Amb una defensa de la importància de les particularitats pròpies del català del País Valencià, ha recordat alguns dels passos previs al naixement de l’AVL, com ara el dictamen del Consell de Cultura de 1998. «En aquell dictamen, hi havia un pacte per la llengua. Aprofite que està ací el conseller Marzà i el president Puig per recomanar-los que l’apliquen per promocionar el valencià», ha sol·licitat.
«La creació de l’AVL ha estat una de les fites més importants de la història de la nova democràcia valenciana, més important, fins i tot, que la reforma de l’Estatut d’Autonomia», ha assegurat el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, qui va participar d’aquella operació en la condició de síndic de la formació del puny i la rosa a les Corts Valencianes. «Van haver-hi tres fronts importants que van possibilitar aquell acord. En primer lloc, el desinterès d’Eduardo Zaplana pel valencià. Amb un altre president, com ara el seu successor, no haguera estat possible la creació de l’AVL. Aquest factor va ser important junt amb l’ambició que tenia el mateix Zaplana. S’ha de dir que tenia un incentiu per la dependència del PP de CIU. La resolució del conflicte lingüístic podia millorar la relació entre Jordi Pujol i Aznar», ha indicat.
El rol del PSPV, a parer del seu actual secretari general, també fou determinant. «Joan Ignasi Pla va fer una aposta de país, arriscada, la qual era necessària», ha subratllar, per confessar: «Sense la superació del conflicte lingüístic no hi havia cap possibilitat d’erigir-se en alternativa de govern, ja que l’existència d’aquesta fractura lingüística ens perjudicava». «El tercer front foren les universitats, les quals buscaven alleugerir les tensions que existien envers la qüestió lingüística», ha assenyalat. «La tensió d’aquells moments vaig viure-la en una processó cívica, les quals, val a dir, que de vegades eren incíviques. En aquella ocasió, estava al costat de l’aleshores diputat Rafael Ferraro, al qual els seus antics companys secessionistes no li perdonaven la creació de l’AVL. Ens van omplir de fang als dos, així com ens llençaven pessetes de mentida», ha relatat. Tot i això, Puig ha destacat que «es va vèncer la por a la traïció».
«El valencià compta amb més possibilitats amb la creació de l’AVL que abans. L’impuls va ser una operació d’èxit», ha ressaltat, mentre ha recordat com l’acadèmia, en el mandat de Figueres, «quan jo ocupava l’alcaldia de Morella (Ports)», «va firmar acords amb l’Institut d’Estudis Catalans». «L’operació AVL mostra que no només hi ha una cara B valenciana, com Castillo ha retratat en els seus llibres sobre la corrupció. També evidencia que hi ha una aportació valenciana, una via valenciana de consens i pacte, una cara A que aposta per l’acord quan ara no es pot pactar ni per fer-se un cafè», ha proclamat el cap del Consell, així com reivindicava «el patrimoni lingüístic que és el valencià»
Reprenent aquest fil de la cara A de la societat valenciana, i després d’una llarga llista d’agraïments, entre ells a la seua família i a un mestre d’escola que va inculcar-li l’estima per la seua llengua, Castillo ha expressat que «una vegada havia escrit sobre la cara B dels valencians, volia contar una història en positiu, però que estava esperant l’esdeveniment que enquadrara». «Quan estudiava periodisme, llegia els diaris i pensava que hi havia més informació sobre la creació de l’AVL en comparació a la qual sorgia a la premsa. Sempre m’ha interessat tota la intrahistòria d’aquest procès», ha admès, per indicar que al llibre es relaten les reunions «molt secretes» de Zaplana amb Pujol, o de les visites dels consellers Esteban González Pons i Rafael Blasco amb els directors de diaris a Barcelona per crear-ne «un estat d'opinió favorable».
L’autor ha fet una defensa de figures del secessionisme lingüístic que van incorporar-se a l’AVL, com ara Xavier Casp i Angel Calpe, així com el paper que va jugar Fernando Villalonga. «Sempre va tenir molt clar la unitat de la llengua», ha remarcat sobre l’exconseller. «El paper del rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra, també va ser molt important. Va posar-se, de seguida, al capdavant d’aquesta operació, perquè en sabia de la seua rellevància», ha complementat en un acte en el qual s’ha reivindicat com l’AVL va desactivar conflicte lingüístic agitat artificialment pel blaverisme i aquells sectors valencians de caràcter conservador amb magra sensibilitat per la llengua pròpia del País Valencià.