-A les 5:30 de la nit de l'11 de setembre de 1981, fa quatre dècades, va esclatar una bomba a casa de l'escriptor i assagista Joan Fuster. Aquell artefacte, segons relata vostè aMatar Joan Fuster (i altres històries), estava dissenyat per provocar una autèntica massacre.
La forma de la col·locació de les bombes i el tipus d'explosiu tenien la intenció clara de matar. Col·locaren una primera bomba de menor potència, tot i que val a dir que un quilogram de Goma 2 compta amb una potència brutal, amb la qual es pot causar la mort de més d'una persona. La intenció d'aquesta primera bomba, col·locada a la finestra de la seua casa, era atreure l'escriptor per veure que hi havia passat, i, a continuació, fer esclatar la segona bomba, la qual estava ubicada a la finestra contrària i comptava amb dos quilograms de dinamita Goma 2.
-L'objectiu, per tant, era assassinar el pensador de Sueca.
No hi ha cap dubte. Al llibre, de fet, conte una altra acció terrorista amb vinculació amb l'extrema dreta en la qual va morir una persona després de la col·locació d'1,2 quilograms de Goma 2. Segons van detallar els artificiers de la policia, aquesta persona no sols va morir, sinó que va eixir per la finestra. La policia, no debades, va tardar quinze minuts a trobar la mà d'aquesta persona, amb la qual havia rebut el paquet que contenia la bomba. L'explosió, fins i tot, va fer caure una paret propera i va ferir lleument a cinc persones que es trobaven a l'altra banda. Si amb 1,2 quilograms pots matar més d'una persona, imagina't si esclata la dinamita quan la persona està en aquesta ubicació, i no comptes amb cap protecció.
-Fuster, de fet, havia patit anteriorment un altre atac explosiu. Ara bé, el mateix pensador va definir-lo com a un «petard».
Els altres atacs van ser amb explosius casolans, els quals també et poden matar. Els etiquetem com casolans perquè estan fets de pólvora negra, ja que, en aquest cas, les persones que els fabriquen no tenen accés a la dinamita. De fet, qualsevol persona amb un mínim d'ensenyament pot fabricar un explosiu casolà. Un explosiu casolà necessita molta més pólvora i, normalment, s'afegeix metralla per causar una desfeta que amb dinamita l'obtindries amb molta menys quantitat. No es tracta, per tant, de restar importància als atacs amb explosius casolans, sinó de contextualitzar-los enfront del segon atemptat sofert per Fuster, en el qual va col·locar-se dinamita Goma 2. S'ha de recordar que amb artefactes explosius casolans, com quan van atemptar després d'un homenatge a Joan Fuster a la Universitat de València, poden haver-hi greus conseqüències. En aquella ocasió, l'artefacte casolà va enviar tres treballadors de la universitat a l'hospital i, almenys, un d'ells va quedar tocat de per vida a l'hora de caminar. Les imatges d'aquests treballadors ferits et posaven els pèls de punta.
-La investigació judicial de l'atemptat contra Fuster del 1981 va merèixer per a l'instructor només 40 folis, dels quals, en gran part, eren les declaracions dels testimonis. Què explica el desinterès dels cossos policials i els òrgans judicials en investigar la col·locació d'aquests artefactes explosius?
Abans de tot, s'ha de remarcar que les diligències s'obrin per un delicte de danys. Si li llevaren tota intencionalitat política, qualsevol estudiant de primer de dret sap que es tractaria d'un assassinat en grau de temptativa o de frustració. L'ús de dues bombes amb dinamita Goma 2 no deixa cap dubte perquè s'haguera tramitat d'aquesta manera. La investigació de la policia, dintre dels pocs documents als quals he tingut accés, reforça aquesta visió, ja que qualifiquen els fets «d'atemptat». Encara més, hi observen una intencionalitat política en considerar l'atemptat com al resultat d'una venjança de l'extrema dreta per les bombes col·locades per Terra Lliure al País Valencià 24 hores abans. Arran d'aquesta intencionalitat política, s'hauria d'haver jutjat com a un delicte de terrorisme, la qual cosa era competència de l'Audiència Nacional. No investigar l'atemptat contra Fuster com a un delicte de terrorisme i considerar-ho com a un simple delicte de danys revela que no hi havia cap intenció d'investigar el cas. També és simptomàtic el fet que el jutge demane a la policia que li envie l'estudi de balística, és a dir, de les bombes, i arxive la causa abans de rebre la resposta dels cossos policials. Hi havia, des del principi, la intenció de tancar el cas.
-En el transcurs de la recerca judicial, la qual si fa no fa va durar només un mes, van donar-se episodis kafkians. P er exemple, va demanar-se l'historial policial i judicial de les víctimes.
Es tractava d'una pràctica habitual a l'època, en cas que les víctimes no formaren part, per dir-ho d'una forma no massa àcida, de l'statu quo. En unes setmanes, trac la segona edició del llibre, i en aquesta segona edició, incorpore alguns documents més que giren al voltant a l'atemptat de Joan Fuster. Destaquen els informes policials que es varen fer de la manifestació a Sueca en suport de Joan Fuster. Mentre la policia no investiga l'autoria de l'atemptat terrorista, aquesta brigada d'informació de la policia sí que ho fa amb els assistents a la mobilització a favor del pensador. Als informes, les forces de seguretat pren nota de les consignes, les pancartes i, fins i tot, dels noms dels manifestats. La mateixa pràctica és reproduïda per la brigada d'informació de Barcelona, la qual va investigar els preparatius i les persones que viatgen des de Catalunya al País Valencià per assistir a l'acte celebrat a la plaça de bous de València en suport de Fuster setmanes més tard de l'atemptat. En definitiva, la policia no investiga als autors de l'atemptat, però sí que ho fa amb les persones que donen suport a aquesta víctima del terrorisme d'extrema dreta.
-Abans ha expressat que la policia considerava que l'atemptat contra l'assagista valencià estava motivat pels actes terroristes de Terra Lliure, els quals van tenir lloc el dia anterior. Ho considera una hipòtesi factible?
En aquest cas, coincidisc plenament amb la policia. Per què actuen aquella nit concreta contra Fuster? Com que Terra Lliure s'estrena 24 hores abans al País Valencià, alguns sectors reaccionaris pensen: «Si volen guerra, la tindran». Atès que, en aquell moment, no hi havia informació sobre les persones de confiança de Terra Lliure al País Valencià, ni aquest grup compta aleshores amb comandos valencians, ja que les actuacions al País Valencià estan desenvolupades per individus de Catalunya, s'actua contra la persona que representa el catalanisme al País Valencià: Joan Fuster. Es tracta, en aquest cas, d'un atemptat terrorista contra una persona que estava tranquil·lament a la seua llar, que ni de bon tros comptava amb armes, defensora d'idees pacífiques i sense cap escrit encoratjant a la violència. Al contrari, sempre havia escrit contra el fanatisme ideològic i filosòfic.
-L'atemptat contra Fuster va ser reivindicat pel fantasmagòric Comando Negre de Falange en una telefonada a l'agència EFE, a la redacció de Madrid. Però vostè en dubta d'aquesta autoria. Per què?
Crec això és la típica reivindicació que es fa per despistar. Des del primer moment, se sabien qui eren les persones que es traslladaren a Sueca per atemptar contra Fuster, i no eren cap falange negra, ni res d'això. Els indicis existents apunten a una autoria procedent de l'extrema dreta tradicional franquista amb possibles connexions amb sectors ultres de l'exèrcit i de la policia.
-La pista de l'explosiu emprat, és a dir, Goma 2, fa pensar, precisament, que hi havia connexions amb les forces armades. Quins altres elements alimenten aquestes sospites envers les forces armades i de l'ordre públic?
Cal tenir en compte el context de l'acció terrorista contra Fuster. L'atemptat es produeix set mesos després del cop d'Estat del 23F, on València va ser protagonista per tenir els carrers plens de tancs colpistes. Aquests tancs no sols ocuparen infraestructures, sinó que van situar-se davant d'edificis que representaven el poder civil com ara l'Ajuntament de València i el Govern civil. Encara més, van col·locar els canons apuntant contra aquestes seus del poder democràtic. Tot i que només tres valencians van ser jutjats per la jugada colpista, una operació com aquella va requerir la participació de moltes persones. En aquell moment, a més, era fàcil accedir a dinamita, ja que s'emprava per a tasques civils, com ara l'obertura de carreteres. ETA, de fet, emprava aquest explosiu per a matar. Però aquest accés requeria contactes i requeria temps. L'obtenció de tres quilos de dinamita Goma 2 en només 24 hores i la confecció d'un explosiu perfectament dissenyat, amb les metxes tallades correctament per assassinar, solament estava a l'abast de persones que tingueren una pràctica diària amb aquests materials, i tothom sap quin és aquest sector.
-Al País Basc i a altres indrets de l'Estat espanyol, s'han documentat les passarel·les entre els denominats incontrolats d'extrema dreta i les forces de seguretat, així com l'exèrcit. Al País Valencià, però, encara està pendent aquesta investigació?
Han sortit diverses publicacions durant la transició que evidencien aquestes passarel·les, però no s'ha d'oblidar una qüestió bàsica. Quan va produir-se el cop d'Estat del 1981, o set mesos després amb l'atemptat contra Joan Fuster, el percentatge de persones que ocupaven l'administració amb lleialtat franquista era elevat. L'endemà d'entrar en vigor la constitució, la qual cosa va produir-se en l'última setmana de desembre de 1978, els mateixos que havien gestionat i dirigit la dictadura franquista a l'administració pública van seguir ocupant els seus llocs de treball. És cert que hi havia demòcrates a totes bandes, però hi havia un alt percentatge de persones que no ho eren, especialment en sectors sensibles, com ara la policia, l'exèrcit o la justícia.
-Després de quaranta anys de l'atemptat encara no sabem la seua autoria, ni s'han publicat la totalitat dels documents. Amb l'objectiu de contribuir a l'esclariment d'aquella acció terrorista, el senador de Compromís, Carles Mulet, ha demanat al Govern espanyol la publicació de qualsevol informe vinculat amb la investigació d'aquell atemptat. Hauria de ser l'executiu espanyol l'encarregat de publicar aquesta documentació sense cap petició d'altres forces polítiques en un exercici de memòria democràtica?
Arran del sorgiment de la segona edició del meu llibre, he fet diverses gestions per aconseguir més informació. Ho he intentat per diverses vies i m'he trobat amb molta amabilitat per facilitar-me nova documentació, però la resposta que he rebut ha estat la mateixa: no hi ha més informació. Per tant, pronostique que el Govern espanyol contestarà d'aquesta manera al senador. En cas que haguera sabut de més informació, no hi hauria cap impediment legal, quaranta anys després, perquè em facilitaren el material. Amb tot, vull precisar que no sé què m'inquieta més: si la manca d'elaboració per part de la policia de cap document d'investigació; o l'opció contrària, és a dir, que la policia haguera confeccionat un document d'investigació i quaranta anys després no el vulguen fer públic.
-A causa de la guerra bruta ideològica de la dreta al País Valencià, un pensador totèmic com ara Joan Fuster ha arrossegat un cert estigma. Amb aquest atemptat, però, Fuster va ser víctima del terrorisme d'extrema dreta. S'hauria d'atorgar aquest reconeixement a l'assagista com a pràctica de reparació democràtica?
Joan Fuster, els dos acompanyats i els tres veïns varen estar a segons de morir. Fuster va patir danys materials i morals, ja que l'esclat de tres quilos de Goma 2 al teu domicili crea ineludiblement una situació de xoc. No hi ha cap dubte, per tant, que Fuster va ser una víctima del terrorisme, tot i que ni aleshores, ni en l'actualitat ha comptat amb aquesta consideració. No es tracta de cap compensació econòmica, sinó d'un acte de reparació moral. I les administracions públiques encara tenen pendent aquest exercici de memòria democràtica ineludible.