Quan Tania Baños va assumir l'alcaldia de la Vall d'Uixó, el juny de 2015, tenia molts reptes al davant. Amb només 24 anys, havia aconseguit desbancar el Partit Popular, que havia governat aquest municipi de la Plana Baixa durant dues legislatures consecutives. En la seua agenda de mesures a prendre hi havia l'aplicació efectiva de la Llei de Memòria Històrica, que José Luis Rodríguez Zapatero havia aprovat l'any 2007, i que els seus predecessors a l'alcaldia havien ignorat. El setembre de 2016 el plenari de l'Ajuntament va decidir retirar la medalla d'or de la ciutat i la distinció de fill predilecte a Francisco Franco. Tots els partits amb representació al consistori excepte el PP, que s'hi va abstenir, van votar favorablement.
Després va arribar el torn del canvi de nom dels carrers amb denominació franquista i hi seguí la retirada de l'escut preconstitucional de la façana de l'edifici de correus. Quedava l'ós més dur: la retirada de la cruz de los caídos, un monument que durant prop de mig segle havia presidit la plaça d'Espanya. «Sabíem que seria una operació delicada perquè encara hi ha gent que es reticent a retirar vestigis franquistes», confessa Baños a EL TEMPS. L'equip de govern, però, es posà mans a l'obra. Es demanaren tots els informes pertinents als serveis municipals i al Comitè d'Experts per a la Valoració de Retirada de Vestigis Relatius a la Guerra Civil i de la Dictadura, òrgan depenent de la Generalitat Valenciana, que van confirmar que aquell monòlit no tenia un sentit religiós i que, per contra, continuava sent un element d'exaltació al franquisme. De fet, hi havia constància que havia sigut el lloc on membres locals de la Falange anaven a commemorar el alzamiento nacional.
Amb tota aquesta informació a la mà, l'equip de govern va ordenar la retirada de la creu. S'hi topà, però, primer amb la Plataforma en defensa de la Cruz, que aglutinava un grup de veïns contraris a la retirada que van paralitzar durant un dia les obres. L'amenaça més gran, amb tot, arribava de la mà d'Abogados Cristianos. L'entitat ultracatòlica va interposar una querella contra Tania Baños per prevaricació i incitació a l'odi.
L'afronta judicial, interposada el juny de 2018, no va pesar sobre la candidatura a la reelecció de Baños el passat maig: va revalidar el càrrec amb una majoria més àmplia que no les eleccions anteriors. El passat 9 d'octubre, el jutjat de Nules va arxivar la denúncia, en estimar que no existia arguments sòlids que la sostingueren. «El compliment de la Llei de Memòria Històrica per part de qui està obligat a fer-la complir mai no hauria de ser perseguit judicialment», assegura Baños, qui va haver de suportar un reguitzell d'insults per xarxes socials, a més del risc polític que suposava assumir la condició d'«imputada». «Abogados Cristianos juga a generar por en els responsables polítics perquè amb les seues querelles poden tacar la imatge pública. Diuen que defensen els sentiments religiosos però el que defensen és una altra cosa», lamenta l'alcaldessa de la Vall d'Uixó, que s'arriscava a una inhabilitació de cinc anys en cas que la denúncia hagués prosperat. «Que t'imputen no és plat de bon gust, però les persones que ens dediquem a la política hem de ser valentes i fer passos endavant, com s'està fent amb l'exhumació de Franco», assegura Baños, que a hores d'ara s'erigeix com una de les polítiques més prometedores dels socialistes en terres castellonenques.
Callosa sota el focus
De forma ben diferent li han anat les coses a Fran Maciá, l'alcalde socialista de Callosa del Segura que va ordenar la retirada de la cruz de los caídos al seu municipi. Maciá, que havia arribat a l'alcaldia el 2015 amb el suport d'Esquerra Unida i Somos Callosa, va haver de cedir la vara de manament en les passades eleccions locals al Partit Popular. Maciá està completament convençut que la retirada del monòlit, per ella mateixa, no li ha passat factura electoral, però sí la mala maror que determinats col·lectius van generar arran d'aquella decisió. «Vam haver d'invertir massa energies a apaivagar els ànims per un tema que, a primera vista, no era tan rellevant perquè simplement consistia a fer complir la llei -explica Maciá -. De fet, hi havia gent del PSOE que ens deia que no ho férem, que seria un embolic».
Si a la Vall d'Uixó la retirada de la creu va generar protestes tímides, a Callosa els aldarulls que organitzaren situaren el municipi del Baix Segura sota el focus mediàtic de tota Espanya. Nostàlgics del franquisme, falangistes, membres d'extrema dreta,... s'aplegaren al voltant d'aquest monument. Durant 400 dies grups de persones feren torns per evitar que es llevara el monument, una retirada que comptava amb tots els avals dels tècnics municipals i de la Generalitat. Les forces de seguretat, de fet, van haver d'intervenir per permetre que, finalment, els operaris llevaren el monument el febrer de l'any passat, enmig de les protestes.
A Callosa, durant aquells dies, es concentrà el bo i millor del franquisme sociològic: el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, Manuel Andrino, condemnat per l'Audiència Nacional per l'assalt a la llibreria Blanquerna,... 'El Gato al agua' va arribar a gravar una tertúlia allí i Hazte Oir va campar també per allà. «No m'imaginava que fer complir la Llei de Memòria Història resultaria tan tortuós. Potser vam pecar de bonisme. La gent té dret a manifestar-se i dir la seua, però alguns van aprofitar-ho per traure rèdit polític».
Més enllà de la derrota a les urnes, la croada de l'extrema dreta va tenir conseqüències personals per a Maciá i el seu equip de govern. Les pintades a les seus i a les cases particulars es feren normals, com també els insults i les amenaces de mort. La Plataforma en Defensa de la Cruz, amb l'assessorament jurídic d'Abogados Cristianos, va iniciar una croada judicial contra Maciá i el seu equip. El jutjat de primera instància d'Elx va desestimar el recurs contenciós administratiu per vulneració dels drets fonamentals.
Encara resten per resoldre, però, una querella pels suposats delictes de prevaricació presentada el maig de 2017 i una altra pels delictes de danys contra el patrimoni, prevaricació i desobediència a l'autoritat judicial que interposaren en maig de 2019, en plena campanya electoral, quan feia quatres mesos que el monument havia estat retirat. Entre els qui comandaran aquella batalla judicial hi havia Juan José Liarte Pedreño, avui diputat de Vox al parlament murcià.
«Vam aplicar una llei pensant que això ens donava cobertura jurídica i legal, però no ha estat així -es lamenta l'exalcalde-. Aquestes coses serveixen per llevar-li la careta a alguns que s'autodenominen demòcrates però que en realitat són franquistes recalcitrants». Maciá espera que l'exhumació de Franco represente «un punt d'inflexió: hauria d'introduir normalitat a una anomalia democràtica com és que un dictador estiga en un espai d'exaltació. Això no ha passat enlloc».
Denuncia que fa fort
Un altre dels qui està víctima d'Abogados Cristianos ha estat Alfred Remolar, alcalde de Betxí. El seu cas dona fe de l'espiral judicialitzadora en què està immersa l'entitat que presideix Polonia Castellanos. Remolar haurà d'anar a declarar el pròxim11 de novembre al jutjat de Nules per la querella interposada per la seua decisió de retirar una creu del municipi que fins ara estava col·locada en l'exterior del calvari. En aquest cas, la retirada no es va efectuar en compliment de la Llei de Memòria Històrica sinó per una qüestió estrictament de seguretat.
«Ho deia l'informe tècnic: que hi havia un risc sever que, pel pas del temps i l'estat de la creu, acabara enderrocant-se. La creu està en via públic i com a alcalde tinc la responsabilitat de vetllar per la seguretat dels vianants», explica Remolar a EL TEMPS. L'alcalde de Compromís va comunicar-ho a la parròquia, que va estar d'acord amb procedir a la reubicació del símbol, a dins del cementiri. Per tot plegat, Abogados Cristianos va interposar una querella contra l'alcalde davant el jutjat d'instrucció de Nules per la qual haurà d'anar a declarar pròximament. «Tots els passos s'han fet amb informes tècnics favorables. La denúncia, per tant, no té base jurídica. Resulta ridícul haver de perdre energies en aquestes coses», lamenta.