La 32a edició dels Premis Miquelet celebra la seua gala de lliurament aquest dissabte 30 de novembre. Cap a les 20.15 h, el Teatre Micalet de València aixoplugarà el reconeixement de particulars i col·lectius guardonats per la seua tasca literària. Enguany, els agraciats amb els Premis d’Honor han estat el dramaturg i director escènic Manuel Molins i l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà.
El valencià, autor d’obres com Combat (2006) o Dones, dones, dones (2009), ha estat homenatjat per la seua trajectòria il·lustre en el teatre contemporani del País Valencià. Al llarg del seu recorregut artístic, Molins ha defensat obertament la fusió de mite i realitat. «No m’agrada el teatre pur», confessava en una entrevista per a EL TEMPS. En la interpretació dels textos, també s’ha mostrat sempre contundent: «El teatre, enfront del que diuen els estructuralistes i tota aquella gent, no és per a representar, és representable». Sempre que, argumentava anys abans, reunisca «els elements dramatúrgics adequats».
La concessió del premi honorífic al dramaturg es tradueix alhora en una lloança a un gènere, el teatral, que Molins considera subestimat. «El teatre és sempre la ventafocs. Menys que això, la rateta que ajuda la ventafocs. És l’última cosa», declarava a aquest setmanari. Però ell mai no ha deixat de conrear-lo. Tampoc de reivindicar el que ha considerat just. Com escrigué el crític teatral Francesc Foguet, Molins ha oferit sovint «un teatre avançat al seu temps» i ha estat «pioner en l’exploració d’estètiques i temàtiques punyents». El seu teatre, afegia Foguet, «no és neutral», i precisament per això, ha resultat incòmode per als poders establerts.
La dramatúrgia de Molins, tan compromesa amb la realitat com filosòfica en la seua profunditat, va convertir-lo el 2017 en el guanyador del recuperat premi Octubre de Teatre per la seua darrera obra: Poder i santedat (2017). Entrevistat aleshores per aquesta casa, va pronunciar-se sobre la necessitat d’evitar la temptació de la cultura lleugera, precipitada, fugaç: «Com que som en un món líquid, hem assumit que hem de fer un teatre líquid. No. Precisament, si volem combatre aquell món, hem de fer un altre tipus de teatre». Així, combatiu i decidit, és com ha plasmat al paper les escenes que avui el condecoren amb el guardó referit.
La Societat Coral El Micalet, vinculada des dels inicis a la qüestió nacional del País Valencià, entrega els Premis d’Honor des de 1988. En edicions anteriors, aquesta distinció ha estat concedida a personalitats de diverses disciplines culturals. Enric Valor, Vicent Ventura, Ovidi Montllor o el grup Obrint Pas en són alguns exemples. Aquest 2019, els editors d’EL TEMPS Eliseu Climent —qui va obtenir el Miquelet d’Honor l’any 1992— i Rosa Raga rebran també un reconeixement per haver complit 50 anys com a socis de l’entitat.