"Hem de trobar l’equilibri entre ser un país saludable i no ser un país de quiròfan"

-Com ha afectat l'economia andorrana la crisi de la Covid-19?
-El que hem d'entendre primer és que Andorra té una economia en la qual el turisme té un pes molt important. No només són els hotels i els restaurants. També hi ha totes les empreses relacionades. Bona part dels comerços tenen influència dels visitants. A la majoria de països hi ha hagut la pandèmia i després les conseqüències econòmiques. Aquí ens va arribar tot a l'hora, o fins i tot la crisi econòmica abans. Ja a mitjan febrer hi va haver una davallada de l'afluència de turistes. La pandèmia va arribar més tard que a Espanya, però com que ja havia arribat allà, les conseqüències econòmiques ens van afectar abans. El govern va ser més diligent que a d'altres països, més ràpid, a l'hora de decretar mesures de confinament i suspensió d'activitats. Al primer cas de contagi comunitari ja van tancar pràcticament totes les activitats.

-Com valoren l'actuació del Govern d'Andorra?
-Des d'un punt de vista sanitari, valorem molt bé l'actuació del Govern. Crec que és una valoració gairebé unànime de la societat. S'ha gestionat bé la crisi sanitària. Però, això també va fer que aquí ens vam paralitzar del tot molt ràpid. A més a més, amb pocs mecanismes. A Espanya es van posar en marxa els famosos ERTO amb molta rapidesa. Aquí és cert que era un mecanisme que no s'havia usat al passat, però el que es va decretar d'entrada era que les empreses assumien el pagament dels salaris dels treballadors. Així va ser durant un mes i mig. Fins a l'u de maig no s'han començat a posar en marxa les Suspensions Temporals de Contracte.

-Quina és la situació de les empreses ara?
-Hi ha hagut una recuperació progressiva de l'activitat. Primer d'alguns comerços, després del sector de la construcció i alguns més i ara ja caminem una mica cap a l'obertura definitiva. Esperem. Tot plegat haurà estat una suspensió d'activitat de dos mesos. Des de la confederació, des de bon principi vam defensar la STC [Suspensions Temporals de Contracte, mesura similar als ERTO] com la millor manera d'ajudar a les empreses. L'empresari hi ha de posar una part i el govern la part més gran. Vam pensar que era el millor per injectar liquiditat a l'economia. Perquè si trenques la roda, agreuges la situació. El govern el que va fer d'entrada va ser dir que de moment els salaris els paguen les empreses -a vegades a compte de vacances o dies que es treballaran en un futur- i va posar en marxa una línia de crèdits tous. Aquest, encara que a vegades siguin d'interès zero, són diners que les empreses han de tornar. És cert que han funcionat i injecten liquiditat, però les empreses també tenen un límit d'endeutament, sobretot si la perspectiva no és clara.

-Com han funcionat les Suspensions Temporals de Contracte?
-Amb la STC hem vist que el govern ha estat generós i paga entre el 60 i el 70% dels ingressos suspesos. Això en un país on paguem pocs impostos és una aportació important. Sempre hem demanat al Govern a aquesta injecció de liquiditat. Creiem que l'ha anat fent, potser no ens ha acabat d'agradar l'ordre en què s'ha fet. Potser, la via del STC d'entrada hauria estat millor i ens haguéssim estalviat altres situacions. Entenem també que hi ha d'haver un equilibri. S'ha de demanar al Govern que posi diners a l'economia, però s'ha de tenir clar que cada euro que es posa a l'economia és un euro que després s'haurà de pagar amb impostos. Per tant, s'ha de ser curós, perquè Andorra no és un país on es paguin impostos alts i ha de seguir essent així en un futur. Vam entrar a la crisi amb un endeutament del 37-38% i volem continuar tenint una ràtio respecte al PIB relativament baixa com fins ara. Això també és una garantia de sobirania i d'independència. Les empreses han assumit bona part de l'impacte econòmic. Perquè, al principi, van assumir els sous. I els que van reprendre l'activitat a final d'abril, aquests no han fet STC, han rebut poc ajuda pública. És important que els costos de la crisi no sobrecarreguin més el teixit productiu i empresarial. La part assalariada és evident que alguns poden perdre la feina i estem en perill. La corresponsabilitat ha afectat més a l'empresari que al treballador.

-Com afectarà tot plegat a l'economia de cara al futur?
-La represa no serà en les condicions de finals de febrer i març. Fins a cert punt, a llarg termini som optimistes. Andorra ha demostrat que malgrat ser un país petit, se n'ha sortit prou bé. No s'ha viscut un col·lapse i hi ha hagut un comportament exemplar sense necessitat de decretar cap estat d'alarma. Hem donat una imatge de país saludable i això repercutirà favorablement a l'economia. Crec que és un actiu

-Com preveu la represa del sector turístic?
-Ara d'entrada anem cap a un món en què la gent apostarà pel turisme de proximitat. En aquest sentit, nosaltres vivim molt d'això. Com deia, tal com s'està vivint la pandèmia, Andorra és, a ulls de tothom, un país on hem estat afortunats. L'hem viscut en millors condicions que a la majoria de països europeus. Es treballa amb el Govern per veure quines mesures s'han d'anar implementant. Les empreses són les primeres interessades a obrir. Són mesures com a altres països. Mantenir distàncies, evitar contactes, neteja, aforament. Cal entendre que de la mateixa manera que Andorra ha estat sempre un país segur sense ser un estat policial, també hauríem de trobar l'equilibri de ser un país saludable sense ser un país quiròfan. La gent ha assumit amb mota normalitat portar mascareta pel carrer, però hem de saber socialitzar una mica amb aquestes condicions i anar-nos adaptant. S'ha fet una aposta per dotar els hospitals de material necessari. Això ens hauria de permetre que, si hi ha un rebrot, no hàgim d'aturar completament l'economia.