Entrevista

Jafet Pinedo: “La policia diu que els vaig faltar al respecte per parlar català”

L’il·licità Pinedo relata com van arrestar-lo per parlar català després d'haver-se ajornat el judici contra els policies per abús de poder i agressió verbal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 Jafet Pinedo és fill d’Elx i és repartidor de menjar a domicili. Fa un mes va patir un enfrontament amb la Policia espanyola. Els agents del cos policial el van denunciar sota el pretext d’agressió verbal per haver-s’hi adreçat en català. Pinedo, per la seva banda, també va denunciar els dos policies espanyols per abús d’autoritat, extralimitació de força, denúncies falses i agressions verbals. El dimecres 24 de juliol  havia de celebrar-se el judici, però els agents acusats no van comparèixer. No obstant, desenes de persones, entre les quals membres del la plataforma El Tempir i del grup antimilitarista Tortuga, van concentrar-se a la Ciutat de la Justícia d’Elx en solidaritat amb ell. La Plataforma per la Llengua  alerta que la denúncia contra Jafet Pinedo representa una aplicació de l'article 36.6 de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa. Pinedo ho explica a EL TEMPS.

Val a dir que, segons ha posat de manifest la Plataforma per la Llengua, l’article 54.11 del Reial Decret Legislatiu 5/2015 del 30 d’octubre indica que el fet que la policia nacional en territori valencià demani que li parli en castellà i no en català és un comportament il·legal que vulnera l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.  En aquest sentit, els funcionaris que treballen en territoris amb més d’una llengua oficial han de garantir  la ciutadania rebi l’atenció en la llengua oficial que sol·liciti. Així ho justifica el Reial Decret Legislatiu 5/2015 del 30 d’octubre. Article 54.11. 

-Com es van produir els fets?

- Treballe en un restaurant de la ciutat i la nit del 20 de juny em trobava fent una comanda. Circulava en bicicleta per l’avinguda de la Llibertat d’Elx quan, de sobte, vaig veure que dos vehicles estaven situats enmig del pas. A causa de l’obstrucció vaig veure’m forçat a sortir del carril per incorporar-me més tard. Mentre feia la maniobra vaig protestar: “en bon lloc esteu”. I vaig seguir la marxa. A parer meu, el comentari no va ser mal intencionat ni en mal to. No hi va haver voluntat manifesta d’ofendre. Mentre avançava, els dos vehicles se’m van atansar. Eren dos automòbils policials sense logotipar. Es tractava de policia secreta.

-Quina va ser la reacció de la policia?

-Com una exhalació, els agents eixiren del vehicle exaltats. M’obligaren, amb males paraules, a identificar-me. Mentrestant, jo, bocabadat. D’immediat, m’ensenyaren les plaques i m’escorcollaren. Mentre ho feien, els ho intentava explicar  en català, que no duia el DNI a sobre perquè duia la roba de treball ja que em trobava en horari laboral. Els policies, sense fer-me cas, m’advertiren que parlara en castellà. No obstant, vaig seguir parlant català. Els vaig dir quin era el número del meu DNI, però prompte començaren a insultar-me per no recular amb la llengua. 

-Què us van dir?

Recorde que em repetien que “esto es España, te vamos a empapelar”. Diuen que els vaig faltar el respecte per parlar valencià. Davant d’això, vaig intentar fer-los entendre que parlar la meva llengua no podia ser cap falta de respecte, però va ser endebades. Els agents tenien un posat irat i actuaven amb menyspreu.

-I el van escorcollar?

-Sí, quan es van adonar que seguia parlant en català, em van traure la motxilla de sobte i van procedir a registrar-me de dalt a baix entre comentaris irrespectuosos. Però clar, jo em vaig seguir expressant en català perquè és la meua llengua. Aleshores, quan varen adonar-se que no canviava de llengua, m’agafaren tot d’una la motxilla  i jo vaig contestar que s’estaven extralimitant en les seues accions. I cada volta que deia alguna cosa s’intranquil·litzaven. 

-Es trobava, entenc, en un fort clima de tensió, oi?

-Sí, tal era la intimidació que vaig haver de desistir. Vaig renunciar a parlar el català i vaig optar pel castellà  amb l’objectiu de rebaixar el nivell de conflictivitat de la situació. Sense èxit. 

-Amb tot plegat, a vostè l’ha denunciat la policia.

-Sí, acabe amb quatre denúncies. Una diu que jo estic interferint en una intervenció policíaca que no té res a veure amb mi. Imagine que és quan em vaig veure obligat a sortir del carril bici i vaig dir ‘en bon lloc esteu’. Diuen que els insulte per parlar en català, però si diuen que no entenen el nostre idioma, no hi ha motiu per a interpretar que el que dic són insults, no?.

Dues denúncies són de la policia local, que es va personar més tard. Em sancionen al·legant que no duia les llums reglamentàries a la bicicleta i per circular de manera negligent. Però les sancions les rep per part de la Policia espanyola. De fet, no és la primera vegada que m’aturen i em demanen que mostre el meu document d’identitat sense cap motiu aparent, però mai no m’havien traslladat a comissaria com m’ha passat ara, tampoc no m’havien denunciat fins al moment. 

-Dimecres vau tenir el judici.

-Tenia un judici a partir d’una denúncia meua. L’endemà vaig denunciar els policies per denúncies falses, per actuació indeguda, extralimitació de funcions, abús de poder, fals testimoni i agressions verbals. Però, cap dels dos policies no s’ha personat i el judici s’ha ajornat fins al setembre.

Tot això ha estat un trasbals per a vostè?

-Ja t’ho pots imaginar, és un maldecap. No aconseguesc entendre que parlar el català a la meua terra puga ser una ofensa. Considere que en cap moment els vaig faltar el respecte, però clar, és la meua paraula contra la de la Policia… La meva actitud va ser dialogant i totalment pacífica en tot moment. Fa dies que hi rumio perquè no és cap tràngol que haja escollit sofrir. Però tinc molt clar que no he fet res de què haja d’avergonyir-me. Per sort, estic rebent molt de suport de gent del meu voltant i del moviment social d’Elx. Vull agrair als moviments socials d’Elx, a la Plataforma per la Llengua del País Valencià i a Acció Cultural del País Valencià el suport i l'assessorament rebut. 

-Quin creu que és l’origen del problema lingüístic?

 -L’agressió que vaig patir és totalment normal en la vida quotidiana dels valencians. La indefensió que patim els catalanoparlants al País Valencià enfront de la llei és total. I no pot ser, hem de defensar la nostra llengua, no podem deixar que ens la lleven. Crec que convé denunciar-ho perquè la major part de la gent no pren mesures legals contra els qui vulneren els drets fonamentals de la ciutadania. 

-Quina és l’arrel del problema?

-L’abús de poder. Fins i tot, se’m van emportar a comissaria i vaig haver-m’hi de quedar hores i hores. Inclús, em van retornar la bicicleta amb les rodes punxades. Val a dir que hi ha molts tipus de discriminacions, la lingüística n’és una. També la ideològica. El meu perfil els genera prejudicis, perquè el primer que rep per part d’ells és una càrrega d’odi important, de menyspreu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.