-Com de mal ha fet el coronavirus a Sant Feliu de Llobregat?
-Encara no tenim la foto final de l’impacte real a nivell econòmic i de vulnerabilitat a la ciutat. Fins que el decret d’estat d’alarma no finalitzi i no sapiguem el destí final de les persones que han entrat en ERTO, no podrem tenir la foto final. De moment hem patit un augment de gairebé un 2% de l’atur i l’aturada total de gairebé el 60% de les activitats comercials.
-Sant Feliu és una ciutat de predomini industrial...
-...Tenim tres polígons industrials i també un teixit econòmic divers en què es pot trobar de tot. Les grans pèrdues del sector industrial i secundari són de tal abast que, com a govern local, no les podem cobrir en la seva totalitat. Per això ens centrem en el petit comerç, que és el que dona vida i cohesió. És la cara visible i amable de la ciutat. Hem vist que una ciutat sense comerç és una ciutat totalment buida. I ara toca, entre tots i totes, posar el nostre granet de sorra perquè tot tiri endavant.
-Com ajuden al petit comerç?
-Treballem amb diferents opcions. La primera setmana amb estat d’alarma ja vam anunciar que treballaríem en un pla de xoc social i econòmic. Les primeres mesures que hem pres són ajudes a la contractació i als autònoms. Hem fet una reconversió de les bases que ja teníem, que abans estaven orientades a l’ocupació i ara a evitar la pèrdua de llocs de treball. Abans ho teníem enfocat a la contractació de personal nou i ara fomentem que es pugui contractar gent acomiadada. Hem d’aturar el cop i aquesta és una manera de contribuir-hi. La mesura no només està adreçada al comerç, sinó també a la petita i mitjana empresa de menys de cinquanta treballadors per fomentar, per exemple, els contractes indefinits. Així, donem ajudes de mínim 3.000 euros i 4.000 si es contracten persones que pertanyen a col·lectius vulnerables. Després hi ha altres mesures per ajudar persones que han hagut d’aturar la seva activitat. Hem impulsat un pacte de ciutat perquè d’aquí al juliol, quan tinguem la foto final de l’afectació real a nivell municipal -també pel que fa a la recaptació final dels impostos de l’Ajuntament, que patirà una davallada d’ingressos de 1.700.000 euros, perquè hem garantit les indemnitzacions en base als salaris dels acomiadats i tothom les ha cobrat- caldrà impulsar, a més de les mesures del pla de xoc econòmic que ja he comentat, tota la bateria d’ajuts econòmics per a la ciutat, i també tot el pla d’acompanyament per al teixit comercial, de formació, d’organitzar reconversions del sector... Aquesta crisi ens diu que haurem de consumir d’una altra manera. No podrem anar a una botiga a provar-nos sabates i després que se les provi un altre. Tota aquesta reconversió del comerç cap a formes més digitals, cap a plataformes, cap a serveis ecològics, a nivell d’enviaments... Totes aquestes noves dinàmiques les volem impulsar de manera organitzada.
-El fet que Sant Feliu siga un municipi industrial i no turístic ha reduït els efectes negatius de la crisi?
-La foto de l’impacte real la tindrem aviat. El sector turístic, per descomptat, patirà un fort cop. Per sort, a Sant Feliu, això no ens afectarà tant com a altres municipis, més enllà del sector de la restauració.
-Abans es referia a l’estat d’alarma. Pensa que aquesta situació ajuda o perjudica municipis com el seu?
-Crec que l’estat d’alarma és i continua sent una eina important per controlar la pandèmia. Que s’utilitzi com a eina política és oportunista i demagògic. El que passa a tot Europa és que tots els partits es posen d’acord en una gestió integral de la crisi i aquí, a l’Estat espanyol, el debat és fa servir més com una arma llancívola que com un element d’interès real per a la població. L’estat d’alarma ha estat l’instrument de contenció de l’epidèmia i les mesures dels governs espanyol, basades en criteris científics i sanitaris, estan donant el seu resultat. Que alguns partits polítics, sense cap mena de dades al darrere -tal com veiem a la Comunitat de Madrid, que s’utilitzen les dades de manera esperpèntica-, vulguin passar per sobre del dret a la vida... És això el que ens ha posat sobre la taula aquesta crisi: el dret a la vida. Utilitzar políticament això és molt miserable.
-La relació del seu Ajuntament amb les entitats supramunicipals és important a l’hora de gestionar amb èxit la crisi?
-Jo diferenciaria dos moments de la crisi: quan la prioritat era salvar vides, i el col·lapse del nostre sistema sanitari el patíem de primera mà; i l’actual segona fase, la de la desescalada. A nivell institucional la coordinació ha estat zero, nul·la. Els ajuntaments, que som la primera porta de la ciutadania, no hem tingut unes directrius clares de la Generalitat per gestionar aquesta crisi. Però alhora sí que hem estat a l’alçada per donar respostes concretes a problemes concrets segons anaven apareixent. Molta gent de la Generalitat de Catalunya ha treballat de valent per fer front a aquesta crisi. Una cosa no treu l’altra. Però sí que és cert que davant d’aquesta situació desbordant hem actuat amb molta diligència i alhora molt sols. I des de la Generalitat hem tingut respostes a problemes concrets, però no teníem directrius generals. Ho hem patit amb molta angoixa. A nivell general no hi ha hagut aquest gran paraigua institucional. A nivell tècnic sí. El seguiment de les residències, per exemple, ha estat primordial a la nostra ciutat. Tenim quatre residències de gent gran i dues de gent amb discapacitat on l’esforç ha estat molt coordinat, gairebé cas per cas, amb les direccions tècniques de la Generalitat. Nosaltres demanàvem actuar de manera preventiva. A Sant Feliu no tenim xifres elevades d’afectació. En tenim, com a tot arreu, però hem pogut contenir l’entrada del virus a les residències gràcies, sobretot, a l’esforç de les treballadores. I després, perquè a nivell municipal hem atès peticions d’EPIs, de neteja, de trasllat, de tests... De tot tipus. Per mi aquesta ha estat una de les tasques fonamentals en la primera part de la gestió de la crisi, el fet que les residències poguessin contenir l’entrada del virus. Pel que fa a la col·laboració institucional, un exemple del funcionament és que hem tingut dues reunions en setanta dies amb la consellera de Salut [Alba Vergés]. Aquest és l’exemple més clar que molta preocupació pels municipis, més enllà de les bones paraules, no ha existit massa.
-Què han trobat a faltar de la Generalitat, exactament?
-En aquesta segona fase, per exemple, no existeixen directrius clares en matèria d’infància, d’educació, de tornada a la normalitat... No sabem de quina manera, exactament, els ajuntaments haurem de posar recursos perquè els nens i les nenes puguin tornar a l’escola. Sembla que estem obsessionats per quan tornaran els futbolistes, tot i que encara no sabem quan podran tornar els joves a les escoles. És absurd parlar de l’esport federat i no de la infància. I quan s’apropa l’estiu, que és un dels períodes de més desigualtat de l’any -tal com ho ha estat el confinament-, hem de tenir clares quines seran les directrius i la coordinació amb els ens locals, que som els que gestionem el dia a dia.
-Pel que fa al voluntariat, com s’ha pogut coordinar al municipi?
-Des d’un primer moment ens vam vincular amb la Creu Roja per tot el tema de l’alimentació. Vam habilitar un telèfon d’atenció als col·lectius vulnerables, per garantir atencions imprescindibles i preservar l’atenció d’aquests col·lectius. Això ho vam fer amb la Creu Roja des d’un inici, amb qui vam crear nous serveis. També hem comptat amb la col·laboració àgil de la xarxa ciutadana Xarxa Santfeliuenca, molt implicada en la confecció de mascaretes, d’atenció personalitzada en situacions concretes... Aquesta xarxa també ha treballat amb molta força i amb voluntat de permanència. D’altra banda, també amb l’Agrupació de Defensa Forestal, estem col·laborant a través d’un dispositiu de control de les sortides de la infància i de les franges horàries per evitar aglomeracions a l’espai públic, conjuntament amb les entitats de lleure. Vivim en una ciutat que té part de Collserola i que compta amb espais agraris i naturals, i el gaudi d’aquests espais no ha d’anar en contra de les indicacions de Salut Pública. En això, l’Agrupació de Defensa Forestal ha estat col·laborant bastant. També hi ha un tema més particular: la xarxa de coronamakers, que ha treballat en un node a Sant Feliu i se’ls va cedir un espai municipal per garantir la fabricació, amb impressores 3D, d’eines que han anat a parar a les UCI i als hospitals.
-Per últim, quin futur contempleu, a mitjà termini, per al municipi?
-Un exemple és aquest pacte de ciutat que tot just ara iniciem i que hem d’impulsar amb els agents econòmics, amb els socials i amb les persones que formen part dels consells de participació. Plantegem un seguiment d’aquestes accions durant 18 mesos per seguir les propostes post-COVID-19. Volem recuperar la normalitat després d’un any i mig. El 2020 i el 2021 seran anys molt durs i caldrà reorientar-ho tot. Alhora, tenim la sort de tenir el paraigua del Govern de l’Estat, que està fent un esforç important en matèria social. Ha estat relativament confortable viure en una crisi sabent que hi ha un Govern progressista de l’Estat que ha aturat els desnonaments, que ha garantit un ingrés mínim vital... Això dona una certa comoditat a l’hora d’abordar les mesures polítiques pertinents.