-En què ha quedat més afectada la seua ciutat per la crisi del coronavirus?
-Ens ha afectat molt a l’activitat econòmica. Figueres és una ciutat en què el 80% de l’activitat econòmica pertany al sector serveis. Evidentment, estem en un territori molt turístic i ens afecta molt haver de tenir les botigues tancades i la ciutat completament aturada. La incidència de la pandèmia a l’Alt Empordà ha estat molt baixa. Som la novena comarca de tot Catalunya amb menys incidència -al voltant de 300 casos en una població de 141.000 habitants- i la veritat és que el factor econòmic ha estat el que més ens ha afectat. Evidentment, totes les famílies que s’han vist afectades per ERTOs o per no tenir cap tipus d’ingrés, ha fet que augmentem, tal com ha passat en tots els municipis, les ajudes. Especialment en aliments. En això hem pujat un 56%. Malauradament, ara són més les persones que formen part dels col·lectius vulnerables, integrats ara també per persones que mai no havien necessitat de cap ajuda per part de l’administració. Aquest ha sigut el gran problema que hem tingut a la ciutat i a la majoria de municipis. Per això, com a Ajuntament, el que hem intentat fer és que l’única preocupació dels ciutadans fos, precisament, protegir-se i protegir els seus dels contagis.
-Fins a quin punt les polítiques municipals depenen d’institucions de més abast com ara consells comarcals, diputació o Generalitat? S’actua independentment d’aquestes entitats?
-Primer, crec que cal fer la reflexió que aquesta pandèmia s’ha suportat, en gran part, gràcies als ajuntaments, perquè hem aguantat el pes econòmic dels ciutadans en situacions més complicades que no podien assumir més despeses. A Figueres, per exemple, vam aturar el cobrament d’impostos, del pagament dels pisos d’emergència social... Els ajuntaments s’han fet càrrec d’aquestes despeses. Per això, caldrà que les entitats supramunicipals tinguin en compte que caldrà obrir noves línies de finançament per poder seguir mantenint el municipi amb les inversions i poder garantir tots els serveis. Aquesta crisi ens ha caigut del cel. Ningú no la tenia prevista. Els ajuntaments ja estàvem tocats per la llei d’estabilitat financera que ens imposa l’Estat amb una norma de despesa. Per tant, estem molt fiscalitzats en aquest sentit. I el que necessitem és que ens puguin aportar liquiditat per fer front distintes necessitats i estructures, com per exemple l’habilitació de pavellons per acollir gent sense llar.
-Quina és, en aquest moment, la relació del municipi amb la Generalitat?
-Per part nostra la relació ha estat fluida i cordial. Sempre que ens hem posat en contacte ens han respost, informat i ajudat. L’actitud de la Generalitat ha estat positiva. Els departaments de Salut, Treball, el PROCICAT, tots ens han respost sempre.
-Com s’organitza el voluntariat al si del municipi?
-El primer que vam fer va ser una crida als voluntaris disposats a ajudar per garantir les mesures que havíem de posar en marxa. Fem serveis que des de l’Ajuntament, des de l’àrea de Serveis Socials, no podem donar, com ara treure les escombraries, passejar les mascotes, donar cobertura a gent dependent que no pot sortir al carrer i anar a fer les compres, repartir mascaretes en comerços de la ciutat... Crec que d’aquesta crisi en surt molt reforçada la solidaritat i el compromís de la gent per ajudar el col·lectiu. Tot això s’ha coordinat molt bé.
-Les fases establertes per dur a terme la desescalada perjudiquen o beneficien el funcionament de la ciutat?
-Som una comarca en què hi ha hagut molt poca incidència de la pandèmia. Estem dintre de l’àrea sanitària de Girona i, en aquest cas, podríem haver entrat en la fase 1 l’11 de maig i no el 18, que és el que ha acabat passant. Això ens va perjudicar. L’Alt Empordà en general i Figueres en particular es beneficien moltíssim del turisme. No només del turista francès, sinó també del consumidor d’aquest país, que creua la frontera per fer la compra. El tancament de fronteres imposat per l’Estat espanyol ens perjudica i molt, evidentment. Però vull entendre que una crisi excepcional com la que vivim, quan es prenen decisions, es fa amb unes dades i criteris professionals i científics de les autoritats que hi entenen. És cert, però, que pertànyer a una regió sanitària molt gran ens pot afectar en aquest sentit. Però estem contents. El més important és que la nostra ciutadania tingui aquesta seguretat a nivell de benestar de salut i també d’econòmic.
-Per tant, estar a prop de la frontera afecta fonamentalment al comerç de Figueres?
-Figueres és la ciutat catalana amb més comerç per càpita: tenim 19 comerços per cada mil habitants. Molts consumidors són francesos i el tall de les fronteres fa que l’activitat econòmica vagi molt més lenta de com hauria d’anar. Però estem convençuts que ho revertirem. Tant de bo es faci la reobertura que hi ha anunciada per al 15 de juny.
-L’estat d’alarma beneficia o perjudica la ciutat?
-No t’ho sabria dir. Crec que en algunes coses ens pot perjudicar i en altres beneficiar. M’agradaria tenir més marge de decisió, perquè al final és el territori qui millor es coneix a si mateix. I els ajuntaments coneixem les nostres fortaleses i debilitats. Crec que, probablement, l’estat d’alarma hauria de ser més col·laboratiu, que garantira una cogovernança i més marge de maniobra. Això ens ajudaria.
-Per últim, quin futur es contempla per a la ciutat, tenint present que possiblement hi haurà repunts?
-Soc optimista i crec que s’estan posant totes les mesures necessàries per protegir-nos. A nivell econòmic, si hi ha un rebrot, cosa que ens preocupa i molt, activarem un pla de reactivació econòmica en tres fases: la primera és de xoc imminent, que ja hem implementat perquè la reactivació sigui des del moment zero. A mitjà termini plantegem un pla de contingència per si hi hagués un rebrot que ens acabés portant al confinament, l’activitat de Figueres no s’aturi i els comerços puguin seguir treballant a través d’una plataforma conjunta de tot el comerç local. El futur és esperançador. De totes les crisis s’aprèn. Hem de ser conscients que no podem repetir els errors que ja es van cometre en la crisi de 2008. A Figueres en som molt conscients.