La pandèmia del coronavirus ha trastocat profundament les nostres vides. La distància física, les mascaretes, els guants i els gels hidroalcohòlics han passat d'observar-se com a un element estrany a convertir-se en imprescindibles per protegir-se d'un virus que ha mostrat la fragilitat de la humanitat. La quotidianitat, aquella rutina menyspreada pels anhels de la sorpresa persistent, s'han vist alterades per una malaltia que ens ha imposat una nova normalitat. O, com diuen alguns experts, una normalitat vigilada. Una nova etapa que aspira a provocar transformacions profundes en la societat, siguen de signe progressista o regressiu.
Aquest sotrac, el qual ens ha obligat a adaptar-se a noves normes i franges horàries, no ha modificat l'ortodòxia de les matemàtiques. La disciplina segueix sent impassible, com ho són els números de diputats dels diferents blocs que conformen el Congrés dels Diputats. El Govern espanyol, integrat per PSOE i Unides Podem, continua gaudint de 155 escons, és a dir, necessita el suport de 20 diputats per aconseguir la somiada majoria absoluta. Una debilitat parlamentària que va evidenciar-se, no debades, amb la investidura del president, el socialista Pedro Sánchez. En aquella ocasió, va requerir el vot afirmatiu de Compromís, PNB, Más País, BNG, Nova Canàries i Teruel Existe, així com de l'abstenció d'ERC i d'EH Bildu. Sánchez va rebre la papereta negativa del bloc conservador integrat per Ciutadans, PP, la ultradreta Vox, Foro Asturias, Navarra Suma, Coalició Canària i el Partit Regionalista de Cantàbria. També van manifestar-se en contra Junts per Catalunya i la CUP.
La investidura, la qual va possibilitar una coalició d'esquerres inèdita a l'Estat espanyol d'ençà de la Segona República, va forjar-se amb uns equilibris parlamentaris complexos i precaris. PSOE i Unides Podem havien aconseguit trenar aliances amb forces progressistes de territoris perifèrics com ara Compromís, BNG i Nova Canàries, amb formacions regionalistes com ara Teruel Existe, amb partits nounats d'esquerres com ara Más País, amb els nacionalistes de centredreta del PNB i amb l'independentisme progressista i pragmàtic d'ERC. Un acord a diferents bandes que exigia una mirada marcadament plural de l'Estat espanyol i una capacitat de conjugar els interessos contraposats en matèria econòmica, per exemple, entre el PNB i Unides Podem. I més quan l'executiu espanyol tenia el comodí de Ciutadans completament instal·lat en el «no és no» a Sánchez. Del bloc que va rebutjar la seua investidura, Sánchez només podia atreure Coalició Canària o el Partit Regionalista de Cantàbria.
La fragmentació i heterogeneïtat del Congrés dels Diputats, la insuficient majoria de la coalició governamental i l'oposició furibunda de la triple dreta espanyola convertia a cada soci en imprescindible, especialment a ERC i al PNB per la seua força parlamentària. Els nacionalistes bascos, fins i tot, ostentaven més influència pels pactes amb els socialistes al País Basc. La complexitat i la negociació caracteritzarien la legislatura d'un executiu d'esquerres amb peus de fang. Malgrat aquestes dificultats i la previsible oposició dels poders fàctics, tant en matèria econòmica com en termes territorials, ambdues formacions tenien l'oportunitat de convertir l'Estat espanyol en un laboratori de polítiques socialdemòcrates de nou cuny en un context d'auge del conservadorisme reaccionari. Les visions, de vegades, diferents en econòmica constituïen un altre entrebanc per a les seues aspiracions polítiques.
Tot i que les matemàtiques s'ha mantingut inalterables, l'emergència sanitària ha demolit les muralles construïdes durant la crispada investidura. Ciutadans, amb Inés Arrimadas exercint de líder oficiosa, ha abandonat la tàctica del bloqueig parlamentari per oferir-se com a comodí del Govern espanyol integrat pel PSOE i Unides Podem. Si els taronja van trencar l'immobilisme durant la passada votació per prorrogar l'Estat d'Alarma, han repetit el moviment aquest dimecres per ampliar 15 dies més el mecanisme jurídic excepcional. Ho han fet, a més, conjuntament amb altres dues forces regionalistes i ubicades a la bancada del centredreta: Coalició Canària i el Partit Regionalista de Cantàbria.
Mentre l'executiu ha aconseguit sumar els vots de partits amb un tarannà ideològic conservador, s'ha trobat amb els retrets i els vots en contra de diversos socis de legislatura, entre els quals ha destacat ERC. Amb un ull situat en les futures eleccions catalanes i l'altre en consolidar el seu paper a Madrid, els republicans han votat desfavorablement després que els socialistes no acceptaren les seues condicions i optaren per la via de Ciutadans. Una elecció que el portaveu del partit independentista, Gabriel Rufián, ha retret des de la trona de la Cambra Baixa: «Avui constatem la negativa del Govern a negociar res amb ERC. Han triat a la dreta». I advertit: «Estem literalment atropellar l'esperit de la investidura, la va despertar moltíssima il·lusió en molta gent, era palanca per al progressisme i un dic de contenció per al feixisme».
«Han estat capaços d'arribar a acords amb qui els neguen el pa i la sal, així com blanquegen l'extrema dreta. Però són incapaços de negociar amb qui els han dit fins ací i han secundat tots els seus decrets», ha coincidit Joan Baldoví, portaveu deCompromís. La coalició valencianista, la qual s'ha mostrat «decebuda» amb el Govern espanyol, ha votat en contra després que PSOE i Unides Podem rebutjaren les seues peticions basades en més capacitat de decidir per a les autonomies en la desescalada, la gestió autonòmica de l'Ingrés Mínim Vital i l'adopció d'un criteri poblacional per a la distribució del fons extraordinari de 16.000 milions d'euros destinat als territoris per la Covid-19. «Hem votat sempre que sí. No intenten ficar-nos en el vagó d'aquesta dreta irresponsable i histriònica. Ningú pot dubtar de la nostra lleialtat. Votarem rotundament no perquè aquest govern ha faltat el respecte a cinc milions de persones. Els hospitals valencians no es paguen amb l'aire», ha denunciat el parlamentari valencianista, el qual ha confirmat el gir de Compromís cap a una estratègia més reivindicativa a Madrid.
Els retrets, fins i tot, s'han produït per part de Más País. «Comença a esvair-se el bloc de la investidura i creeu-me que el necessitareu», ha proclamat Íñigo Errejón, amb un discurs crític que ha exhortat a la coalició del PSOE i Unides Podem «a cuidar els socis de la investidura». «La pròrroga sortirà per nosaltres. El nostre vot a favor no és en blanc, té a veure amb un respecte immens al poble espanyol», ha advertit. «El PSOE i Unides Podem s'equivoquen en buscar suports a la seua dreta i no en l'esquerra i el sobiranisme», ha agregat Néstor Rego, del BNG, qui s'ha abstingut. «El PSOE avui sacrifica ERC a canvi dels vots de Ciutadans. Si callen, que callaran, demà pot ser l'ingrés mínim vital, la reducció de l'IVA sanitari o la moratòria de lloguers. Si creuen que la dreta es pararà amb nosaltres, s'equivoquen», ha rematat Rufián dirigint-se a Unides Podem.
L'advertència del parlamentari republicà, de fet, mostra l'enverinament per a Unides Podem d'explorar aliances cap a la bancada conservadora. Si amb el bloc de la investidura, els morats podrien trobar-se amb el PNB com a aliat dels socialistes per frenar i aigualir les mesures econòmiques, laborals i socials de tarannà més socialdemòcrata, l'apropament de Coalició Canària, el Partit Regionalista de Cantàbria i, especialment, Ciutadans com a socis cada vegada més habituals pot avortar qualsevol possibilitat d'aprovar mesures transformadores. I més si es mantenen les discrepàncies amb formacions esquerranes com ara ERC o Compromís.
Un escenari amb Ciutadans, Coalició Canària o el PNB com a aliats en qüestions econòmiques col·locaria entre l'espasa i la paret a Unides Podem. Els morats comptarien amb enormes dificultats per aconseguir uns futurs comptes realment expansionistes. Si d'ençà que va engegar-se la legislatura, les seues tesis han estat derrotades enfront de les propugnades per la vicepresidenta econòmica, la social-liberal Nadia Calviño, l'adopció d'aquests socis obligaria els morats a l'assumpció d'una dosi més elevada d'ortodòxia econòmica.
Aquesta situació provocaria desencant entre el seu electorat, especialment quan s'albira una depressió econòmica profunda i a Brussel·les ressonen els tambors de les retallades com a condició per beneficiar-se del fons de recuperació. O, si més no, així s'especifica al document promogut conjuntament per Alemanya i França. La implementació de polítiques d'austeritat i de reformes de tarannà neoliberal no només afectarien electoralment a Podem. També podrien passar factura al PSOE, malgrat comptar amb l'as a la mànega d'invocar l'arribada al poder d'una coalició conformada pel PP i l'extrema dreta Vox per retenir la seua massa electoral. Una estratègia que no seria, en aquest cas, tan beneficiosa per a Unides Podem, si es veu obligat a firmar mesures econòmiques, laborals i socials que xoquen amb les seues principals proclames polítiques.
L'adopció d'aquesta lògica, tot i l'aliança amb Ciutadans i altres formacions dretanes per aprovar la pròrroga de l'Estat d'Alarma, sembla estar en guaret. O, si més no, arran de l'acord que, d'entrada, socialistes i morats han arribat amb l'esquerra abertzale. La coalició progressista ha pactat amb EH Bildu la derogació parcial de la reforma laboral del PP. La compensació dels sobiranistes bascs ha sigut no obstaculitzar la persistència de l'Estat d'Alarma a l'Estat espanyol.
Un moviment que exemplificava l'elecció d'una via pragmàtica, de pacte a dreta i esquerra en funció de la matèria a aprovar-se. O dit d'una altra manera: una exaltació de la famosa geometria variable practicada per l'expresident socialista, José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta tècnica, amb tot, pot resultar contraproduent per a PSOE i Unides Podem pel desgast que pot produir als possibles aliats parlamentaris. I més quan el PSOE matissava a mitjanit el pacte amb EH Bildu. Els socialistes apuntaven a un acord per derogar parcialment la contrareforma laboral, mentre que aquest dijous el vicepresident segon, Pablo Iglesias, d'Unides Podem, expressava en Catalunya Ràdio que el consens amb l'esquerra sobiranista basca era per eliminar totalment la norma.
Aquest còctel de jugades a dues bandes ideològiques i de confusió, però, enverinen la geometria variable practicada per l'executiu espanyol. No debades, enrareix les relacions amb els possibles socis. Al PNB i a Ciutadans, generava malestar el pacte amb EH Bildu pel desacord amb la mesura, així com pel rèdit electoral que podrien treure els independentistes de cara als pròxims comicis bascos. Però també podia molestar EH Bildu per les matissacions del text firmat amb el PSOE i Unides Podem.
Rèpliques botàniques
L'aposta per una geometria variable que explore pactes amb la dreta, de la qual només s'ha experimentat aquest dimecres un assaig preliminar, també ha tingut rèpliques al País Valencià. Malgrat que en cap cas la coalició botànica conformada pel PSPV, Compromís i Unides Podem corre perill, el vot negatiu dels valencianistes ha generat crítiques per part dels seus socis a la Generalitat Valenciana. «Amb el criteri de Compromís, s'acabaria beneficiant la Comunitat de Madrid», ha esgrimit Manuel Mata, síndic dels socialistes a les Corts Valencianes. «Espere que Compromís situe la salut per damunt dels diners. No entenc el vostre vot negatiu. Cal tenir la talla», ha criticat Pilar Lima, portaveu adjunta d'Unides Podem a la cambra valenciana. El seu company de partit, Ferran Martínez, ha expressat «que no està en joc els diners, sinó la salut de les persones».
«En lloc de criticar el nostre vot en contra, per què no us pregunteu per què el PSOE vol pactar amb la dreta 15 dies menys de pròrroga, quan a priori la demanaven per criteris sanitaris? Per què el PSOE no ens vol donar diners per ajudar-nos a reforçar l'atenció contra el coronavirus?», ha contestat la coordinadora nacional del Bloc i coportaveu de Compromís, Àgueda Micó a les crítiques dels membres del Botànic. Les rèpliques, en aquest cas de baixa intensitat, de la geometria extremadament variable de l'executiu espanyol.